Turismefàcil. Turisme sense barreres

Us presentem la nostra primera ruta fora de Catalunya . Hem estat a Galícia , a la zona de les Ries Baixes, més o menys entre la frontera amb Portugal i la Costa da Morte. Ens ha quedat per veure A Coruña , la capital, i tota la zona de les Ries Altes i l’interior. És que Galícia sembla petita però per la seva distribució geogràfica es triga molt  en visitar certes zones. La carretera de la costa que ressegueix les ries és molt maca, però cal tenir paciència perque en haver d’entrar i sortir, vint kilòmetres es fan molt llargs. Us adjuntem el mapa de carreteres de la comunitat perque tingueu més fàcil anar amunt i avall

La primera advertència és que en general, està tot poc adaptat. Hem tingut la sensació que ens trobavem a la Barcelona de fa 30 anys. Segons la nostra valoració, el tema del turisme per a tothom no el tenen gens clar i ara tot just comencen amb les primeres iniciatives. Això sí, hi ha places reservades per aparcar a gairebé tots els municipis, cèntriques i respectades. És una mica incongruent: si posen aparcament (cosa que ens sembla fantàstic) per què no es fan guals i rampes? En fí, per alguna cosa es comença!

El tema dels lavabos, és simplement inexistent. Si els locals d’hosteleria no tenen l’entrada adaptada, menys tindran el wc. El nostre consell és que aprofiteu els lavabos de les benzineres, o els centres de menjar americà (ja sabeu, Burguer Kings i similars).

Les platges són grans, amb molt poca gent, i amb arbres a tocar de la sorra, però les passarel.les (les que en tenen) no arriben fins l’aigua, només fins  just tocar el principi de la sorra, per la qual cosa arribar a banyar-se és gairebé impossible (tampoc hi ha servei de cadires amfibies ni de voluntaris en cap de les platges que vam visitar). A més a més, la sorra és molt fina i dura, i sempre es manté humida pel tema de les marees. Vam provar a circular amb la cadira de rodes (manual) però tampoc va ser possible. Això sí, sota els arbres de moltes platges hi ha zona de pícnic amb taules i cadires.

Una altra cosa a tenir en compte és la meteorologia. Nosaltres vam estar de sort i vam enganxar una setmana amb molt de sol, però no és el més habitual. Per tant, procureu portar impermeable i paraigua. També acostuma a girar-se ventet fresquet al vespres, amb força contrast amb la calor del dia, per la qual cosa també necessitareu un jersei.

El sol es posa una hora més tard que a Catalunya (de fet, els correspon  l’hora de Portugal o de Canàries , però mantenen l’hora peninsular). Això fa que a les 22 h. encara hi hagi llum i que poguem contemplar unes postes de sol (pel mar!) espectaculars.

Fotografies

Començarem explicant-vos l’allotjament, que ha estat el nostre punt de partida per a totes les excursions i visites que hem fet. Casa do Zuleiro , a Serra d’Outes , és un fantàstic hotelet rural adaptat. Hem pogut gaudir-ne sense barreres arquitectòniques a totes les zones comunes. Nomès hi ha un petit graó fàcilment salvable entre la recepció i el menjador. El cotxe es pot deixar a la banda del darrera, si hi ha lloc, i sinó al pàrking (des del pàrking hi ha dos graons i una rampa dificultosa, molt millor si podeu deixar el vehicle més a prop). Els propietaris intenten facilitar el tema, comentant als hostes que deixin l’aparcament fàcil lliure, però una altra cosa és que els altres usuaris de la casa rural ho tinguin en compte.

Un cop feta la introducció, carretera i manta.
El primer vespre vam sopar a Freixo . L’avió va sortir una hora tard de Barcelona, i no haviem dinat. A la casa ens vam recomanar el Bar El Muelle , bo i barato (com tot el menjar a Galícia, els preus són més baixos que aqui). Es troba al final del Port de Freixo , que és petit, a mà dreta i te dos graons per entrar (com gairebé tots els locals d’hosteleria). Ens hauran d’ajudar. L’adreça exacte és Ribeira do Freixo, 60, i el telèfon per si voleu preguntar alguna cosa és el 981765189.

Primer dia

Tornem a agafar el cotxe i seguim recorrent la carretera de la costa , entrant i sortint de la ria, per Portosín i Porto do Son i acabem al Parc Natural de les Dunes de Corrubedo. La primera advertència és que si fa sol porteu una gorra perque no hi ha lloc on amagar-se, sinó us torrareu vius. Només al final hi ha un petit toldo. Hi ha un parell de  places reservades per aparcar i lavabos al principi del recorregut (no n’hi ha d’adaptat, i estan bastant bruts). La passera és de fusta i la cadira de rodes tremola força perque  els taulons estan una  mica separats, com a la Platja de Carnota. En fi, altre cop com si anéssiu en tren (dels antics!). Paciència. Al final hi ha un mirador però no és en alçada, per la qual cosa veiem la duna només per darrera, però no la pendent. No està permès sortir del recorrgut i estan ben clares les senyalitzacions de no trepitjar les dunes, però s’ha de dir que hi ha qui passa de tot, i això que hi ha un vigilant. La passera tampoc dona pas a la platja per anar a passar el dia, s’hi ha d’anar per un altre cantó.

Dinem a la població de Riveira, bastant gran, en un bar del Passeig Marítim que es diu Portovello (Parque Garcia Bayón, 63 T. 981 872 647). Res de l’altre món, però és que tampoc hi ha cap altre local que sigui gaire més accessible. A la tarda seguim cap a Cambados, un poble molt bonic. Voltem pel casc antic, amb moltes tavernes i botigues de vins (és bressol de l’Albariño). Veiem per fora el Pazo de Fefiñans. Sopem empanada a un bar amb terrassa, A Esquina da Meiga (Real, 1. ). Te  un graó per entrar. Després, de nou cap a Outes (nosaltres vam tornar que ja era de nit i les distàncies enganyen. Ens vam perdre pel bosc força estona, o sigui que us recomanem tornar quan encara hi hagi llum).

Tercer dia

Quart dia

Com ja haureu pogut comprovar, les especificacions que afegim als nostres itineraris estan dedicades a persones amb mobilitat reduïda, és a dir, bàsicament usuaris de cadires de rodes, crosses i similars. És així perque la nostra experiència personal és en aquest camp i no gosariem explicar coses d’àrees que no coneixem, per por d’equivocar-nos o per no tenir en compte detalls que se’ns poden escapar per inexperiència.
Tot i això, hi ha hagut algun cop que deficients visuals totals o parcials ens han preguntat si coneixem alguna web o grup que fes una tasca semblant a la nostra i els hem hagut de dir que no, que s’adrecessin a l’ONCE, que segurament allà sí que els podrien orientar.
Però aquest cop, tot i que com ja hem explicat no és el nostre camp, ens volem fer ressò de dues iniciatives que trobem significatives.
La primera és  l’itinerari de natura de la desembocadura del Riu Gaià. Tal com ens diuen “Al llarg del recorregut hi ha plànols i cartells que informen sobre animals i plantes de la zona. Són uns cartells tàctils, que amb lletres grosses en relleu, amb llenguatge Braille i amb una reproducció amb relleu de l’animal o planta en qüestió, ofereixen la informació bàsica perquè tothom es pugui fer una idea dels valors naturals d’aquest indret.

A la vegada, aquests cartells informen sobre quin dels cinc sentits caldrà utilitzar per conèixer l’animal o la planta.”

La segona iniciativa és la Guia de la Costa Brava també en braille, editada pel Patronat de Turisme i l’ONCE.

Potser hauriem de començar a trobar normal que aquest tipus d’informacions també estiguin a l’abast de les persones amb problemes visuals, i que a aquestes alçades ja no fossin notícia. En fi, per alguna cosa es comença.

Fotografies

Avui us expliquem la nostra sortida a Besalú, una vila medieval molt ben conservada.  Nosaltres hi vam anar per la C66, però preferim adjuntar-vos un mapa on podreu veure quina carretera es la que més us convé.

El que hem de destacar abans de res, és que Besalú no és gaire còmode per a cadires de rodes pel problema del paviment (l’empedrat d’alguns carrers són pedres de riu separades i pulides, els típics còdols, on les rodes s’enganxen i amb una mica d’humitat, les persones també  rellisquen).  Fet aquest aclariment comencem.

El que més crida l’atenció només arribar a Besalú és el pont sobre el riu Fluvià. A l’esquerra teniu una esplanada amb bar des d’on surt el trenet turístic Bisuldunum (no està adaptat). També hi ha pàrking.

Dins de la població, hi ha un parell de places també reservades per a persones amb targeta identificativa d’aparcament, una d’elles a la paret mateixa del Monestir de Sant Pere.

A la Plaça de la Llibertat (paviment prou llis, i per tant, accessible), trobem l’Oficina de Turisme (hi ha rampa per un lateral de la porxada i tenen wc adaptat). Allà podem conseguir un plànol de la població.

Nosaltres vam veure els edificis bàsicament per fora degut a les complicacions del paviment i al desnivell de molts carrers.  Entre d’altres, tenim el Monestir que ja hem anomenat, la Casa Cornellà i l’Esglèsia de Sant Vicenç. També ens vam poder atansar fins el Molí que obren si vas amb una visita comentada (us hi podeu apuntar a l’Oficina de Turisme però tingueu en compte que a  molts llocs no hi podreu accedir). Nosaltres ens vam esperar a la porta fins que un grup va venir de visita. No està adaptat, si aneu en cadira de rodes només podreu veure la planta baixa i amb prou feines perque el terra també és de pedra antiga.

Amb la Sinagoga i els banys jueus passa el mateix, és el problema que tenen les viles medievals.

L’altre curiositat del municipi és el Museu de la Miniatura i la Microminiatura. És completament pla, però els objectes que s’han de mirar són dins unes urnes altes amb lupes o microscopis, per la qual cosa, una persona usuaria de cadira de rodes, només ho podrà veure parcialment.

La nostra recomanació és que ho mireu lateralment (així si que us adonareu del increïble tamany diminut que tenen les peces) i per veure l’augment, mireu les fotografies de l’entrada. Aquells que es puguin aixecar de la cadira ho hauran de fer davant de cada urna per poder arribar a mirar per les lupes. És complicat d’adaptar, però nosaltres creiem que posant doble lupa o doble microscopi a cada banda a diferent alçada, potser s’hagués pogut solventar d’alguna manera.

De totes maneres, com al Museu són conscients del problema, les cadires de rodes no paguen entrada.

Aqui podeu trobar les visites a Besalú

Web de la fira medieval

Informació general sobre turisme a la vila

On allotjarse

Camping Besalú, accessible (segons la web. No ho hem comprovat).

Hotel Comte Tallaferro – Grup Cal Parent. Accessible fins l’ultim detall segons expliquen al seu web (no ho hem comprovat).

Hotel Cal Parent Resort – Masia Can Güell. Amb zona d’aigues i accessible, segons la web (no ho hem comprovat).

On menjar

Nosaltres vam dinar en una terrassa molt acollidora del Restaurant Curia Reial. Bona relació qualitat-preu.

Es troba a la Plaça de la Llibertat, 14. T. 972590263

Aquesta vegada hem recorregut una mica la comarca del Berguedà durant un cap de setmana.

ala dedicada als moviments obrers de la Mina (especialment als tristos fets de 1932) on ens passaran un altre audiovisual de 15 ' molt interessant. Hi ha dos bancs per seure.
I a la part final tenim el pis del miner, amb la cuina, les dues cambres, el lavabo i el rebost. Et sents ben bé transportat a una altra època, no tan llunyana. Hi són presents molts elements dels quals hem sentit parlar als nostres pares i avis: la cuina de carbó, la tassa de vàter amb tapadora, els aparells de ràdio enormes...fins i tot hi ha un calendari de paret de l'any 1944!.
Després ens toca agafar el tren (quan treieu l'entrada us diran quin numero de viatge us toca, i quan surti us vindran a buscar, no hi ha problema). Per arribar fins al vagó s'ha de fer trekking pel damunt de pedres i fustes, no és un tros gaire llarg, però els usuaris de cadira de rodes necessitareu ajuda imprescindiblement. Ens han dit que estan pendent d'acabar-ho d'arreglar perque no sigui tan dificultós. Per pujar al vagó hi ha un elevador manual, molt rústic però força efectiu, que manipula el conductor del tren. I cap a dins, amb casc i tot (la visita és guiada).
Quan arribarem al final del túnel ens tornaran a baixar pel mateix procediment. Hi ha un "carril" asfaltat per poder fer tot el recorregut sense problemes. L'interior de la Mina és molt humit i fred. Hi podrem veure l'evolució de la tècnica d'extracció del carbó des de mitjans del segle XIX fins als anys 90 del segle passat. Fins i tot veurem una demostració de "demolició" amb explosius. En sortir, la mateixa sirena que sentien els miners ens farà saber que ja podem marxar cap a casa.

On dormir

Cal Jaume Coll. No és una casa adaptada, però sí minimament accessible amb ajuda. Te dos pisos però tres de les habitacions són a la planta baixa (a l'anomenada "burgundy" es pot deixar el cotxe a la porta). Hi ha una sala amb televisió i dos menjadors també en aquesta mateixa planta, tot i que per accedir a un d'ells cal baixar dos graons. Tota la casa és de pedra, molt maca, però amb un paviment molt desigual. Les rodes petites de la cadira de rodes s'hi encallen sovint, igual que a la porta d'accés. A l'exterior hi ha una esplanada de gespa molt gran, una terrassa i uns recintes amb animalons: una burreta, gallines i porcs vietnamites. El menjar és molt bo i si us quedeu a dinar o a sopar ja us diem que no parareu de sucar pa!

Què comprar

Nosaltres us recomanem els embotits i el pa que podeu comprar als forns de Vilada o Borredà.

Fotografies

La primera visita de la ruta la vam fer a l‘Estany d’Ivars i Vilasana, que te una curiosa història, ja que va ser dessecat l’any 1950 i recuperat recentment. És un espai força gran, amb molts ànecs i ocells (visita indispensable per als amants de l’ornitologia). Això sí, porteu una bona gorra o barret perque cau un bon sol i fa molta calor (si podeu escollir, potser millor hi aneu un dia que faci núvol). Hi ha pàrking a les dues bandes de l’Estany, i també hi ha una caseta d’informació i lavabos. Això sí, les persones que siguin usuàries de cadires de rodes hauran de tenir en compte una sèrie de recomanacions: l’accés des del pàrking fins al camí de l’itinerari principal te unes pedres que fan impracticable circular-hi, us hauran d’ajudar aixecant les rodes petites una bona estona (si porteu una cadira elèctrica també ho teniu complicat i amb la dificultat afegida de que no us poden ajudar aixecant les rodes). El camí tampoc és fàcil perque te molts trossos amb grava però a poc a poc i amb calma es pot anar fent. Per descansar de tanta sacsejada us recomanem fer una parada fotogràfica als embarcadors on teniu bones vistes de l’Estany. Desprès de la visita naturalística, també us proposem una visita gastronòmico-cultural a les Bodegues Castell del Remei. Hi podeu dinar molt bé (i hi ha lavabo adaptat), visitar el seu llac amb ànecs i cignes (per si no en tenieu prou amb els de l’Estany d’Ivars!) i sobretot, visitar les Bodegues. Per als usuaris de cadira de rodes us obriran una porta per la banda del darrera i a partir d’allà tota la visita és a peu pla (dura una mitja hora). El que és impracticable és la botiga ja que te 5 graons a la porta però de ben segur que si voleu comprar vi el guia que fa la visita us la proporcionarà sense problemes. La darrera visita és de caràcter molt lúdic. Es tracta del Museu del Joguet i els Autòmates de Verdú, municipi també conegut per la seva ceràmica. Es troba en una casa del poble de tres plantes i està completament adaptat. La col.lecció Mayoral està composta de joguines antigues (la majoria de la primera meitat del segle XX) i objectes com plaques de matrícula, anuncis, banderins i retallables de futbol, atraccions de fira…i sobretot, autòmates (consulteu els horaris en que es poden veure en moviment). El cotxe el vam poder deixar a la porta. És un Museu preciós que a nosaltres ens ha encantat.

On dormir

L’allotjament triat és l’Hotel Cal Rotés de Linyola, un esplèndid hotel rural amb només sis habitacions. Està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i encara que no te pàrking, el cotxe es pot deixar en un carrer molt a la vora. L’atenció és immillorable, i les instal.lacions molt boniques i acollidores. La Maite, la Directora de l’Hotel, s’encarrega d’ensenyar-nos tot l’hotel perque ens hi trobem com a casa. L’ascensor arriba fins la piscina coberta i tenim servei de barnús i sabatilles. Dependrà de la mobilitat de cada persona que es pugui posar dins l’aigua ja que no hi ha cap aparell especìfic per a persones amb dificultats. L’Hotel no te cuina propiament, però si hi volem dinar o sopar, ho podem encarregar sense problemes. L’esmorzar és molt bo i també el serveixen a les habitacions. Tots està cuidat amb el màxim detall per fer de la nostra estància un molt bon record.

On menjar

Castell del Remei. C/Unic s/n. Penelles – Lleida. Telf. 973 71 81 65.

El restaurant pertany a les Bodegues i s’hi celebren nombrosos actes (també hi ha una esglèsia). El cotxe es pot deixar molt a prop i abans de dinar (procureu reservar) es pot visitar el llac amb animalons que hi ha al costat, especialment ànecs i oques. El restaurant està adaptat, lavabo inclòs. El menjar és bo i abundant, i es pot acompanyar amb els vins Torre del Remei, naturalment.

Sort és una població prou gran per poder-hi trobar tot tipus de serveis, i està ben comunicada, per aixó l’hem agafada com a punt de partida de la nostra ruta.

Fotografies

Per arribar-nos fins al Parc Natural d’Aigüestortes i Sant Maurici caldrà fer uns 20 km en cotxe fins a Espot, que és d’on surten els jeeps que ens portaran fins al Parc. El primer que hem de fer constar és que els vehicles són molt alts, de manera que per pujar-hi ens hauran d’ajudar (pràcticament ens hauran de pujar a coll). Per aquells que puguin caminar una mica, caldrà fer un esforç important. També hi ha l’opció de deixar el vehicle a l’aparcament que es troba a mig camí entre Espot i el LLac. A partir d’aquest aparcament la circulació de vehicles a motor està restringida, segons consta a la normativa del Parc Nacional. A aquesta mateixa normativa, s’especifica que excepcionalment s’autoritza l’accès motoritzat a vehicles de persones amb mobilitat reduïda. Les persones que no tinguin problemes de mobilitat poden pujar caminant però el pendent és molt pronunciat i el recorregut és bastant llarg, seguint els típics camins de senderisme senyalitzats.
Un cop a dalt, hi ha una petita passera de fusta d’uns 80 m. de llarg que porta fins prop del llac. De totes maneres, es pot circular amb precaució directament per sobre el terreny muntanyenc, encara que per la passera sempre és més còmode. Des d’aqui parteixen molts camins de senderisme no aptes per a persones amb mobilitat reduïda.
Hem de tenir en compte (d’això ens informaran a Espot) que hi ha la possibilitat de fer excursions en jeep fins dalt de tot, sense tenir que baixar del vehicle, per visitar el llac de Ratera, per exemple. Si agafem aquesta opció, només caldrà fer l’esforç de pujar al jeep, però la resta es pot fer tranquil.lament (fins i tot es poden fer fotos per les finestretes sense cap problema).
No cal dir que la zona és preciosa, tot i que sempre haurem de vigilar amb la meteorologia. No s’ha d’oblidar que estem a molta alçada, que a l’hivern sempre està nevat i que a l’estiu depenent de l’hora i del dia, també necessitarem roba d’abric.

Observatori Meteorològic de Sort. Aquesta és una visita especialment dedicada als afeccionats a la meteorologia i als fenòmens naturals. L’Observatori de Sort és un dels més importants d’Espanya i existeix gràcies a la dedicació i la paciència del seu propietari, en Ramon Baylina. Cal trucar abans per concertar la visita i el propi Ramon us ensenyarà amb l’entusiasme que el caracteritza tots els instruments que te al seu terreny, inclosa l’habitació on rep els senyals dels diversos satèl.lits (entre ells el famós i conegut Meteosat), l’estació meteorològica automàtica que li ha instal.lat la Generalitat, i us explicarà com llença els globus-sonda, que serveixen per recopilar dades de pressió atmosfèrica, temperatura i humitat a diferents alçades.

On menjar

Restaurant Juquim. Plaça Sant Martí s/nº. Espot. Telf: 973-624.009
Aquest restaurant no està adaptat, ens hauràn d’ajudar perquè l’entrada té un esglaó a la porta i un altre a l’interior de forma molt irregular. Aquest darrer ens va donar una mica de problemes per accedir. El menjador està a la planta baixa. No podrem anar al lavabo perque és a la planta superior i no te ascensor.
Es pot dinar menu i a la carta. Podrem menjar amanides, escudella i carn d’olla i guisats de caça.

On dormir

Apartaments rurals Cal Bosch. Llagunes.
Llagunes és un poble minúscul situat en un paratge idílic. S’arriba desde Sort, agafant la carretera que mena al Port del Cantó (N-260), a uns 12 km.
El poble en sí són quatre cases amb molt pocs habitants. S’hi arriba per un caminet d’aquells que si amb el cotxe te’n trobes un de cara Deu n’hi do. En arribar al poble, just on hi ha la corva per girar, ens trobem la Residència-Casa de Pagès Cal Bosch.
Els propietaris d’aquests apartaments han rehabilitat un paller, i l’han convertit en cinc apartaments, un dels quals està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. És molt gran, amb totes les portes amples i les habitacions espaioses. La cambra de bany també està adaptada. És un apartament d’allò més adient per a persones que es desplacin amb cadires de rodes. El cotxe es pot deixar en un revolt del camí, prop de l’apartament. En un altre espai comú per a tots els apartaments i que també es troba a la planta baixa fins i tot tenim rentadora i assecadora. En una altra part també hi ha tres apartaments més, un a baix i dos a dalt. Nosaltres també ens hem allotjat al de baix, naturalment. Hem de fer constar primer de tot que no està situat a peu pla ja que per arribar a la porta cal pujar quatre graons i que per tant, els usuaris de cadira de rodes necessitaran forçosament ajuda. Després fa una entrada com si fos una terrassa i tot seguit (després d’un altre graonet) trobem la porta de l’apartament, amb una habitació amb dos llits individuals i dos sofàs-llit al menjador-cuina. L’apartament és petitó però prou confortable. Hi ha lavabo amb banyera però sense adaptar. No té calefacció però sí radiadors que donen suficient escalfor. A l’estiu s’està la mar de fresquet.
De totes maneres, especialment per a persones amb cadira de rodes, és molt més recomanable l’apartament del Paller.

Què i on comprar

Loteria a la Bruixa d’Or. Que hi hagi sort !!!

Recomanacions adicionals

nformeu-vos be abans d’iniciar la vostra visita o recorregut. A Espot hi ha centres d’informació a les entrades del Parc Nacional, i a l’Estany de Sant Maurici, oberts durant l’estiu.
Els itineraris de natura dirigits per guies-interpretadors, us permetran conéixer els ecosistemes més característics de l’alta muntanya pirinenca.
Acostumeu-vos a portar l’equip adecuat ja que en aquesta zona les condicions meteorològiques poden canviar molt bruscament.
És recomanable portar prismàtics.
Respecteu la normativa de protecció del Parc

Aquesta ruta recòrre part dels Aiguamolls de l’Empordà, on observarem diferents tipus d’ocells i zones humides depenent de l’estació en que visitem el Parc. Nosaltres varem agafar una época bastant plujosa.

Fotografies

Primer, hem de comentar que un cop s’arriba als Aiguamolls de l’Empordà, disposem d’un pàrking on deixarem el cotxe. Després ens dirigirem al Centre d’Informació. Allà ens donaran un planell i ens explicaran els recorreguts més adients. Es recomana portar binocles per facilitar l’observació dels ocells (els podrem llogar si no en portem). Nosaltres recomanem el recorregut anomenat “La Massona” que ens permetrà fer-nos una idea bastant aproximada de les dimensions del Parc. Hem de dir, no obstant, que no el vam fer sencer, sinó només fins a la meitat perque el Parc es força gran. Varem trigar una hora i mitja en anar i tornar. Si es fa sencer es deu trigar unes tres hores. L’hem fet a l’estiu i a l’hivern, i encara que faci fred és més bonic a l’hivern, només és qüestió d’ abrigar-se. A l’estiu correm el risc de que patim sequera i no es vegin gaires ocells.
Important: el camí és sorrenc i amb força pedregar, s’ha d’estar disposat a fer una mica de “trekking”. Les cadires que no tinguin rodes massisses tenen risc de punxar. I el que s’ha de tenir en compte sobretot, és que passarem bassals d’aigua (ens hauran d’ ajudar a creuar-los perque les rodes s’enganxen). Per tant, la persona o persones que vagin amb nosaltres, que vagin ben calçats. La cadira queda força molla i el que és més problemàtic, plena de fang. Quan s’asseca és molt més difícil de treure i fins i tot pot immobilitzar les rodes davanteres. La recomanació és que al parking mireu de treure tot el fang possible i li paseu un drapet.

En el nostre camí trobarem diversos observatoris adaptats. Tenen rampes de fusta per accedir-hi (en algun cas massa empinada). Un cop a dins tenim espai per col.locar-nos amb la cadira i poder mirar per les finestres que estan una mica altes. Arribar a la finestra amb comoditat dependrà de l’alçada de la persona. Si no s’hi arriba també et pots endur un coixí o un sobre seient. Des d’allà veurem els ocells i si és amb binocles molt millor. Si el recorregut el feu a l’hivern i torneu quan el sol ja es pon, el paissatge és fantàstic, amb els ocells que van d’una banda a l’altra sota la llum del crepuscle.

On menjar

Restaurant El Nou Pinell. Carrer Escoles nº 1. Sant Pere Pescador (Girona) Telf. 972 550 227

No queda al costat, però trobem que és una bona opció. Es un local senzill amb la relació qualitat-preu bona i amb lavabo adaptat. Te un graó a la porta que amb ajuda es pot pujar. I sinó, sempre podem demanar que ens obrin la porta lateral, que és a nivell de carrer.

On dormir

Casa de turisme rural Mas Alba.
Vilademuls – Terradelles (Mas Huguet) 17468 – Girona Telefon: 972 56 04 88
El poble on es troba Mas Alba és molt petit i no tindreu problemes per localitzar la casa. A l’entrada té parking per deixar el cotxe. Encara que el terra és de grava, podem deixar-lo ben a prop de la porta, on ja hi ha pedra. La casa és enorme, però la part dedicada a turisme rural, només és troba a la part de baix, per la qual cosa gairebé tota la casa és a peu pla. Te diverses habitacions, totes amb bany, un menjador on tots els hostes sopen i esmorzen junts, una habitació de jocs (és la única cambra que te dos graons a l’entrada) i una esplanada molt gran al darrera.
Les habitacions són molt acollidores i tenen el nom del que hi havia antigament (El Rebost, La cort dels vedells…). La cambra més adient per a cadires de rodes és precisament El Rebost, perque és força ample i té el bany també amb porta ample i la pica sense peu. Te dutxa, per la qual cosa, necessitarem una cadira de plàstic per posar-la adins i poder dutxar-nos amb comoditat.
La casa és rústica, i els propietaris (que viuen al pis de dalt) són molt amables.
Al vespre, quan els hostes es reuneixen en una taula llarga, és l’hora de compartir experiències davant d’un bon sopar i després encara podrem xerrar davant la llar de foc.

Can Navata
Baseia s/nº SIURANA D’EMPORDA- Telèfon 972 52 51 74 – Fax 972 52 57 56
Totes les habitacions de Can Navata, son a la planta baixa, i una està adaptada; te un llit de matrimoni i dos d’individuals. La cambra de bany és amb dutxa, amb una cadira de plàstic. El vàter te barres de subjecció i el mirall del lavabo està inclinat.
Informació facilitada per la propietaria de la casa

Què comprar

Articles de natura sobretot relacionats amb els ocells a la botiga del Cortalet (Centre d’informació dels Aiguamolls)

La ruta dels Castells de La Segarra és per fer bàsicament en cotxe, ja que la majoria d’edificis que ens interessen són privats i no permeten visita, o bé si en permeten resulten impracticables en el seu interior ja que presenten moltes escales. Es troben tots força a prop els uns dels altres, de manera que els podem veure en una sola jornada. Nosaltres vam partir de la casa de turisme rural Cal Maso d’Hostafrancs (Lleida) on ja vam aconseguir el planell de la ruta (sinó el podem aconseguir per internet a la web dels Castells o a les oficines de turisme). Tots els castells estan a la vora de la carretera o dins nuclis de població petits. Els principals són: Florejacs (permet la visita però no és apta per a cadira de rodes), Les Sitges, Concabella (en restauració), Montfalcó, Pallargues, Vicfred i Ratera. També podem veure l’església romànica de Sant Esteve de Pelagalls.

On dormir

L’allotjament triat és un apartament rural per a quatre – sis persones que es troba al municipi d’Hostafrancs. Consta d’una planta baixa amb cuina- menjador, una habitació amb llit de matrimoni i llit individual, i un lavabo amb dutxa totalment adaptat. Per una escaleta interior tenim accés a la segona cambra al pis de dalt (impracticable per a cadires de rodes).
A l’exterior tenim la piscina per gaudir-ne els xafogosos dies d’estiu. El cotxe es pot deixar en un cobert molt gran. L’apartament es troba dins una explotació ramadera dedicada als porcs, les vedelles i els cavalls. Aquests cavalls són de la raça Apaloose. No us perdeu l’oportunitat que us brinden Ramon i Roser de conèixer de prop el bestiar, com els cavalls, els porcs i els garrinets.
També podeu passejar pel poble d’Hostafrancs, molt petitet i tranquil, i arribar-vos fins els marges del riu Sió (les cadires de rodes hauran de tenir en compte que el paviment del camí que ens hi porta sotrega molt).
Deixem per a una segona estada la visita a Cervera i Tàrrega, les poblacions més importants.

La ruta per visitar Sant Quirze de Pedret només és apta per a persones amb esperit aventurer i necessitarem l’ajuda d’algú, ja que ens trobarem uns quants entrebancs. Quan arribem a l’entrada del Pont de Pedret (que es troba tancat amb una cadena per evitar el pas incontrolat de cotxes), trucarem al telefòn mòbil nº 608.222.525 per avisar als guies de l’esglèsia que molt amablement ens vindràn a despassar la cadena. Els únics cotxes que poden passar son els de persones amb dificultats de mobilitat. Hem de tenir en compte que el pont és molt estret i molt empedrat, pero es pot passar bé amb el cotxe (perque ens fem una idea, un 4×4 passa just). No intenteu creuar a peu el pont amb la cadira de rodes perque no podreu, és empedradíssim. Després del pont seguirem per un cami asfaltat fins l’esglèsia. Allà caldrà pujar per un pendent amb gespa i a partir d’aqui és on necessitarem l’ajuda de l’acompanyant. Un cop a la porta caldrà pujar 8 graons. La visita és de pagament. Per tornar al pont seguirem el mateix procediment.

Al Santuari de Queralt es pot accedir amb cotxe fins el mirador sense cap problema. A partir d’aqui no vam poder continuar la visita ja que el petit funicular que porta fins el Santuari estava espatllat. Segur que a hores d’ara ja funciona, ens hem proposat repetir la visita qualsevol dia d’aquests.

16/05/2010. Hem llegit al web de l’oficina de turisme de Berga, que el petit funicular funciona, excepte els dilluns (tancat per festa setmanal) i que han habilitat unes rampes per persones amb discapacitat per accedir a l’Esglèsia des del funicular. Més informació

On menjar

Restaurant de Muntanya Els Roures. Crta Rasos de Peguera Km 4. Espinalbet. 08619 Castellar del Riu. Telf. 938.213.561 – Fax. 938.212.597 – Tancat dijous per festa setmanal.
Aquest restaurant no està adaptat, pero es pot accedir sense moltes dificultats. L’unic esglaó que trobarem és a la porta principal. L’interior es molt gran. Aconsellem reservar taula ja que és molt conegut i s’omple sempre. També aconsellem al reservar, que comuniquem que anem amb cadira de rodes, perque ens posin al menjador central, ja que hi ha menjadors adicionals, que no estàn al mateix nivell. Hi ha lavabo adaptat, és a l’exterior i disposen d’un elevador per accedir-hi (aquesta informació ha estat facilitada pel propi establiment i nosaltres no podem confirmar quina es l’adaptació del lavabo). A més a més, tenen uns apartaments de muntanya accessibles per a persones amb disminució. Si us voleu posar en contacte amb ells, aqui teniu el seu correu: info@elsroures.com

Restaurant Cal Batista
C/Raval s/nº. 08696 Bagà (Barcelona).Tfn 93.824.41.26 – Fax 93.824.45.48
Restaurant de Cuina casolana. Les especialitats són les truites de Bastareny i els peus de porc. Es pot menjar menú i a la carta. Disposen de 14 habitacions (a la primera planta i sense ascensor). El restaurant sí que és accessible per a cadires de rodes, tenen lavabo adaptat i aparcament (informació facilitada pel propi establiment) S’admeten targetes. No accepten gossos i està obert tot l’any.

On dormir

Càmping Berga Resort. C-16 (Antiga C-1411 – Eix del LLobregat) Km 96.3 08600 Berga.
Telf. 938.211.250 – Fax: 938.222.388. Email: bergaresort@bergaresort.com
El complex turístic Berga Resort es troba just darrere de l’oficina de Turisme del Berguedà que hi ha a peu de carretera. Es un càmping molt gran i amb molts serveis. Hi ha la possibilitat d’allotjar-se en tendes de campanya, en roulottes, en casetes de muntanya o en petits xalets. Per a una persona que va amb cadira de rodes, l’allotjament adequat serà el xalet, ja que només tenen un parell de graons per accedir-hi, pero el càmping proporciona una petita rampa de fusta per col.locar a la porta (l’hem de demanar). El cotxe es pot deixar molt a prop.
El xalet per dins te dues plantes (a la superior només s’accedeix per una escala tipus vaixell). La planta baixa (menjador i cuina) permet que una persona en cadira de rodes pugui estar còmodament. També hi ha dues habitacions (una amb dos llits) i una altra amb lliteres i un lavabo amb dutxa. Una petita dificultat que trobarem és l’amplada de les portes, ja que son estretes; dependrà de la mobilitat de cada persona. Aquest xalet només està indicat per a persones que puguin caminar una miqueta. El càmping també te uns serveis completament adaptats dels quals proporcionen la clau a l’usuari que els necessiti.
Entre d’altres serveis, hi ha una piscina per a adults i un altre per a infants, tres pistes de tennis, gimnàs, sala d’aerobic, sauna, restaurant i cafeteria, zona d’aigües – spa.
El restaurant es troba a peu pla i és molt gran. A la cafeteria s’hi pot accedir mitjançant dues rampes, la primera de les quals, es excessivament empinada (necessitarem ajuda per pujar i baixar). Des de la cafeteria es pot accedir al gimnàs, a la piscina coberta, a la sala d’aeròbic i a la sauna, tot amb accès pla.
A l’exterior del recinte, destacarem que a la recepció, millor entrar pel menjador, ja que la porta principal te un esglaó molt alt a l’entrada. També hi ha una botiga de menjar preparat, amb graó alt a la porta. Per bellugar-nos per dins el càmping haurem de tenir en compte que es troba al vessant d’un turó i que per tant els carrers fan pujada o baixada, depenent del sentit de la marxa. A l’asfalt hi trobarem de tant en tant, els típics obstacles que es posen per evitar que els vehicles corrin, i que els usuaris de cadires de rodes també hauran de superar.

Aquesta ruta és recomanable fer-la en època de vacances ja que a la Vall d’Aran hi ha una bona distància si prenem com a punt de partida la ciutat de Barcelona i te moltes coses a veure. També es pot fer a l’hivern, però hem de tenir en compte que és temporada d’esqui i per tant, hi ha molta gent (i fa fred, naturalment).

Les principals esglèsies o ermites que podrem trobar son:

- Mair de Diu dera Purificación de Bossòst
- Glèisa de Sant Andrèu de Salardú
- Glèisa de Santa Maria de Arties
- Glèisa de Sant Estèue de Montcorbau
- Glèisa de Sant Blai de Les
- Glèisa de Sant Andrèu de Casau
- Glèisa de Sant Estèue de Betren
- Glèisa de Santa Maria de Vilamòs
- Glèisa de Sant Pèir d’Escunhau
- Glèisa de Santa Maria de Cap D’Aran de Tredòs
- Glèisa de Sant Martin de Tours de Gausac
- Glèisa de Sant Miquèu de Vielha
- Glèisa de Santa Eulària de Unha
- Glèisa de Sant Fèlix de Vilac
- Mare de Deu de l’Artiga de Lin

No  podrem entrar amb facilitat a la majoria, pero la seva visió des de fora ja paga la pena.

Per arribar a la Vall d’Aran haurem de creuar el nou Túnel de Vielha, recentment inaugurat el 4 de desembre de 2007, que substitueix a l’antic i que millorarà la circulació i la seguretat dels conductors.
Vielha, la capital, és força gran i te de tot, per la qual cosa no ens haurem d’amoïnar per si no trobem on comprar determinats productes. Les voreres gairebé no tenen baixadors. Teòricament s’hi parla l’aranès, però fora dels cartells ‘oficials’ que hi ha per tota la Vall, entre la gent és una parla gairebé testimonial. En sis dies només hem sentit a parlar l’aranès una vegada, suposem perque era estiu i el nivell de visitants de fora de Catalunya era alt. Fins i tot a les poblacions frontereres com Bossòst, guanya el francès, més que no pas el català o l’aranès.
Gairebé totes les poblacions tenen la seva esglèsia (glèisa en aranès), i es poden visitar en cotxe anant de poble en poble (nosaltres les vam veure quasi totes, sempre per fora). L’accés a l’interior de les esglèsies ja és més complicat (si són obertes) perque sempre tenen dos o tres graons. Una d’elles, Sant Joan d’Arties, només és oberta quan s’hi fan exposicions i només te un graó alt a l’entrar.
Un altre lloc recomanable de visitar i on es pot accedir en cotxe és la Vall del Riu Toran (hem d’agafar la carretera que porta a Canejan i abans d’arribar trobarem un desviament a la dreta cap a Sant Joan de Toran) i que va resseguint el riu per indrets molt verds. De tant en tant, la carretera s’eixampla una mica i es pot deixar el cotxe per gaudir del paisatge. No és gaire recomanable caminar per la carretera perque és de doble direcció i encara que els cotxes no corrin gaire, no és un lloc segur per a una persona que va en cadira de rodes, més val parar en una raconada i quedar-se en un lloc adient.
També vam visitar l’ermita de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin que es troba a peu de carretera. Segons diu la llegenda, aquesta Mare de Déu se la va trobar un pastor que la va portar al poble i l’endemà tornava al mateix punt de la muntanya, miraculosament. Així que van decidir fer-li una ermita al punt on ella sempre tornava (de fet no és ben bé una ermita, sinó una mena de capella quadrada de pedra amb una reixa). La imatge s’ha de veure desde fora (el cotxe es pot acostar molt).
Una altra visita curiosa són els ossos d’Arties. En aquest poble hi ha un parc petitó amb dos ossos autèntics. S’hi pot arribar en cotxe fins al davant d’on es troben (al poble hi ha cartells que indiquen on estan). Podrem llegir informació sobre la reintroducció dels ossos a les muntanyes i la seva alimentació.
També ens vam arribar als Banys de Tredós que es troben al final d’una carretera llarga i estreta que parteix del costat del Golf de Salardú. Fins els banys hi ha una distància de 8 km. Els Banys tenen allotjament i balneari d’aigües sulfuroses on fan tractaments de tipus estètic i de relaxació. L’Hotel no està adaptat, no hi ha ascensor per pujar a les habitacions i te dos graons a l’entrada, però les sales de tractament estan a la planta baixa i les vistes dels paissatges també valen la pena.

I si voleu veure animalons en llibertat, podeu acostar-vos al Pla de Beret, en direcció a les Pistes d’Esqui de Baqueira-Beret, on hi ha ramats de vaques i cavalls pasturant per la muntanya. El cotxe es pot arrambar en un cantó de la carretera per poder passejar una mica a tocar dels animals que creuen constantment d’un cantó a l’altre, encara que el terra és força dificultós amb desnivells, gespa i pedres.
I respecte a la Vall de Boí, hem de dir que es indispensable la visita a l’Esglèsia de Sant Climent de Taüll, amb el seu campanar tan característic. Es troba al municipi de Taüll, a peu de carretera, en un indret molt cuidat. Hi ha pàrking amb places reservades per a discapacitats i una rampa que dona accés a la carretera del davant de l’esglèsia. La porta d’entrada ja és un altre tema, perque com passa amb tot aquest tipus d’edificis, te graons (ah! I s’ha de pagar per entrar!).
I si volem omplir-nos la vista i els pulmons res millor que pujar al Parc Nacional d’Aigüestortes per la vessant de Boí. Aquesta visita és INDISPENSABLE per a una persona que es desplaci en cadira de rodes ja que han fet una adaptació molt bona de la zona. Per començar, haurem de pujar fins al punt d’informació d’entrada al Parc on ens donaran una targeta taronja que és el permís d’accés al Parc en cotxe particular (la resta de vehicles es veuen obligats a aparcar i pujar a peu o agafar un taxi-jeep a Boí, pagant). A partir d’aquí anirem pujant la muntanya per una pista de ciment estreta (atenció als creuaments amb els jeeps que venen de tornada, perquè són els únics vehicles que hi circulen i si te’ls trobes de cara, només hi ha barranc). Un cop a dalt, ens deixaran aparcar al costat de la caseta d’informació i tindrem davant nostre un paisatge increïble i on a més a més, encara que vagis en cadira de rodes, s’hi pot passejar. Hi ha un recorregut d’un kilòmetre que te la meitat del camí amb el paviment compactat però amb pedretes, i l’altra meitat amb una passera de fusta que dona una volta important pel costat de l’aigua. La idea és magnífica ja que permet endinsar-se en la natura i gaudir d’un entorn immillorable. Aquesta passera es troba enlairada un parell de pams de terra, de manera que si en algun moment volem baixar per seure una estona a terra, vora l’aigua, amb ajuda també es pot fer. De tant en tant s’eixampla per si coincideixen dues cadires i una ha de recular, o dos cotxets de nen petit, per exemple.Es una idea molt bona.

On menjar

Restaurant La Sal Gorda
Carretera a Baqueira, 5 (davant Parador Nacional). T. 973.644.531 (Arties)
Accés pla. Espai entre taules una mica estret. No hi ha lavabo adaptat però està a la planta baixa, molt estret.

Restaurant Montarto
Carretera a Baqueira. T. 973.640.902 (Arties). Accés pla. Força espai entre taules. No hi ha lavabo adaptat.

Restaurant Eth Taro.
Carrer Carretera, 1. T. 973.642.558 (Arties) Totalment adaptat (també el lavabo).

Aparthotel-Restaurant Es De Don Joan – Carmela. Carrer Major nº 1. T. 973.645.751 (Unha). Accés pla. Te pàrking.

Restaurant Cal Manel
Carretera Nacional 230. Km 170 (sentit França). T. 973.641.168 (Pont d’Arrós) Recomanem dinar a la terrassa, coberta amb para-sols. Te pàrking. Lavabo a la planta baixa sense adaptar.

Restaurant La Llebreta
Carretera Pont de Suert a Caldes de Boí. Passeig de Sant Feliu nº 14. T. 973.694.042 (Barruera). Accés pla. Lavabo a la planta baixa sense adaptar.

On dormir

Parador Nacional d’Arties. Crta Baqueira Beret. 25599 Arties (LLeida) Telf: 973.640.801
La porta principal no està adaptada (hi ha quatre graons) però hi ha una porta d’accès que dona al pàrquing a peu pla. El Parador ens va permetre aparcar gratuïtament sota cobert per poder fer servir aquest accés. No hi ha accés adaptat a la piscina (s’han de pujar set o vuit graons). Te ascensor desde el pàrquing fins al vestíbul i les habitacions. Per conèixer els preus, adreceu-vos-hi perque varien en funció de l’oferta.

Apartaments Deth Camin Reiau. Arties (Lleida). Telf: 973.644.289
Aquests apartaments tenen ascensor, i l’entrada està a peu pla, encara que no disposen d’habitacions adaptades. Tampoc tenen lavabos adaptats. Els apartaments més accessibles es troben a la primera planta.

Què i on comprar

A Vielha hi ha mercat setmanal els dijous.

Recomanacions adicionals

Acostumeu-vos a portar l’equip adequat ja que en aquesta zona les condicions meteorològiques poden canviar molt bruscament. Al vespre normalment sempre cal portar roba d’abric. És recomanable portar prismàtics. Respecteu la normativa de protecció del Parc Natural.