LA RUTA DEL MODERNISME A BARCELONA - Comarca:Barcelonès. La Sagrada Família, La Pedrera i el Park Güell.
Antoni Gaudi a la ciutat de Barcelona. Dificultat de la ruta: fàcil
Menu anterior


Mapa

Mapa de la ruta del Modernisme a Barcelona

Fotografies

Casa Batlló La Pedrera Park Güell Park Güell
Interior Sagrada Família Façana del Naixement - Sagrada Família Façana de la Passió -  Sagrada Família Portal del Roser - Sagrada Família

Que visitar

  • La Sagrada Família
  • La Pedrera
  • El Park Güell


  • Explicació de la ruta

    Nosaltres hem basat la nostra ruta en tres edificis emblemàtics d'Antoni Gaudi a la ciutat de Barcelona: La Sagrada Família, La Pedrera i el Park Güell.
    Destacar que totes les línies d’autobus a Barcelona, són accessibles i la línia II del metro també. Recomanem utilitzar de la pàagina web de Transports Metropolitans de Barcelona, la secció Vull Anar a... (tindrem informació específica quin transport ADAPTAT ens portarà)

    La Sagrada Família.
    L'entrada per a visites individuals es troba a la Façana del Naixement, al carrer Marina.
    Cal fer cua (molta mes a l'estiu) i passar per una cabina on es cobraran l'import (hi ha una rampa de metall curta per salvar el desnivell). El preu de les visites varia segons si es una visita individual, de grups, o de jubilats. A l'altra banda ens trobarem una rampa gran de ciment semblant a les d'entrada de cotxes d'alguns parkings que permet pujar al usuaris de cadires de rodes i als acompanyants fins l'entrada del temple sense gaire problema (només cal fer una mica d'esforç).
    A dins tot està en obres (que estrany, oi?) però amb la cadira es pot anar per tots els llocs permesos (han instal.lat una mena de 'pont' de fusta pel damunt d'alguns espais però te rampes i no hi ha problema). Desde aquest punt es poden observar ben bé les columnes altíssimes de l'interior inspirades en els arbres que veia Gaudí pel voltant del temple quan el va començar a construir (no oblidem que la seva màxima font d'inspiració en totes les seves obres van ser les formes de la natura).
    Nosaltres no vam pujar a les torres però hi ha un ascensor (de pagament) que puja fins a una alçada de 65 m. Aquest ascensor tambe baixa. Diem aixó, perquè hi ha un altre ascensor que només és de pujada i naturalment aquest no el podrem agafar. Els que vulguin pujar i baixar a peu, naturalment, no hauràn de pagar res.
    A l'altre banda del temple, mirant la façana de la Passió (la de les escultures de Subirachs) a la dreta, hi ha una rampa que ens porta a l'entrada del Museu del Temple. Just a l'esquerra hi han uns lavabos adaptats. El Museu es completament plà i podrem veure un audiovisual sobre la construcció de la Sagrada Família. La sala de projeccions no te control del personal del Museu, i la gent no para d'entrar i sortir a mitja projecció. No s'hauria de permetre l'entrada mentre dura la projecció, com fan a molts llocs. Al Museu es poden veure fotografies de com va començar tot, esboços originals, maquetes, elements ornamentals, fotografies de Gaudí... Hi ha una fotografia del taller de Gaudi, el mateix dia en que va ser atropellat pel tramvia: inclús està el farcellet de menjar que li havien preparat per sopar. A veure si trobeu la foto!!!
    I per finalitzar, a la sortida podem passar per la botiga per deixar-nos els calerons i comprar algun record (el 'merxandising' és molt extens). Tot sigui per col.laborar i veure-la acabada.!!!

    La Pedrera
    La Pedrera la trobarem al Passeig de Gràcia nº 92. Actualment és la Seu de la Fundació de la Caixa de Catalunya.
    Els preus també varien en funció de l'edat o de grups. Primer de tot recomanem observar l'edifici per fora desde la vorera del davant per adornar-nos plenament de la sinousitat de la seva façana tan agosarada, amb enormes finestrals amb balcons forjats. La porta principal d'accès és molt gran i plana. Trobarem la taquilla a mà dreta. Nomès acceder-hi ja podrem admirar l'imponent celobert amb tots els seus detalls. Aleshores demanarem al personal de l'edifici que ens acompanyin en ascensor fins la Sala Espai Gaudí, dalt de tot, un laberint de maons on està exposada la història de la construcció de l'edifici. L'ascensor també permet pujar fins al terrat, però els usuaris de cadira de rodes només podran estar-se en una plataforma metàl.lica d'aproximadament 2 x 2 metres que hi ha en sortir de l'ascensor, perque el terrat està ple d'escales i desnivells. Hem de dir de tota manera, que desde la plataforma ja et fas una idea de com és el terrat, ja que permet contemplar una altra perspectiva del celobert vist desde dalt i també observar les famoses xemeneies més aprop. Per baixar del terrat haurem d'avisar algun dels guies de l'edifici perquè el viatge en ascensor s'ha de fer acompanyat.
    Aleshores anirem al quart pis, anomenat Pis de la Pedrera, que conserva tot l'encant dels pisos originals en l'època en que va ser construïda la casa. Podrem veure com vivia una familia burgesa de principis del S. XX i observar tots els detalls de construcció d'un habitatge memorable. Per baixar fins al carrer altre cop haurem de sol.licitar als guies de La Pedrera que ens acompanyin en ascensor fins a baix (hi ha molt personal).
    Evidentment, recomanem no fer la visita a l'estiu ja que el nombre de persones és molt gran i s'han de fer llargues cues.

    El Park Güell el trobarem a la Crta del Carmel, encara que les adreces oficials consten al carrer Olot. Hem decidit anomenar la Carretera del Carmel, perque es on ens deixarà mes a prop l'autobús i on tenim més a prop l'aparcament.

    Són uns jardins que Antoni Gaudí va projectar per a una urbanització que li va encarregar el Comte Güell i que no va tenir gaire èxit perque a la gent de l'època (rics, per suposat) no els agradava viure tan lluny del centre de la ciutat.
    Primer de tot hem de dir que a la porta hi ha aparcament per a turismes i autocars amb diverses places reservades i senyalitzades per a cotxes amb el distintiu de mobilitat reduïda corresponent. De totes maneres, les línies adaptades d'autobús ens deixen molt a prop.
    En entrar trobem el Museu Casa Gaudí. El preu de les visites varia segons si es una visita individual, de grups, o de jubilats... El Museu recull obres i records personals per iniciativa dels Amics de Gaudí. L'accès es fa per una rampa empedradada força dificultosa i la porta te un graó. Els minusvàlids en cadira de rodes no paguen perquè nomès poden veure la planta baixa ja que no hi ha ascensor.
    A l'esquerra de l'entrada principal del Parc s'agafa un pendent ample i asfaltat (Passeig de les Palmeres) que ens porta a l'Escala on podrem veure el Drac (fa una plaça amb botigues, un bar i lavabos adaptats).
    A partir d'aqui, podem pujar per un camí amb grava i pedres (caldrà fer una mica de trekking) i desprès agafar un desviament a la dreta que ens durà a la Sala Hipòstil.la. En creuar-la podrem continuar per un camí de terra que ens portarà a la plaça de sobre on hi ha el famòs banc serpentejant de trencadís.
    Si anem enrere i recuperem el camí anterior, continuem pujant i veurem el Viaducte de la Bugadera. Al final de tot hi ha escales per la qual cosa els que vagin en cadira de rodes hauràn de recular. Les escales porten a la plaça que hi ha al damunt de la Sala Hipòstil.la (ja hem explicat per on hi han d'accedir els usuaris de cadires de rodes)

    On menjar
    Zona Sagrada Familia
  • Restaurant Els Porxos. C/Mallorca nº 410. Telf:. 932.319.990. Barcelona
    Zona La Pedrera
  • Restaurant Lombardo. Rambla de Catalunya nº 49-51. Telf: 934.874.842. Barcelona

    On dormir

    Nota. Com que a la ciutat de Barcelona, hi ha hotels i allotjaments de diverses categories i preus, per a obtenir més informació, podeu visitar el web de la Guia Oficial d'Hotels, o el web de l'Ajuntament de Barcelona.


    Recomanacions. Atenció al preu de les begudes del lloc de venda que hi ha davant de la porta del Park Güell (per una ampolla d'aigua ens varen demanar 1€ i 60 cèntims, que al canvi suposa unes 266 ptes. Ja sabem que es un lloc turístic, pero no hi ha dret!!!!)



    Es permet la reproducció de la informació amb l’autorizació dels webmasters i sempre citant la font de la procedència