Platges Turisme sense barreres. Rutes d'un dia

Anem en metro i sense conductor. Dificultat: variable.

Avui hem pensat que ja tocava comprovar sobre el terreny les darreres adaptacions que s’han fet al Metro de Barcelona. Des que hem vist que algunes estacions de fa uns anys van ser adaptades sense gaire criteri, hem preferit comprovar les noves.

Badalona Pompeu Fabra (a Badalona), Bon Pastor (a Barcelona) i Esglèsia Major (a Santa Coloma de Gramanet) han estat les triades.
El recorregut no és complicat, però sí­ que ens tocarà  fer un parell de connexions segons d’on vinguem. Nosaltres hem sortit de la Plaça Universitat, una estació molt cèntrica, sinó hauriem d’haver anat a Sagrera i des d’allà  a Santa Coloma i Badalona.

Anem de totes formes a explicar-vos-ho tot. El punt estratègic idoni és l’estació de  Sagrera perquè és la més propera a on haurem d’anar a parar i éss la que te tots els accessos adaptats, tant si venim de la línia 1 com de la lí­nia 5. Poques estacions de Barcelona estan adaptades de la mateixa manera que la Sagrera, es per això que us recomanem aquesta. Probablement el més complicat serà  arribar fins aqui depenent d’on vingueu, ja que potser tindreu entrebancs per fer els enllaços.

Un cop a l’estació de Sagrera, a l’andana de la línia 5 (la de color blau), enllaçarem amb la Lí­nia 9 on baixarem a la parada Esglèsia Major. Us hem fet arribar fins aqui per veure noméss l’espectacularitat de l’accessibilitat de l’estació. Agafeu els ascensors assenyalats amb el sí­mbol de cadires de rodes, i pugeu al vestíbul. Si voleu, un cop ja a casa, ens escriviu un comentari en aquest post i ens expliqueu les sensacions. Aquesta sensació d’ocell que tindreu serà  la segona del dia, ja que la primera la trobareu quan  pujareu als nous vagons sense conductor, amb control totalment automà tic. Podreu veure les vies i el seu recorregut com si estiguéssiu a la cabina, ja que aquests nous vagons tenen una vista panoràmica de les vies.

Tornem a agafar el metro i baixem aquesta vegada a la parada de Bon Pastor i enllacem amb la línia 9 on baixarem a Gorg i tornarem a agafar una altra vegada la lí­nia de metro, la 2, fins Badalona Pompeu Fabra i ens anirem a la platja a descansar de tantes emocions i recorreguts diferents. És una bona passejada en Metro! Nosaltres no ens hem trobat cap problema, tots els ascensors funcionaven. Esperem que tingueu sort i que si vosaltres també feu el recorregut, no us trobeu cap avaria (massa habituals, per altra banda).

En arribar a Badalona, podeu aprofitar per anar a la platja dels Patins de Vela, que està adaptada. Baixant del Metro, heu d’anar fins al carrer del Mar, molt comercial, i que desemboca en la Rambla de Mar. Allà  mateix hi ha les escales i la rampa per creuar les vies. La platja éss totalment accessible, te dutxes i una cadira amfibia, i personal d’ajuda. Si teniu qualsevol dubte podeu trucar al telèfon de l’empresa que se n’encarrega (per exemple, si voleu saber si el mar està  apte per al bany T. 620827178).

6 thoughts on “Anem en metro i sense conductor. Dificultat: variable.”

  1. Enhorabona per la tasca que feu. Certament, teniu un bloc molt útil per a totes les persones que anem en cadira. Continguts i enllaços fantàstics.

    Quant a la passejada en metro, jo també la vaig fer fa uns dies. Efectivament, la línia 10 és una meravella. Tant de bo, que totes les adaptessin de la mateixa manera perquè la resta deixen molt que desitjar.

    He de dir que les persones que anem en cadira a motor, ho tenim una mica difícil encara que les estacions estiguin adaptades (La Sagrera línia I direcció Hostafranchs, per exemple) ja que hi ha un petit desnivell entre el tren i l’andana, a més de la separació que queda entre l’andana i el tren. A l’hora de baixar no vaig tenir cap problema, però en pujar va ser horrible. Una de les rodes va quedar de costat i va quedar atascada entre el tren i l’andana. Terrible!

  2. Hola Manel,
    és veritat, tens raó. Jo vaig en una manual però sempre acompanyada ja que sola no la puc portar, i sort que peso molt poquet (37 kg) perque sinó, quan s’encallen les rodes com tu dius, ja m’hagués obert el cap més d’un cop. En el cas de les cadires a motor, les coses encara es compliquen més.

  3. Manel, estic d’acord amb el que dius. Jo tinc una llista d’estacions que no les podrien haver adaptat pitjor. Per exemple, la de Plaça Espanya, la línia 1. Pots entrar pels Ferrocarrils de la Generalitat sense entrebancs, pero en quan arribes a la andana, no pots pujar als vagons perque l’andana no està a nivell. Ja m’he queixat a TMB pero nomès arriba una resposta tipus que no serveix de res. Un altre, Urgell a la línia 1. Han posat ascensor pero no han arreglat les portes de entrada. La de cadires de rodes es una porta sense cap senyal que si no hi ha cap Cap d’estació i la porta esta tancada no entres a no ser que truquis al timbre d’avis, que amb mal criteri està posat per fora. S’han parat a pensar que passa si tens un problema des de dins i no hi ha el responsable? Marina, direcció Feixa Llarga hi ha una separació i inclinació complicada de salvar amb cadira elèctrica i més si vas sol. I paro aqui que no acabaria d’escriure. Per no parlar del vandalisme i de la “tranquililitat” de TMB. L’ascensor del Metro de Canyelles, línia 3, esta espatllat sovint i segons TMB son brètols els que l’espatllen (jo recordo fins i tot que fara uns 6 anys aproximadament van cremar l’ascensor). Podria entendre les justificacions de TMB , però el que no entenc es que s’espatlli a les 8 del matí i a les 14 h encara no hagi vingut ningú a revisar-lo. Es un servei públic i haurien de ser més àgils les resolucions.
    Jo crec que hem de començar a movilitzar-nos.

  4. Josep, tens tota la raó. Potser, ja ha arribat l’hora que ens hi posem a fer “feina”. Ens hem de fer escoltar. L’opinió pública ha de conèixer la nostra situació.
    Quan vulgueu, en parlem i tirem endavant alguna inicitiva.

Comments are closed.