El nostre primer viatge a Noruega el vam focalitzar a Bergen, al Sud, a l’anomenada porta dels Fiords.

Fotografies.- Bergen. Noruega. Norway.

Vista des de la casa d'Edvard Grieg
Sognefjorden
Vista del Sognefjorden. Noruega.
Boscos del Mont Fløyen. Bergen
Vista de Bergen des del Mont Fløyen
Rambla Nova. Tarragona. Catalunya

Els primer consell és sobre la roba (tot i viatjar a l’estiu, hi fa fresca i en alguns moments gairebé fred). Cal dur samarretes de màniga curta, jerseys, una jaqueta d’hivern, mitjons i botes tancades. Es tracta d’anar treient i posant roba tot el dia, ja que el tema meteorològic és una mica complicat. També hi plou molt sovint, una pluja molt fineta i constant, res de grans aiguats, per la qual cosa ens anirà molt bé un xubasquero (molt més que un paraigües que si ens desplacem en cadira de rodes, és incòmode de portar). Un altre consell es referit a la economia: la moneda és la corona noruega (NOK). És un pais extremadament car (perque us feu una idea, una hamburguesa amb patates val 30 euros, una ampolla d’oli de 3/4 16 euros). La nostra recomanació és que us porteu menjar “camuflat” dins la maleta envasat al buit, com pernil, formatge i d’altres embotits, i en qualsevol supermercat us podeu comprar un pa de motlle i tomàquets i així us estalvieu com a mínim el sopar de cada dia.

Respecte a Bergen dir-vos que és una ciutat de 250.000 habitants, força empedrada a la zona centre i amb carrers que s’enfilen muntanya amunt en alguns barris. Circular-hi en cadira de rodes no és fàcil. Poques voreres tenen guals adaptats, i enmig de moltes hi ha canalitzacions per la neu que us cansareu d’haver de superar. Vull dir amb aquestes observacions que tot i que els països nòrdics són coneguts pels seus avantatges socials, en temes d’accessibilitat (com a mínim a Bergen) encara queda molta feina per fer.

Transport dins Bergen

Abans de començar a explicar-vos quin transport trobareu dins la ciutat de Bergen, volem donar-vos informació sobre el seu aeroport. Nosaltres vàrem sortir des de Barcelona, i hem tingut assistència tant a l’aeroport del Prat com al de Bergen, però a aquest darrer hi ha una petita diferència envers al de Barcelona. Al Prat cal anar al punt d’informació per a persones amb mobilitat reduïda i des d’allà ja ens acompanyaran a facturar, passar el control de seguretat, etc, etc.

La assistència per cadires de rodes no es demana igual que al Prat, simplement quan factures l’equipatge la persona encarregada ja pren nota del vol al que has de pujar i avisa. Quan estiguem a la porta per embarcar és quan apareix un empleat a que només ens acompanyarà per fer el canvi de cadira i travessar el finger i prou.


Un cop arribats a Bergen, hem de prestar atenció perquè no hi ha servei d’autobús adaptat de l’aeroport fins Bergen ni hi ha tren, els usuaris de cadira de rodes han d’agafar forçosament un taxi (preu aproximat 350-400 corones, uns 70 €) tan d’anada com de tornada
.

Altres formes de desplaçar-se es en vaixell, te una bona xarxa de navegació marítima fins el Cercle Polar Àrtic. Nosaltres vam triar la companyia Fjord 1 que es amb la que vàrem fer el viatge pel Sognefjord.
El vaixell es pla, un catamarà cobert i té wc adaptat. Gairebé no es mou (com a mínim el dia que nosaltres el vam agafar) i si voleu gaudir de la vista més impressionant, cal anar-hi d’hora (una mitja hora abans de la de sortida) i triar els seients de davant de tot, a primera fila, que queden just arran del vidre de la coberta. Un cop començat el viatge, s’hi pot sortir però fa moltíssim vent i fred. Desde dins es veu igual, i també es poden fer fotos (això sí, tindreu passatgers passant i traspassant per davant del vidre sovint, però també té la seva gràcia veure la lluita de les persones contra el vent). Si no podeu agafar els seients de davant, n’agafeu uns altres i després podeu apropar-vos-hi igualment si no impediu el pas de ningú. La part superior del vaixell no és accessible.

També podem agafar autobusos per desplaçar-nos dins de la ciutat. L’horari de pas dels mateixos depèn molt de la zona, però n’hi ha que ho fan només un cop cada hora. A l’oficina de turisme us n’informaran. I no tots estan adaptats. Els que ho estan tenen una manera ben curiosa d’obrir la rampa: a mà. El conductor para el vehicle, desplega la rampa desde l’interior, ens puja i torna al seient. I de baixada, igual. Pot quedar molt poc tecnològic, però també s’ha de dir que és una manera de que no hi hagin les típiques avaries que pateixen els autobusos de TMB molt sovint (massa). El que passa és que la quantitat de persones en cadira de rodes que deuen agafar el bus a Bergen deu ser molt petita, no com aqui, que som molts i el clima acompanya a sortir. Seria impossible implantar un model així a Barcelona. El que sí que es podria implantar és l’educació, especialment en els serveis públics, que aquí està a anys llums (com a anècdota, en pujar a l’Aerobus de tornada des del Prat ja ens vam haver de trobar amb el típic empleat que tracta el personal com si fossim borregos, cridant “el billete!” com si ens anéssim a colar). La diferència d’educació va ser ben palesa i lamentable.

- Tramvia: només hi ha una línia que va fins als afores. És totalment accessible i molt semblant al de Barcelona. El bitllet es treu a les estacions (i no cal picar-lo, només l’heu d’ensenyar davant del lector quan pugeu i prou).

- Tren: l’estació de tren de Bergen és petita. Els trens tenen rampes d’accès que els operaris posen des de les andanes. Molt manual però efectiu.La recomanació és que quan compres el bitllet diguis que van en cadira de rodes perque et reservin les places adeqüades i perque tinguin en compte que hauran de posar la rampa. Els trens tenen un compartiment per a criatures amb tele i tot.

Llocs que hem visitat

- Cases del Bryggen. Són l’atracció més famosa de Bergen i la que surt a totes les fotografies, tríptics i postals. Es tracta de les cases de fusta on vivien els habitants de Bergen de la lliga hanseàtica fa 400 anys (eren alemanys que s’hi van establir i es dedicaven a la pesca i al comerç, amb les seves pròpies lleis i costums). El problema és que com eren de fusta les cases no paraven de cremar-se una vegada i una altra. Les que hi ha ara (continuament en restauració) són de fa uns 80 anys. Entremig podem veure els carrerons on s’hi han obert botigues d’artesania i regals, i també hi ha el meeting point si volem fer una visita guiada. Gairebé tota la zona és accessible i també hi ha un wc públic adaptat (però cal pagar, poc, això sí).

- Aquari. Nordnesbakken, 4. Telf (47) 55557171
Es troba en un carrer que s’enfila turó amunt, per la qual cosa cal arribar-hi en bus (línia 11).
L’aquari és una mica antic però té la seva gràcia (res a veure amb el de Barcelona, molt més modern). És accessible i el més interessant és poder veure una peixera amb els exemplar de la fauna dels fiords que són enormes i molt lletjos. També hi ha animals tropicals, serps, pingüins, dues foques… tot en un clima una mica setentero.

- Mercat del Peix. Són unes paradetes al centre de la zona turística molt adreçades als visitants. Nosaltres vam provar uns calamars caríssims que semblaven de goma. El personal és molt jove i parlen un munt d’idiomes (hi ha catalans i tot).

- Floibanen. Vetrlidsalmenning, 21. T. (47) 55336800
És el funicular turístic de Bergen i val molt la pena, no us el perdeu. Està totalment adaptat. Després de treure el bitllet, ens acompanyaran fins un lloc on ens serà més fàcil agafar-lo (hi ha ascensor). La pujada recorda el funicular del Tibidabo. Un cop dalt les vistes són espectaculars. Hi ha un mirador amb rampa, wc adaptat, souvenirs i restaurant. A partir d’aqui, teniu un munt de camins per fer senderisme, tot dependrà de l’estat de forma i del temps que faci. Nosaltres només vam voltar una miqueta però els boscos són impressionants. Si teniu una tercera roda (tipus handbike però a bateria) és el lloc ideal per utilitzar-la, perque la cadira manual s’enganxa amb les pedretes, les arrels dels arbres, etc. I enporteu-vos roba d’abric perque hi fa molt vent.

- Casa del compositor Edvard Grieg. És una de les atraccions més famoses de Bergen, juntament amb el Bryggen i el Floibanen, però es troba a les afores. Per anar-hi heu d’agafar el tramvia (accessible) i baixar a la penúltima estació, que pertany a la població de Hop (uns 20 minuts des del centre). La parada està al costat d’una carretera i boscos. Heu de caminar una mitja hora pel carril paral.lel en direcció Troldhaugen (és com es diu la casa). Hi ha indicadors i només hi poden circular persones i bicicletes. Això sí, va pujant i baixant, el camí és llarguet i cal salvar uns quants desnivells, però el paviment és correcte. Si hi aneu en cotxe, heu de saber que abans de l’entrada a Troldhaugen hi ha un pàrking amb places reservades.
El recinte té un camí d’entrada d’uns 400 m, i després podrem trobar el Museu, la casa dels Grieg, l’auditori, la cabana de pesca i la tomba. Al Museu podrem veure un video d’imatges de Noruega amb la seva música (així sabem quines són les seves peces més famoses), la seva roba, fotografies, partitures, i tot de detalls de la seva vida (va morir el 1907). La casa on passava els estius està situada en un turonet molt maco, amb unes vistes sobre el fiord impressionants. L’entrada accessible es troba a la part del darrere, on hi ha una rampa de fusta que salva els graons. Dins, sembla que s’hagi aturat el temps com si Grieg encara hi visqués, fins i tot podem veure la seva canya de pescar i el piano de cua que els van regalar els amics en el 25 aniversari de casament. Només es visita la planta baixa.
L’auditori, la cabana de pesca i la tomba no són accessibles per a persones usuàries de cadira de rodes perque el camí per baixar-hi té graons, ens haurem de conformar amb veure-ho desde dalt, al costat de la casa (i no fan cap descompte amb l’entrada).

- Parc de la fortalesa: és el parc que es troba darrera de la Torre Rosenkratz (la torre la podeu veure per fora però no és accessible). El Haakon Hall que està al costat també el podeu veure per fora. Tot és molt verd i està molt cuidat, dona gust passejar-s’hi.

Museus

Bergen Museum. Cultural History. Haakon Sheteligs Plass, 10.
T. (47) 55583140
Es troba situat també a una part enlairada, cap a la zona universitària. El carrer és costerut i cal empènyer la cadira de rodes en pujada força estona (imprescindible ajuda). Probablement hi deu haver alguna linia de bus propera.
El Museu està adaptat i hi podrem veure diferents col.leccions des de la prehistòria, els vikings, el món rural, el folklore, etc.

Bergen Museum. Natural History. Muséplassen, 3. uib.no/bergenmuseum.no T. (47)55582920.
Es troba situat també, igual que els altres dos Museus, a una part enlairada, cap a la zona universitària. Millor agafeu transport públic.
És un edifici enorme que té escales a la façana principal. Cal demanar que ens obrin la porta del darrera, que és plana. Ens acompanyarà una persona del Museu. L’ascensor deu ser de principis del segle XX però ens van assegurar que el motor era nou (:-)). El Museu és molt antic, de l’estil de l’antic Museu de Zoologia de Barcelona o del Darder de Banyoles. Ja sabeu, vitrines que tenen com a mínim 100 anys, animals dissecats per tot arreu, sostres alts, pots de formol…potser hi haurà qui no li farà el pes aquest tipus d’instal.lacions però a mi els llocs amb aires nostàlgics m’agraden. La senyora del Museu ens va dir que hi ha previst un pla de rehabilitació i que no saben què passarà amb el seu estil “old fashion” com ella el va qualificar. Per sortir, cal que ens acompanyin de nou a la porta del darrera.
Envoltant-lo hi ha un jardí botànic força empinat però molt bonic.

Maritime Museum. Haakon Sheteligs Plass, 15. T. (47) 55549600
Al costat dels Museus anteriors. També està adaptat. Podrem veure maquetes, vaixells i objectes de la història marítima de Noruega. I un video del viatge de l’Hurtigruten, el gran vaixell que fa més de cent anys que fa el recorregut entre Bergen i el cercle polar àrtic (un cop per setmana el podeu veure en la seva escala al port de Bergen).

Excursió pels fiords:
El primer problema que ens trobem és quin fiord triem per anar d’excursió. N’hi ha molts i des del mateix Bergen parteixen tots els vaixells. És ideal comprar el bitllet per internet amb molta antel.lació i que ens l’enviïn a domicili, tot i que a l’oficina de turisme de Bergen també ho fan al moment (si queden places, és clar).

És una manera d’anar dividint les despeses del viatge, si primer paguem l’avió i al cap d’un temps el creuer, quan marxem només haurem de pensar en pagar l’hotel i el menjar.
Els bitllets te’ls envien a casa un parell de mesos abans del viatge.
Nosaltres vam triar el Sognefjord, el Fiord dels Somnis. És el més llarg (200 km). L’excursió comprèn 5 hores de viatge en vaixell (fa diverses parades on només baixa la gent que s’ha de quedar a les petites poblacions i que l’agafen com si fos un autobús), el viatge en el tren turístic Flamsbana (1 hora i mitja) i el tren de linia regular de tornada(2 hores). És una pallissa, però val la pena perque els paisatges són preciosos.
Els que tingueu por pel mareig us hem de dir que el vaixell gairebé no es mou. És un catamarà que va força ràpid però permet fer fotos i contemplar el paisatge sense problemes. Es pot sortir a la coberta, però està prohibit als cotxets de nen petit (i per extensió suposo que a les cadires de rodes també). De totes maneres des de dins es veu tot bé i ens estalviem la ventolera i el fred.
És molt curiós que cap al final del trajecte fins i tot hi ha un moment en que el vaixell es col.loca al costat d’un altre que s’espera al mig del fiord perque part del passatge hi passi. Són els que han triat la modalitat de veure un altre part i que s’han de desviar just en aquell punt. Tot es fa amb la més absoluta calma i sense ni un sotrac.

Quan arribem al final del nostre recorregut, a Flam, tenim una hora abans no arranqui el Flamsbana, temps just per menjar-nos un entrepà (millor si ens el portem perque sinó haurem de fer cues en els locals que hi ha disposats a tal fi), i anar al lavabo (hi ha wc adaptat). Flam és molt petit i una mica pre-fabricat, amb casetes de de fusta, la majoria de souvenirs. Hi ha un bar curiós on vam fer un cafè que és un vagó de tren (accessible).
Per pujar al Flamsbana ens instal.laran a mà una rampa metal.lica que ja està disposada allà mateix. El tren és de fusta, antic, molt bonic, amb grans finestrals. El recorregut és lent perque es puguin admirar els boscos per on passa, els salts d’aigua, les casetes, tot molt pintoresc. En un punt concret el tren s’atura cinc minuts davant la cascada més cabdalosa on es fa una petita representació musical amb una vikinga que canta en la distància. Els viatgers poden baixar però els usuaris de cadira de rodes no, perque no hi ha rampa, però la cascada es pot veure per la finestra.

Una pantalla que hi ha dins de cada vagó va explicant els principals atractius per on es passa, però només en noruec, anglès i japonès.

En arribar al final, a Myrdal, enllacem directament canviant de via amb el tren que ens retornarà a Bergen (amb rampa manual per pujar i baixar).

Atenció perque quan feu la reserva del creuer heu d’especificar que aneu en cadira de rodes i que en el tren de tornada de Myrdal a Bergen necessiteu les places reservades que hi ha a cada tren de linia regular (tot i amb això, ja us advertim que pot ser que no se n’hagin enrecordat de fer la reserva correctament i que en pujar al tren us trobeu les places ocupades). Aleshores miraran d’encabir-vos on puguin i només es buidi algun seient us avisaran perque l’ocupeu (però a terra no us quedareu).

Un cop a Bergen, tenir l’hotel davant de l’estació va ser una salvació, perque tornavem molt cansats i ens va anar molt bé no haver de caminar gaire.

Allotjament

Bergen té dos albergs, un dins la població i un altre dalt de la muntanya, que resulten més econòmics, però nosaltres vam preferir allotjar-nos en un hotel de tres estrelles més cèntric i amb habitació per a nosaltres sols. Evidentment, resulta car, però d’altres establiments ho eren molt més.

L’Hotel que vam triar va ser el Grand Terminus, just davant de l’Estació (Zander Kaaes Gate, 6). T (47) 55212500
És un hotel antic, de 1928, i que han procurat conservar tal com era, tot de fusta, sense gairebé ornaments, dins la línia d’arquitectura funcional i pràctica que caracteritza els països del Nord d’Europa. Si hem fet la reserva on-line simplement ensenyarem el DNI a la recepció on comprovaran el nom i ens donaran la clau. Rapidíssim. Té dos ascensors i a l’entrada un petit graonet d’uns 4 cm (si ho creieu necessari, us poden instal.lar una petita rampeta metàl.lica per salvar-lo, però ja us diem que costa poc de superar).
El bar també és accessible i disposa de servei d’algunes begudes gratuïtes per als hostes. L’únic lloc on podem tenir dificultats és la petita habitació de connexió a internet ja que per accedir-hi hem de pujar 3 graons on han col.locat una rampa excessivament empinada (amb ajuda es pot pujar i baixar, però hi ha risc de relliscades). De totes maneres, l’hotel té wi-fi si portem el nostre propi ordinador.
La recepció té una pantalla per a fer reserves de taxis (són molt cars, us els recomanem només per anar i venir de l’aeroport). Es poden fer amb dos dies d’antel.lació.
El passadís de les habitacions també és antic i conserva tot el regust dels anys 20 (i recorda una mica la pel.licula “El resplandor”, tot s’ha de dir). Però les cambres estan renovades. A nosaltres ens van donar la 324 del 3er pis, que està adaptada. És força àmplia, té lit de matrimoni i tele plana. El wc té barra lateral de suport i la dutxa és sense plat, amb tamboret de plàstic. El terra no té prou inclinació i es mulla bastant però cada dia ho netegen. És molt divertida la forma en que fan el llit, a l’estil nòrdic, amb dues fundes enrotllades com un tubo sobre cada cantó del llit. Perque sí, es necessita funda nòrdica per dormir a ple mes d’agost!!!

Curiositats

La meteorologia és molt canviant, i ens podem trobar sovint que plogui i fagi sol al mateix temps (el que també permet veure arcs de sant martí preciosos). La temperatura sol oscil.lar entre els 10-20 graus i es fa de nit molt tard (a les 22 h. encara hi ha una mica de sol, i a les 23 h. el cel encara té una llum blavosa). I es fa de dia molt d’hora, quan amb prou feines són les cinc. La majoria de finestres no tenen persianes, per la qual cosa cal tapar-les amb cortines gruixudes (o el que tingueu més a mà) perque no us entri la claror dins l’habitació massa d’hora.
L’aigua dels fiords canvia molt de color depenent de l’estat del temps, no té el mateix color si està núvol, que si fa sol, o que si està mig-mig. Si feu fotos del mateix lloc amb diferents tipus de climatologia us n’adonareu.
Hi ha força turisme, tot i que res a veure amb l’allau de Barcelona, i es troba molt concentrat al voltant del port. Darrere la part on hi ha la fortalesa i la torre Rosenkratz hi ha el moll de creuers internacionals, on diàriament amarren vaixells grans de totes les nacionalitats.
Tothom és molt ros i de pell molt blanca i a diferència dels turistes mediterranis (acostumats als climes càlids) ells van pràcticament en màniga curta amb temperatures que per a nosaltres són de tardor per no dir gairebé d’hivern. Tot un contrast. També ens vam fixar que les mares que portes nadons en cotxets semblen més joves que les d’aqui. Ens imaginem que les avantatges socials fan que les parelles es decideixen per la paternitat més d’hora.
Hi ha força galeries comercials, tot i que molt poques grans marques (de fet, nosaltres només vam veure H&M). Acostumavem a anar a comprar als supermercats que teniem més a prop de l’hotel, just a l’altra banda de l’Estació de Trens, darrera la biblioteca. Són similars als d’aqui, amb la diferència que les monedes del canvi surten per una màquina. Ah! i la llet està tota en nevera, res de prestatges.
Tothom parla noruec i anglès i la gent és pacient i amable. No vam veure policia ni guàrdia urbana pel carrer tot i que sí algunes persones demanant caritat (poques).
Les zones verdes són veritablement verdes (hi contribueix que hi plou molt finament durant molts dies l’any) i es poden trepitjar. La gent hi va a jugar amb els nens, de picnic o amb els amics. Els noruecs a la que surt un raig de sol de seguida es treuen la roba i no és estrany trobar gent en bikini (o sostens) prenent-lo en qualsevol lloc. Als jardins i parcs també hi abunden les flors.
Hi ha moltes gavines i corbs que fan molt soroll. I també molts pardals. Per contra, hi ha pocs gossos (i per descomptat, pocs regalets de gos pel carrer).