Aquesta vegada hem tornat a Terrassa per gaudir històricament d’una part de la ciutat. Edificis benestants i de decoració modernista,

com la Casa Alegre de Sagrera – avui convertida en museu -, el Castell Cartoixa de Vallparadís on podrem introduir-nos en la Terrassa antiga i que acull la història local integrada per peces arqueològiques, històriques i artístiques provinents de la ciutat i acabarem a la Seu d’Ègara on veurem el magnífic conjunt monumental de les ermites romàniques de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel, molt ben conservades i on s’ha fet un treball excepcional de recuperació i adaptació accessible per a les cadires de rodes.

Encara que podíem haver arribat a Terrassa en cotxe, aquesta vegada els Ferrocarrils de la Generalitat han estat una alternativa còmoda i neta, tot aprofitant que la línia S1 s’ha allargat més enllà de l’estació de Terrassa Rambla i la parada de Vallparadís Universitat ha estat la triada. A més a més, en ser nova, els ascensors i accessos són més ràpids i còmodes que en la del centre. L’ascensor de l’estació ens deixa a l’Avinguda Jacquard que després agafarem cap a l’esquerra (per orientar-nos correctament, davant de nosaltres veurem La Cartoixa de Vallparadís) i en 10 minuts, sense deixar-la, – quan s’acaba comença el carrer Font Vella – estarem davant de la Casa Alegre de Sagrera, al nº 29.

Per entrar trobarem un petit graó d’un parell de centímetres, a nosaltres no ens va donar cap dificultat perquè portàvem una tercera roda elèctrica, però per a les cadires manuals, depenent del nivell de domini que en tingui l’usuari, potser necessiti ajuda. Si no podem o no ens veiem amb cor de pujar, tenen unes rampes de fusta de posar i treure, només cal demanar-ho per telèfon o email abans d’anar-hi (però vaja, ja us diem nosaltres que és fàcil). Un cop dins només podrem visitar la planta baixa, més que suficient per fer-nos una idea de l’edifici, ja que és on es troba el més significatiu, bonic i sense barreres: les sales, els despatxos, els lavabos (oberts al públic però no adaptats), el jardí…

Només són originals de la casa els mobles de la sala de visites, la resta no, tot i que s’ha decorat amb d’altres peces de l’època aproximadament.

Casa Alegre de Sagrera

Casa Alegre de Sagrera. Despatx

Casa Alegre de Sagrera

Casa Alegre de Sagrera. Sala d’estar

Si ens referim a dades històriques, la família Sagrera, de procedència pagesa, va emigrar a Terrassa a finals del segle XVIII. Amb els anys es va convertir en un dels llinatges més benestants de la vila de Terrassa. A finals del segle XIX Mercedes de Sagrera, hereva de la nissaga, es va casar amb l’industrial tèxtil vinculat a l’oligarquia local, Francisco Alegre i Roig. Va aportar al matrimoni la casa, força malmesa, del carrer de la Font Vella. D’aquesta manera s’unien dues famílies de la burgesia local, una posseïdora d’un cognom i tradició il·lustre però sense una gran fortuna, i l’altra, amb un important nom en l’economia i política locals i amb una considerable fortuna.
Casa Alegre de Sagrera

Casa Alegre de Sagrera. Vitrall Modernista

Casa Alegre de Sagrera. Vista dels lavabos

Casa Alegre de Sagrera. Vista dels lavabos

Fitxa de l’edifici i dades de contacte – de la pàgina del Museu de Terrassa
http://www.terrassa.cat/casa-alegre-sagrera
https://aoberta.terrassa.cat/oficines/infoEntitat.jsp?id=0814
Després de visitar la Casa Alegre de Sagrera, enfilem el carrer de la Font Vella de tornada als FFCC. Un cop arribats a l’estació canviem de vorera. A pocs metres veurem l’edificació del Castell de Vallparadís (l’entrada la tenim per la banda superior del carrer, ja veurem el passeig que ens hi porta). Històricament, la primera notícia de la construcció d’una fortificació prop del torrent de Vallparadís data de principi del segle XII. Berenguer Sanlà i la seva esposa Ermessenda van adquirir al Comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, la propietat on van construir la seva residència senyorial. Avui en dia només es conserva l’estructura de l’edifici de per sí prou interessant. Un cop vist el pati,
Pati del Castell Cartoixa de VallParadís

Pati del Castell Cartoixa de VallParadís

ens adreçarem a les sales del castell que corresponen al Museu, on veurem el desenvolupament de la ciutat i comarques veïnes des del paleolític fins gairebé l’actualitat. Les sales de la planta baixa estan connectades per rampes de vegades massa empinades (necessitarem una mica d’ajuda). No podrem accedir al pis superior perquè només hi ha escales. Tampoc als lavabos que es troben al sòtan i també hi ha escales.
Interior del Castell Cartoixa de VallParadís

Interior del Castell Cartoixa de VallParadís

Dades informatives adicionals
Fitxa de l’edifici i dades de contacte – de la pàgina del Museu de Terrassa
http://www.terrassa.cat/castell-cartoixa-vallparadis
https://aoberta.terrassa.cat/oficines/infoEntitat.jsp?id=1381
Desprès enfilarem camí per veure l’excepcional Seu d’Ègara (creuant el parc pel Pont penjat), espai monumental sense barreres i amb ascensor. També hi podem anar amb cotxe perquè davant hi una una plaça d’aparcament reservada (però si podeu us recomanem creuar el pont que tot i ser penjat és molt segur, no es mou gens). Fins ara, el que hem vist és un bocinet d’història comparat amb el que veurem dins d’aquest recinte. El Conjunt Monumental de La Seu d’Ègara te els principis datats l’any 450. Hi destaca el Pati Central amb un Pou d’Aigua i la Zona de Cementiri, l’Església de Santa Maria, de Sant Pere i de Sant Miquel tancant els extrems del Pati així com el Baptisteri.

Conjunt Monumental La Seu d'Ègara

Conjunt Monumental La Seu d’Ègara

Conjunt Monumental La Seu d'Ègara

Conjunt Monumental La Seu d’Ègara

El Conjunt Monumental de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel de Terrassa és fantàstic. Recomanem passejar i observar-lo sense pressa, ja que gaudirem amb l’arquitectura i pintures murals, romànica, gòtica i la d’etapa més actual. Abans de començar la visita cal obtenir les entrades (també hi ha la possibilitat de comprar l’abonament per a tots els edificis). Primer de tot ens portaran a veure un documental històric i arquitectònic sobre l’edifici i veurem a més a més com és va construir el pont. Després ja podrem començar el recorregut.
Al 1998 es va fer una interessant restauració i museïtzació. No trobareu cap barrera en tot el conjunt, fins i tot en una de les ermites us faran entrar per una porta lateral on s’ha habilitat una plataforma per salvar els tres o quatre graons que no s’han pogut eliminar.

Conjunt Monumental La Seu d'Ègara

Conjunt Monumental La Seu d’Ègara

Conjunt Monumental La Seu d'Ègara

Conjunt Monumental La Seu d’Ègara

Conjunt Monumental La Seu d'Ègara

Conjunt Monumental La Seu d’Ègara

Conjunt Monumental La Seu d'Ègara

Conjunt Monumental La Seu d’Ègara

Conjunt Monumental La Seu d'Ègara

Conjunt Monumental La Seu d’Ègara

Dades informatives adicionals
Fitxa de l’edifici i dades de contacte – de la pàgina del Museu de Terrassa
http://www.terrassa.cat/seu-egara
https://aoberta.terrassa.cat/oficines/infoEntitat.jsp?id=1074
Un cop visitat tot el conjunt monumental i si teniu gana, molt a prop hi ha el Restaurant La Cuina d’en Brichs, d’accés fàcil on podreu dinar a la terrassa o a l’interior. L’únic que no té és lavabo adaptat (les cadires de rodes no passen per la porta, però accedir a l’interior del lavabo és prou senzill sempre que camineu una mica). També recordeu que teniu opció d’anar als lavabos adaptats del Conjunt Monumental. El restaurant està especialitzat en arrossos, però també teniu tapes com croquetes, calamars… fan cuina de mercat, catalana i andalusa, deixeu-vos recomanar. Bona relació qualitat-preu i bon tracte.