Catalunya te fama pels seus vins, molts d'ells amb denominació d'origen. Hi ha moltes
instal.lacions que es poden visitar a la zona del Penedès, tant de cava com de vi. Nosaltres
us explicarem el nostre recorregut per les
Bodegues Torres.
El primer que hem de de destacar
és l'amabilitat que tenen amb el públic, el tracte del seu servei de guies és excel.lent. Les
instal.lacions estàn totalment adaptades, lavabos inclosos. El Centre de visitants de les Bodegues
Torres es troba al municipi de Pacs del Penedès, a la
carretera BP-2121 direcció Sant Martí Sarroca, en un camí a l'esquerra després de la
benzinera (està indicat)
Hi ha un parking molt gran on deixar el cotxe (i on també s'esperen
els autocars, que depenent del dia, poden ser nombrosos). L'únic inconvenient és que el terra és
de grava, però es pot circular en cadira de rodes. En arribar a la porta del Centre de visitants hi ha un
graó i ja no n'hi torna a haver cap més, de manera que podrem fer la visita amb comoditat.
Hi ha una sala d'exposicions, una sala de projeccions (on podrem veure un video de la família Torres,
les seves propietats i els productes que tenen al mercat) i un museu amb objectes relacionats amb
el vi, amb la marca, o d'altres com pintures d'autors de renom o documents antics.
També hi ha un curiós "túnel" on es projecta un audiovisual sobre el canvi de les estacions
i on ens recollirá un tren turístic. De fet, com sempre, no és ben bé un tren, sinó una mena
de tractor que arrastra uns vagons descoberts, que permeten gaudir del paissatge i de la temperatura
ambient. Per pujar al tren hi ha un graó alt, per la qual cosa les persones en cadira de rodes
ho tindran difícil depenent del grau de mobilitat. Per als que no puguin pujar, hi ha una altra
opció: també disposen d'un autocar adaptat amb un elevador. L'únic inconvenient és que
l'autocar, naturalment, és completament tancat i et perds la sensació d'anar a l'aire lliure.
De totes formes, és d'agrair que hagin pensat en un transport alternatiu.
En el recorregut del tren podrem veure tot el procès de producció i també farem una visita a una
de les caves de repòs del vi.
Al finalitzar ens oferiran una petita degustació i si volem, podrem comprar a la botiga el vi que
més ens agradi (ja us avisem que n'hi ha molts, es fa dificil triar!!!)
Un altre possibilitat és resseguir en cotxe alguna de les rutes indicades en els
plànols que es lliuren al centre d’informació de Sant Sadurní d’Anoia. Algunes
cal fer-les a peu o en bicicleta, però d’altres es poden fer en cotxe (molt més
indicat per a persones amb mobilitat reduïda. Estàn indicades sobre el terrenys
amb rètols que també ens expliquen per on anem passant i la varietat de raïm
que es cultiva a cada vinya. Ens alguns casos també passem per bodegues familiars que es
poden visitar.
Hem de dir que el centre de Vilafranca no és precisament un lloc ple de restaurants.
Nosaltres vam dinar al bar Café de la Rambla (Rambla de Nostra Senyora nº 8, telefon 938 921 052)
Te un graó a la porta i dos pisos (a l'entrar sembla que la part preparada per menjar sigui
només la part de dalt que té accès amb escales, però no, també es pot dinar al pis de baix)
La cuina té una bona relació qualitat - preu. Fan menú. No hi ha lavabo adaptat.
L’Olivera és un conjunt d’allotjaments rurals que conté un apartament
tot a planta baixa anomenat l’Olivera petita. Es troba al terme de Subirats. El cotxe
es pot deixar molt a prop i te piscina i pista poliesportiva per jugar a futbol o a
bàsket (per accedir a aquesta zona haurem de tenir en compte que hi ha cinc graons
impracticables per a cadires de rodes, ens hauran d’ajudar). L’apartament
és còmode, i te de tot, fins i tot rentadora en el que abans havia estat
el safareig (atenció al divertit cartell adreçat als hostes masculins).
El lavabo només te dutxa i és força petit, l’entrada amb
cadira de rodes és complicada, segons la mida l’haurem de deixar a la porta
i apanyar-nos com puguem per accedir.
Evidentment, no cal que us diguem que el vi i el cava són les estrelles de la comarca.
Si no aneu a cap visita, al mateix Vilafranca podreu trobar bodegues que també us els
vendran. I si voleu anar a mercat setmanal, recordeu que és els dissabtes.
Procureu anar a fer la visita a les Bodegues Torres havent esmorzat, perque la copeta de la degustació amb l'estòmac
buit pot fer que sortiu més alegres que unes castanyoles.
També hem de dir que l'aparcament a Vilafranca es complicat. Normalment es pot
trobar lloc davant de l'estacio de trens, una estació amb accès adaptat. Hem de dir
que quan varem fer la excursió la accessibilitat dins dels trens de la RENFE,
era bastant deficient. Segons hem llegit al web de la companyia ferroviaria, estan
fent una modificació a la atenció a les persones amb discapacitat
i adquisició de nous trens que ens facilitaran els
viatges. De totes formes, recomanem comprovar si es compleixen aquests avantatges.
De l'estació fins a la Rambla cal caminar una estoneta per carrers sense baixadors i amb
voreres força estretes. Demanariem a l'Ajuntament des d'aqui un esforç en mirar d'adaptar els
carrers de la població a tothom.
Es permet la reproducció de la informació
amb l’autorizació dels webmasters i sempre citant la font de la procedència