Archive for the ‘Personal’ Categoria

Fa poc publicàvem un post sobre la nostra visita a la vila de Besalú. Tot i que va ser força dificultosa pel tema del paviment (ja sabeu, des d’aqui sempre reivindiquem el tema) ara ens hem de treure el barret davant d’una iniciativa pionera a tot l’Estat: les 15 guies accessibles per a persones amb deficiències visuals i auditives, fetes per l’empresa Multisignes. A part de facilitar la visita a aquest col.lectiu de manera local, a l’estar també disponibles en diversos idiomes,se’n podran beneficiar els possibles turistes amb diversitat sensorial que ens visitin.

Per saber-ne més, us deixem un enllaç al Diari de Girona on ens ho expliquen:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/07/16/guies-accessibles-tots/419331.html

Des de fa uns vuit anys en que vàrem començar el camí amb Turismefàcil, han passat moltes coses en referència a la integració de les persones amb discapacitat, mobilitat reduïda o, segons la darrera definició, persones amb diversitat  funcional. Sigui quin sigui el nom que li donem, hi han hagut molts canvis. Llegir més

Avui volem parlar d’un tema sobre el qual tots els usuaris de cadires de rodes (manuals o elèctriques) podrien dir la seva: els paviments. Tots sabem com de terrible és un sòl inadequat (bé, el mateix podrien dir els conductors de cotxes de nen petit o molts ciclistes amateurs): tremolors, vibracions, i sobretot, les temudes “enganxades” de les rodes del davant, les petites, que es queden travades amb el perill que comporta de caiguda. I si peses poc, no acostumen a ser caigudes senzilles, sinó que surts disparat de cara com si t’haguéssin catapultat. I què hem de dir de les punxades? L’únic remei és canviar les rodes (molt cares, com tot en ortopèdia) i posar-les massisses. Encara tremola més, però minimitzes el risc de forats.

Aquesta setmana, en ple Tour de França, em va fer gràcia llegir articles on es mostraven molt amoïnats pel ciclistes professionals que van haver de patir en pròpies carns durant uns kilòmetres el que significa un paviment de llambordes. Com a exemple, aqui tenim l’article del Mundo Deportivo:

http://www.elmundodeportivo.es/gen/20100707/53959236235/noticia/los-adoquines-no-perdonan.html

La frase més representativa és ” No llovió, lo cual agradecieron los corredores tras la experiencia de la víspera, pero la polvareda en los tramos de pavés resultó un tormento para todos al ser un obstáculo añadido a las tremendas vibraciones que provoca el adoquinado“.

Tremendas vibraciones!!! Doncs sí, sí, per a ells i per a tothom.

És per això que crec que s’hauria de tenir més en compte com pavimentem les superfícies, si pretenem que tothom pugui circular per tot arreu.

Nosaltres, en les nostres excursions, ens hi trobem molt sovint. Ja sabem que cal respectar el patrimoni arquitectònic de nuclis medievals, o de castells i palaus, però hi ha solucions enginyoses que hem trobat en d’altres llocs i que també es podrien aplicar (ara penso en les passeres de fusta sobreposades sense tocar ni una sola pedra). O si es repavimenten carrers “imitant” l’estil antic, aprofitem per col.locar llosses amples i no llambordes.

El mateix passa amb d’altres paviments, com la sorra, els còdols o la grava.

Quantes vegades no ens hem trobat que una casa de turisme rural estigui adaptada però han omplert el jardí de grava!!! I sap greu haver d’advertir que no és la millor solució a unes persones que han tingut la iniciativa de fer la seva casa accessible a tothom. Però nosaltres els fem l’observació, perque si no ho fem nosaltres, qui? I molts cops, simplement, la resposta és que no hi havien caigut.

Avui no us volem parlar d’una ruta que haguem fet, ni d’un museu ni de cap parc en concret. Aquesta vegada el nostre post us vol parlar d’una iniciativa de Turisme de Lleida de la qual crec que molts municipis haurien de prendre exemple. Dins la seva web generalista Lleidatur, podem trobar un apartat de turisme accessible on es detallen els allotjaments (hotels i turisme rural) així com molts tipus d’activitats com el termalisme, el golf, les visites naturalístiques o els espais culturals.

No podem evitar preguntar-nos per què no es generalitza aquest tipus d’informació a molts altres ajuntaments. Si bé darrerament hem notat un canvi (acabem de rebre el programa d’activitats de la comarca de La Selva i com a mínim, en els allotjaments i restaurants han fet constar el símbol internacional d’adaptació) creiem que encara estem lluny del que seria desitjable, una total estandarització. Igual que es fa constar si les activitats són apropiades per fer amb nens (l’anomenat “turisme en família”, tan de moda) s’haurien de fer constar les característiques perque cada persona sapigués què es pot trobar. I que no ens faci por dir que una activitat és impracticable en cadira de rodes, més val saber-ho amb antel.lació que no pas anar-hi inutilment. Ja ens fem al càrrec de que les excursions per la muntanya, a no ser que es tracti d’una via verda, difícilment seran accessibles. Però les visites al patrimoni de molts municipis sí que ho pot ser, i en canvi, no ho fan constar.

Resumint, encara hem de fer molt de camí per fer realitat la definició que Lleidatur fa constar a la seva pàgina: “el turisme és un bé social de primera magnitud que ha d’estar a l’abast de tots els ciutadans, sense que cap grup de població en pugui quedar exclòs, amb independència de les circumstàncies personals, socials, econòmiques o de qualsevol altra índole que concorrin en els seus components. Un entorn inclusiu d’oci és aquell en el qual totes les persones tenen cabuda i s’interrelacionen. En la gestió dels projectes d’oci, el foment de l’equiparació d’oportunitats i la participació són elements necessaris en la posada en pràctica de la filosofia de la inclusió”.

Hola,

aquesta vegada no us parlarem d’una ruta que haguem fet, sinó d’un recull d’enllaços útils en un grup del Facebook on també col.laborem. Es diu “Turismo accesible en España” i en la part de fòrums te molts apartats, tots dedicats al turisme. Hem tingut problemes que de moment no hem conseguit solventar, ja que ens van desaparèixer algunes informacions pel tema de la normativa de Facebook (si la mateixa persona posa  massa comentaris seguits en un fòrum ho deuen considerar una mena de “propaganda” i ho van esborrar). I és TAN dificil pretendre parlar amb Facebook…vam enviar un munt de mails per recuperar la informació però ha estat inútil. Esperem que no ens torni a passar.

El grup és en castellà perque la intenció és que les dades siguin de tot l’Estat.

No cal dir-vos que en aquest fòrum tothom hi pot participar, comentar les seves experiències personals, els llocs on ha trobat facilitats (o no), allotjaments, transports, esports…en fi, de tot una mica.

I evidentment, també us animo a participar aqui, a Turismefàcil.

Moltes gràcies.