Mapa
Dificultat de la ruta: fàcil.
Copenhague, o Kobenvhan en danès, és la capital de Dinamarca, una ciutat moderna, molt planera i sense desnivells; per aquest motiu és una ciutat força accessible per a persones usuàries de cadira de rodes o que tinguin dificultats de mobilitat. El transport ideal per a circular-hi és la bicicleta – n’hi ha moltíssimes! – ja que la xarxa de carrils per a elles és enorme i els aparcaments vora les estacions de tren i de metro també (en alguns fins i tot hi ha doble espai per aparcar-les unes sobre les altres).
O sigui que no tindreu gaires maldecaps per anar amunt i avall amb la cadira. Sí que trobareu algunes voreres no massa rebaixades, però res que no es pugui salvar amb una petita ajuda. Un tema a part son les llambordes que son presents arreu. No son excessivament separades ni grosses, però a qui porti una cadira manual li poden amargar una mica el viatge. De fet, en la nostra estança n’hem vist ben poques de cadires manuals ja que tothom porta scooters per evitar el problema o cadires de rodes elèctriques (amb rodes amples). Si teniu una cadira manual, la recomanació seria afegir-hi una tercera roda elèctrica com portàvem nosaltres, ja que així es pot eliminar el problema de les rodes petites del davant que queden substituïdes per una roda grossa. Poder gaudir de les passejades sense patir pels sotracs o les enganxades constants és un descans.
Us expliquem tot seguit els quatre dies que hi vam estar.
L’anada cap al centre des de l’aeroport va ser en tren i aquí ens vam trobar el primer i únic problema amb el transport públic: al baixar a l’Estació Central de la Ciutat l’andana era molt més alta que la plataforma del tren i ens va costar molt sortir del vagó. Ens van haver d’ajudar els passatgers que van avisar el conductor que no reprengués la marxa. No l’haguéssim agafat si des de l’Oficina d’Informació del Tren ens haguessin informat correctament. És preocupant que ho consultis via email abans del viatge i et diguin que tot és accessible i que després et trobis una realitat diferent. Ens hem queixat per email de la seva informació incorrecte. De totes formes a l’Oficina de Turisme ens van dir que encara circulen dos configuracions de trens i els antics (el que nosaltres vam agafar) no son totalment accessibles. O sigui que la nostra recomanació és que agafeu el metro a l’aeroport encara que sigui una mica més lent (totalment accessible) i no el tren.
L’allotjament triat, el WakeUp Borgergade, està a 10 minuts a peu des de l’Estació de la Ciutat, no té cap barrera arquitectònica: rampa per entrar, ascensor a totes les plantes i una habitació accessible, la triple, amb pica més baixeta i lavabo i dutxa adaptats. Nosaltres ens hem allotjat en una habitació normal, sense adaptar, perquè la nostra mobilitat ens ho permet. L’avantatge és que és una habitació MOLT petita i tot està a l’abast de la mà. El lavabo i la dutxa també son petits i una cadira de rodes no hi cap però cadascú haurà de valorar segons el seu nivell de mobilitat si s’hi pot desenvolupar bé o no. De totes maneres, ja us hem dit que hi ha una habitació adaptada. L’hotel te un petit bar, un hall amb sofàs i teles d’allò més còmodes i consigna per deixar l’equipatge si arribeu d’hora.
Abans d’entrar en matèria turística us informem de com funciona el transport públic. Una persona en cadira de rodes el millor que pot utilitzar és el metro (només té tres línies i estan construint la quarta), és de conducció automàtica (com el d’algunes línies de Barcelona), no té barreres ni tanques, només té màquines expenedores per comprar els bitllets o per comprar abonaments personalitzats (només si has d’estar molt de temps o vius a la ciutat). Tothom paga (la multa és molt alta, d’uns 130 euros si t’enganxen sense haver comprat el bitllet o l’abonament). Els habitants de Copenhaguen són molt educats i cívics i aquesta educació fa que respectin les normes. Amb el metro és pot arribar a la major part de la ciutat de Copenhaguen.
El metro de Copenhague, funciona les 24 al dia, 365 dies a l’any, i com ja us hem dit té actualment tres línies en funcionament (la M1, la M2 i la M3 – aquesta darrera és circular -i s’està construint la M4, que començarà a funcionar parcialment l’any 2020 i finalitzarà el 2024). Destacar que treballen sota filosofia nòrdica, estrictes i complidors. Si hi ha una avaria a l’ascensor d’alguna estació (totes les línies son accessibles per a cadires de rodes i per a invidents) ho destaquen a la plana principal del web corporatiu. Tot un detall de professionalitat.
El transport públic a Copenhague està distribuït per zones, mínim dues. Les màquines expenedores de bitllets i títols de transport, “calculen” quantes zones has de comprar segons el destí. A més a més tenen implantada una mena de T- Mobilitat, recomanada si vius a la ciutat i agafes habitualment el transport públic. També per la gent que no agafa el transport tot l’any hi ha diferents abonaments. Entre metros, autobusos, trens, vaixells i bicicletes tenen una xarxa de transport molt eficient. El cotxe l’agafen poc en comparació amb els altres mitjans.
Desprès de dinar, vam enfilar cap a l’aquari – el nom oficial és Den Blå Planet o Blue Planet. Està molt a la vora de l’aeroport (de fet des de l’exterior es veuen i senten els avions). La parada de metro que ens deixa a la vora és Kastrup.
La visita a l’Aquari per a nosaltres ens va ser molt familiar, ja que vindria a ser una combinació entre el Cosmocaixa i L’Aquari de Barcelona. Veurem molts aquaris i terraris, amb animals de la zona de Dinamarca i d’altres més exòtics. No podia faltar passar per dins la piscina gegant (el túnel és més petit que el de l’Aquari de Barcelona i sense passera mòbil) però la “pantalla” del final des d’on es poden veure tots els peixos és enorme, sembla una sala de cinema.
El dimecres el vam dedicar a voltar per la ciutat. Al matí, un cop esmorzats vam anar a veure el canal més famós de Copenhaguen, el Nyhavn, amb les seves casetes de colors. És pot passejar sense problemes, és tot plà, bé igual que tota la ciutat.
Desprès del canal, vam marxar a veure (per fora) la residència d’hivern de la reina de Dinamarca, el palau d’Amalienborg. Està situat en una plaça molt gran amb llambordes on els soldats munten guàrdia amb uns uniformes molt vistosos (podeu veure com canvien de posició sovint amb moviments militars; a ells els deu semblar avorrit de la quantitat de vegades que ho fan al dia, però per als turistes no deixa de ser entretingut).
No hem entrat a veure l’interior del Palau ja que no teníem gaires dies per visitar la ciutat i ho havíem de comprimir una mica. Això ens condiciona a tornar en un altre època ;-). Per tant no us podem dir com està d’adaptat, encara que al web ho explica força bé. Deu ser molt bonic, perquè per fora ja es veu i està molt cuidat.
Desprès de veure els voltants del palau, al migdia, ens adrecem cap al lloc on hi ha la famosa Sireneta. No és tant petita com ens l’imaginàvem, farà un metre i escaig d’alçada. Hi ha un mirador just al davant per fer-se la foto de rigor i si sou atrevits podeu fer uns quants saltirons per les roques i situar-vos just al costat. Sempre està ple de turistes. Es troba al costat del Kastellet, una antiga fortalesa que te uns jardins molt bonics. La tarda que vam fer aquest recorregut va ploure força i vam arribar a l’hotel xops, encara que portàvem impermeable. Vam voler fer el que fan els danesos, no paren i caminen sense portar paraigua. De fet els únics paraigües que hem vist els portaven els turistes. Això sí, bons impermeables i caputxes ben grosses.
Tornem a l’hotel a eixugar-nos i descansar, ja que al vespre-nit ens toca una visita emocionant, el Parc d’Atraccions Tivoli. El Tivoli és un parc d’atraccions del segle XIX, concretament de 1843. Trobarem atraccions, la majoria modernes, com una muntanya russa que fa que t’agafi un cobriment de cor nomès de veure-la (de fet passes per sota i sents els xiscles de la gent perquè fa uns loopings espectaculars) i alguna més romàntica, com un parell de carrussels, barquetes il.luminades o curses de cavalls de fusta.
Sobretot mireu els horaris perquè hi ha uns mesos l’any que no obren. L’hora de tancament és cap a les 23 h. El Parc és totalment accessible amb algun ascensor per canviar de nivell, encara que caminant i rodant entre la gent, vas canviant de nivell i no te n’adones. Hi ha lavabos adaptats (segons consta a la informació específica del parc), encara que no els vam veure.
El parc té una gran quantitat de restaurants i botigues. Segons l’època de l’any trobarem diversos ambients. Nosaltres van coincidir amb la temporada de Halloween, amb moltes carabasses i decoració adient.
Des de fora, el parc no sembla tant gran ni que tingui diversos nivells. Els preus d’accés varien segons el que vulguem fer. L’entrada de passeig sense dret a pujar a cap a atracció val al canvi 18 euros. Si tens una “discapacitat ” l’acompanyant no paga (no ho vàrem demanar i ens ho van oferir directament). Si després vols pujar a alguna atracció hi ha unes màquines expenedores on pots comprar els tiquets que necessitis per atraccions concretes. També pots comprar a l’entrada un passi complet sense límit o comprar per dies, per famílies, per grups….
Al dia següent, havent esmorzat, enfilem cap al Jardí Botànic. Si aneu a peu, agafeu forces perquè ja que en ser la ciutat tan plana es fan bastants kilòmetres sense quasi adonar-vos. Podeu agafar el metro i baixar a Norreport sense problemes, ja que no té barreres (recordeu que l’autobús si aneu amb scooter o similar no podreu pujar, no està permès). A 200 metres aproximadament del metro teniu el parc.
Qualsevol època de l’any deu ser bonica per veure el jardí botànic, nosaltres l’hem ensopegat a la tardor i i els canvis de colors son espectaculars, ple de tons grocs, ocres, verds, vermells. Com plou sovint, la vegetació és exuberant i els colors en consonància.
A l’altra banda del Jardí Botànic podem veure uns altres jardins que pertanyen al Palau de Rosenborg, que també és molt maco tot i que nosaltres només el vam veure per fora.
Després enfilem camí cap a la Catedral de Copenhaguen. Res a veure amb les catedrals europees més habituals, normalment gòtiques, renaixentistes o barroques, de fet no s’assembla gens per exemple a la de Barcelona. La de Copenhaguen és molt austera tant per fora com per dins però no deixa de tenir atractiu, no és gens recarregada i molt clara, a nosaltres ens va agradar molt.
Després fem cap a l’Ajuntament de Copenhaguen ,una meravella d’edifici que te l’entrada per a cadires de rodes a l’avinguda Hans Christian Andersen Boulevard, ja veureu el símbol universal de l’accessibilitat, us vindrà a buscar el personal de seguretat i us acompanyarà fins la planta noble en ascensor. La visita a l’Ajuntament la vam fer sobretot per veure el rellotge astronòmic i meteorològic creat per Jens Olsens. És una preciositat de rellotge, molt ben conservat i que us encantarà. La llàstima és que per cadires de rodes l’espai NO és accessible, té graons i no s’hi pot accedir. També les portes d’accés a la sala són complicades de salvar. Al menys us deixem les imatges perquè veieu com n’és de bonic.
Un cop vist el rellotge, la resta dels espais de l’Ajuntament no representen cap problema de mobilitat. Gaudireu molt caminant i rodant per les dues plantes visitables.
Al dia següent ens anem a passejar i visitar Norrebro, el jardí cementiri i l’altra banda dels canals, els que estan a vora de la biblioteca, coneguda com The Black Diamond. , té ascensor. I al costat de la biblioteca també podrem veure l’impressionant i modern edifici del Danish Architecture Centre
El barri de Norrebro, segons hem llegit a les guies d’informació turística, ha fet un gran canvi. Actualment és un barri multicultural, alternatiu, modern, que enamora per la combinació diferent de botigues, bars, restaurants, cultures… Baixem del metro a la parada del mateix nom, i agafem l’avinguda principal de barri, Norrebrogade. La recomanació de les guies de turisme es passejar per la zona més comercial on trobarem botigues i espais d’artesans, de moda i complements, just abans d’entrar a un parc cementiri, l’ Assistens Cemetery, una preciositat completament diferent als cementiris de casa nostra. La gent hi fa esport, hi passeja, els nens hi juguen…en un ambient alegre i relaxat. Hi podeu visitar la tomba de Hans Christian Andersen.
El dia abans a la nostre tornada cap a Barcelona ens vam trobar un mercat molt semblant als de casa nostra, amb parades exteriors i interiors, en dues “naus” tancades, una per botigues i l’altra per a restaurants, bars i espais de degustació. l’adreça del mercat es al carrer Frederiksborggade 21, on trobareu molts espais de degustació, cafés, gelats, dolços…, tot en un ambient molt entranyable. En uns dels bars, hi ha un lavabo adaptat, és baixa per un ascensor i és entrada lliure. Pregunteu perquè us ho indiquin, ja que els rètols ho indiquen però és un xic dificil trobar-lo. Està a l’exterior del mercat.
I fins aqui les explicacions el nostre viatge a Copenhague. Esperem que us encoratgi a visitar aquesta preciosa ciutat. Nosaltres esperem en un futur tornar a visitar-la de nou més a fons.