Turismefàcil. Turisme sense barreres

Avui hem pensat que ja tocava comprovar sobre el terreny les darreres adaptacions que s’han fet al Metro de Barcelona. Des que hem vist que algunes estacions de fa uns anys van ser adaptades sense gaire criteri, hem preferit comprovar les noves.

Badalona Pompeu Fabra (a Badalona), Bon Pastor (a Barcelona) i Esglèsia Major (a Santa Coloma de Gramanet) han estat les triades.

Fotografies

El recorregut no és complicat, però sí que ens tocarà fer un parell de connexions segons d’on vinguem. Nosaltres hem sortit de la Plaça Universitat, una estació molt cèntrica, sinó hauriem d’haver anat a Sagrera i des d’allà a Santa Coloma i Badalona.

Anem de totes formes a explicar-vos-ho tot. El punt estratègic idoni és l’estació de  Sagrera perquè és la més propera a on haurem d’anar a parar i és la que te tots els accessos adaptats, és igual que vinguem de la Línia 1 com de la línia 5. Poques estacions de Barcelona estan adaptades de la mateixa manera que la Sagrera, es per això que us recomanem aquesta. Probablement el més complicat serà arribar fins aqui depenent d’on vingueu, ja que potser tindreu entrebancs per fer els enllaços.

Un cop a l’estació de Sagrera, a l’andana de la línia 5 (la de color blau), enllaçarem amb la Línia 9 on baixarem a la parada Esglèsia Major. Us hem fet arribar fins aqui per veure només l’espectacularitat de l’accessibilitat de l’estació. Agafeu els ascensors assenyalats amb el símbol de cadires de rodes, i pugeu al vestíbul. Si voleu, un cop ja a casa, ens escriviu un comentari en aquest post i ens expliqueu les sensacions. Aquesta sensació d’ocell que tindreu serà la segona del dia, ja que la primera la trobareu quan  pujareu als nous vagons sense conductor, amb control totalment automàtic. Podreu veure les vies i el seu recorregut com si estiguéssiu a la cabina, ja que aquests nous vagons tenen una vista panoràmica de les vies.

Tornem a agafar el metro i baixem aquesta vegada a la parada de Bon Pastor i enllacem amb la línia 9 on baixarem a Gorg i tornarem a agafar una altra línia de metro, la 2 fins Badalona Pompeu Fabra i ens anirem a la platja a descansar de tantes emocions i recorreguts diferents. És una bona passejada en Metro! Nosaltres no ens hem trobat cap problema, tots els ascensors funcionaven. Esperem que tingueu sort i que si vosaltres també feu el recorregut, no us trobeu cap avaria (massa habituals, per altra banda).

En arribar a Badalona, podeu aprofitar per anar a la platja dels Patins de Vela, que està adaptada. Baixant del Metro, heu d’anar fins al carrer del Mar, molt comercial, i que desemboca en la Rambla de Mar. Allà mateix hi ha les escales i la rampa per creuar les vies. La platja és totalment accessible, te dutxes i una cadira amfibia, i personal d’ajuda. Si teniu qualsevol dubte podeu trucar al telèfon de l’empresa que se n’encarrega (per exemple, si voleu saber si el mar està apte per al bany T. 620827178).

El Museu del Modernisme ha estat creat recentment gràcies al fons d’art dels propietaris de la Galeria Gothsland. Es troba molt cèntric, al carrer Balmes 48 de Barcelona, per la qual cosa s’hi pot arribar amb transport públic.

Fotografies

El Museu està totalment adaptat i consta de dues plantes, una a nivell de carrer i un soterrani. Te un ampli ascensor (amb decoració sorpresa, ja la veureu) i també lavabo. L’entrada general val 10 euros i hi ha diferents descomptes (consulteu).
En començar trobem la botiga on es poden comprar llibres i objectes relacionats amb el tema. Després accedim a l’exposició de la planta carrer, amb mobles de Busquets -veritables obres d’art d’ebanisteria-, Gaudí, i Puig i Cadafalch: taules, secreters, cadires, capçals de llit, biombos, miralls…tot reflectint el gust de la burgesia de l’època.
A la planta inferior hi ha la secció de pintura, escultura i vitrall: Casas, Graner, Mir, Llimona…també podrem veure un passi de video amb una petita explicació dels autors (hi ha bancs per seure). Al mig de la sala hi ha una copa ornamental enorme de marbre que ja es podia veure a la Galeria Gothsland i que s’ha convertit una mica en l’emblema del Museu.
Val la pena fer la visita comentada (disponibles pagant un suplement de 5 euros i per a grups mínim de 10 persones a partir del 8 d’agost de 2010). Així ens podrem assabentar de la procedència de les obres, els periples pels quals han passat algunes d’elles i d’altres curiositats tant de les tècniques emprades com dels autors.
Una visita totalment recomanable i sense cap problema per a persones amb mobilitat reduïda.

Aquest itinerari està basat en el que ha publicat la revista Descobrir Catalunya de juny 2010.

03 de juliol de 2010

Hem penjat la segona part de la ruta, les façanes del cantó del Barri de la Ribera.

Moltes vegades passegem pels llocs sense aixecar la vista, fixant-nos només en el que tenim a l’alçada dels ulls. A Ciutat Vella  (i en d’altres zones de Barcelona també) hi ha molts edificis amb valuoses serigrafies, algunes d’elles restaurades i d’altres molt malmeses. El Districte antic en general pateix una degradació constant de la qual les façanes en mal estat només en són una mostra. Es necessitaria molta més inversió (i molt més civisme) per tenir una Ciutat Vella de la qual ens puguem sentir orgullosos.

Les façanes les hem vist a peu des del carrer, per la qual cosa els usuaris de cadires de rodes només tindran la problemàtica que presenti cadascuna de les voreres (en aquest cas, poques, perque la majoria tenen baixadors).

Fotografies

El nostre recorregut ha estat el següent:

Al barri de La Ribera podem trobar

Pels amants de la fotografia aquesta ruta significa un repte, perquè alguns dels carrers pels que passarem son estrets i la dificultat tècnica per fer la foto és alta.

Per que us sigui més fàcil trobar els carrers us oferim un vincle cap a GoogleMaps

Fotografies

Aquesta visita no te fotografies perquè la Fundació és una entitat privada que no permet fer-ne a l’interior. Estem pendents de que ens les facin arribar.

La Fundació Godia reuneix una col.lecció molt important d’art gràcies al bon gust i la inversió que va fer el Senyor Godia (1921-1990), antic corredor de curses de cotxes.
Es troba en un edifici senyorial de l’Eixample, la Casa Garriga Nogués, totalment remodelat (només per veure l’edifici ja valdria la pena la visita). Està totalment adaptada.
A la planta baixa, després d’haver pagat l’entrada (una mica cara, això sí), podem veure un audiovisual sobre la vida del Senyor Godia (atenció als usuaris de crosses, no hi ha seients) i la sala d’exposicions temporals. Després agafarem l’ascensor per poder veure les altres plantes amb col.leccions de ceràmica, escultura i pintura de diferents estils i èpoques (romànic, gòtic, del segle XIX…). També hi ha la possibilitat de fer visites comentades.
No us perdeu el pati posterior, hi ha una escultura metàl.lica en la que es reflecteixen els edificis del voltant.

En aquest itinerari (que és molt llarg) anirem afegint els Museus i equipaments que anem visitant de mica en mica. Tots ells pertanyen a la Xarxa XATIC de Turisme Industrial que forma part del nostre patrimoni. De moment comencem amb el MNATEC de Terrassa que és el més important i després seguim amb el Museu Industrial del Ter a Manlleu.

L’entrada al Monestir es fa pel carrer Sant Pau. Hi ha una rampa llarga que salva els graons de l’entrada. Després ens hem d’adreçar a una porta secundària (està indicat) en la que -aqui sí- haurem de pujar dos graons (necessitarem l’ajuda d’algú si anem en cadira de rodes) i un altre al claustre, després ja és tot a peu pla. Cal pagar 3 euros per entrar.

Fotografies

Fem una mica d’història -segons ens expliquen en el fulletó que ens proporcionen amb l’entrada
“La documentació que existeix sobre el Monestir de Sant Pau del Camp és escassa i confusa. Fou fundat pel comte Guifré-Borrell entre el 897 i el 911 tal com es pot comprovar a la làpida funerària d’aquest comte, trobada el gener de 1596 i que actualment és adossada al mur del braç esquerre de l’esglèsia, sota el creuer.
Des que fou fundat i fins al saqueig dut a terme per Al-Mansur, l’any 985, no hi ha cap document escrit, de manera que només se sap que era una simple esglèsia que no va acollir cap comunitat fins a la seva fundació.

Els nobles Geribert Guitard i la seva esposa Rotlandis, fundadors de la casa dels Bell-lloc, el reconstruïren i l’uniren al monestir de Sant Cugat del Vallès per tal que es pogués constituir una nova comunitat monacal.

Aquests nobles, com a donació, el col.locaren sota la protecció i la tutel.la de la Santa Creu, de forma que el monestir podia funcionar de manera totalment autònoma.

Al segle XIII ja no depenia de Sant Cugat i l’any 1490 a Sant Pau se celebrà l’últim capítol general de les dues províncies eclesiàstiques de Tarragona i Saragossa. L’any 1508 s’uneix a Montserrat; l’any 1593 una altra vegada a Sant Cugat i l’any 1617 depèn del monestir de la Portella del Berguedà. Els monjos l’abandonaran definitivament a causa de l’exclaustració el 1835. L’any 1879 fou declarat Monument Nacional.”

Fotografies

Caldes de Montbui és un municipi que es troba força a prop de Barcelona, per la qual cosa les persones que visquin a la capital ho tenen molt fàcil. Es pot fer una visita en un sol dia perfectament, a no ser que volguem allotjar-nos en algun dels balnearis que han fet famosa la població. El primer a destacar és que hi ha un parking públic (una mena de descampat) amb reserva per a cotxes amb distintiu ben senyalitzada. És bo de saber perque no sempre és factible aparcar el cotxe al carrer. El primer que farem és adreçar-nos a la plaça de la Font del Lleó (amb l’aigua que surt a 74 graus centígrads de temperatura).

Atenció al paviment que és de llambordes i costa molt fer anar la cadira de rodes pels problemes que esmentem normalment amb aquest tipus de terra: les rodes es queden clavades entre llamborda i llamborda.

A la font no s’hi pot baixar perque hi ha escales per totes dues bandes, peró es pot veure desde dalt. Si volem tocar l’aigua haurem d’omplir un got sempre anant amb molt de compte perque crema (de la Font surt fum i tot). A l’altre banda de la plaça tenim el Museu Thermàlia. Te 3 plantes dedicades al pintor i escultor modernista Manolo Hugué, que va passar llargues temporades a la vila, i on fins i tot podrem veure un video sobre la seva vida. Aquestes tres plantes estan totalment adaptades amb ascensor. A la planta baixa hi ha lavabo també adaptat (no us perdeu anar-hi, perque s’hi conserven tres banyeres enrajolades del segle XVIII de quan l’edifici havia estat hospital per a persones humils). Es conserven perfectament i les podem veure a través d’un vidre que hi ha a terra.
La planta soterrània, on es poden veure restes romanes i on precisament s’explica el tema de les aigües termals, no és accessible perque l’unica opció és baixar-hi per les escales, per tant, les persones en cadira de rodes no la podran veure. Un altre patrimoni important de la vila son les termes romanes però en el moment en que nosaltres les vam visitar estaven tancades per obres. Un altre visita que es pot

fer es el pont romànic que es troba a la sortida de la vila (s’hi pot arribar a peu. LLàstima que no el podrem veure en tot el seu esplendor perque al damunt s’hi han fet afegits de diverses époques que li resten estética.

On menjar i on allotjar-se

Caldes de Montbui és la vila balneària per excel.lència. Nosaltres no ens vam allotjar a cap establiment per la qual cosa tot seguit us posem el llistat de balnearis i haureu de trucar per informar-vos del nivell d’adaptació i els preus.

Balneari Broquetas.
Telf: 93.865.01.00 – Fax: 93.865.23.12

Balneari Forns Telf. 93.865.01.50 Fax. 93.865.08.16

Termes Victoria.

Telf. 93.865.01.50 – Fax: 93.865.08.16

Hotel Vila de Caldes
Telf. 93.865.41.00 – Fax: 93.865.00.95

Adreces d’interès

Web de Caldes de Montbui

Museu Thermàlia
Plaça de la Font del LLeó nº 20. 08140 Caldes de Montbui
Telf. 93.865.41.40 – Fax: 93.865.34.00
email: m.caldesm@caldesm.diba.es

Data de la realització de la ruta: Gener 2007
Aquesta ruta està especialment indicada per fer-la amb nens encara que els animals la veritat és que ens agraden a tots.

Fotografies

El Zoo és troba dins el recinte del Parc de la Ciutadella, entrant per la porta principal (C/Marques d’Argentera amb Passeig de Circumvalació) a la dreta. El cotxe (amb la targeta identificativa pertinent) és pot deixar a les places reservades que hi ha al davant. Seguiu sempre les indicacions de la Guàrdia Urbana perquè la circulació de vehicles dins del parc està restringida.
El Zoo és força gran i amb avingudes amples, permet la circulació de les cadires de rodes o dels cotxes de nen petit sense gaires problemes. Davant del recinte d’alguns animals, hi ha plataformes de fusta una miqueta més enlairades per a una millor observació.
Cal tenir en compte que l’entrada al terrari, on podrem veure cocodrils, serps i molts altres rèptils, cal fer–la per la porta de sortida que és on hi ha la rampa.
En el cas de l’aquari on es fan les exhibicions dels dofins, cal anar abans de que comenci l’espectacle a la persona encarregada de la porta (hi ha escales) que ens obrirà una entrada alternativa. Un cop a dins ens situaran a primera fila.
De totes formes, hi ha un dels pabellons del Zoo (entrant a la dreta) que te escales i és l’únic que no permet l’accés. Tampoc estan adaptats els cotxes de lloguer que recorren el recinte.
La sortida es fa per la botiga, també adaptada, on podrem caure en la temptació d’endur–nos un record degut a la gran quantitat d’articles relacionats amb els animals del Zoo Per a més informació podeu consultar el web del Zoo

Els Jardins de la Tamarita, el Laberint d’Horta, els Jardins del Palauet Albeniz als Jardins Joan Maragall i l’Umbracle del Parc de la Ciutadella.

Fotografies

Barcelona te molts parcs, zones verdes i jardins de tot tipus, alguns accessibles i d’altres no tant. En aquesta ruta hem triat 4 racons accessibles (alguns amb limitacions) d’entre molts d’altres possibles; no són ni millors ni pitjors que la resta, simplement ens han cridat l’atenció per alguna característica.

Jardins de la Tamarita. Passeig de Sant Gervasi nº 47-49

Es troben a la part alta de la ciutat. Dins dels jardins hem escollit l’esplanada verda que permet estirar-se a prendre el sol. Els que caminin s’hauran de treure les sabates (tal com ho indica el cartell corresponent). L’esplanada es troba entrant als jardins per la porta principal i agafant el camí de l’esquerra. L’únic problema que presenta l’esplanada es que només te un sol banc i que hi dona el sol de ple. Aquest espai es molt adequat per anar amb nens petitons perque comencin a donar les primeres passes amb els peus despullats sobre la gespa.

Laberint d’Horta. Passeig dels Castanyers nº1

El primer que hem de dir és que podem aparcar a l’interior del Parc ja que hi han zones reservades per a minusvàlids.
Nota: ens podem trobar que la porta d’accés a la zona d’aparcament estigui tancada. A nosaltres ens va passar i vàrem haver d’anar al personal de manteniment del parc a que ens obrissin la porta.

Aleshores ens adreçarem a la guixeta d’informació on caldrà pagar per poder accedir al Parc. En funció del dia, l’accés al Parc es gratuït.

ATENCIÓ: El laberint és molt divertit, peró però a les cadires de rodes presenta un inconvenient. Cada 10 m. aproximadament hi ha un petit entrebanc de pedra que caldrà superar. Els passadissos del Laberint són de terra que degut al desgast, s’han anat rebaixant i fa que aquests entrebancs els converteixin en un problema. Nota: hem realitzat una reclamació per aquest motiu i pel lavabo que el feien servir de magatzem i ens han contestat, comunicant-nos que igualaran els camins de terra i comunicaran a l’encarregat del bar que el lavabo no pot fer-se servir de magatzem.

Nosaltres varem trigar 20 minuts en trobar el centre del Laberint on hi ha una font i 10 minuts en trobar la sortida. La resta del parc també és molt bonic i estan senyalitzats els anomenats “camins accessibles”. També hi ha WC adaptat al costat del bar

Jardins Joan Maragall – Palauet Albéniz. Avinguda de l’Estadi nº 1 (Parc de Montjuïc) – Telèfon: 93.292.42.12

Si al Palauet Albéniz hi ha algú allotjat o s’hi fa algun acte important (no gaire sovint) els jardins no estan oberts. Una explicació que volem donar és respecte a la porta d’entrada. La porta principal, (darrera del Palau Nacional) està tancada. Cal anar en cotxe passant per davant del Museu d’Arqueologia fins arribar a l’Avinguda de l’Estadi, (la de l’Estadi Olimpic) i tombar cap a la dreta. De seguida trobarem un altre cop a la dreta un cami amb uns senyals de circulació prohibida on diu “només serveis”. Hi podem accedir per aqui perque aquest camí ens portarà directament a la porta dels Jardins. Cal que li demanem al guàrdia urbano de la porta si podem deixar el cotxe (a nosaltres no ens va posar cap problema). Els jardins són molt bonics, estan molt ben cuidats, plens d’escultures i fonts i amb unes vistes de la ciutat fantàstiques. El Palauet pròpiament no es pot visitar.

Umbracle del Parc de la Ciutadella – Passeig Picasso nº 1

El Parc de la Ciutadella és prou conegut, però potser no ho sigui tant l’Umbracle. Es tracta d’un espai amb plantes molt grans que necessiten foscor i humitat. A la porta d’entrada hi ha una petita guia de metall a terra fàcilment salvable i desprès tot és plà i permet fer la volta en rodó (l’espai no és gaire gran). Hi ha una petita tarima amb bancs en la penombra ideal per a l’estiu. Actualment la resta del parc també presenta els “camins accessibles senyalitzats” i hi ha WC adaptat al costat del bar. Nota: A més a més hi ha places d’aparcament reservades per a cotxes amb distintiu de disminució davant de la Porta del Zoo.

Actualment el Parlament de Catalunya permet les visites a tothom sense reserva prèvia.

Fotografies

Us recordem que el Parlament de Catalunya es troba dins el recinte del Parc de la Ciutadella.  Te cinc places d’aparcament per a persones amb targeta de disminució identificativa on podeu deixar el cotxe (a la plaça del davant de l’entrada del Zoo).
Un cop dins del Parlament i després de passar els controls de seguretat (recordeu: no podeu dur res que pugui ser considerat perillós, ni tisores, ni tallaungles…), ens adreçarem a la sala on es projecta un audiovisual sobre la seva història tan antiga. Després un guia ens conduirà per totes les sales i podrem veure el despatx del President de la Generalitat, l’Hemicicle, les sales de reunions… en fi, tot alló que sempre veiem per televisió. Hi ha ascensor i lavabo adaptat.
Podreu fer les fotografies que vulgueu i fins i tot hi ha una botigueta per si voleu comprar algun record.