Hem viatjat a Granada des de Barcelona en tren, una bona opció si no tens ganes de conduir o no tens cotxe o no t’agrada l’avió.
Des de l’estació de Sants surten trens de Renfe, la majoria accessibles i amb ajuda per a persones usuàries de cadira de rodes. Adif és l’empresa que presta el servei amb independència de la companyia. Al comprar els bitllets de tren cal triar la plaça H i la corresponent petició d’assistència. Ens posaran en un espai accessible al costat del lavabo adaptat.
El nostre viatge va anar bé encara que el lavabo no estava en condicions ja que la porta automàtica estava espatllada i no obria fàcilment. Un altre inconvenient va ser l’excés de maletes de mides enormes de la resta de viatgers. Quasi no hi havia lloc per a les persones (de fet ens van entaforar dues maletasses davant de la cadira de rodes i no en van ser més perquè els vam fer veure la molèstia que comportava).
A la part final del viatge el tren redueix massa la velocitat (fins Antequera 200 km/h o més i a partir d’Antequera alguns trams a 50 km/h 🙁)
Prepareu-vos entreteniment i coses per picar perquè és un viatge llarg, són més de sis hores.
Cal tenir en compte que nosaltres viatgem amb una tercera roda elèctrica (tipus Batec, Stricker, Firefly, Elesmart i similars) i que per tant no tenim tants problemes amb els paviments de pedres, llambordes o carrers amb desnivell. Recomanem moltíssim aquest tipus de complements de mobilitat tant per al dia a dia com per viatjar perquè et faciliten els desplaçaments i la vida en general.
En fer el viatge al mes de gener, a Granada hi fa força fred, cal portar una bona jaqueta.
El nostre allotjament va ser l’Hotel Catalonia Granada molt a la vora de l’estació (aquesta per cert no té consignes per deixar maletes). Es un hotel modern amb elevador prou gran per salvar els graons interiors i després ascensor per accedir a totes les dependències. L’habitació tenia dutxa plana i ens van venir a posar una cadira metàl.lica que va penjada a una barra collada a la paret. Vam trobar que era un bon sistema.
Un cop instal.lats vam sortir a voltar pel centre de la ciutat.
Caminant sense rumb – sempre passa quan arribes a una ciutat desconeguda – vam anar a parar al carrer Carrera del Darro i el Puente de Cabrera, des d’on podreu veure la casa on es va rodar la pel.lícula Caníbal (fa molta gràcia reconèixer-la en el fotograma).
És un lloc força turístic, estret, de paviment irregular i hi passeja molta gent (també hi puja el trenet turístic). Haureu de vigilar una mica.
Granada és molt maca, es menja bé i té una mida molt adequada per visitar en 3 o 4 dies.
La primera visita que cal fer és l’oficina de Turisme, així ens explicaran de primera mà on anar, què veure, visitar, menjar, com accedir a l’Alhambra i quins monuments / espais son accessibles per a cadires de rodes.
També podrem treure entrades per espectacles, museus i el trenet turístic que fa una volta a la ciutat i també puja a l’Alhambra. El que és molt complicat és accedir als barris de la part alta com el Sacromonte (no hi vam anar) i l’Albaicín amb el mirador de Sant Nicolás on tindrem unes bones vistes de la ciutat (amb el trenet ens podem fer una idea perquè passa per un dels carrers). L’Albaicin és un barri tot blanc de casetes baixes però ple de carrers empinats i amb escales, per això és impracticable. Des de l’Alhambra també hi ha bones vistes.
L’Alhambra és fantàstica tot i que l’accés és prou difícil ja que es troba dalt d’un turó i el paviment del camí és empedrat. Vam optar per agafar el trenet turístic (un tractor que es mou bastant i que permet cadires i handbikes) però també podeu pujar amb taxi o autobús (aquest darrer no permet handbikes ni scooters).
Per visitar l‘Alhambra recomanem comprar les entrades a través de la web amb molta antelació. Al ser Monument Històric té un nombre limitat de visitants diaris. Nosaltres vam comprar les entrades dos mesos abans. Hi ha preu especial per a mobilitat reduïda i acompanyant. Podrem visitar els Palaus Nazarís (en un d’ells hi ha el Pati dels Lleons). Té un horari específic, quan compres l’entrada l’has de triar i no pots entrar ni abans ni després. Dels Jardins del Generalife només es pot visitar el primer, la resta no són accessibles.
Més info sobre accessibilitat:
https://www.alhambra-patronato.es/wp-content/uploads/2020/10/PLANO_ACCESIBILIDAD.pdf
Fotografies
Una altra visita es el Monasterio de San Jerónimo, és accessible i l’entrada es treu a l’entrada del mateix monestir.
Monestir de San Jerónimo. Granada
Una altra visita és la Catedral, accessible i ben cèntrica, i la tomba dels Reis Catòlics que està al costat (des de la Catedral haurem de demanar que ens acompanyin a l’accés a la tomba perquè es fa per una porta que per a la resta de la gent està tancada). L’únic lloc que no podrem veure és la cripta però no ens perdrem gaire cosa perquè el que és impressionant és el monument superior. No es poden fer fotos. Hi ha entrades combinades per veure diversos edificis i que surti més econòmic, informeu-vos-en a l’oficina de turisme.
Hi ha menjar de tot tipus i gran diversitat d’establiments, però el més típic son les tapes. No ens van sorprendre gaire perquè ara ja n’hi han a tot arreu, el que sí que ens van sorprendre son els preus més econòmics, i no només del menjar.
Si voleu provar un postre típic, us recomanem els “Piononos” que estan molt bons.