El Delta de l’Ebre. Especial pels amants de la natura i la fotografia

Aquesta vegada hem tornat a fer carretera i manta, i hem viatjat fins a l’extrem sud de Catalunya, cap al Delta de l’Ebre.

Moltes vegades hem sentit notícies sobre el Delta, moltes d’elles ens amoïnen pel tema de reduir el seu cabdal, afectant a la seva desembocadura i de retruc a tot l’hàbitat de fauna i flora, i als propis habitants. Esperem i desitgem que no ho aconsegueixin mai. Tal com diu la gent de la zona “lo riu és vida” i sense aigua que aporti també sediments aboquem el delta al patiment i la desaparició.

Aquest viatge no només és una reivindicació social, cultural i de medi ambient, també preten apropar a tothom un territori molt particular on podem viatjar amb les mínimes barreres possibles, objectiu d’aquest bloc.

Hem pogut comprovar en persona com de bonic, i ple de natura viva està el Delta en aquesta època (novembre), hem pogut comprovar com treballen l’equilibri del medi ambient les persones que hi viuen i les que fan turisme. Tant el Delta com la resta de paisatges naturals mereixen un respecte total per part de tothom.

Mapa

El Delta de l’Ebre és força gran, té uns 320 km2 i una xarxa radial de carreteres que ens permeten arribar a tots els llocs permesos – recordeu que és un parc natural, amb desert i dunes, que hi habiten molts ocells i plantes molt delicades i en força llocs tindrem el pas restringit. Obligatori fer cas de les indicacions i de les prohibicions de pas.

Nosaltres hem anat tres dies i nomès ens ha donat temps a veure una petita part. La nostra recomanació és que el gaudiu sense pressa.

Primer dia

Primer de tot dir-vos que hem trobat poca informació sobre establiments adaptats per a PMR, tant de cases com de restaurants al bell mig del Delta. Hem decidit no allotjar-nos fora per viure directament la immersió en el paisatge. Els pobles i ciutats de les rodalies segur que tenen més establiments accessibles. Tampoc hem rebut tota la informació demanada a d’altres cases, de fet ni ens han contestat. Així que hem triat la que més “accessible” ens va semblar: Les Casetes del Delta.

Casa de Turisme Rural Les Casetes de l'Ebre. Casa Petita

Són unes cases que és lloguen senceres, i que encara que no estan adaptades, l’habitació de matrimoni, el lavabo, la cuina i el menjador estan a la planta baixa. Per entrar hi ha un graó força alt i un trosset de grava. Els propietaris de la casa havien posat una mena de rampa auxiliar (construïda amb un palet) que no era gens pràctica (de fet, es va acabar trencant amb el pes). Caldria fer una rampa d’obra reglamentària o bé posar una rampa provisional de fusta o metall ben enganxada i que no es mogui. Dins de la casa, el lavabo tampoc està adaptat (el vàter no te barres de subjecció i la dutxa tampoc és a nivell) i la pica del lavabo és molt alta fins i tot per a persones sense mobilitat reduïda. La porta i la distribució de l’habitació no acompanya, encara que es pot canviar el llit de posició per augmentar l’espai de pas. Per a persones que puguin caminar una mica (com la gent gran, nens petits amb cotxet, persones que porten crosses, etc) la casa no presentarà gaire problema. Te un pis superior amb dos llits als quals s’hi puja per una escaleta de fusta (als nanos que no tinguin problemes de mobilitat segur que els encanta). Tot s’ha de dir que en cap cas la casa s’anuncia com a adaptada, simplement nosaltres la vam triar per la ubicació i perquè com ja hem dit, està en planta baixa i es pot deixar el cotxe allà mateix. La ubicació és bona i te una petita zona enjardinada. Es troba molt a prop del carril bici la qual cosa és ideal si el voleu recórrer encara que només sigui un trosset. La calefacció de la casa és amb estufa de llenya, cosa que li dona molt de caliu (tot i que si fa molt de fred dubto que n’hi hagi prou) i per als de ciutat això d’encendre el foc sempre és un repte divertit. Les finestres tenen mosquitera, tema important al delta.

Un cop deixades les maletes i ben dinats a la mateixa casa, comencem a veure els voltants d’on estem allotjats. El carril bici del qual ja hem parlat és molt a la vora; caminant i rodant podriem arribar fins al costat de l’Illa de Buda.

Passeig del camí vora el riu Ebre

Abans d’arribar al camí, trobarem un pont des d’on podrem veure el riu Ebre.

El Riu Ebre, abans del seu pas per Sant Jaume d'Enveja. Delta de l'Ebre. Montsià
El Riu Ebre, abans del seu pas per Sant Jaume d’Enveja. Delta de l’Ebre. Montsià

La nostra primera idea era anar a fotografiar la posta de sol a la Barra del Trabucador. Com ja hem comentat que les carreteres són un xic complicades per orientar-se (especialment quan se’n va el sol i no ha sortit la lluna) ens vàrem “perdre” i el punt final va ser a uns kilòmetres de la zona. Vàrem anar a parar a la Bassa de l’Alfacada. Es pot arribar en cotxe fins la mateixa platja que és molt gran, molt ampla i amb molt pocs serveis. Com a paisatge és meravellós. Un cop es va posar el sol, pleguem, cap a l’allotjament, que demà tenim un dia amb diverses activitats.
Us recomanem portar GPS al cotxe o fins i tot utilitzar el del mòbil si us voleu estalviar fer voltes innecessàries (tot i que de vegades, fent aquest tipus de voltes també es descobreixen coses xules).

Posta de Sol a la bassa de l'Alfacada

Segon dia

Comencem el segon dia sense pressa, sense matinar i esmorzant tranquil.lament. Recollim la taula i emprenem “viatge” cap a l’Espai Món Natura Delta on podrem gaudir de la història del Delta de l’Ebre, des de la seva creació passant per diverses etapes i usos. Es troba a la Carretera del Poblenou del Delta, concretament a la carretera de les Salines al costat de la la llacuna de la Tancada.

Espai Món Natura Delta
Espai Món Natura Delta

Món Natura Delta és un espai museístic gairebé totalment accessible que pertany a la Fundació La Pedrera Catalunya Caixa. A l’entrada hi ha espai per a aparcar i zona de pic-nic. Hi ha un petit descompte en l’entrada per a persones amb algun tipus de discapacitat.


Podrem veure una recreació museística ben aconseguida amb salines, eines de la pesca artesanal, la bassa de reproducció del Fartet (un peixet molt petitó típic de la zona), etc.

També hi ha un audiovisual sobre les quatre estacions al Delta i un mirador de 360 graus a on s’arriba en ascensor i on tindrem unes fantàstiques vistes. L’únic problema que hem trobat és que els telescopis terrestres que hi han instal.lats per observar els ocells estan situats massa alts per a usuaris de cadires de rodes. Una bona idea seria fer una petita finestra en el mur i posar un telescopi terrestre. Ho vam comentar al personal del centre i ens van dir que intentarien trobar-hi alguna solució però que estava complicat perquè l’edifici està protegit com a patrimoni i fer-hi obres és complicat. Els vam dir que si no era possible fer una finestra més baixa, el que sí es podria fer és un pòdium amb rampa per a cadires de rodes. Esperem que comuniquin la idea a la persona adient de la fundació perquè és una llàstima que tot el que està arran de terra es pugui veure sense problemes, però que no sigui possible fer-ho amb els ocells que són a distància.

Seguint els camins marcats al plànol que ens donaran trobarem tots els espais senyalitzats. Fins i tot podrem provar, si ens veiem amb cor, de portar una barca de perxa, un rem semblant al de les góndoles. Trobarem un avís que ens explica que no és tan fàcil i que no ho intentem portant a sobre objectes de valor com càmeres o mòbils perquè podríem caure a l’aigua i fer-los malbé. No és fondo, uns 50 cms, però segurament una bona remullada de record ens l’enduriem.

Sortirem amb una consciència que el Delta és patrimoni de tothom i que costi el que costi l’hem de mantenir viu com fins ara.

Un cop visitat el centre ens anem a dinar al Restaurant Cal Faiges al Poblenou del Delta (te un graó per entrar i a fora una terrasseta coberta). Un cop dinat un bon arròs tornem a agafar el cotxe per apropar-nos aquesta vegada si, a la barra del Trabucador. La barra és una llengua de terra d’uns 6 kilòmetres de llargària amb mar per una banda i la badia dels Alfacs per l’altra.

La Sílvia al bell mig de la llengua de la Barra del Trabucador

S’arriba des de la mateixa carretera que surt del Poblenou del Delta, direcció a la platja. Tornarem a passar per davant de l’Espai Món Natura Delta. Un cop arribem al final, girem a la dreta fins arribar a les instal.lacions de l’escola La Central del Kite. Ja veurem que hi ha unes instal.lacions que fora de temporada estan tancades però podrem deixar el cotxe ben aparcat i pujar a la banda superior del mirador amb la nostra cadira de rodes ja que hi ha una rampa per accedir-hi. La platja no està vigilada mai, es recomana precaució i seny i no anar-hi si ha temporal, ja que és fàcìl que la llengua de terra sigui tapada completament pel mar, i no podríem sortir.
El que més us recomanem són les fantàstiques i precioses postes de sol al costat de l’embarcador. Els amants de la fotografia no s’ho poden perdre, ja que és tot un espectacle i una experiència pels sentits i pel record.

Una preciosa posta de Sol a la Barra del Trabucador. Paga la pena o no?

Tercer dia
El tercer dia, i seguint la mateixa tònica d’esmorzar tranquil i sense presses, ens adrecem a La Casa de Fusta i la llacuna de l’Encanyissada,
La mala sort ens va acompanyar aquell dia, ja que a la Casa de Fusta s’havien quedat sense llum i no varem poder veure res. I l’Encanyissada la varem veure però la llum era molt forta (migdia) i no es podien percebre amb tota la seva intensitat els colors de la vegetació i de l’aigua. El camí que envolta la llacuna és pla i compactat i és compartit amb un carril bici, podrem circular amb total comoditat. La llargària del carril bici (circular) són uns 18 kilòmetres entre l’anada i la tornada.
Atenció a tots els sons que fan els ocells amb els seus cants.

Això sí, cap al cantó contrari de la llacuna, cap a l’est, veurem arrossars. De fet el Delta te arrossars per tot arreu. Com la llum era forta a la llacuna, vàrem aprofitar a fer fotografies a la seva banda est on la llum era més suau.

Arrossars vora la llacuna de l'Encanyissada. Delta de l'Ebre. Montsià

I fins aquí, l’explicació del nostre petit viatge al Delta. Ha sigut bastant accessible, encara que necessites cotxe per arribar a tot arreu.
Fins la propera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.