Turismefàcil. Turisme sense barreres

La temporada de platja a Barcelona per a persones amb mobilitat reduïda ja s’ha obert. Aquest any 2010, les facilitats son gairebé les mateixes, excepte les de la zona del Fòrum, que sembla ser no disposarà de servei d’assistència al bany com altres anys quan la Creu Roja donava aquest servei a hores concretes. Aquest any la zona del Fòrum està gestionada per Parcs i Jardins directament i no tindrem aquest servei.

Fotografies

Però a les platges de Sant Sebastià, al barri de la Barceloneta, i a la de La Nova Icària al Barri del Poblenou sí que disposem sortosament de l’ajuda de la Creu Roja.

Aquestes dues platges compten amb passeres, un vestuari adaptat, una dutxa propera amb cadira i una grua elevadora. Aquestes ajudes permeten  que qui ho necessiti pugui arribar fàcilment fins a l’aigua amb l’ajuda de voluntaris. També es interessant destacar que tindrem una cadira amfíbia que ens servirà per desplaçar-nos fins l’aigua amb facilitat i poder gaudir d’un bany sense baixar-ne ja que flota, sempre tot supervisat i acompanyats per un grup de voluntaris.

Respecte als horaris varien en funció del mes i la platja. A la platja de la Nova Icària el servei es realitza els caps de setmana i festius del mes de Juny i de la segona quinzena de setembre, i diàriament els mesos de Juliol, Agost i la primera quinzena de Setembre de 11 a 14 h i de 16 a 19 h. A la platja de Sant Sebastià tot és igual, excepte l’horari, perque no hi ha serveis de voluntaris per la tarda. Aixó si les passeres estan posades durant tota l’època d’estiu.

Important:

aquests serveis nomès funcionaran si hi ha bandera verda, que indica que ens podrem banyar sense cap risc.

La informació ha estat facilitada per la Vocalia de Persones amb discapacitat de l’Associació de Veïns de Sant Martí i també ha estat comprovat posteriorment per nosaltres mateixos sobre el terreny.

Una novetat important que tenim aquesta temporada és l’Espai de Mar de la Platja de la Barceloneta. Està situat en el pas inferior del Passeig Marítim, arran de sorra, just a l’espai que quedaria (si estiguéssim a la part superior) davant del Centre Cívic de la Barceloneta.

Fotografies

Es tracta d’una instal.lació perfectament acondicionada per a persones amb mobilitat reduïda. Consta d’aules per a cursos, conferències i altres activitats, i cinc espais de dutxes, lavabos, taquilles i canviadors totalment adaptats (i ben adaptats!!! amb sòls de dutxa totalment plans i fins i tot en un d’ells, el més gran, amb una cadira de plàstic amb rodes). També tenen lloguer de tovalloles i ens comenten que a partir de setembre hi faran moltes coses. Tot plegat val 2 euros que trobem que és un preu molt encertat, perque els bons serveis, si volem que es conservin, creiem que han de tenir un mínim de preu. També hi ha abonaments.

Encara que els que nosaltres us hem comentat són les adaptacions, l’Espai de Mar és obert a tothom ja que està concebut com un espai integrador.

L’únic problema és que aquest any 2010 la passarel.la que va fins l’aigua i on es presten tots els serveis es troba a la Platja de Sant Sebastià i no a la de la Barceloneta (a part de Nova Icària) per la qual cosa, haurem de desplaçar-nos fins allà si utilitzem els serveis. S’ha de fer una caminada, però en fi, és estiu!!!

Podeu veure un article del diari Avui sobre el tema

http://paper.avui.cat/article/ciutats/193063/nou/espai/mar/la/barceloneta/discapacitats.html

Aquest itinerari està basat en el que ha publicat la revista Descobrir Catalunya de juny 2010.

03 de juliol de 2010

Hem penjat la segona part de la ruta, les façanes del cantó del Barri de la Ribera.

Moltes vegades passegem pels llocs sense aixecar la vista, fixant-nos només en el que tenim a l’alçada dels ulls. A Ciutat Vella  (i en d’altres zones de Barcelona també) hi ha molts edificis amb valuoses serigrafies, algunes d’elles restaurades i d’altres molt malmeses. El Districte antic en general pateix una degradació constant de la qual les façanes en mal estat només en són una mostra. Es necessitaria molta més inversió (i molt més civisme) per tenir una Ciutat Vella de la qual ens puguem sentir orgullosos.

Les façanes les hem vist a peu des del carrer, per la qual cosa els usuaris de cadires de rodes només tindran la problemàtica que presenti cadascuna de les voreres (en aquest cas, poques, perque la majoria tenen baixadors).

Fotografies

El nostre recorregut ha estat el següent:

Al barri de La Ribera podem trobar

Pels amants de la fotografia aquesta ruta significa un repte, perquè alguns dels carrers pels que passarem son estrets i la dificultat tècnica per fer la foto és alta.

Per que us sigui més fàcil trobar els carrers us oferim un vincle cap a GoogleMaps

L’entrada al Monestir es fa pel carrer Sant Pau. Hi ha una rampa llarga que salva els graons de l’entrada. Després ens hem d’adreçar a una porta secundària (està indicat) en la que -aqui sí- haurem de pujar dos graons (necessitarem l’ajuda d’algú si anem en cadira de rodes) i un altre al claustre, després ja és tot a peu pla. Cal pagar 3 euros per entrar.

Fotografies

Fem una mica d’història -segons ens expliquen en el fulletó que ens proporcionen amb l’entrada
“La documentació que existeix sobre el Monestir de Sant Pau del Camp és escassa i confusa. Fou fundat pel comte Guifré-Borrell entre el 897 i el 911 tal com es pot comprovar a la làpida funerària d’aquest comte, trobada el gener de 1596 i que actualment és adossada al mur del braç esquerre de l’esglèsia, sota el creuer.
Des que fou fundat i fins al saqueig dut a terme per Al-Mansur, l’any 985, no hi ha cap document escrit, de manera que només se sap que era una simple esglèsia que no va acollir cap comunitat fins a la seva fundació.

Els nobles Geribert Guitard i la seva esposa Rotlandis, fundadors de la casa dels Bell-lloc, el reconstruïren i l’uniren al monestir de Sant Cugat del Vallès per tal que es pogués constituir una nova comunitat monacal.

Aquests nobles, com a donació, el col.locaren sota la protecció i la tutel.la de la Santa Creu, de forma que el monestir podia funcionar de manera totalment autònoma.

Al segle XIII ja no depenia de Sant Cugat i l’any 1490 a Sant Pau se celebrà l’últim capítol general de les dues províncies eclesiàstiques de Tarragona i Saragossa. L’any 1508 s’uneix a Montserrat; l’any 1593 una altra vegada a Sant Cugat i l’any 1617 depèn del monestir de la Portella del Berguedà. Els monjos l’abandonaran definitivament a causa de l’exclaustració el 1835. L’any 1879 fou declarat Monument Nacional.”

Data de la realització de la ruta: Gener 2007
Aquesta ruta està especialment indicada per fer-la amb nens encara que els animals la veritat és que ens agraden a tots.

Fotografies

El Zoo és troba dins el recinte del Parc de la Ciutadella, entrant per la porta principal (C/Marques d’Argentera amb Passeig de Circumvalació) a la dreta. El cotxe (amb la targeta identificativa pertinent) és pot deixar a les places reservades que hi ha al davant. Seguiu sempre les indicacions de la Guàrdia Urbana perquè la circulació de vehicles dins del parc està restringida.
El Zoo és força gran i amb avingudes amples, permet la circulació de les cadires de rodes o dels cotxes de nen petit sense gaires problemes. Davant del recinte d’alguns animals, hi ha plataformes de fusta una miqueta més enlairades per a una millor observació.
Cal tenir en compte que l’entrada al terrari, on podrem veure cocodrils, serps i molts altres rèptils, cal fer–la per la porta de sortida que és on hi ha la rampa.
En el cas de l’aquari on es fan les exhibicions dels dofins, cal anar abans de que comenci l’espectacle a la persona encarregada de la porta (hi ha escales) que ens obrirà una entrada alternativa. Un cop a dins ens situaran a primera fila.
De totes formes, hi ha un dels pabellons del Zoo (entrant a la dreta) que te escales i és l’únic que no permet l’accés. Tampoc estan adaptats els cotxes de lloguer que recorren el recinte.
La sortida es fa per la botiga, també adaptada, on podrem caure en la temptació d’endur–nos un record degut a la gran quantitat d’articles relacionats amb els animals del Zoo Per a més informació podeu consultar el web del Zoo

Els Jardins de la Tamarita, el Laberint d’Horta, els Jardins del Palauet Albeniz als Jardins Joan Maragall i l’Umbracle del Parc de la Ciutadella.

Fotografies

Barcelona te molts parcs, zones verdes i jardins de tot tipus, alguns accessibles i d’altres no tant. En aquesta ruta hem triat 4 racons accessibles (alguns amb limitacions) d’entre molts d’altres possibles; no són ni millors ni pitjors que la resta, simplement ens han cridat l’atenció per alguna característica.

Jardins de la Tamarita. Passeig de Sant Gervasi nº 47-49

Es troben a la part alta de la ciutat. Dins dels jardins hem escollit l’esplanada verda que permet estirar-se a prendre el sol. Els que caminin s’hauran de treure les sabates (tal com ho indica el cartell corresponent). L’esplanada es troba entrant als jardins per la porta principal i agafant el camí de l’esquerra. L’únic problema que presenta l’esplanada es que només te un sol banc i que hi dona el sol de ple. Aquest espai es molt adequat per anar amb nens petitons perque comencin a donar les primeres passes amb els peus despullats sobre la gespa.

Laberint d’Horta. Passeig dels Castanyers nº1

El primer que hem de dir és que podem aparcar a l’interior del Parc ja que hi han zones reservades per a minusvàlids.
Nota: ens podem trobar que la porta d’accés a la zona d’aparcament estigui tancada. A nosaltres ens va passar i vàrem haver d’anar al personal de manteniment del parc a que ens obrissin la porta.

Aleshores ens adreçarem a la guixeta d’informació on caldrà pagar per poder accedir al Parc. En funció del dia, l’accés al Parc es gratuït.

ATENCIÓ: El laberint és molt divertit, peró però a les cadires de rodes presenta un inconvenient. Cada 10 m. aproximadament hi ha un petit entrebanc de pedra que caldrà superar. Els passadissos del Laberint són de terra que degut al desgast, s’han anat rebaixant i fa que aquests entrebancs els converteixin en un problema. Nota: hem realitzat una reclamació per aquest motiu i pel lavabo que el feien servir de magatzem i ens han contestat, comunicant-nos que igualaran els camins de terra i comunicaran a l’encarregat del bar que el lavabo no pot fer-se servir de magatzem.

Nosaltres varem trigar 20 minuts en trobar el centre del Laberint on hi ha una font i 10 minuts en trobar la sortida. La resta del parc també és molt bonic i estan senyalitzats els anomenats “camins accessibles”. També hi ha WC adaptat al costat del bar

Jardins Joan Maragall – Palauet Albéniz. Avinguda de l’Estadi nº 1 (Parc de Montjuïc) – Telèfon: 93.292.42.12

Si al Palauet Albéniz hi ha algú allotjat o s’hi fa algun acte important (no gaire sovint) els jardins no estan oberts. Una explicació que volem donar és respecte a la porta d’entrada. La porta principal, (darrera del Palau Nacional) està tancada. Cal anar en cotxe passant per davant del Museu d’Arqueologia fins arribar a l’Avinguda de l’Estadi, (la de l’Estadi Olimpic) i tombar cap a la dreta. De seguida trobarem un altre cop a la dreta un cami amb uns senyals de circulació prohibida on diu “només serveis”. Hi podem accedir per aqui perque aquest camí ens portarà directament a la porta dels Jardins. Cal que li demanem al guàrdia urbano de la porta si podem deixar el cotxe (a nosaltres no ens va posar cap problema). Els jardins són molt bonics, estan molt ben cuidats, plens d’escultures i fonts i amb unes vistes de la ciutat fantàstiques. El Palauet pròpiament no es pot visitar.

Umbracle del Parc de la Ciutadella – Passeig Picasso nº 1

El Parc de la Ciutadella és prou conegut, però potser no ho sigui tant l’Umbracle. Es tracta d’un espai amb plantes molt grans que necessiten foscor i humitat. A la porta d’entrada hi ha una petita guia de metall a terra fàcilment salvable i desprès tot és plà i permet fer la volta en rodó (l’espai no és gaire gran). Hi ha una petita tarima amb bancs en la penombra ideal per a l’estiu. Actualment la resta del parc també presenta els “camins accessibles senyalitzats” i hi ha WC adaptat al costat del bar. Nota: A més a més hi ha places d’aparcament reservades per a cotxes amb distintiu de disminució davant de la Porta del Zoo.

Nosaltres hem basat la nostra ruta en tres edificis emblemàtics d’Antoni Gaudí a la ciutat de Barcelona: La Sagrada Família, La Pedrera i el Park Güell.

Fotografies

Hem de destacar que totes les línies d’autobus a Barcelona són accessibles i la línia II del metro també. Recomanem utilitzar la secció “Vull anar a…” de la pàgina web de Transports Metropolitans de Barcelona (obtindrem informació específica sobre quin transport ADAPTAT ens hi portarà).

La Sagrada Família

L’entrada per a visites individuals es troba a la Façana del Naixement.
Cal fer cua (molta més a l’estiu) i passar per una cabina on ens cobraran l’import (hi ha una rampa de metall curta per salvar el desnivell). El preu de les visites varia segons si es tracta d’una visita individual, de grups o de jubilats. A l’altra banda ens trobarem una rampa gran de ciment semblant a les d’entrada de cotxes d’alguns parkings que permet pujar als usuaris de cadires de rodes i als acompanyants fins l’entrada del temple sense gaire problema (només cal fer una mica d’esforç).
A dins tot està en obres (que estrany, oi?) però amb la cadira es pot anar per tots els llocs permesos (han instal.lat una mena de ‘pont’ de fusta pel damunt d’alguns espais però te rampes i no hi ha problema). Desde aquest punt es poden observar ben bé les columnes altíssimes de l’interior inspirades en els arbres que veia Gaudí pel voltant del temple quan el va començar a construir (no oblidem que la seva màxima font d’inspiració en totes les seves obres van ser les formes de la natura).
Nosaltres no vam pujar a les torres però hi ha un ascensor (de pagament) que puja fins a una alçada de 65 m. Aquest ascensor també baixa. Diem això, perquè hi ha un altre ascensor que només és de pujada i naturalment, aquest no el podrem agafar. Els que vulguin pujar i baixar a peu no hauran de pagar res.
A l’altre banda del temple, mirant la façana de la Passió (la de les escultures de Subirachs) a la dreta, hi ha una rampa que ens porta a l’entrada del Museu del Temple. Just a l’esquerra hi ha un lavabo adaptat. El Museu es completament pla i podrem veure un audiovisual sobre la construcció de la Sagrada Família. La sala de projeccions no te control del personal del Museu, i la gent no para d’entrar i sortir a mitja projecció. No s’hauria de permetre l’entrada mentre dura, com fan a molts llocs. Al Museu es poden veure fotografies de com va començar tot, esboços originals, maquetes, elements ornamentals, fotografies de Gaudí… Hi ha una fotografia del seu taller del mateix dia en que va ser atropellat pel tramvia: fins i tot hi ha el farcellet de menjar que li havien preparat per sopar. A veure si trobeu la foto!!!
I per finalitzar, a la sortida podem passar per la botiga per deixar-nos els calerons i comprar algun record (el ‘merxandising’ és molt extens). Tot sigui per col.laborar i veure-la acabada.!!!

La Pedrera

La Pedrera la trobarem al Passeig de Gràcia nº 92. Actualment és la Seu de la Fundació Caixa de Catalunya.
Els preus també varien en funció de l’edat o dels grups. Primer de tot recomanem observar l’edifici per fora desde la vorera del davant per adornar-nos plenament de la sinousitat de la seva façana tan agosarada, amb enormes finestrals i balcons forjats. La porta principal d’accés és molt gran i plana. Trobarem la taquilla a mà dreta. Nomès acceder-hi ja podrem admirar l’imponent celobert amb tots els seus detalls. Aleshores demanarem al personal de l’edifici que ens acompanyin en ascensor fins la Sala Espai Gaudí, dalt de tot, un laberint de maons on està exposada la història de la construcció de l’edifici. L’ascensor també permet pujar fins al terrat, però els usuaris de cadira de rodes només podran estar-se en una plataforma metal.lica d’aproximadament 2 x 2 metres que hi ha en sortir de l’ascensor, perque el terrat està ple d’escales i desnivells. Hem de dir de tota manera, que desde la plataforma ja et fas una idea de com és el terrat, ja que permet contemplar una altra perspectiva del celobert vist desde dalt i també observar les famoses xemeneies més aprop. Per baixar del terrat haurem d’avisar algun dels guies de l’edifici perquè el viatge en ascensor s’ha de fer acompanyat.
Aleshores anirem al quart pis, anomenat Pis de la Pedrera, que conserva tot l’encant dels pisos originals en l’època en que va ser construïda la casa. Podrem veure com vivia una familia burgesa de principis del S. XX i observar tots els detalls de construcció d’un habitatge memorable. Per baixar fins al carrer altre cop haurem de sol.licitar als guies de La Pedrera que ens acompanyin en ascensor fins a baix (hi ha molt personal).
Evidentment, recomanem no fer la visita a l’estiu ja que el nombre de persones és molt gran i s’han de fer llargues cues.

El Park Güell

L’entrada es troba a la Crta del Carmel, encara que a les adreces oficials consta el carrer Olot. També és on ens deixarà mes a prop l’autobús i on tenim més a prop l’aparcament.
Són uns jardins que Antoni Gaudí va projectar per a una urbanització que li va encarregar el Comte Güell i que no va tenir gaire èxit perque a la gent de l’època (rics, per suposat) no els agradava viure tan lluny del centre de la ciutat.
Primer de tot hem de dir que a la porta hi ha aparcament per a turismes i autocars amb diverses places reservades i senyalitzades per a cotxes amb el distintiu de mobilitat reduïda corresponent. De totes maneres, les línies adaptades d’autobús ens deixen molt a prop.
En entrar trobem el Museu Casa Gaudí. El preu de les visites varia segons si es una visita individual, de grups, o de jubilats… El Museu recull obres i records personals per iniciativa dels Amics de Gaudí. L’accès es fa per una rampa empedradada força dificultosa i la porta te un graó. Els minusvàlids en cadira de rodes no paguen perquè nomès poden veure la planta baixa ja que no hi ha ascensor.
A l’esquerra de l’entrada principal del Parc s’agafa un pendent ample i asfaltat (Passeig de les Palmeres) que ens porta a l’Escala on podrem veure el Drac (fa una plaça amb botigues, un bar i lavabos adaptats).
A partir d’aqui, podem pujar per un camí amb grava i pedres (caldrà fer una mica de trekking) i desprès agafar un desviament a la dreta que ens durà a la Sala Hipòstil.la. En creuar-la podrem continuar per un camí de terra que ens portarà a la plaça de sobre on hi ha el famòs banc serpentejant de trencadís.
Si anem enrere i recuperem el camí anterior, continuem pujant i veurem el Viaducte de la Bugadera. Al final de tot hi ha escales per la qual cosa els que vagin en cadira de rodes hauràn de recular. Les escales porten a la plaça que hi ha al damunt de la Sala Hipòstil.la (ja hem explicat per on hi han d’accedir els usuaris de cadires de rodes).

On menjar

Restaurant Els Porxos
C/Mallorca nº 410. Telf:. 932.319.990. Barcelona

Restaurant Citrus. Passeig de Gràcia nº 44. Telf:. 934.872.345. Barcelona

Restaurant Taller de Tapas. Rambla de Catalunya nº 49-51. Telf: 934.874.842.

Recomanacions. Atenció als carteristes en tots els llocs amb gran afluència de públic. Sempre estan esperant una distracció. També mireu de portar-vos beguda d’algun altre lloc perque els preus són abusius (sobretot a la porta del Park Güell).

Aquest cop la visita va dedicada a tots els culés. El Museu del Barça (o Museu Josep Lluís Nuñez) es troba dins les instal.lacions del FC Barcelona. Cal que accedim al recinte per l’Accés 7. Nosaltres hi vam anar un dia laborable en que no hi havia partit, i vam poder aparcar a l’interior sense problema. Al costat de la botiga es troben les taquilles i podem optar pel tour o per la visita al Museu. En el primer cas, ja ens van advertir que hi havia dificultats, per exemple, a l’hora d’accedir al lateral del Camp degut a les escales, per la qual cosa vam decidir fer la segona opció (que permet també veure el Camp desde tribuna mitjançant una rampa, però sense baixar arran de gespa). Al davant de les taquilles hi ha l’ascensor. Esperem que aviat es solventin aquestes qüestions i que tot el Camp sigui plenament accessible.

Fotografies

El Museu si que està totalment adaptat i podem veure la història d’un Club més que centenari, desde la seva fundació a càrrec del Senyor Joan Gamper fins a l’actualitat. Hi ha objectes curiosíssims, sobretot del principi de l’entitat, com els llibres de comptes (el sou d’un entrenador era de 250 ptes!!!) i tot tipus de trofeus de totes les seccions, amb especial rellevància dels de futbol, com és lògic. Es poden fer fotografies, però si voleu tenir-ne una aixecant la Copa d’Europa, haureu de pagar perque us la facin, que el negoci és el negoci.