Menorca

Hem passat cinc dies a la fantàstica illa de Menorca. Ja hi haviem estat fa molts anys i tot i que la pressió urbanística és gran, hem trobat que es conserva bastant igual (el que ens fa patir és fins quan…). Esperem que els illencs tinguin seny i reivindiquin una explotació turística com la que han fet fins ara, i no cedeixin a les demandes del mercat (i del govern).

No us podem explicar gaire sobre el tema de l’allotjament perquè hem anat a una casa particular d’uns familiars, però vaja, no crec que sigui gaire complicat trobar un hotel amb mínimes condicions per als clients usuaris de cadira de rodes. El que sí us podem comentar és el tema de l’accessibilitat al carrer i les platges.

PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB LA 3A RODA ELÈCTRICA

Ha estat la primera vegada en que ens hem endut la 3a roda elèctrica. Es tracta d’un complement (bateria, manillar, roda i frens) que s’acopla a la cadira manual convertint-la en un tricicle elèctric molt còmode i molt segur. Dos en un. En el viatge d’anada, a l’Aeroport del Prat no hem tingut cap problema (tot i que ja se’n comencen a veure, la 3a roda elèctrica no deixa de ser una novetat cosa que en aquests llocs sempre s’interpreta com una incomoditat). Tal com m’havien aconsellat a l’ortopèdia i com em va dir un amic, vaig dir que no es podia separar de la cadira manual, la vaig facturar (per si un cas), vaig anar amb ella pel finger fins l’avió i allà em vaig quedar la clau. L’operari de l’aeroport se la va endur cap a la bodega de l’avió rodant com si fos una bicicleta.
En el viatge de tornada (a l’Aeroport de Menorca, molt més petit) vaig fer el mateix però en arribar a la porta de l’avió el sobrecàrrec presentava dubtes i se’n va anar a parlar amb el capità. Va sortir a parlar-me, molt amable, i a veure quina mena de vehicle era. Li vaig explicar com havia vingut i satisfet amb l’explicació, va demanar que se l’emportessin com una bicicleta igual que al viatge de vinguda.
Ja cal que tot el personal dels aeroports comencin a familiaritzar-se amb aquest tipus de productes perquè són el futur i més que n’hi hauran.

Per Menorca la 3a roda elèctrica ha anat molt bé. Permet pujar carrers costeruts (tot i que en pendent s’ha d’anar en compte perquè rellisca força), i sobretot circular per llocs una mica pedregosos amb independència (i per tant, sense tant d’esforç per la persona que ens acompanya).

MAÓ

Capital de l’illa. Tot i que la fama se l’emporta sempre Ciutadella, Maó també és molt bonic. Impressiona veure en el seu port els grans vaixells que venen de Barcelona o els creuers de companyies d’arreu. Perdre’s pels seus carrers és la millor manera de recòrrer la ciutat, sense rumb definit, i veure el port des d’algun dels seus miradors.

Una excursió que us recomanem és la de la Fortalesa de la Mola, que es troba als afores. Es pot arribar en cotxe fins gairebé la porta, on haureu d’aparcar. És un lloc ideal per anar amb una 3a roda, ja que és en part accessible però amb dificultats (ja sabeu, paviment de terra compactada amb sorra i pedretes). Just a l’entrada, on es paga el tiket (i on també hi ha lavabo adaptat), us donaran el plànol del recorregut que volgueu fer i us indicaran en cadira de rodes quin és el més adequat.  Si no us hi veieu amb cor (no hi ha ni una ombra i fa molt de vent) també hi ha la possibilitat de fer el recorregut amb cotxes de golf que es poden agafar allà mateix. El paisatge és preciós, obert al mar però carregat d’història,  molt adient per fer fotografies.

L’Albufera des Grau és una altra excursió per fer també a prop de Maó. Es tracta d’una visita naturalista (és una llaguna reserva de la biosfera) que podeu fer pel vostre compte i gratuïtament.

Una altra vegada la 3a roda ens ha fet molt bon paper, ajudant-nos en aquells trossos del camí més perjudicats (al punt d’informació ens donen un plànol amb el recorregut que hem de fer, però com sempre, una cosa és sobre el paper i l’altra trobar-t’hi). També hi ha passeres de fusta llargues i elevades per observar la flora típica del lloc. Nosaltres vam haver de parar en un punt determinat, camí de la platja perquè havia plogut i estava totalment enfangat. Els tolls ens recomanaven recular, no fos cas que tinguessim algun problema.

CIUTADELLA

La segona ciutat en importància de l’illa i la que sempre li roba protagonisme a la capital. Val la pena anar-hi de dia i de nit ja que la llum dona un altre caire a la població. Nosaltres hi hem estat al juny, fora de la temporada d’estiu, i us ho recomanem si podeu. Es gaudeix molt més de tot sense aglomeracions.
La zona del port està força adaptada i hi ha molts locals de tot preu. El casc antic està ple de palaus senyorials i botigues boniques. I una de les coses que més ens va cridar l’atenció és la netedat que tant es troba a faltar a Barcelona (sí, ja ho sé, és molt més petita i no es pot comparar, però…) i la bona conservació dels edificis.
Si us voleu endur un bon record, jo us recomanaria comprar-vos unes abarques, el típic calçat de l’illa. Trobareu nombrosos comerços on en venen i algunes de ben originals.

ALTRES LLOCS

Altres llocs on vam anar a voltar en cotxe van ser els següents:

– Fornells: bonic poble de cases blanques a la banda de costa més ferèstega de l’illa.
– El Port d’Addaia i Macaret: molt xulo per fer fotografies en caure la tarda. A la punta de la torre hi ha una zona infantil amb bancs fantàstica des d’on veure com es fa fosc.

– Cap de Cavalleria (i el seu far): val molt la pena especialment si teniu un dia rúfol. El paisatge que envolta la zona és impressionant i el far sembla que estigui a la fi del món.

– Naveta des Tudons: Menorca te un enorme patrimoni arqueològic prehistòric constituït per sepulcres megalítics, talaies i talaiots, taules…però en aquest cas és impossible arribar en cadira de rodes fins la Naveta des Tudons perquè el camí és totalment impracticable. Per a persones amb crosses tampoc ho recomano gens (moltes pedres grosses).

– Torre d’en Gaumés: en canvi, en aquest poblat prehistòric sí que podreu circular-hi però amb ajuda d’algú (hi ha forts desnivells). Es pot aparcar a la porta, al costat de la caseta d’informació on es compra l’entrada (amb lavabo accessible però bastant dificultós). El recorregut permet admirar les construccions d’aquest poblat tan gran.

Us deixo el web de Menorca Talaiòtica que conté molta informació i molt detallada de l’espai

– Nosaltres hem tingut mal temps i no hem pogut gaudir gaire de les platges al.lucinants de l’illa. De totes maneres us podem dir que fins i tot en els llocs més urbanitzats les platges són boniques. Però això sí, POC ACCESSIBLES. Si esteu acostumats als serveis que es presten a les platges de Catalunya, us asseguro que si compareu els trobareu a faltar. Només vam trobar un lloc (Cala en Porter) on hi hagués un mínim de serveis. De fet, el socorrista ens va dir que era el primer any en que es feia la platja accessible (!!!!!!!!!!!!!!) tot i que encara no s’havia instal.lat la passera fins l’aigua. També disposen de cadira amfibia (que encara no havia estrenat ningú).
Tothom vol gaudir de  les platges, per a nosaltres es perd tot l’encant si només ens les podem mirar a distància. Espavilem una mica el tema,  si us plau, que som al segle XXI.

Més fotografies de l’illa