Montpellier, antic i modern

Veurem història, antiga i contemporània des dels seus carrers, places i i vil.les. Al ser una ciutat de tamany mitjà no tindrem problemes per desplaçar-nos. És coneguda especialment per la seva important xarxa de tramvies ja que hi ha quatre línies que et porten a tot arreu, totalment accessibles amb cadira de rodes i cotxets de nen, ja que les parades són a nivell i dins del vagó hi ha un espai específic.

Nosaltres ens hem allotjat a l’hotel  La Pléiade Montpellier Centre, un establiment amb una habitació accessible bastant gran i amb lavabo adaptat (wc amb barres, dutxa a cota 0 amb seient collat a la paret). El mirall del lavabo és massa alt, però a fora n’hi ha un altre de gran on et pots veure de cos sencer. No hi ha problemes per accedir al bar ni a la piscina de la vuitena planta tot i que no té cap sistema d’ajuda per entrar a l’aigua. L’hotel és força modern i tranquil, i té servei d’aparcament (de pagament).

Vam fer aquesta tria perquè és a prop de la Place de la Comédie, al centre de la ciutat (que només és per a vianants).
La nostra recomanació és que us perdeu pels carrers de la zona antiga i gaudireu de l’ambient.

El problema que vam trobar és l’escassa adaptació dels espais de restauració i de les botigues en general. Gairebé a totes les entrades dels establiments hi ha un graó o dos, i buscar un wc accessible és molt problemàtic. Només vam poder fer servir un servei públic de carrer.

Sort que hi ha terrasses i al ser estiu hem pogut estar a les taules d’exterior.

La Place de la Comedie és el centre de la ciutat i un dels punts més importants.

Place de La Comedie


A la mateixa plaça trobarem la oficina de turisme, parada obligatòria. Al marge de ser un punt d’informació, podeu contractar visites comentades a alguns espais (com la visita guiada a la Facultat de Medicina, la més antiga d’Europa) o comprar abonaments pel transport, que us sortiran bé de preu. Un abonament de 24 hores per un grup màxim de 5 persones costa 6 euros i podeu pujar i baixar del tramvia tantes vegades com volgueu.
El centre de Montpellier està situat en un turonet, motiu pel qual pujareu i baixareu bastant. No patiu perquè el tramvia us serà un aliat, molt millor que el cotxe. Els paviments són una mica accidentats i com sempre, recomanem (tal com portem nosaltres) una tercera roda elèctrica que us facilitarà molt els recorreguts. Amb una cadira manual poden sorgir problemes amb els trams amb llambordes, per exemple.

També podeu anar en tramvia fins les zones noves de Antígone (tot un barri dissenyat per l’arquitecte català Ricard Bofill que no ens va entusiasmar, massa ciment)

Barri d’Antigone.

i Port Arianne, més bonic, on podeu veure edificis contemporanis com el nou Ajuntament de Jean Nouvel o l’edifici de l’Arbre Blanc de Sou Fujimoto Architects, Laisné-Roussel et OXO Architectes.

Barri de Port Marianne
Edifici de l’Arbre Blanc

Visita a la Facultat de Medicina

La Facultat de Medicina és la més antiga d’Europa. Podeu visitar en cadira de rodes tota la primera planta on veureu la sala on actualment els estudiants encara fan el seu jurament Hipocràtic tot i que la Facultat moderna on estudien tot el curs està en una altra banda. L’únic tros on no es pot accedir és l’espai del gabinet de curiositats (al final de la visita, i dura poca estona, un quart d’hora més o menys). Ens haurem d’esperar a la terrassa o al vestíbul.

Catedral de Sant Pierre

La catedral de Sant Pere de Montpeller és una catedral catòlica del segle xiv, d’estil gòtic meridional, situada a Montpeller. Es troba a l’Écusson, el centre antic del municipi, i és el monument més important d’estil gòtic de la ciutat i l’església més gran de la regió del Llenguadoc-Rosselló. És declarada monument històric l’any 1906.

La catedral de Saint Pierre també és accessible.

Aigues-Mortes

La població d’Aigues-Mortes es troba a uns 40 km i la visita val molt la pena. És una ciutat molt bonica fortificada pels quatre cantons. Podeu fer el recorregut pel vostre compte o fer un tour guiat. La torre del Rei té ascensor i es poden visitar els tres pisos, fins i tot el Mirador de dalt de tot. El que no es pot fer en cadira de rodes és caminar per damunt de les muralles. Hi ha molts espais de restauració amb terrassa, però no vam trobar cap wc accessible.

També podeu anar a Grande Motte, una població molt turística amb una gran platja accessible i tot tipus de serveis de restauració al Passeig Marítim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Seguretat *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.