El Monestir de Pedralbes és un viatge al passat i practicament sense barreres arquitectòniques
<
Aquest Monestir ha passat per diferents etapes, algunes més reposades i d’altres més convulses, res a estranyar si va ser construït cap al segle XIV.
Des del punt de vista del segle XXI ens ha quedat una joia històrica i artística que val la pena entrar dins les seves parets. Jo no vaig poder estar de pensar quan tocava les pedres de les parets i els bancs tota la seva història.
La visita comença des del claustre, prèvia visita a les taquilles (no accessibles, algú haurà d’avisar per nosaltres si anem en cadira de rodes que ens obrin per la part superior) per obtenir la corresponent entrada, segons la situació social de la persona haurem de pagar o no, o obtenir preu reduït.
Un cop amb les entrades a la mà, comencem la visita pel claustre.
Aquest claustre, al marge d’estar envoltat per les estances del monestir, com les cel.les diurnes, l’infermeria, el refetor, la cuina – on veurem molt bé el pas del temps, ja que té una cuina econòmica i altre de gas, i diversos estris – té un interessant i reposat jardí, on trobarem arbres fruiters, la font on les monges es rentàven les mans abans d’anar a dinar, i una col.lecció interessant plantació d’herbes aromàtiques i medicinals.
Encara al claustre tindrem ocasió de veure la Capella de Sant Miquel amb una interessantísima col.lecció de pintures murals
Desprès de la planta del claustre, és moment de pujar a les plantes superiors. Encara que sigui una construcció original del segle XIV i les seves corresponents modificacions en segles posteriors, al segle XX vàren posar ascensor, encara que per la distribució del monestir és accessible peró no està totalment adaptat. El diàmetre del passadís que dóna a l’ascensor (de dimensions una mica petites per segons quina cadira – una handbike per exemple, no hi cap, s’hauria de desmuntar abans de pujar) no té un gir 100% adaptat i necessitarem ajuda. Proveu-lo, no us quedeu amb les ganes, pujar-hi val molt la pena.
Podeu ampliar la informació al web del propi Monestir