Us proposem una “aventura”. Normalment, els camins de ronda de la Costa Brava no són accessibles per a cadires de rodes. Veure penya-segats, platges amb aigua de color verd turquesa sent usuari de cadira de rodes no és massa habitual.
Un camí de ronda és un espai que voreja el mar, inaccessible normalment per a cadires de rodes per la configuració del terreny ja que és troben entre la línia de la costa i les edificacions. Per baixar a les poques cales que hi ha entre tant de rocam, només hi ha escales i no gaire fàcils.
Però hem trobat un camí de ronda que amb una petita dosi d’aventura (ara us n’explicarem el motiu) us permetrà gaudir de l’aire, del mar i d’unes excel.lents vistes. És el camí que va de la Platja de Sant Pol de S’Agaró fins a Platja D’Aro, encara que només podem fer els primers 300 metres (sencer té un kilòmetre i mig) però ja és suficient per fer-nos una idea. Veurem cales precioses (a les que no podrem baixar), vegetació mediterrània i podrem conèixer la geologia de la zona per cartells indicadors amb fotografies de les diferents etapes.
El punt aventurer és com baixar al camí. Aquest comença per darrera de l’aparcament de l’hostal La Gavina.
Primer haurem d’adreçar-nos al punt d’informació a la platja de Sant Pol de s’Agaró. És una cabina de control de l’aparcament de la platja. Allà ens donaran una clau i les instruccions (que malauradament no estan escrites ni en català ni en castellà, només en francès, holandès i alemany si no recordem malament, no costaria res haver-lo traduït) per poder baixar amb una plataforma amb la nostra cadira de rodes. La plataforma es troba a les Escales de la Gasela. S’hi arriba després de passar l’aparcament de l’Hostal. Faltaria fer un parell de places per cotxes per a PMR al costat de l’entrada al camí. Hi ha cotxes aparcats, i ens han dit que a vegades aparquen els veïns de la zona de tal manera que impedeixen el pas de la cadira a la plataforma. Nosaltres no ho hem trobat molt obstaculitzat perquè era temporada baixa, però l’Ajuntament podria fer un parell de places reservades i vetllar perquè sempre hi hagués pas lliure.
Un cop explicades les “dificultats” anem a gaudir del camí i de la vista. Recordeu que ens havien donat unes instruccions amb un codi i una clau? Doncs obrim la porta dels comandaments de la plataforma, posem el codi, pugem amb la cadira i avall. No patiu que va molt lent, triga uns cinc minuts en arribar a la part baixa de les escales.
Un cop al camí, tombem cap a l’esquerra i rodarem uns tres-cents metres per una pista amb arbres prou ben compactada (al menys en sec) i gaudirem de molt bones vistes del nostre mar.
Els enamorats de la fotografia gaudireu molt. Els colors del mar (diferents segons l’hora del dia i segons la meteorologia) són impressionants. Nosaltres varem aprofitar per fer una fotografia de llarga exposició. Jo us animo a fer-la.
Els tres-cents metres aproximats de recorregut estan força ben preparats per a cadires de rodes, ja que per salvar les escales que hi ha pel recorregut han fet unes rampes metàl.liques amb una inclinació que amb cadira a motor o amb ajuda podrem pujar sense massa dificultat. Nosaltres portàvem una hand-bike elèctrica i cap problema.
Al marge de fer fotos, de respirar i omplir-se els ulls de colors, podreu conèixer una mica més la història de les roques a nivell geològic. Uns rètols informatius amb imatges ens explicaran la geologia de la zona.
Un cop arribat al final (hi ha escales sense adaptar abans de la zona de la pèrgola), tornem pel mateix camí fins la plataforma, pugem i tornem les claus. Nosaltres, un cop fet el recorregut, ens vàrem anar a dinar al restaurant Villa Laura, amb accessos i lavabo adaptat. Ben dinat, a passejar per la Platja de Sant Pol.