Les ermites romàniques de:
- Mair de Diu dera Purificación de Bossòst
- Glèisa de Sant Andrèu de Salardú
- Glèisa de Santa Maria de Arties
- Glèisa de Sant Estèue de Montcorbau
- Glèisa de Sant Blai de Les
- Glèisa de Sant Andrèu de Casau
- Glèisa de Sant Estèue de Betren
- Glèisa de Santa Maria de Vilamòs
- Glèisa de Sant Pèir d'Escunhau
- Glèisa de Santa Maria de Cap D'Aran de Tredòs
- Glèisa de Sant Martin de Tours de Gausac
- Glèisa de Sant Miquèu de Vielha
- Glèisa de Santa Eulària de Unha
- Glèisa de Sant Fèlix de Vilac
- Mare de Deu de l'Artiga de Lin
- Pla de Beret
- Vall de Boi, amb l'esglèsia de Sant Climent de Taüll
- Parc Nacional d'Aigüestortes

Aquesta ruta és recomanable fer-la en època de vacances ja que la Vall d’Aran hi ha una bona distància si prenem com a punt de partida la ciutat de Barcelona i te moltes coses a veure. També es pot fer a l’hivern, però hem de tenir en compte que és temporada d’esqui i per tant, hi ha molta gent (i fa fred, naturalment).
Per arribar a la Vall d’Aran haurem de creuar el nou Túnel de Vielha, recentment inaugurat el 4 de desembre de 2007,que substitueix a l’antic i que millorarà la circulació i la seguretat dels conductors.
Vielha, la capital, és força gran i te de tot, per la qual cosa no ens haurem d’amoïnar per si no trobem on comprar determinats productes. Les voreres gairebé no tenen baixadors. Teòricament s’hi parla l’aranès, però fora dels cartells ‘oficials’ que hi ha per tota la Vall, entre la gent és una parla gairebé testimonial. En sis dies només hem sentit a parlar l’aranès una vegada, suposem perque era estiu i el nivell de visitants de fora de Catalunya era alt. Fins i tot a les poblacions frontereres com Bossòst, guanya el francès, més que no pas el català o l’aranès.
Gairebé totes les poblacions tenen la seva esglèsia (glèisa en aranès), i es poden visitar en cotxe anant de poble en poble (nosaltres les vam veure quasi totes, sempre per fora). L’accés a l’interior de les esglèsies ja és més complicat (si són obertes) perque sempre tenen dos o tres graons. Una d’elles, Sant Joan d’Arties, només és oberta quan s’hi fan exposicions i només te un graó alt a l’entrar.
Un altre lloc recomanable de visitar i on es pot accedir en cotxe és la Vall del Riu Toran (hem d’agafar la carretera que porta a Canejan i abans d’arribar trobarem un desviament a la dreta cap a Sant Joan de Toran) i que va resseguint el riu per indrets molt verds. De tant en tant, la carretera s’eixampla una mica i es pot deixar el cotxe per gaudir del paisatge. No és gaire recomanable caminar per la carretera perque és de doble direcció i encara que els cotxes no corrin gaire, no és un lloc segur per a una persona que va en cadira de rodes, més val parar en una raconada i quedar-se en un lloc adient.
També vam visitar l’ermita de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin que es troba a peu de carretera. Segons diu la llegenda, aquesta Mare de Déu se la va trobar un pastor que la va portar al poble i l’endemà tornava al mateix punt de la muntanya, miraculosament. Així que van decidir fer-li una ermita al punt on ella sempre tornava (de fet no és ben bé una ermita, sinó una mena de capella quadrada de pedra amb una reixa). La imatge s’ha de veure desde fora (el cotxe es pot acostar molt).
Una altra visita curiosa són els ossos d’Arties. En aquest poble hi ha un parc petitó amb dos ossos autèntics. S’hi pot arribar en cotxe fins al davant d’on es troben (al poble hi ha cartells que indiquen on estan). Podrem llegir informació sobre la reintroducció dels ossos a les muntanyes i la seva alimentació.
També ens vam arribar als Banys de Tredós que es troben al final d’una carretera llarga i estreta que parteix del costat del Golf de Salardú. Fins els banys hi ha una distància de 8 km. Els Banys tenen allotjament i balneari d’aigües sulfuroses on fan tractaments de tipus estètic i de relaxació. L’Hotel no està adaptat, no hi ha ascensor per pujar a les habitacions i te dos graons a l’entrada, però les sales de tractament estan a la planta baixa. I si voleu veure animalons en llibertat, podeu acostar-vos al Pla de Beret, en direcció a les Pistes d’Esqui de Baqueira-Beret, on hi ha ramats de vaques i cavalls pasturant per la muntanya. El cotxe es pot arrambar en un cantó de la carretera per poder passejar una mica a tocar dels animals que creuen constantment d’un cantó a l’altre, encara que el terra és força dificultós amb desnivells, gespa i pedres.
I respecte a la Vall de Boí, hem de dir que es indispensable la visita a l’Esglèsia de Sant Climent de Taüll, amb el seu campanar tan característic. Es troba al municipi de Taüll, a peu de carretera, en un indret molt cuidat. Hi ha pàrking amb places reservades per a discapacitats i una rampa que dona accés a la carretera del davant de l’esglèsia. La porta d’entrada ja és un altre tema, perque com passa amb tot aquest tipus d’edificis, te uns graons (ah! I s’ha de pagar per entrar!).
I si volem omplir-nos la vista i els pulmons res millor que pujar al Parc Nacional d’Aigüestortes per la vessant de Boí. Aquesta visita és INDISPENSABLE per a una persona que es desplaci en cadira de rodes ja que han fet una adaptació molt bona de la zona. Per començar, haurem de pujar fins al punt d’informació d’entrada al Parc on ens donaran una targeta taronja que és el permís d’accés al Parc en cotxe particular (la resta de vehicles es veuen obligats a aparcar i pujar a peu o agafar un taxi-jeep a Boí, pagant). A partir d’aquí anirem pujant la muntanya per una pista de ciment estreta (atenció als creuaments amb els jeeps que venen de tornada, perquè són els únics vehicles que hi circulen i si te’ls trobes de cara, només hi ha barranc). Un cop a dalt, ens deixaran aparcar al costat de la caseta d’informació i tindrem davant nostre un paisatge increïble i on a més a més, encara que vagis en cadira de rodes, s’hi pot passejar. Hi ha un recorregut d’un kilòmetre que te la meitat del camí amb el paviment compactat però amb pedretes, i l’altra meitat amb una passera de fusta que dona una volta important pel costat de l’aigua. La idea és magnífica ja que permet endinsar-se en la natura i gaudir d’un entorn immillorable. Aquesta passera es troba enlairada un parell de pams de terra, de manera que si en algun moment volem baixar per seure una estona a terra, vora l’aigua, amb ajuda també es pot fer. De tant en tant s’eixampla per si coincideixen dues cadires i una ha de recular, o dos cotxets de nen petit, per exemple.Es una idea molt bona.

Carretera a Baqueira, 5 (davant Parador Nacional). T. 973.644.531 (Arties).
Accés pla. Espai entre taules una mica estret. No hi ha lavabo adaptat però està a la planta baixa, molt estret.

Carretera a Baqueira. T. 973.640.902 (Arties). Accés pla. Força espai entre taules. No hi ha lavabo adaptat.

Carrer Carretera, 1. T. 973.642.558 (Arties) Totalment adaptat (també el lavabo).

Carrer Santa Eulàlia, 4. T. 973.645.751 (Unha). Accés pla. Te pàrking.

Carretera Nacional Vielha-França. Km 7. T. 973.641.168 (Pont d’Arrós) Recomanem dinar a la terrassa, coberta amb para-sols. Te pàrking. Lavabo a la planta baixa sense adaptar.

Carretera Pont de Suert a Caldes de Boí. T. 973.694.042 (Barruera). Accés pla. Lavabo a la planta baixa sense adaptar.

La porta principal no està adaptada (hi ha quatre graons) però hi ha una porta d'accès que dona al pàrquing a peu pla. El Parador ens va permetre aparcar gratuïtament sota cobert per poder fer servir aquest accés. No hi ha accés adaptat a la piscina (s'han de pujar set o vuit graons). Te ascensor desde el pàrquing fins al vestíbul i les habitacions. Per conèixer els preus, adreceu-vos a l'enllaç perque varien en funció de l'oferta. (recomanem l'opcio 'Tarjeta 5 noches', per ser més econòmica.)

Aquests apartaments tenen ascensor, i l'entrada està a peu pla, encara que no disposen d'habitacions adaptades. Tampoc tenen lavabos adaptats. Els apartaments més accessibles es troben a la primera planta.

A Vielha hi ha mercat setmanal els dijous.

Acostumeu-vos a portar l'equip adequat ja que en aquesta zona les condicions meteorològiques poden canviar molt bruscament. Al vespre normalment sempre cal portar roba d'abric. És recomanable portar prismàtics. Respecteu la normativa de protecció del Parc Natural

Carretera de Gausac, 1. Edifici Val d’Aran (Vielha) T. 973.640.688