Tot i que cada vegada hi ha més blogs i webs sobre temàtiques similars a la nostra (turisme accessible), molts altres països ens porten un avantatge estratosfèric, especialment Estats Units. El llistat per ciutats, estats, comtats, i tots els -ats haguts i per haver és enorme, de manera que si ens endinsem en la selva del Google acabarem una mica atabalats. Però què voleu que us digui, prefereixo molts (i poder triar) que pocs (i haver-me de conformar, que és el que passa aqui).

Per exemple, Can I travel, (“puc viatjar”) tota una declaració d’intencions; o una guia feta per una parella (i que ja comprovareu que ha estat a un munt de llocs) com és la “Disabled Travelers Guide” . La podeu llegir gratuïtament. També cal posar atenció en els mitjans que tenen algunes persones, per exemple en aquest darrer cas, la senyora Nancy porta tot tipus d’elements per a la seva cadira, com rodes especials per a terrenys accidentats. M’encantaria saber com li han anat els problemes en els aeroports (que n’haurà tingut, segur!!!). La cara de la Guàrdia Civil del Prat veient arribar una persona amb una cadira “no habitual” deu ser un poema…i si a sobre portes “recanvis”, jo crec que directament ja arribes tard a l’avió  ;-) .

I no ens hem d’oblidar de les persones que externament sembla que no els passi res, però que tenen el seu personal patiment: les persones que conviuen amb el dolor. Incompreses, arraconades en molts casos, la majoria no es troben en condicions de viatjar, o com a mínim, de viatjar en condicions que no agreugin el seus dolors. Una afectada edita “Viatjar amb dolor” (més clar impossible):  Travels with pain o també tenim un altre de molt similar,  Travelling pains.

I consulteu d’altres molt més generals com Disabled Travelers o Barrier Free , i veureu la quantitat d’informació que contenen.