Primer de tot us recomanem una volta pel casc antic de la capital, Solsona, i visitar la seva Catedral. Trobareu algunes places d'aparcament per a minusvàlid prop del club de jubilats Sant Jordi, a la Avinguda de Mare de Deu del Claustre (hi han les places en la pendent d’accès a un aparcament). Cal tenir en compte que els carrers fan molta pendent i aixó ens pot dificultar la passejada (el divendres és el dia de mercat). Per entrar a la Catedral caldrà salvar el graó de la porta (d’aquells dobles, típics de les esglèsies) per a la qual cosa necessitarem que ens ajudin (aixó passa a tots els edificis religiosos que hem estat!). Un cop salvat l'impediment de la porta, dins ja no hi ha cap més problema. La Catedral, actualment d’estil gòtic conserva els tres absis i el campanar del temple romànic primigeni. També existeix el Museu d’Eines de Tall i el Pou de Gel, però cap dels dos equipaments és accessible per a cadires de rodes perque tenen escales. També es pot visitar el Museu Episcopal al costat de la Catedral, a la Plaça del mateix nom, que te una entrada adaptada (al menys hi ha el símbol, nosaltres no hi vam anar).

Ara seguirem a visitar El Miracle, Santuari Marià que pertany al municipi de Riner, on es diu que la Verge Nena s'aparegué a uns pastors el 1458. Es pot aparcar als afores sense gaire problema i accedir-hi per la plaça principal. A l'entrada de l’Esglèsia tornem a tenir el típic graó però aquest cop més baixet. Dins podem contemplar el retaule d’estil barroc català obra de l’escultor Carles Morató. El Monestir és atés des del 1901 per monjos benedictins procedents de Montserrat. Seguint un petit caminet (difícil per a cadires de rodes) arribem fins la Capella de la Desaparició on diuen que va desaparèixer la Verge. Al Monestir hi han cel.les i apartaments per poder fer-hi estades en família o individuals, alguns d’ells adaptats, us recomanem visitar la seva web

Després podem anar a Pinós on hi ha el Santuari de Santa Maria (amb rampa de pedra fins la porta i després el graó de sempre). Just al costat podrem veure l’Hostal més antic de Catalunya. En cotxe podem pujar un petit turonet on hi ha la torre de guaita dels bombers i la rosa dels vents que ens senyala que som al centre geogràfic de Catalunya (el monument de la rosa dels vents te moltes escales, és totalment impracticable per a cadires de rodes, podrem arribar només fins al peu). A tres km. hi ha el poble d’Ardévol amb la seva torre quadrada de defensa que també és digna de visita, encara que sigui per fora.

A 5 km. de Solsona, per la carretera de Berga, la C26, trobem la parròquia de Sant Esteve d’Olius, famosa per la seva cripta romànica (l'accés és amb escales, totalment impracticable) i davant el petit cementiri modernista obra de Bernardí Martorell inaugurat el 1916 amb tombes excavades directament a la roca (també te escales). Continuant cap a Navés trobem l'esglèsia de Santa Margarida de Navés (quan hi hem anat nosaltres ens l'hem trobada tancada) i seguint el riu Aigua d'Ora per una carretera molt bonica però amb força corbes, a mà esquerra trobem el Monument dedicat al Comte Guifré (un monolit a peu de carretera) i baixant per un caminet (impracticable per a cadires de rodes) l'ecomuseu format per un molí i una serradora molt antiga (si volem visites comentades caldria parlar amb la masia Mas Pujol). Al final de la carretera s'arriba a l'antic Monestir de Sant Pere de Graudescales, al peu de la Serra de Busa, però nosaltres no hi vam anar.
De tornada, una altra excursió és arribar-nos fins al Pantà de Sant Ponç, força a prop. En arribar a la presa podem deixar el cotxe (hi ha places reservades per a minusvàlids) i passejar pel damunt, veient l'aigua a una banda i el riuet a l'altre.

Ens hem allotjat a la casa de turisme rural Casa Trullàs, que pertany al municipi de Clariana de Cardener, encara que es troba als afores. Es tracta de dos apartaments a peu pla, per a 6 persones cadascun. El terreny de l'entrada es de grava però el cotxe es pot deixar a la porta. En el que ens vam allotjar nosaltres, trobem un menjador-cuina molt ben equipat,(rentadora, nevera, rentaplats, microones...), dues habitacions (una de matrimoni i una amb dos llits), i dos lavabos. El wc te barres de subjecció però la dutxa no està adaptada, te mampara i el plat no est´s arran de terra. Els apartaments tenen molt bona vista, són molt tranquils i la casa dels propietaris està just al darrera. De moment no hi ha piscina, però si ens arribem fins al Pi de Sant Just (Olius), a 5 o 6 km direcció Solsona, trobem la piscina municipal a mà dreta de la carretera, al costat de l’Hotel i Restaurant El Pi. Pagant una entrada és oberta a tothom i accessible obrint una valla que els mateixos socorristes us ensenyaran.

Nosaltres hem provat diversos locals, tots de bona qualitat:


Això es una petita mostra de restaurants. Us poden aconsellar a l'Oficina de Turisme o deixar-vos portar per la intuició.