Mostra un mapa més gran

Fotografies

Anfiteatre Romà. Tarragona. Catalunya
Anfiteatre Romà. Tarragona. Catalunya
Torre del Circ Romà. Tarragona. Catalunya Catalunya
Interior de la Casa Canals. Tarragona. Catalunya
Imatge de l'Antiga Audiència a Tarragona. Catalunya
Rambla Nova. Tarragona. Catalunya
Casa Canals. Tarragona. Catalunya
Casa Canals.Tarragona. Catalunya

LA TARRAGONA ROMANA

Els dos principals edificis visitables de la Tarragona romana són l’Amfiteatre i el Circ, a tocar un de l’altre.

L’Amfiteatre està entre vora el mar, entre la Rambla Nova i la Rambla Vella. Té una part autèntica i una part reconstruïda (això ho esbrinareu si feu la visita comentada perquè no hi ha cap plafó que ho expliqui). Per accedir-hi en cadira de rodes, cal agafar l’ascensor que es troba a la part superior i baixar a la planta -2, als Jardins de l’Amfiteatre. Aquests Jardins tenen una rampa que va fent ziga-zagues per salvar el desnivell fins la porta. Una gran rampa ens porta fins les taquilles i després ja podrem visitar-lo. Les cadires de rodes poden fer la volta per dalt (es veu tot perfectament) i les persones que poden caminar tenen la possibilitat de baixar fins unes passeres que estan col.locades al centre, on també hi ha restes de les antigues esglèsies que s’han han sobreposant al llarg dels anys al damunt de l’Amfiteatre. Te wc adaptat.

El circ està molt a prop, a baix de tot de la Rambla Vella. El veureu de seguida perquè te una torre medieval a l’exterior que destaca molt (i evidentment construïda amb posterioritat). Hi ha una rampa per accedir-hi. A dins trobem tres arcades originals (dins d’una d’elles hi ha l’oficina de turisme on treurem les entrades). Consta de llargs passadissos subterranis i una part al descobert. En un dels passadissos trobareu problemes per passar amb cadira de rodes perquè sobresurten unes lloses molt grans. Ens hauran d’ajudar a passar-les. El terra és de sorra, en alguns llocs fàcils i en d’altres més dificultosa.

Hi ha un altre edifici que és la Torre del Pretori, just darrere, però no el vam poder visitar perquè l’ascensor NO funcionava (i ens van comentar que es veu que és habitual que estigui espatllat) :-(

Ens va estranyar que hi hagi edificis que estiguin tancats com el Fòrum. Creiem que faltaria invertir molt més en poder mostrar completament la gran riquesa patrimonial romana de Tarragona.

Vam visitar també la Casa Canals, un edifici molt bonic i completament adaptat del segle XVIII. Es troba amoblada tal com era originàriament, amb tots els detalls. A la part superior hi ha una sala d’exposicions moderna. La casa té ascensor i wc adaptat.

La Catedral només la vam veure per fora, però ja advertim als usuaris de cadires de rodes que l’esplanada del davant és de lloses amb separació entre unes i altres, i que per tant, costa una mica circular-hi. De fet, hi ha diversos carrers del casc antic amb aquest tipus de paviment, haureu d’anar amb una mica de compte (no cal dir que és el lloc ideal per portar una tercera roda que no permeti que les rodes petites es quedin clavades).

El carrer més típic per passejar és la Rambla Nova que vam recòrrer diverses vegades. Té molt de comerç i terrasses. Al final de tot, a la part baixa, veurem el mar des del Balcó del Mediterrani. També hi trobarem el Monument als Castellers.

Més informació, a la documentació proporcionada per la Oficina de Turisme

Canviant de tema, parlarem del transport. Nosaltres ens vàrem traslladar des de Barcelona fins a Tarragona en tren.

L’AVE

El tren és ràpid, té bar i wc adaptat.
El tema de l’AVE ha resultat ser còmode, però més complicat del que preveiem en un principi. Procurarem explicar-ho detingudament.

Hi ha dos models de tren: el que té les dues locomotores en forma de “bala” (arrodonides) i el que les té amb forma de bec d’ànec (popularment conegut com “pato”). I per dins, l’espai per a cadires de rodes NO és igual (cosa que nosaltres desconeixiem en comprar els bitllets) i les portes d’accés tampoc.

AVE BALA: l’accés és alt, té 3 graons i cal que els d’Atendo (el servei d’atenció per a persones amb diversitat funcional de Renfe) col.loquin un elevador que ens pujarà al tren. Hi ha un espai per a cadires de rodes en el vagó 5, lloc 11-H, amb la possibilitat també de passar a un seient normal que està just darrera sense cap impediment. També hi ha seient per a l’acompanyant. El passadís entre la resta de seients és estret i les cadires de rodes NO passen, per la qual cosa és impossible seure enlloc més (per si us equivoqueu i resulta que heu comprat una altra plaça).

AVE PATO: l’accès és pla, i els d’Atendo col.loquen una petita planxa de metall entre la porta i l’andana per evitar que les rodes tinguin cap problema. En el vagó 7 (igualment lloc 11-H) hi ha dos espais per a cadires de rodes col.locades en paral.lel però NO hi ha seients “normals”, de manera que no pots abandonar la teva cadira en tot el trajecte. L’acompanyant tampoc té butaca al costat. En aquest cas, si compreu un bitllet que no correspongui a aquestes places, el passadís sí que permet el pas de cadires de rodes.

Hem d’afegir que Renfe NO proporciona informació del model de tren que haurem d’agafar en el nostre viatge, i per tant, no sabrem si ens toca el bala o el pato.

Resumint, i per simplificar els problemes al màxim, la nostra recomanació és que compreu els dos bitllets un davant de l’altre, així tant vosaltres com el vostre acompanyant estareu quasi junts. L’usuari de cadira de rodes SEMPRE haurà de comprar el seient 11-H (i depenent del model de tren, us haureu d’estar a la cadira tot el trajecte, o podreu canviar a un seient normal). I l’acompanyant SEMPRE la butaca del davant. Així us assegurareu estar junts i evitareu que si us toca viatjar en el model pato, un estigui a l’11-H i l’altre vés a saber, potser en un altre vagó.

Tot aquest embolic és una mica difícil d’explicar però si seguiu el nostre consell (comprar l’11-H i l’acompanyant el seient de davant) us evitareu maldecaps.