Temporada de platja per a persones amb mobilitat reduïda. 2014

Com cada estiu, l’Ajuntament de la ciutat prepara les platges per a gaudi dels ciutadans i dels visitants. I no s’oblida de fer accessibles les platges per a les persones amb mobilitat reduïda.
Hi ha assistència per a persones usuàries de cadires de rodes fins la segona setmana de setembre de 2014.

Tota la informació sobre horaris, especificacions tècniques la podeu trobar al web de l’Ajuntament de Barcelona

Fotografies
Platja adaptada. Zona Fòrum. Barcelona. Catalunya
Platja adaptada. Zona Fòrum. Barcelona. Catalunya
Platja adaptada. Zona Fòrum. Barcelona. Catalunya

This is a sticky post! continue reading?

Menorca

Fotografies

Menorca. Illes Balears
Menorca. Illes Balears
Menorca. Illes Balears
Menorca. Illes Balears
Menorca. Illes Balears
Menorca. Illes Balears

MENORCA

Hem passat cinc dies a la fantàstica illa de Menorca. Ja hi haviem estat fa molts anys i tot i que la pressió urbanística és gran, hem trobat que es conserva bastant igual (el que ens fa patir és fins quan…). Esperem que els illencs tinguin seny i reivindiquin una explotació turística com la que han fet fins ara, i no cedeixin a les demandes del mercat (i del govern).
No us podem explicar gaire sobre el tema de l’allotjament perquè hem anat a una casa particular d’uns familiars, però vaja, no crec que sigui gaire complicat trobar un hotel amb mínimes condicions per als clients usuaris de cadira de rodes. El que sí us podem comentar és el tema de l’accessibilitat al carrer i les platges.

PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB LA 3A RODA ELÈCTRICA

Ha estat la primera vegada en que ens hem endut la 3a roda elèctrica. Es tracta d’un complement (bateria, manillar, roda i frens) que s’acopla a la cadira manual convertint-la en un tricicle elèctric molt còmode i molt segur. Dos en un.En el viatge d’anada, a l’Aeroport del Prat no hem tingut cap problema (tot i que ja se’n comencen a veure, la 3a roda elèctrica no deixa de ser una novetat cosa que en aquests llocs sempre s’interpreta com una incomoditat). Tal com m’havien aconsellat a l’ortopèdia i com em va dir un amic, vaig dir que no es podia separar de la cadira manual, la vaig facturar (per si un cas), vaig anar amb ella pel finger fins l’avió i allà em vaig quedar la clau. L’operari de l’aeroport se la va endur cap a la bodega de l’avió rodant com si fos una bicicleta.
En el viatge de tornada (a l’Aeroport de Menorca, molt més petit) vaig fer el mateix però en arribar a la porta de l’avió el sobrecàrrec presentava dubtes i se’n va anar a parlar amb el capità. Va sortir a parlar-me, molt amable, i a veure quina mena de vehicle era. Li vaig explicar com havia vingut i satisfet amb l’explicació, va demanar que se l’emportessin com una bicicleta igual que al viatge de vinguda.
Ja cal que tot el personal dels aeroports comencin a familiaritzar-se amb aquest tipus de productes perquè són el futur i més que n’hi hauran.

Per Menorca la 3a roda elèctrica ha anat molt bé. Permet pujar carrers costeruts (tot i que en pendent s’ha d’anar en compte perquè rellisca força), i sobretot circular per llocs una mica pedregosos amb independència (i per tant, sense tant d’esforç per la persona que ens acompanya).


MAÓ

Capital de l’illa. Tot i que la fama se l’emporta sempre Ciutadella, Maó també és molt bonic. Impressiona veure en el seu port els grans vaixells que venen de Barcelona o els creuers de companyies d’arreu. Perdre’s pels seus carrers és la millor manera de recòrrer la ciutat, sense rumb definit, i veure el port des d’algun dels seus miradors.

Una excursió que us recomanem és la de la Fortalesa de la Mola, que es troba als afores. Es pot arribar en cotxe fins gairebé la porta, on haureu d’aparcar. És un lloc ideal per anar amb una 3a roda, ja que és en part accessible però amb dificultats (ja sabeu, paviment de terra compactada amb sorra i pedretes). Just a l’entrada, on es paga el tiket (i on també hi ha lavabo adaptat), us donaran el plànol del recorregut que volgueu fer i us indicaran en cadira de rodes quin és el més adequat.  Si no us hi veieu amb cor (no hi ha ni una ombra i fa molt de vent) també hi ha la possibilitat de fer el recorregut amb cotxes de golf que es poden agafar allà mateix. El paisatge és preciós, obert al mar però carregat d’història,  molt adient per fer fotografies.

L’Albufera des Grau és una altra excursió per fer també a prop de Maó. Es tracta d’una visita naturalista (és una llaguna reserva de la biosfera) que podeu fer pel vostre compte i gratuïtament.
Una altra vegada la 3a roda ens ha fet molt bon paper, ajudant-nos en aquells trossos del camí més perjudicats (al punt d’informació ens donen un plànol amb el recorregut que hem de fer, però com sempre, una cosa és sobre el paper i l’altra trobar-t’hi). També hi ha passeres de fusta llargues i elevades per observar la flora típica del lloc. Nosaltres vam haver de parar en un punt determinat, camí de la platja perquè havia plogut i estava totalment enfangat. Els tolls ens recomanaven recular, no fos cas que tinguessim algun problema.

CIUTADELLA

La segona ciutat en importància de l’illa i la que sempre li roba protagonisme a la capital. Val la pena anar-hi de dia i de nit ja que la llum dona un altre caire a la població. Nosaltres hi hem estat al juny, fora de la temporada d’estiu, i us ho recomanem si podeu. Es gaudeix molt més de tot sense aglomeracions.
La zona del port està força adaptada i hi ha molts locals de tot preu. El casc antic està ple de palaus senyorials i botigues boniques. I una de les coses que més ens va cridar l’atenció és la netedat que tant es troba a faltar a Barcelona (sí, ja ho sé, és molt més petita i no es pot comparar, però…) i la bona conservació dels edificis.
Si us voleu endur un bon record, jo us recomanaria comprar-vos unes abarques, el típic calçat de l’illa. Trobareu nombrosos comerços on en venen i algunes de ben originals.

ALTRES LLOCS

Altres llocs on vam anar a voltar en cotxe van ser els següents:

- Fornells: bonic poble de cases blanques a la banda de costa més ferèstega de l’illa.
- El Port d’Addaia i Macaret: molt xulo per fer fotografies en caure la tarda. A la punta de la torre hi ha una zona infantil amb bancs fantàstica des d’on veure com es fa fosc.

- Cap de Cavalleria (i el seu far): val molt la pena especialment si teniu un dia rúfol. El paisatge que envolta la zona és impressionant i el far sembla que estigui a la fi del món.

- Naveta des Tudons: Menorca te un enorme patrimoni arqueològic prehistòric constituït per sepulcres megalítics, talaies i talaiots, taules…però en aquest cas és impossible arribar en cadira de rodes fins la Naveta des Tudons perquè el camí és totalment impracticable. Per a persones amb crosses tampoc ho recomano gens (moltes pedres grosses).

- Torre d’en Gaumés: en canvi, en aquest poblat prehistòrics sí que podreu circular-hi però amb ajuda d’algú (hi ha forts desnivells). Es pot aparcar a la porta, al costat de la caseta d’informació on es compra l’entrada (amb lavabo accessible però bastant dificultós). El recorregut permet admirar les construccions d’aquest poblat tan gran. Us deixo una web informativa que és particular però que conté molta informació (en castellà)

- Nosaltres hem tingut mal temps i no hem pogut gaudir gaire de les platges al.lucinants de l’illa. De totes maneres us podem dir que fins i tot en els llocs més urbanitzats les platges són boniques. Però això sí, POC ACCESSIBLES. Si esteu acostumats als serveis que es presten a les platges de Catalunya, us asseguro que si compareu els trobareu a faltar. Només vam trobar un lloc (Cala en Porter) on hi hagués un mínim de serveis. De fet, el socorrista ens va dir que era el primer any en que es feia la platja accessible (!!!!!!!!!!!!!!) tot i que encara no s’havia instal.lat la passera fins l’aigua. També disposen de cadira amfibia (que encara no havia estrenat ningú).
Tothom vol gaudir de  les platges, per a nosaltres es perd tot l’encant si només ens les podem mirar a distància. Espavilem una mica el tema,  si us plau, que som al segle XXI.

 

Aquí teniu una altra web que també te informació (en castellà)

 

 

 

This is a sticky post! continue reading?

Grup Turismo Accesible en España a Facebook

A pesar d’haver fet “campana” aquests darrers sis mesos per les causes que ja us hem explicat en el darrer post, hem seguit ampliant i millorant amb l’ajuda de qui ha volgut col.laborar, el grup de Turismo Accesible en España de Facebook.
Estaria bé que hi fessiu una ullada, especialment a l’apartat d’arxius, on trobareu informació de cara a les vacances que aviat seran aquí.

This is a sticky post! continue reading?

Uau!!! Mig any sense escriure i mooooltes novetats

Holaaa!!! ens heu trobat a faltar? una miqueta? bé, així m’agrada.
La veritat és que tenim un motiu important per haver deixat de banda durant uns mesos el blog. El Josep es va quedar sense feina l’any passat i vam decidir emprendre el difícil camí d’obrir un petit negoci veient que les perspectives per reincorporar-se al món del treball eren molt baixes (què us he d’explicar a molts de vosaltres!!!). Al desembre vam inaugurar un estudi fotogràfic al barri del Putxet que s’ha convertit en una font de satisfaccions i de maldecaps. Això de fer-se autònom és complicat, especialment quan es te un capital minso.
De moment paguem el lloguer i prou, però som persones de fe i esperem que el boca-orella funcioni. Tothom ens diu que els començaments són durs, però vaja, això és una cursa de fons.
Us deixo el grup de Facebok de l’estudi per si us hi voleu afegir:

https://www.facebook.com/pages/Josep-Avil%C3%A9s-Fot%C3%B2graf-Plat%C3%B3-Fotogr%C3%A0fic-Imatges-i-Pixels/319109728125348?fref=ts

En fi, a partir d’ara esperem poder escriure més sovint. Gràcies.

 

This is a sticky post! continue reading?

La vida es bella? Segur??

No us amoineu, que no ens passa res. Aquest títol es irònic perquè avui hem trucat per obtenir una informació de la empresa La Vida es Bella per reservar la targeta regal. Al seu catàleg no hi ha ni una referència a la adaptació dels establimentsper a cadires de rodes i al telèfon d’atenció al client no en tenen ni idea d’aquesta informació. Una mica inútil el servei, entès inútil com que no serveix. Una empresa menys a recomanar, si no canvien de filosofia es clar.

This is a sticky post! continue reading?

Renfe, has de millorar!!!

Havia sentit algunes queixes sobre Renfe i la seva manera de complicar les coses a les persones amb mobilitat reduïda. No s’entèn que avui en dia, en plena edat tecnològica, de telecomunicacions i on el comerç electrònic, que haurien de ser per fer-nos més fàcil la vida, sigui tot el contrari.
M’explico. Si una persona que porti cadira de rodes intenta saber quin seient pot triar fora de la seva cadira, per estar més còmode li serà totalment impossible, perquè ni les persones que treballen a atenció a Atendo ni les persones que estàn a atenció al passatger a les estacions saben dir amb exactitut el que necessiten. Perquè depèn del tipus de tren que arribi a la estació, per complicar-lo hi han diversos models de tren, tenen la configuració amb butaca o sense. La solució l’hem trobada fent servir el tren, i comprovar que lo millor es sempre triar les places 11H i 12 H (totalment automatitzat si quan reservem triem la opció que anem en cadira de rodes) i que el nostre acompanyant vagi just al seient del davant. No anirem junts, però al menys el tindrem al nostre mateix vagó.
Altre cosa que deurien de millorar es la manera d’aplicar els descomptes que ofereixen al formulari de compra (hem fet reclamació per aquest motiu) especialment si tenim la tarjeta daurada. Hi han diverses opcions al formulari de compra on la tarjeta daurada està deshabilitada (per exemple, tarifa Web), però on no està deshabilitada és a la tarifa Estrella, i en teoria hauria de sortir més económic que amb tarjeta daurada. Doncs no, surt més car, suposo que picaresca de Renfe, un cop has pagat més, reclama. Així jo també em faig ric.

Ens han contestat des d’atenció al client de Renfe. La resposta tipo (un cop analitzada, si no no s’entèn gaire) es que tant la tarifa Estrella com la Tarifa Tarjeta Dorada, tenen diferents descomptes en funció del dia de la compra. Haurien de explicar aquests productes amb més claredat, ja que la tarjeta daurada te la venen com un descompte i en canvi al formulari posen la paraula abreviada Tfa.
Continuen fallant en comunicació

This is a sticky post! continue reading?

Tarragona. Ciutat romana i molt més


Mostra un mapa més gran

Fotografies

Anfiteatre Romà. Tarragona. Catalunya
Anfiteatre Romà. Tarragona. Catalunya
Inici del Circ Romà. Tarragona. Catalunya
Casa Canals. Tarragona. Catalunya
Catedral de Tarragona. Catalunya
Casa Canals. Tarragona. Catalunya
Casa Canals. Tarragona. Catalunya
Monument als Castellers. Rambla Nova.Tarragona. Catalunya

LA TARRAGONA ROMANA

Els dos principals edificis visitables de la Tarragona romana són l’Amfiteatre i el Circ, a tocar un de l’altre.

L’Amfiteatre està entre vora el mar, entre la Rambla Nova i la Rambla Vella. Té una part autèntica i una part reconstruïda (això ho esbrinareu si feu la visita comentada perquè no hi ha cap plafó que ho expliqui). Per accedir-hi en cadira de rodes, cal agafar l’ascensor que es troba a la part superior i baixar a la planta -2, als Jardins de l’Amfiteatre. Aquests Jardins tenen una rampa que va fent ziga-zagues per salvar el desnivell fins la porta. Una gran rampa ens porta fins les taquilles i després ja podrem visitar-lo. Les cadires de rodes poden fer la volta per dalt (es veu tot perfectament) i les persones que poden caminar tenen la possibilitat de baixar fins unes passeres que estan col.locades al centre, on també hi ha restes de les antigues esglèsies que s’han han sobreposant al llarg dels anys al damunt de l’Amfiteatre. Te wc adaptat.

El circ està molt a prop, a baix de tot de la Rambla Vella. El veureu de seguida perquè te una torre medieval a l’exterior que destaca molt (i evidentment construïda amb posterioritat). Hi ha una rampa per accedir-hi. A dins trobem tres arcades originals (dins d’una d’elles hi ha l’oficina de turisme on treurem les entrades). Consta de llargs passadissos subterranis i una part al descobert. En un dels passadissos trobareu problemes per passar amb cadira de rodes perquè sobresurten unes lloses molt grans. Ens hauran d’ajudar a passar-les. El terra és de sorra, en alguns llocs fàcils i en d’altres més dificultosa.

Hi ha un altre edifici que és la Torre del Pretori, just darrere, però no el vam poder visitar perquè l’ascensor NO funcionava (i ens van comentar que es veu que és habitual que estigui espatllat) :-(

Ens va estranyar que hi hagi edificis que estiguin tancats com el Fòrum. Creiem que faltaria invertir molt més en poder mostrar completament la gran riquesa patrimonial romana de Tarragona.

Vam visitar també la Casa Canals, un edifici molt bonic i completament adaptat del segle XVIII. Es troba amoblada tal com era originàriament, amb tots els detalls. A la part superior hi ha una sala d’exposicions moderna. La casa té ascensor i wc adaptat.

La Catedral només la vam veure per fora, però ja advertim als usuaris de cadires de rodes que l’esplanada del davant és de lloses amb separació entre unes i altres, i que per tant, costa una mica circular-hi. De fet, hi ha diversos carrers del casc antic amb aquest tipus de paviment, haureu d’anar amb una mica de compte (no cal dir que és el lloc ideal per portar una tercera roda que no permeti que les rodes petites es quedin clavades).

El carrer més típic per passejar és la Rambla Nova que vam recòrrer diverses vegades. Té molt de comerç i terrasses. Al final de tot, a la part baixa, veurem el mar des del Balcó del Mediterrani. També hi trobarem el Monument als Castellers.

Més informació, a la documentació proporcionada per la Oficina de Turisme

Canviant de tema, parlarem del transport. Nosaltres ens vàrem traslladar des de Barcelona fins a Tarragona en tren.

L’AVE

El tren és ràpid, té bar i wc adaptat.
El tema de l’AVE ha resultat ser còmode, però més complicat del que preveiem en un principi. Procurarem explicar-ho detingudament.

Hi ha dos models de tren: el que té les dues locomotores en forma de “bala” (arrodonides) i el que les té amb forma de bec d’ànec (popularment conegut com “pato”). I per dins, l’espai per a cadires de rodes NO és igual (cosa que nosaltres desconeixiem en comprar els bitllets) i les portes d’accés tampoc.

AVE BALA: l’accés és alt, té 3 graons i cal que els d’Atendo (el servei d’atenció per a persones amb diversitat funcional de Renfe) col.loquin un elevador que ens pujarà al tren. Hi ha un espai per a cadires de rodes en el vagó 5, lloc 11-H, amb la possibilitat també de passar a un seient normal que està just darrera sense cap impediment. També hi ha seient per a l’acompanyant. El passadís entre la resta de seients és estret i les cadires de rodes NO passen, per la qual cosa és impossible seure enlloc més (per si us equivoqueu i resulta que heu comprat una altra plaça).

AVE PATO: l’accès és pla, i els d’Atendo col.loquen una petita planxa de metall entre la porta i l’andana per evitar que les rodes tinguin cap problema. En el vagó 7 (igualment lloc 11-H) hi ha dos espais per a cadires de rodes col.locades en paral.lel però NO hi ha seients “normals”, de manera que no pots abandonar la teva cadira en tot el trajecte. L’acompanyant tampoc té butaca al costat. En aquest cas, si compreu un bitllet que no correspongui a aquestes places, el passadís sí que permet el pas de cadires de rodes.

Hem d’afegir que Renfe NO proporciona informació del model de tren que haurem d’agafar en el nostre viatge, i per tant, no sabrem si ens toca el bala o el pato.

Resumint, i per simplificar els problemes al màxim, la nostra recomanació és que compreu els dos bitllets un davant de l’altre, així tant vosaltres com el vostre acompanyant estareu quasi junts. L’usuari de cadira de rodes SEMPRE haurà de comprar el seient 11-H (i depenent del model de tren, us haureu d’estar a la cadira tot el trajecte, o podreu canviar a un seient normal). I l’acompanyant SEMPRE la butaca del davant. Així us assegurareu estar junts i evitareu que si us toca viatjar en el model pato, un estigui a l’11-H i l’altre vés a saber, potser en un altre vagó.

Tot aquest embolic és una mica difícil d’explicar però si seguiu el nostre consell (comprar l’11-H i l’acompanyant el seient de davant) us evitareu maldecaps.

This is a sticky post! continue reading?

Trobada amb Ocio y Turismo Accesible

Fa uns dies vam tenir una agradable trobada amb la Raquel Anglarill d’Ocio y Turismo Accesible d’Elx, una emprenedora amb majúscules que juntament amb el seu soci duen a terme un projecte per a persones amb diversitat funcional. Ens va comentar que s’havia reunit amb diverses associacions de Catalunya per fer un recull dels problemes més habituals amb que ens trobem i tot i que està clar que cada cas és un món, ens va expressar el seu desig de trobar recursos turístics el màxim d’accessibles per a cada persona. Una queixa generalitzada (nostra també) va ser la poca fiabilitat de les informacions perquè moltes vegades se li posa l’etiqueta d’accessible o adaptat a instal.lacions que no ho són ni mínimament.

Si voleu fer qualsevol activitat, només els ho heu de plantejar i ells miraran de muntar-ho, o bé podeu triar entre tot el que actualment ja ofereixen en el seu catàleg.

Us deixem l’enllaç:

http://www.ocioturismoaccesibles.com/

En el seu blog també podeu veure l’article que han escrit sobre la nostra trobada.

Els hi desitgem tota la sort del món!!!

This is a sticky post! continue reading?

Seguim amb els Parcs d’Aventura: Diver a Coma-ruga

Ens acaba d’arribar informació d’un Parc d’Aventura a Coma-ruga que es diu Diver i te activitats adaptades. Us deixem la seva web per a més informació:

http://www.diver.cat/novetats.php?actiu=1

This is a sticky post! continue reading?

Proper Parc d’Esports d’Aventura

L’empresa Pirineus Outdoor sembla ser que crearà un Parc d’Aventura prop del poble d’Arfa que serà accessible a persones amb diversitat funcional. De moment només sabem el que consta a la seva web:

http://www.pirineusoutdoor.com/Pirineus_Outdoor/Inici.html

Esperem que la iniciativa es pugui estrenar ben aviat.

This is a sticky post! continue reading?

Banyoles. Dificultat: fàcil

Aquest itinerari combina natura i cultura. Arribar a Banyoles en cotxe es fàcil, només hem d’agafar la autopista A7 direcció Girona (sortida 6 i després la carretera C-66 cap a Banyoles).


Mostra un mapa més gran

Un cop haguem arribat a la vila, trobarem diferents rètols que ens indicaran tant l’adreça del llac com la dels museus. Al costat del llac existeixen places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda, sempre posant la targeta identificativa.

Fotografies

Estany de Banyoles. Girona. Catalunya
Estany de Banyoles. Girona. Catalunya
Estany de Banyoles. Girona. Catalunya

El llac de Banyoles d’origen càrstic es molt bonic i ple de vida. Pels voltants del llac hi ha un carril bici (asfaltat) i un cami per a vianants (de terra compactada) bastant accessible malgrat les pedres i les arrels dels arbres. Vora la riba podrem veure ànecs (molts) i les diferents espècies d’ocells que viuen a la zona (i si teniu sort, algun peix). Les casetes, anomenades pesqueres, envolten una part del llac i en una de elles, trobarem l’Oficina de Turisme. Dins hi ha una terrassa on veurem el llac privilegiadament i obtindrem bones fotografies. Hi ha lloguer de barques de rems i un vaixell gran que també fa una volta turística (te rampa per pujar). Envoltant el llac trobarem rètols informatius sobre els recorreguts que es poden fer a peu (segons hem llegit, podrem invertir dues hores en donar tota la volta). Un altre visita que podem fer és apropar-nos fins al Museu Darder, totalment renovat, dedicat al famós naturalista, i on també trobarem l’Espai d’Interpretació del llac. Podrem conèixer com eren els museus i els mètodes científics a finals del segle XIX i principis del XX (basats especialment en la taxidèrmia i els treballs realitzats pel professor Darder). També coneixerem els origens del llac i la seva història. El Museu està totalment adaptat i te lavabo a la planta baixa. Per aparcar, nosaltres varem deixar el cotxe davant de la esglèsia, on hi ha una plaça reservada (hem de dir-vos que a la vila hi ha més d’una plaça adaptada). Una altre visita que també es pot fer prop del llac i que nosaltres varem deixar per un altre dia es la del Parc Neolític de la Draga, l’únic jaciment neolític d’ambient lacustre de la Peninsula (hi han entrades combinades de les quals us informaran en el Museu Darder o a l’Oficina de Turisme.) També hi ha un Museu Arqueològic Comarcal, però no està adaptat.

This is a sticky post! continue reading?

Camp del Barça. Dificultat: el Museu fàcil, el Camp mitjana

Aquest cop la visita va dedicada a tots els culés. El Museu del Barça (o Museu Josep Lluís Nuñez) es troba dins les instal.lacions del FC Barcelona.

Mapa

Mostra un mapa més gran

Fotografies

Vista del Nou Camp. Barri de les Corts, Barcelona Catalunya
Interior del Museu del Barça
Interior del Museu del Barça
Interior del Museu del Barça

Cal que accedim al recinte per l’Accès 7. Nosaltres hi vam anar un dia laborable en que no hi havia partit, i vam poder aparcar a l’interior sense problema. Al costat de la botiga es troben les taquilles i podem optar pel tour o per la visita al Museu. En el primer cas, ja ens van advertir que hi havia dificultats, per exemple, a l’hora d’accedir al lateral del Camp degut a les escales, per la qual cosa vam decidir fer la segona opció (que permet també veure el Camp desde tribuna mitjançant una rampa, però sense baixar arran de gespa). Al davant de les taquilles hi ha l’ascensor. Esperem que aviat es solventin aquestes qüestions i que tot el Camp sigui plenament accessible.
El Museu si que està totalment adaptat i podem veure la història d’un Club més que centenari, desde la seva fundació a càrrec del Senyor Joan Gamper fins a l’actualitat. Hi ha objectes curiosíssims, sobretot del principi de l’entitat, com els llibres de comptes (el sou d’un entrenador era de 250 ptes!!!) i tot tipus de trofeus de totes les seccions, amb especial rellevància dels de futbol, com és lògic. Es poden fer fotografies, però si voleu tenir-ne una aixecant la Copa d’Europa, haureu de pagar perque us la facin, que el negoci és el negoci.

This is a sticky post! continue reading?

El Delta de l’Ebre. Dificultat: fàcil

Mapa

Mostra un mapa més gran

El més recomanable del Delta, evidentment, és gaudir de l’inusual paissatge sense muntanyes ni pràcticament edificis, tot i que hem de dir que circular-hi en cotxe no és
gens fàcil, ja que tots els camins semblen iguals i no hi ha gaires indicacions. Els nuclis més grans són Deltebre (format per Jesus i Maria i La Cava), Sant Jaume d’Enveja i el Poblenou del Delta.
En el primer podem trobar tot tipus de serveis, sense necessitat d’arribar-nos ni a Amposta ni a Tortosa, les poblacions més importants, encara que ja no es troben al mateix Delta.
El primer que recomanem és agafar un vaixell pel riu Ebre, a poder ser a la primavera i a primera hora de la tarda. Surten de la urbanització Riumar i el preu és assequible. Per pujar amb la cadira de rodes no hi ha massa problemes perque col.loquen una passera i els treballadors del vaixell t’ajuden a pujar. El més bonic és anar a la coberta però cal dir que fa molt vent. Els usuaris de cadira de rodes hauran de posar-se un salvavides per normatives de seguretat. Mentre va pel riu (la major part del trajecte) gairebé no es mou i podrem veure molts ocells. Nomès començarà a bellugar-se (depenent sempre de l’estat de la mar) quan arriba a la desembocadura i deixa les aigües del riu Ebre. Per aquells que es maregin hem de dir que ès molt poca estona la que està a mar (uns cinc minuts) durant els quals la barca para el motor per poder experimentar la sensació d’estar ja sobre les ones (per cert, cinc minuts que a mi s’em van fer eterns!!). Sort que torna la calma en entrar de nou al riu. Altra cop remuntem l’Ebre fins al punt de partida on haurem deixat el cotxe. El trajecte dura una hora aproximadament.
També podem fer una volta per la platja de Riumar que te unes passeres de fusta per sobre la sorra.
Una altra passejada molt bonica que teniem era creuar el riu amb el cotxe utilitzant el transbordador. És una mena de plataforma que carrega els vehicles i els porta a laltra banda navegant molt suament (s’havia de pagar per cotxe, independentment de les persones que hi viatgessin). S’agafava a Deltebre i l’altra banda et deixava a Sant Jaume d’Enveja. Deiem deixava perque aquests transbordadors no estan en funcionament perque s’acaba d’inaugurar un pont per anar creuant el riu per sobre des de Deltebre fins a Sant Jaume. Un cop creuat, visitarem El Poblenou del Delta, un poble petit tipus ‘colonial’, tot blanc. Si volem demanar informació, ens hem d’apropar a la “Casa de Fusta” des d’on ens explicaran les rutes que es poden fer a peu. També hi ha una agrobotiga on podrem comprar arròs bomba, conreat al propi Delta. Cal destacar que la major part d’itineraris es poden fer amb la cadira de rodes, perque tot és molt pla, però les torres de guaita dels ocells no estan adaptades. Es recomana endur-se un barret o gorra, perquè l’ombra és inexistent, aigua i un bon calçat.
Tornem a creuar el riu pel pont. Un cop a Deltebre, recomanem una altra visita per l’espectacularitat del paissatge: és la punta del Fangar, una immensa superficie sorrenca on hi ha el Far i on podrem veure miratges els dies calorosos d’estiu. Cal tenir en compte que hi ha alguns mesos en que no es pot visitar perquè és época de nidificació (s’ha de respectar aquesta norma) o també el camí pot estar afectat pels temporals, per la qual cosa el terreny es torna inaccessible.

On menjar

Restaurant Buda Park.Pas de Barques – Illa de Buda – Deltebre. Telf. 977 – 26 74 41
Especialitat en productes del Delta (angules, anques de granota, fideuà i com no, tot tipus d’arròs). És molt gran, nomès planta baixa i el cotxe es pot deixar al costat de la porta, en una esplanada que hi ha a la vora. El lavabo també està a la planta baixa, i encara que no està adaptat la cadira passa per la porta, però no podrem arribar a l’interior amb facilitat. Pels que puguin caminar una mica no hi haurà  problema.

On dormir

La Barraca d’en Salvador. Turisme Rural. Hi ha dues opcions: allotjar-se a la pròpia barraca o allotjar-se en una casa, depenent de quantes persones hi aneu (estan una al costat de l’altre i fins i tot es comuniquen pel jardí). A la primera (molt típica del Delta, tota blanca i amb el sostre com si fos una barraca) caben 6 persones i a la segona (una caseta petitona, de dues plantes) n’hi caben 9. Estan completament envoltades de camps d’arròs per tot arreu. Tenen lloc per deixar el cotxe, i al darrera un petit llac i un galliner (molt adient perque els nens es puguin apropar a les bestioles). La casa on ens varem allotjar nosaltres és senzilla però acollidora. La part de baix te dues habitacions, una d’elles prou ample per poder estar-hi còmodament i te lavabo amb dutxa, que encara que no estigui adaptat, no presenta gaires problemes. L’altra cambra de la planta baixa te unes lliteres i un llit. Al pis de dalt (l’accès es fa per una escala de fusta molt empinada) hi ha dues habitacions més. La casa te cuina – menjador, TV i rentadora. A la part exterior hi ha un petit porxo amb una taula i bancs per poder menjar fora (atenciò amb el sol, perque no hi ha cap ombra). La cabana del costat te un altre porxo una mica mes espaiós (també el menjador – cuina és més gran, però en canvi les habitacions son més estretes). És un lloc molt tranquil ideal per gaudir del pla paisatge del Delta.
Nosaltres quan vàrem anar hi havia aquestes dues barraques construïdes. La tercera, no sabem si te bona accessibilitat. Pregunteu.

Qué i on comprar

Són especialment tìpics de la zona l’arròs bomba (que necessita més aigua i més cocció que l’arròs normal) i els pastissets de cabell d’Àngel. A l’agrobotiga de la Casa de Fusta, també podreu trobar pòsters de la fauna local, especialment d’ocells, i d’altres productes gastronòmics.

This is a sticky post! continue reading?

El Pais del vi (Penedès). Dificultat: fàcil

Catalunya te fama pels seus vins, molts d’ells amb denominació d’origen. Hi ha moltes instal.lacions vitivinícoles que es poden visitar a la zona del Penedès, tant de cava com de vi.
Les Bodegues Torres
Finca El Maset s/nº – 08739 PACS DEL PENEDES – T. 938.177.487

El primer que hem de de destacar és l’amabilitat que tenen amb el públic, el tracte del seu servei de guies és excel.lent. Les instal.lacions estan totalment adaptades, lavabos inclosos. El Centre de visitants de les Bodegues Torres es troba al municipi de Pacs del Penedès, a la carretera BP-2121 direcció Sant Martí­ Sarroca, en un camí­ a l’esquerra després de la benzinera (està  indicat).
Hi ha un pàrking molt gran on deixar el cotxe (i on també s’esperen els autocars, que depenent del dia, poden ser nombrosos). L’únic inconvenient és que el terra és de grava, però es pot circular en cadira de rodes. En arribar a la porta del Centre de visitants hi ha un graó i ja no n’hi torna a haver cap més, de manera que podrem fer la visita amb comoditat. Hi ha una sala d’exposicions, una sala de projeccions (on podrem veure un video de la família Torres, les seves propietats i els productes que tenen al mercat) i un museu amb objectes relacionats amb el vi, amb la marca, o d’altres com pintures d’autors de renom o documents antics.
També hi ha un curiós “túnel” on es projecta un audiovisual sobre el canvi de les estacions i on ens recollirà un tren turí­stic. De fet, com sempre, no és ben bé un tren, sinó una mena de tractor que arrastra uns vagons descoberts, que permeten gaudir del paisatge i de la temperatura ambient. Per pujar al tren hi ha un graó alt, per la qual cosa les persones en cadira de rodes ho tindran difí­cil depenent del grau de mobilitat. Per als que no puguin pujar, hi ha una altra opció: ens han explicat que també disposen d’un autocar adaptat amb un elevador. L’únic inconvenient és que l’autocar, naturalment, és completament tancat i et perds la sensació d’anar a l’aire lliure. De totes formes, és d’agrair que hagin pensat en un transport alternatiu.
En el recorregut del tren podrem veure tot el procés de producció i també farem una visita a una de les caves de repós del vi.
Al finalitzar ens oferiran una petita degustació i si volem, podrem comprar a la botiga el vi que més ens agradi (ja us avisem que n’hi ha molts, es fa dificil triar!!!)

Un altre possibilitat és resseguir en cotxe alguna de les rutes indicades en els plànols que es lliuren al centre d’informació de Sant Sadurní­ d’Anoia. Algunes cal fer-les a peu o en bicicleta, però d’altres es poden fer en cotxe (molt més indicat per a persones amb mobilitat reduïda). Estan indicades sobre el terreny amb rètols que també ens expliquen per on anem passant i la varietat de raïm que es cultiva a cada vinya. Ens alguns casos també passem per bodegues familiars que es poden visitar.

On menjar

Hem de dir que el centre de Vilafranca no és precisament un lloc ple de restaurants. Nosaltres vam dinar al bar Cafè de la Rambla (Rambla de Nostra Senyora nº 8, telefon 938921052. Te un graó a la porta i dos pisos (a l’entrar sembla que la part preparada per menjar sigui només la part de dalt que té accés amb escales, però no, també es pot dinar al pis de baix). La cuina té una bona relació qualitat – preu. Fan menú. No hi ha lavabo adaptat.

On dormir

L’Olivera És un conjunt d’allotjaments rurals que conté un apartament tot a planta baixa anomenat l’Olivera petita. Es troba al terme de Subirats. El cotxe es pot deixar molt a prop i te piscina i pista poliesportiva per jugar a futbol o a bàsket (per accedir a aquesta zona haurem de tenir en compte que hi ha cinc graons impracticables per a cadires de rodes, ens hauran d’ajudar). L’apartament és còmode, i te de tot, fins i tot rentadora en el que abans havia estat el safareig (atenció al divertit cartell adreçat als hostes masculins). El lavabo només te dutxa i és força petit, l’entrada amb cadira de rodes és complicada, segons la mida l’haurem de deixar a la porta i apanyar-nos com puguem per accedir.

Què comprar

Evidentment, no cal que us diguem que el vi i el cava són les estrelles de la comarca. Si no aneu a cap visita, al mateix Vilafranca podreu trobar bodegues que també us els vendran. I si voleu anar a mercat setmanal, recordeu que és els dissabtes.

Recomanacions

Procureu anar a fer la visita a les Bodegues Torres havent esmorzat, perque la copeta de la degustació amb l’estòmac buit pot fer que sortiu més alegres que unes castanyoles.
També hem de dir que l’aparcament a Vilafranca és complicat. Normalment es pot trobar lloc davant de l’estació de trens, una estació amb accés adaptat. Hem de dir que quan varem fer l’excursió, l’accessibilitat dins dels trens de la RENFE era bastant deficient. Segons hem llegit al web de la companyia ferroviaria, estan fent una modificació a l’atenció a les persones amb diversitat funcional i l’adquisició de nous trens facilitaran els viatges. De totes formes, recomanem comprovar si es compleixen aquests avantatges.
De l’estació fins a la Rambla cal caminar una estoneta per carrers sense baixadors i amb voreres força estretes. Demanariem a l’Ajuntament des d’aqui un esforç en mirar d’adaptar els carrers de la població a tothom.

This is a sticky post! continue reading?

La Cova de l’Espluga de Francolí. Dificultat: mitja-alta

La Cova de la Font Major és una increïble formació geològica que recórre pràcticament tot el poble per sota. Hi ha pàrking per deixar el cotxe i l’entrada fins la Cova, tot i que seguint un pendent pronunciat en alguns trams, és practicable.

El problema ens el trobem amb la grava de dins. La Cova s’anuncia a tot arreu com adaptada, però no s’ha tingut en compte que la grava impedeix que les cadires de rodes (i els cotxets!!!) hi puguin circular còmodament, i és una llàstima, perque l’espai és d’alló més interessant, amb una recreació prehistòrica molt aconseguida. Hem adreçat una suggeriment als organitzadors de les visites per veure si es poguès millorar aquest aspecte, ja que la cadira s’enganxa continuament.
El segon espai és el Museu de la Vida Rural, un preciós recorregut per la vida a pagès dels nostres avantpassats. El Museu està , aqui sí, totalment adaptat, amb ascensor i w.c. No presenta cap problema i el recorregut és molt bonic i educatiu, amb diversos audiovisuals. Podrem veure els oficis antics, la roba, els menjars, les eines…us recomanem una visita comentada perque això us fareu ben bé al càrrec de tot. Te dos edificis interconnectats i un tercer, la fassina d’alcohol, que no està adaptat ni és accessible. No hi ha pàrking però pels voltants no és difícil poder deixar el cotxe. Una visita 100% recomanable si utilitzeu cadira de rodes. El tercer espai és el Monestir de Poblet, molt a prop de l’Espluga. Te pàrking a l’exterior (i no sabem si demanant-ho, us podrien deixar entrar el cotxe fins a dins, nosaltres no ho vam fer, però seria possible). El terra de l’entrada és molt pedregòs, procureu posar alguna roda al damunt de les llambordes més llises perque sinó el camí fins la porta principal és bastant dur. Els tiquets es compren en una botigueta entrant a l’esquerra que te dos graons a l’entrada, peró les persones amb diversitat funcional no paguen. A la porta hi ha rampa, i tota la visita transcòrre per la planta baixa, excepte a l’hora de veure la sala del dormitori, que és al primer pis (totalment inaccessible). Per la resta no hi ha problema. Alguns espais (com la biblioteca o el menjador) només es poden veure a través de vidrieres perque són espais que els 30 monjos que hi viuen fan servir habitualment. Un racó curiós de veure també és el paratge de Castellfollit (PDF) (al mateix Alberg us explicaran com anar-hi). Es troba molt a prop de Poblet i és un espai al mig del bosc des d’on parteix una carretera asfaltada que permet passejar contemplant la vegetació. Aixó si, va fent pujada.

On dormir

La zona te bastants establiments de totes les categories. Nosaltres vam optar aquesta vegada per la més econòmica, l’Alberg Jaume I, que es troba situat a Les Masies, a 1 km de l’Espluga i molt a prop de Poblet. Te pàrking i està adaptat. Tenen una habitació (anomenada la infermeria) amb wc i dutxa, 4 lliteres i un llit individual (en total hi caben 9 persones). Nosaltres ens hi vam allotjar sols, però si hi aneu amb més gent, que sapigueu que també hi ha més lloc. És molt gran (havia estat un antic balneari a principis del segle XX) i hi caben molts hostes. Per la resta, doncs ja ho sabeu, és com una mena de casa de colònies: molts nens, molts esplais, sopar a les 20.30 h. i fer cua pel lloc del menjador, esmorzar també molt d’hora…les coses típiques dels albergs. Hi ha sala de tv i sala de jocs per a les criatures. I a l’estiu, piscina. A la recepció, molt amables, donen informació turística de la zona.

On menjar

Nosaltres vam fer un dinar al l’Hostal Les Disset Fonts, al carrer de la Font. També tenen allotjament. Te rampa a l’entrada, ascensor i wc. I el menjar va ser boníssim!!! Us el recomanem si voleu recuperar forces.

Que comprar

A l’Espluga el menjar més típic són els carquinyolis i al poble hi ha 4 o 5 llocs que en venen. Per altra banda, tant a la Cova com al Museu com al Monestir, hi ha merxandatge relacionat.

This is a sticky post! continue reading?

Caixaforum i Cosmocaixa. Dificultat: fàcil

Caixafòrum te la seu al peu de Montjuïc. L’edifici modernista havia estat una antiga fàbrica anomenada Casarramona i ha estat completament restaurada. Es un espai concebut per oferir diversos actes culturals i musicals.
Està  totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i no presenta cap problema ni d’accés des del carrer ni en cap de les seves sales (hi ha ascensor). També hi ha lloc per a cadira de rodes a l’auditori i hi ha lavabo adaptat a la planta baixa. També es pot accedir a les sales d’exposicions (són d’entrada lliure), a la cafeteria i a la mediateca audio-visual. A l’estiu hi ha una interessant programació a l’aire lliure, especialment musical.
Atenció amb l’aparcament: al carrer, just al davant, hi ha dues places d’aparcament reservades i amb els distintius corresponents. Però si pretenem aparcar al pàrking cobert, ens trobarem amb un problema. L’ascensor de la Fundació no hi arriba i l’accés en ascensor s’ha de fer desde la vorera del davant, trucant previament a un timbre perque ens obrin la porta. L’accés està  tancat en una mena de gàbia (suposem que per evitar vandalismes en l’ascensor) però això no facilita gens les coses. A part, no podem assegurar que aquest accés estigui obert 24 h. De manera que la nostra recomanació, per poc que pugueu, és que deixeu el cotxe al carrer.


Per altra banda, el nou Museu de la Ciència-Cosmocaixa és obert de dimarts a diumenge de 10 a 20 h. L’entrada val 3 euros però hi ha diversos descomptes (a consultar). És un edifici impresionant dedicat a la divulgació cientí­fica de manera educativa i a l’abast de tothom. Està  totalment adaptat. No hi ha cap problema d’accés des del pàrking, on hi ha places reservades (i el pàrking és prou econòmic, 1 euro/hora). A l’exterior hi ha la plaça de la Ciència i a l’interior, les sales de la matèria, el bosc inundat (increïblement ben recreat i que podem observar per sota i després passejar-hi), el mur geològic, diverses sales de conferències i tallers, sales per a nens (prèvia inscripció) com la sala flash i la sala clik, i com no, el fantàstic planetari (la porta principal te escales però per a persones amb cadira de rodes hi ha un altre accés pla). Com és una activitat que també necessita pre-inscripció, ho hem de dir en el moment i ens l’obren sense problemes). Hi ha cafeteria, una botiga-llibreria i fins i tot una zona de picnic. No hi vam trobar cap problema, està  tot molt ben pensat i molt accessible (també hi ha lavabo). A destacar per veure el bosc inundat, un trosset de selva humida amb animalons (peixos, serps, ocells…) i la capivara, el rosegador més gran del món (segur que no heu vist mai unes rata tan gran !!!). No us perdeu tampoc la rampa panoràmica, segur que no heu baixat mai una rampa de cargol tan llarga. Tot és molt interactiu i interessant. S’hi poden fer fotografies però sense flaix.

Les dues visites són molt recomanables.

This is a sticky post! continue reading?

Garraf. Dificultat: fàcil

Aquesta vegada, a peu de carretera trobeu un pàrking a l’esquerra obert  a tothom on podeu deixar el cotxe – recomanable si podeu caminar una mica – i a l’altra banda, una mica més amunt, teniu un cartell de pàrking amb el símbol de cadires de rodes que us indica l’entrada de cotxes per a minusvàlids -per als que necessitin aparcar més a prop-. Quan nosaltres hi vam anar, hi havia una cadena posada i la persona acompanyant va haver d’anar caminant fins al centre per demanar que la obrissin. Ens van explicar que normalment està  oberta, però aquell dia nosaltres no ens ho vam trobar així. En fí­, després de passar la cadena podem seguir per un caminet que passa per davant del centre d’informació i aparcar en unes places ben senyalitzades. Des d’allà  mateix podem accedir picant al timbre al centre d’informació La Pleta. Un cop dins, podrem veure un audiovisual sobre la geologia de la zona i dues pantalles de televisió que ens ensenyen en directe les dues Àligues cuabarrades que s’han introduït al Garraf. A partir d’aqui ja podem començar el nostre recorregut pel cami de la Pleta. És un camí­ planer amb una miqueta de grava on podrem observar la botànica de la zona. Hi ha cartells informatius i està  poc concorregut. Un cop creuada la carretera el camí­ acaba sobtadament ja que comença una pendent important. En una altre vessant hi ha el camí­ per a persones amb deficiències sensorials però nosaltres no el vam fer perque no és accessible per a cadires de rodes. Es tracta d’una excursió senzilla per poder contemplar el paisatge àrid i geològicament complex del Garraf.
Com les explicacions les fem partint de Barcelona, no fem constar cap lloc on dormir perque es pot anar i venir en un sol dia.

This is a sticky post! continue reading?

Els Volcans de la Garrotxa i la Fageda d’en Jordà . Dificultat: mitja – alta

Visitarem els volcans pels voltants d’Olot, una preciosa fageda, el Museu dels Volcans i la Granja de iogurts de La Cooperativa La Fageda, a més a més de visitar les viles de Besalú i SantaPau, la Vall d’en Bas i un fantàstic mirador, al costat del Santuari de la Mare de Deu del Mont.

Ara passem a explicar-vos tot el que hem fet nosaltres.
Començarem amb els volcans més coneguts: El Santa Margarida i el Croscat. Si anem amb cadira de rodes ens serà  totalment impossible visitar el Santa Margarida, perque s’hi puja a peu per un camí muntanyenc. Per visitar el Croscat ens situarem a l’aparcament del Volcà Santa Margarida. Aquest aparcament el trobarem sortint d’Olot per la carretera que va a SantaPau. El camì que parteix cap el volcà Croscat el trobarem a l’altra banda de la carretera.

Us Avisem que la circulació i l’estacionament de vehicles a motor, dins del Parc, està restringida. Només es tolera, si previament s’obté a les Oficines d’Informació del Parc, un permís especial, que cal posar en lloc ben visible, sobre tot quan estacionem. Amb aquest permís podrem veure les graderes del volcà Croscat, i arribar-nos fins una de les entrades de la Fageda d’en Jordà .

En cadira a la Fageda només podrem endinsar-nos un trosset, ja que el terra es força dificultòs, amb grava i forts pendents. Només entrar uns 20 metres podrem adonar-nos de la bellesa del paratge. També es disposa de la possibilitat de visitar el volcà  Croscat en carrilet. Cal adreçar-se a la recepció del càmping LAVA (hi ha un rétol que ho indica). Surt a les hores en punt. Aquest carrilet resulta totalment impracticable per a persones usuàries de cadires de rodes. Les persones que facin servir crosses, hauran de fer esforços perqué el vagó és alt. La visita ès pràcticament la mateixa que es pot fer amb el cotxe peró amb les corresponents explicacions.

Una altra visita és la Fageda d’en Jordà dalt d’un carro de cavalls. S’agafen en una esplanada que es troba a peu de carretera, entre l’aparcament de Santa Margarida i Olot. El carro també ès totalment impracticable per a usuaris de cadires de rodes, i en el cas d’usuaris de crosses o persones que els costi pujar graons, tindran dificultats, perque cal posar els peus en uns estreps alts i petits. Aquest recorregut permet fer-nos una idea completa de la Fageda ja que el viatge és lent i permet gaudir del paisatge sense patir per l’estat del terreny.

Si voleu visitar la cooperativa La Fageda haureu d’agafar la carretera que porta a SantaPau i trencar a la dreta on hi ha l’indicador. Tornem a endinsar-nos en terreny protegit per la qual cosa haurem de tornar a fer servir el permís que hem explicat abans (cal demanar hora per fer la visita, la mateixa cooperativa us el fa arribar per fax.) Un cop arribats al centre podrem deixar el cotxe sense problemes a l’esplanada que fa de pàrking.
Primer de tot anirem a la carpa on reben les visites i on podreu comprar alguna planteta del viver. Atenció perqué el tros de l’entrada és de grava i les rodes de la cadira s’enganxen. Les visites individuals són gratuïtes (per a grups cal consultar).
Podrem veure durant una hora tot el procès d’elaboració dels iogurts, desde el tracte que reben les vaques fins el producte final. És una visita molt apropiada per fer amb nens. Hi ha lavabo adaptat.

Un altre lloc a visitar és el Santuari de la Mare de Déu del Mont. L’inici de l’excursió és Besalú. Un cop allà , per la carretera que va a Figueres, (N-260), cal agafar el trencall a l’esquerra, cap a Beuda. Un cop a Beuda sempre cal continuar en direcció a la Mare de Déu del Mont (hi ha indicadors dels itineraris GR per a la gent que fa l’excursió a peu que ens indiquen la direcció encara que nosaltres anem en cotxe). A mig trajecte, trobarem un STOP i trencarem per una carretera estreta cap a l’esquerra. Després de molts revolts i un fort pendent arribarem dalt de tot de la muntanya on hi ha un mirador impresionant sobre la comarca. Fins i tot es veu amb claredat la bahia de Roses. Hi ha molts repetidors de televisió, una esglèsia i un restaurant (no hi vam entrar, per tant no us podem dir com és).

Una altra visita és el Museu dels Volcans d’Olot que és troba dins un parc molt bonic i molt ben indicat. És un museu modest i petit en una casa que té una gran escalinata a la banda del davant, però que té una entrada plana pel darrera (cal avisar a l’interior i ens obren l’accés). El més curiòs és el simulador: entrarem en una sala fosca on es projecta un video d’uns 10 minuts que explica la història del terratrèmol d’Olot a l’Edat Mitja que va destruir la ciutat, i quan menys ens ho pensem… el terra es mou. La veritat ès que ja t’ho avisen quan entres, que el terra és una plataforma hidràulica i que es bellugarà , però tot i això, l’efecte, que és d’allò més senzill, transmet molt bé la sensació.

Una altra visita molt recomanable és Besalú, població famosa pel seu pont medieval (empedrat) i el seu centre històric. Una mica abans d’entrar també trobem un altre carrilet turístic, el Bisuldunum, que resulta totalment impracticable per a usuaris de cadira de rodes (com gairebé tots els carrilets turistics). La gent que porti crosses o bastó, tampoc és que ho tinguin gaire fàcil, però amb ajuda es pot conseguir pujar. El tren surt de Besalú (a peu de carretera, es veu de seguida abans d’arribar a la vila) i fa diversos recorreguts per paratges endinsats en el bosc on no està  permés el pas dels cotxes. En el trajecte passarem per una antiga cantera i pararem a tres ermites per fer una curta visita. Durant el viatge escoltarem a través d’uns altaveus les llegendes i històries d’on anem passant. El tren ens tornarà a deixar al mateix lloc d’on haviem sortit (s’hi pot aparcar).

On menjar

Restaurant Els Ossos. Carretera de Santa Pau Km 2,7 – Batet de la Serra. Telèfon: 972-26.61.34
Totalment adaptat (també el lavabo). L’entrada adaptada esta al costat de la porta principal. S’ha de demanar que ens obrin.

Area recreativa Xenacs. Les Preses 972-19.50.87
Fonda Siquès – Besalú. C/President Companys, 6-8. Besalú – Tel. 972-590110

On dormir

Casa de Colònies i Residència de Turisme Rural. Carrer de l’Hospital s/n – 17178 Les Preses (Girona)
Telf. 972692023. Email: ccolonies@garrotxa.net
Casa de colònies adaptada, sense barreres arquitectòniques, amb dues habitacions en les quals poden substituir les lliteres per llits, (amb avís previ i amb un total de 4 places) amb dutxa, lavabos i vàters adaptats (Informació facilitada per la pròpia casa).

Hotel Comte Tallaferro ****C/Ganganell nº 2 17850 Besalú – La Garrotxa
Tel̬fon: 972.59.16.09 Р972.59.01.12 Telefax: 972.59.12.43 email: tallaferro@grupcalparent.com
Hotel adaptat tant per a persones que utilitzin cadires de rodes como per a persones amb deficiències visuals i auditives. (Informació facilitada pel propi hotel. Es recomana confirmar preus i disponibilitat).

Hotel Borrell *** C/Nònit Escubós nº 8 17800 OLOT Telèfon. 972-27.61.61 Fax. 972-27.04.08 e-mail: borrell@agtat.es
Accessos fàcils. Aquest hotel disposa d’ascensor

Què i on comprar

Productes “ben bé d’Olot
Tres empreses artesanals, la fleca Can Carbasseres, la fàbrica de licors Ratafia Russet i la fàbrica d’embotits Can Japot, comercialitzen conjuntament un lot de tres productes, els més representatius de cada casa sota el nom ‘ben be d’Olot‘.
Més informació a:
Can Carbasseres.- 972 26 08 059
Ratafia Russet.- 972 26 10 88
Can Japot.- 972 26 10 6?

Agrobotiga Verntallat de la Vall d’en Bas.
Botiga de productes i queviures naturals, verdures, melmelades, conserves. Disposa de plaça d’aparcament per cotxe adaptat, bar i te lavabo adaptat (el dia que nosaltres hi vam anar, vam haver de treure nosaltres mateixos unes caixes que hi havien a dins. Vam presentar un full de suggeriments per veure si ho arreglen perque un lavabo no es pot fer servir de magatzem). Si us passa, reclameu.

This is a sticky post! continue reading?

La Mina de Sal de Cardona (El Bages). Dificultat: mitjana

Aquesta visita la recomanem especialment a l’estiu ja que la temperatura dins la mina és més baixa que a l’exterior, i això quan fa calor s’agraeix.

Les instal.lacions de la mina són accessibles (amb rampes de fusta), però ens trobem amb un obstacle important  en el fet d’haver de pujar en un jeep per accedir a l’entrada. Els cotxes no estan adaptats i baixen per un pendent molt pronunciat.
No hi ha altra manera de baixar a l’entrada de la mina. Al marge de la dificultat per pujar al jeep, també ens costarà  una mica accedir al lloc on surten, perque han fet unes rampes de fusta que són una mica empinades perquè salven el desnivell de la muntanya (tot sol.lucionat si us feu acompanyar d’un forçut). De totes maneres el personal de les visites s’ofereix per ajudar-nos a pujar. Un cop a la porta de la mina tot és a peu pla. Recomanem no portar roba fosca ja que les gotes que cauen del sostre contenen molta sal i taquen.
La visita consisteix en una passejada per dins de la mina (molt ampla i amb llum excepte a certs trams que el camí es fa bastant estret). Veurem tot tipus d’estalactites i estalagmites i un guia ens explicarà totes les curiositats de la sal. La visita a la mina s’ha ampliat darrerament i això ens permet observar el forat per on baixava l’ascensor que arribava fins els 1750 metres de fondària. També visitarem les instal.lacions de la mina per fora i veurem els ascensors per on pujaven els miners i les enormes màquines que es feien servir.

Atenció perqué el terra de fora té una mica de grava i les rodes del davant de les cadires es poden quedar clavades. És questió de rodar a poc a poc.

El Centre on es reben els visitants esta  adaptat (també el lavabo) i hi ha aparcament.

On allotjar-se

Casa de turisme rural La Torre d’en Bofill. Barri Segalers. Cardona. Telèfon: 93.869.19.68
La casa es troba a la carretera de Berga, al km 1. Està ben senyalitzat. El primer que hem de destacar es l’amabilitat i simpatia dels seus propietaris; us podem assegurar que us faran sentir com a casa. Hi han un pati on es pot deixar el cotxe i per tant no cal patir per l’aparcament. A peu pla teniu el menjador (amb lavabo adaptat!!!) i llar de foc, televisió, nevera i equip de música. Després hi ha una escala que porta a les habitacions (una també està totalment adaptada, lavabo inclòs, i molt ben decorades totes). El problema és que per salvar les escales cal donar la volta a tota la casa per un camí que no es gens fàcil, ja que és molt empinat i te pedres. Hi ha la possibilitat d’arribar a la banda del darrera amb cotxe, deixar la persona que va en cadira de rodes a la porta de les habitacions (totalment plana) i tornar de nou a aparcar al pati del davant (el cotxe no es pot deixar darrera perque el pas és molt estret). És laboriòs, però es pot fer. El menjar és molt bo i variat i a més a més compartireu els àpats amb la familia, excepte l’esmorzar. Els productes servits són excel.lents i la major part fets a casa (com el codony, el formatge, la llet o el vi…) Sempre hi ha lloc per a la tertúlia a l’hora de la sobretaula i el temps passa volant.
Com es tracta d’una explotació ramadera, hi ha molt bestiar: vedelles d’engreix, porcs, ovelles … i no patiu perque no fa gens de pudor encara que els animals siguin a tocar de la casa.
A mès a més, en Josep Maria (que havia estat conductor de ral.lies de terra) us pot portar d’excursió a visitar la comarca, a buscar bolets o el que decidiu amb ell, que d’idees us podem ben assegurar que no n’hi falten. Es un lloc fantàstic per passar un cap de setmana amb una companyia inmillorable.

This is a sticky post! continue reading?

Ruta del Modernisme a Barcelona. Dificultat: mitjana

Nosaltres hem basat la nostra ruta en tres edificis emblemàtics d’Antoni Gaudí­ a la ciutat de Barcelona: La Sagrada Família, La Pedrera i el Park Güell.

La informació que consta actualment sobre La Sagrada Família la tenim pendent d’actualitzar ja que han finalitzat la nau principal i volem actualitzar-la. Avui mateix dia 7 de desembre de 2010 hem intentat entrar al Temple, i diem intentar perquè la cua per comprar una entrada era impressionant. Llògic, quatre dies de pont “lleno total”.
Hem de destacar que totes les lí­nies d’autobus a Barcelona són accessibles i la línia 2 del metro també. Recomanem utilitzar la secció “Vull anar a…” de la pàgina web de Transports Metropolitans de Barcelona (obtindrem informació especí­fica sobre quin transport ADAPTAT ens hi portarà ).

La Sagrada Famí­lia

L’entrada per a visites individuals es troba a la Façana del Naixement.
Cal fer cua (molta més a l’estiu) i passar per una cabina on ens cobraran l’import (hi ha una rampa de metall curta per salvar el desnivell). El preu de les visites varia segons si es tracta d’una visita individual, de grups o de jubilats. A l’altra banda ens trobarem una rampa gran de ciment semblant a les d’entrada de cotxes d’alguns pàrkings que permet pujar als usuaris de cadires de rodes i als acompanyants fins l’entrada del temple sense gaire problema (només cal fer una mica d’esforç).
A dins tot està  en obres (que estrany, oi?) però amb la cadira es pot anar per tots els llocs permesos (han instal.lat una mena de ‘pont’ de fusta pel damunt d’alguns espais però te rampes i no hi ha problema). Desde d’aquest punt es poden observar ben bé les columnes altíssimes de l’interior inspirades en els arbres que veia Gaudí­ pel voltant del temple quan el va començar a construir (no oblidem que la seva màxima font d’inspiració en totes les seves obres van ser les formes de la natura).
Nosaltres no vam pujar a les torres però hi ha un ascensor (de pagament) que puja fins a una alçada de 65 m. Aquest ascensor també baixa. Diem això, perquè hi ha un altre ascensor que només és de pujada i naturalment, aquest no el podrem agafar. Els que vulguin pujar i baixar a peu no hauran de pagar res.
A l’altre banda del temple, mirant la façana de la Passió (la de les escultures de Subirachs) a la dreta, hi ha una rampa que ens porta a l’entrada del Museu del Temple. Just a l’esquerra hi ha un lavabo adaptat. El Museu és completament pla i podrem veure un audiovisual sobre la construcció de la Sagrada Famí­lia. La sala de projeccions no te control del personal del Museu, i la gent no para d’entrar i sortir a mitja projecció. No s’hauria de permetre l’entrada mentre dura, com fan a molts llocs. Al Museu es poden veure fotografies de com va començar tot, esbossos originals, maquetes, elements ornamentals, fotografies de Gaudí­… Hi ha una fotografia del seu taller del mateix dia en que va ser atropellat pel tramvia: fins i tot hi ha el farcellet de menjar que li havien preparat per sopar. A veure si trobeu la foto!!!
I per finalitzar, a la sortida podem passar per la botiga per deixar-nos els calerons i comprar algun record (el ‘merxandising’ és molt extens). Tot sigui per col.laborar i veure-la acabada.!!!

La Pedrera

La Pedrera la trobarem al Passeig de Gràcia nº 92. Actualment és la Seu de la Fundació Caixa de Catalunya.
Els preus també varien en funció de l’edat o dels grups. Primer de tot recomanem observar l’edifici per fora desde la vorera del davant per adornar-nos plenament de la sinousitat de la seva façana tan agosarada, amb enormes finestrals i balcons forjats. La porta principal d’accés és molt gran i plana. Trobarem la taquilla a mà  dreta. Només acceder-hi ja podrem admirar l’imponent celobert amb tots els seus detalls. Aleshores demanarem al personal de l’edifici que ens acompanyin en ascensor fins la Sala Espai Gaudí, dalt de tot, un laberint de maons on està  exposada la història de la construcció de l’edifici. L’ascensor també permet pujar fins al terrat, però els usuaris de cadira de rodes només podran estar-se en una plataforma metal.lica d’aproximadament 2 x 2 metres que hi ha en sortir de l’ascensor, perque el terrat està  ple d’escales i desnivells. Hem de dir de tota manera, que desde la plataforma ja et fas una idea de com és el terrat, ja que permet contemplar una altra perspectiva del celobert vist desde dalt i també observar les famoses xemeneies més aprop. Per baixar del terrat haurem d’avisar algun dels guies de l’edifici perquè el viatge en ascensor s’ha de fer acompanyat.
Aleshores anirem al quart pis, anomenat Pis de la Pedrera, que conserva tot l’encant dels pisos originals en l’època en que va ser construïda la casa. Podrem veure com vivia una familia burgesa de principis del S. XX i observar tots els detalls de construcció d’un habitatge memorable. Per baixar fins al carrer altre cop haurem de sol.licitar als guies de La Pedrera que ens acompanyin en ascensor fins a baix (hi ha molt personal).
Evidentment, recomanem no fer la visita a l’estiu ja que el nombre de persones és molt gran i s’han de fer llargues cues.

El Park Güell

L’entrada es troba a la Crta del Carmel, encara que a les adreces oficials consta el carrer Olot. També és on ens deixarà  més a prop l’autobús i on tenim més a prop l’aparcament.
Són uns jardins que Antoni Gaudí­ va projectar per a una urbanització que li va encarregar el Comte Güell i que no va tenir gaire èxit perque a la gent de l’època (rics, per suposat) no els agradava viure tan lluny del centre de la ciutat.
Primer de tot hem de dir que a la porta hi ha aparcament per a turismes i autocars amb diverses places reservades i senyalitzades per a cotxes amb el distintiu de mobilitat reduïda corresponent. De totes maneres, les línies adaptades d’autobús ens deixen molt a prop.
En entrar trobem el Museu Casa Gaudí­. El preu de les visites varia segons si es una visita individual, de grups, o de jubilats… El Museu recull obres i records personals per iniciativa dels Amics de Gaudí­. L’accés es fa per una rampa empedradada força dificultosa i la porta te un graó. Els minusvàlids en cadira de rodes no paguen perquè només poden veure la planta baixa ja que no hi ha ascensor.
A l’esquerra de l’entrada principal del Parc s’agafa un pendent ample i asfaltat (Passeig de les Palmeres) que ens porta a l’Escala on podrem veure el Drac (fa una plaça amb botigues, un bar i lavabos adaptats).
A partir d’aqui, podem pujar per un camí amb grava i pedres (caldrà  fer una mica de trekking) i després agafar un desviament a la dreta que ens durà  a la Sala Hipòstil.la. En creuar-la podrem continuar per un camí de terra que ens portarà  a la plaça de sobre on hi ha el famós banc serpentejant de trencadí­s.
Si anem enrere i recuperem el camí­ anterior, continuem pujant i veurem el Viaducte de la Bugadera. Al final de tot hi ha escales per la qual cosa els que vagin en cadira de rodes hauran de recular. Les escales porten a la plaça que hi ha al damunt de la Sala Hipòstil.la (ja hem explicat per on hi han d’accedir els usuaris de cadires de rodes).

On menjar

Restaurant Els Porxos
C/Mallorca nº 410. Telf:. 932.319.990. Barcelona

Restaurant Citrus. Passeig de Gràcia nº 44. Telf:. 934.872.345. Barcelona

Restaurant Taller de Tapas. Rambla de Catalunya nº 49-51. Telf: 934.874.842.

Recomanacions. Atenció als carteristes en tots els llocs amb gran afluència de públic. Sempre estan esperant una distracció. També mireu de portar-vos beguda d’algun altre lloc perque els preus són abusius (sobretot a la porta del Park Güell).

This is a sticky post! continue reading?

El Món Sant Benet. El Món medieval al Bages. Dificultat: fàcil

Per arribar al Monestir, des de Barcelona, agafem l’autopista E9-C16: Sortida 54  Sant Fruitós de Bages / Navarcles (seguint direcció Navarcles). Per la resta de localitats de Catalunya podeu consultar el web del Monestir. Un cop arribats a l’encreuament que ens pot portar cap a Sant Fruitós de Bages (a la dreta) o cap a Navarcles (a l’esquerra), escollirem aquesta segona opció. A uns 2 km. trobarem el desviament que ens porta al Món Sant Benet.

Hi ha un pàrking ampli on deixar el cotxe però si plou pot ser que us el trobeu una mica enfangat. Seguidament ens adreçarem al centre d’informació La Fàbrica on hi ha el centre d’acollida de visitants, el Restaurant La Fonda, la botiga i els lavabos adaptats. Després de comprar l’entrada (cal reserva prèvia) ja podrem començar la visita guiada a la porta del Monestir acabat de restaurar. El servei de guies ens acompanyarà  en tot moment. Nosaltres vam fer la visita medieval (cal triar entre la Medieval i la Modernista). Tot el Monestir està  adaptat i les úniques dificultats que trobem són un graó que hi ha per sortir a la terrassa (al final del recorregut) i una mica el paviment del claustre, de palets de riu (ja sabeu, trontollareu una mica, és qüestió de prendre-s’ho amb calma). Per la resta, cap problema (la qual cosa demostra que un edifici antic es pot adaptar perfectament respectant la seva arquitectura, no hi ha excuses). Cal destacar el muntatge Museogràfic, molt curiós i didàctic (no us expliquem res que si no ja no us sorprendrà !).

On allotjar-se

Us podeu allotjar al mateix Hotel Sant Benet

On menjar

Nosaltres hem provat el Restaurant La Fonda, totalment adaptat.
ATENCIÓ: la reserva de la visita i del restaurant va per separat. No us penseu que havent-ne fet una, teniu assegurada plaça a La Fonda. Cal trucar als dos llocs.

Què comprar

A la botiga que es troba a l’edifici La Fàbrica podreu comprar tot tipus de delicatessen. Nosaltres us recomanem els rocs de Sant Benet, ametlles recobertes de xocolata. Mmmmm..

This is a sticky post! continue reading?

L’univers al nostre abast. Dificultat: fàcil

Observar l’Univers sempre desperta emocions.



Haviem sentit sempre parlar de la bona visió del cel que s’observa des d’Àger, però mai haviem tingut ocasió d’anar-hi, fins aquestes vacances del 2009. Que a la Vall d’Àger tinguem bona visibilitat del cel és degut a la seva configuració geogràfica i a la voluntat i necessitat de les entitats de la zona (com el Parc Astronòmic del Montsec) ja que sino ells no podrien desenvolupar la seva tasca docent i professional.

Dins de la zona d’influència d’Àger i dedicats a l’Astronomia, al marge del PAM, tenim el camp d’Observacions de la Agrupació Astronòmica de Sabadell, una entitat sense ànim de lucre i d’àmbit estatal i amb molt de renom en el tema de l’Astronomia. Degut a l’important augment de la contaminació lumínica que pateix Catalunya, la Agrupació i les altres entitats varen decidir instal.lar-se a Àger. L’Agrupació de Sabadell ha instal.lat un observatori propi amb el qual poden continuar la tasca tant important que fan des de la seu de Sabadell des de fa uns quants anys. També es fan activitats astronòmiques a la casa de Turisme Rural Cal Maciarol, que es troba al costat. De totes maneres, aquesta zona està  plena d’espais on posar el telescopi en estació i dedicar-se a observar sense problemes.
Però per al públic en general, nosaltres recomanem una visita al Centre d’Observació de l’Univers (adaptat, amb places d’aparcament reservades i amb lavabo inclòs, excepte les cúpules dels observatoris) vinculat al PAM (Parc Astronòmic del Montsec). Podreu veure-hi exposicions sobre la creació de l’Univers – des de la explosió del Big Bang fins als nostres dies, tot molt ben detallat amb gràfics, documentals, fotografies… El preu de l’entrada inclou poder veure el firmament amb un telescopi portàtil.
Aprofitem des d’aqui per conscienciar, preservar i lluitar per la preservació d’aquest cel, ja que en altres llocs desgraciadament ja no hi som a temps.

Activitats alternatives

A la zona del Montsec es pot fer una ruta molt maca que és la Ruta de les Ermites (a les oficines de turisme us poden proporcionar el fulletó o el podeu consultar per internet). A algunes s’hi pot arribar en cotxe i a d’altres no. Nosaltres només vam visitar l’Esglèsia del poble de Millà  (a peu de carretera) perqué haviem conduït molt i estàvem cansats (peró no s’hi pot entrar). Des del nostre allotjament també veiem en la distància l’Ermita de la Mare de Déu de Pedra. Un altre paratge per visitar és el Coll d’Ares, on es troba el Telescopi professional del Montsec (no es pot visitar ni tan sols atansar-s’hi en cotxe perqué hi ha una barrera). Però la vista de tota la Vall i per l’altra vessant, la dels Pirineus, és impressionant. També és una de les bases des d’on es llencen els amants del parapent, que n’hi ha moltíssims (també podeu trobar empreses que s’hi dediquen, al mateix Àger, per exemple). Des del poble d’Agulló es triga una mitja hora en cotxe per una carretera de corbes, això si, perfectament asfaltada. De baixada ens vam arribar al poble de Corçà , molt bonic. El pantà  de Canelles i el de Camarassa són altre llocs per anar a fer turisme. Nosaltres vam optar pel primer, baixan-t’hi en cotxe. No vam poder arribar fins l’aigua, ens vam quedar un tros més amunt, però la vista era molt txula i vam poder fotos maques, amb les muntanyes reflectides a l’aigua (però queia un sol!!! Recordeu portar-vos protecció pel cap i els ulls). L’esplanada on vam baixar era força empedrada. Per als amants de caminar (qualsevol persona amb problemes de mobilitat, absteniu-vos!!!) hi ha GR molt ben indicats i també© rutes en BTT.

On allotjar-se

Per la zona hi ha diverses possibilitats d’allotjament, i nosaltres ens vam inclinar, com en tantes altres ocasions, pel turisme rural. Vam triar els Apartaments Contorna, al poble d’Agulló, a un kilòmetre d’Àger, capital de la Vall. Agulló és molt petit, amb molt bones vistes del Montsec, i els tres apartaments són gairebé la darrera casa de la població. Dos dels apartaments estan a la planta baixa i són amples. Tot i no estar propiament adaptats, en cadira de rodes s’hi pot accedir bé, tot i que depenent del grau de mobilitat necessitarem ajuda (per exemple al lavabo ja que te banyera, encara que baixa). Hi ha cuina-menjador força gran, i tres habitacions, una amb llit de matrimoni i dues d’individuals. També va molt bé que el cotxe es pot deixar a la porta, ja que no molesta per passar.

On menjar

Evidentment, podeu comprar i cuinar a l’apartament, però a nosaltres ens agrada deixar-ho per sopar i sortir a dinar fora. Vam provar tres llocs que estan bé. El primer és el Restaurant Casa Xalets al mateix Àger, senzill però amb menjar de qualitat i a preu acceptable. Es pot aparcar al carrer (els vam explicar abans d’entrar que portàvem una cadira de rodes i ens van dir que deixèssim el cotxe ocupant el gual del davant, que era d’ells i no passava res). Te un graó a l’entrada. El segon lloc va ser el restaurant del CÀmping Àger, que és obert a tothom. El cotxe es pot deixar al costat. Per entrar hi ha una rampa massa empinada, o podeu optar perque us ajudin a pujar dos graons. Com no esteu allotjats al Càmping, us tocarà  dinar a una zona concreta per als “forasters”. És senzill, amb un molt bon menú (també fan plats combinats). Finalment, el tercer lloc és el Restaurant Hostal del Carme, de baixada ja cap a Barcelona, i que per tant, no es troba a la zona, sinó de camí cap a casa (al municipi de Vilagrassa). És a peu de la Carretera N-II, al kilòmetre 504. Té pàrking a la porta reservat per a minusvàlids (si no us l’han ocupat, quan vàrem anar nosaltres, el cotxe que estava aparcat no tenia autorització) i una rampeta per entrar. A dins podeu optar per menú (molta cua!!!) o pel menjador a la carta. Com teniem molta gana i no estàvem per esperes, vam optar per la segona opció i vam dinar a un menjador molt anys seixanta (hi ha lavabo adaptat). Els plats eren bons, però cars. Com ja era el final de les vacances, doncs mira, vam aprofitar per celebrar-ho!!!

This is a sticky post! continue reading?

Romanticisme, tranquilitat i elegància. Osona. Dificultat: fàcil

Aquesta vegada no proposem propiament una ruta, sinó una estada romàntica i tranquil.la a la comarca d’Osona. Si bé es tracta d’una comarca plena d’alicients tant paissatgistics com culturals i gastronòmics, ens hem inclinat aquest cop per no bellugar-nos gaire i gaudir de l’establiment triat per a l’allotjament, l’hotel Torre Martí situat al bonic poble de Sant Julià  de Vilatorta.
Es tracta d’un establiment acollidor i romàntic que ens transporta a principis del segle XX, ja que és una casa de dues plantes característica de l’estiueig propi de l’època, i que els seus propietaris s’han encarregat de restaurar respectant-ne l’ambient.

Hi ha quatre habitacions a l’edifici antic i quatre més en un annex més modern de planta baixa i que és on ens allotjarem si som usuaris de cadira de rodes. La cambra anomenada El Niu està  completament adaptada, amb el llit de matrimoni que es pot alçar perque la transferència des de la cadira es faci amb més facilitat. El lavabo te dutxa i sòl inclinat i tenen una cadira de rodes de plàstic per si la necessiteu.

El cotxe es pot deixar a la porta de l’hotel i tant el menjador (no us perdeu la màquina registradora) com la biblioteca i la recepció són a la planta baixa. També hi podrem degustar una cuina creativa en un ambient de pau i calma.

A l’exterior trobem un ampli jardí de gespa amb gandules ideal per a llegir gaudint de la natura. També té una petita piscina per remullar-nos si el temps hi acompanya.

Què fer o què visitar

Nosaltres vam fer petites excursions pels voltants de Sant Julià  (al mateix hotel us proporcionaran tota la informació i els plànols corresponents). Vam pujar en cotxe al Santuari de Puig L’Agulla (accessible per una rampa lateral, però no a l’interior perque hi ha un graó que no és fàcil de salvar i amb restaurant a l’aire lliure), i vam fer una volta pel poble veí­ de Folgueroles, lloc de naixement de Mossèn Cinto Verdaguer on hi podem trobar el seu museu situat en una casa del poble, que no està  gens adaptat i que per tant no admet la visita en cadira de rodes.

Ja hem comentat que aquesta ruta està  basada en el repós i el romanticisme i per això no hem visitat llocs tan representatius d’Osona com la Catedral i el Museu Episcopal de Vic o el pantà  de Sau que deixem per a una segona etapa de la nostra ruta i dels quals trobareu la informació quan hi anem.

This is a sticky post! continue reading?

Itinerari accessible pel districte de Sant Martí (Barcelona). Dificultat: fàcil

Aquest itinerari va estar organitzat pel Centre de la Platja, amb la col.laboració d’en Miquel Figueras de la Vocalia de Disminuïts de Sant Martí a qui des d’aqui donem les gràcies. Visitarem el Parc de Diagonal Mar, i altres indrets del Barri del Poblenou.

El Parc de Diagonal Mar és enorme i està adaptat.

No es permet l’entrada de bicicletes però se n’hi colen moltes. Hi podrem veure una varietat molt gran de flora autòctona amb alguna excepció (com un “drago” molt delicat de cuidar). Te un llac amb cignes i ànecs i la visita d’algun altre ocell aquàtic oportunista. També hi ha persones que aprofiten les aigües del llac per fer navegar el seus vaixells teledirigits.
Desprès de fer un recorregut pel Parc, ens adrecem a la Torre de l’Aigua (C/Selva de Mar, 9 – Barcelona). Es troba al mig d’una illa de cases, i després de saber la seva història relacionada amb la empresa MACOSA, creiem que l’Ajuntament podria rehabilitar-la perque realment ho necessita. Forma part del patrimoni industrial del barri del Poblenou i ja que se n’esta destruïnt una gran part per l’especulació inmobiliària, al menys que el que deixen en peu ho poguem veure ben conservat.
Després ens adreçarem al Parc del Poblenou, vora la platja, passant pel nou tram de passeig arran de la Ronda, ideal per patinar i anar en bicicleta. Al Parc del Poblenou està  permés fer-hi pic-nic el que fa que els caps de setmana i a l’estiu estigui molt concorregut.

This is a sticky post! continue reading?

Visita al Parlament de Catalunya. Dificultat: fàcil

Actualment el Parlament de Catalunya permet les visites a tothom sense reserva prèvia.

Us recordem que el Parlament de Catalunya es troba dins el recinte del Parc de la Ciutadella.

Te cinc places d’aparcament per a persones amb targeta de disminució identificativa on podeu deixar el cotxe (a la plaça del davant de l’entrada del Zoo).
Un cop dins del Parlament i després de passar els controls de seguretat (recordeu: no podeu dur res que pugui ser considerat perillós, ni tisores, ni tallaungles…), ens adreçarem a la sala on es projecta un audiovisual sobre la seva història tan antiga. Després un guia ens conduirà  per totes les sales i podrem veure el despatx del President de la Generalitat, l’Hemicicle, les sales de reunions… en fi, tot alló que sempre veiem per televisió. Hi ha ascensor i lavabo adaptat.
Podreu fer les fotografies que vulgueu i fins i tot hi ha una botigueta per si voleu comprar algun record.

This is a sticky post! continue reading?

Racons Romàntics als Jardins de Barcelona. Dificultat: fàcil

Els Jardins de la Tamarita, el Laberint d’Horta, els Jardins Joan Maragall i l’Umbracle del Parc de la Ciutadella.


Barcelona te molts parcs, zones verdes i jardins de tot tipus, alguns accessibles i d’altres no tant. En aquesta ruta hem triat 4 racons accessibles (alguns amb limitacions) d’entre molts d’altres possibles; no són ni millors ni pitjors que la resta, simplement ens han cridat l’atenció per alguna característica.

Jardins de la Tamarita. Passeig de Sant Gervasi nº 47-49

Es troben a la part alta de la ciutat. Dins dels jardins hem escollit l’esplanada verda que permet estirar-se a prendre el sol. Els que caminin s’hauran de treure les sabates (tal com ho indica el cartell corresponent). L’esplanada es troba entrant als jardins per la porta principal i agafant el camí­ de l’esquerra. L’únic problema que presenta l’esplanada es que només te un sol banc i que hi dona el sol de ple. Aquest espai es molt adequat per anar amb nens petitons perque comencin a donar les primeres passes amb els peus despullats sobre la gespa.

Laberint d’Horta. C/ dels Germans Desvalls o Passeig dels Castanyers nº1

El primer que hem de dir és que podem aparcar a l’interior del Parc ja que hi han zones reservades per a minusvàlids.
Nota: ens podem trobar que la porta d’accés a la zona d’aparcament estigui tancada. A nosaltres ens va passar i vàrem haver d’anar al personal de manteniment del parc a que ens obrissin la porta.

Aleshores ens adreçarem a la guixeta d’informació on caldrà  pagar per poder accedir al Parc. En funció del dia, l’accés al Parc es gratuït.

ATENCIÓ“: El laberint és molt divertit, però per a les cadires de rodes presenta un inconvenient. Cada 10 m. aproximadament hi ha un petit entrebanc de pedra que caldrà  superar. Els passadissos del Laberint són de terra que degut al desgast, s’han anat rebaixant i fa que aquests entrebancs es converteixin en un problema. Nota: hem realitzat una reclamació per aquest motiu i pel lavabo que el feien servir de magatzem i ens han contestat, comunicant-nos que igualaran els camins de terra i comunicaran a l’encarregat del bar que el lavabo no pot fer-se servir de magatzem.


Nosaltres varem trigar 20 minuts en trobar el centre del Laberint on hi ha una font i 10 minuts en trobar la sortida. La resta del parc també és molt bonic i estan senyalitzats els anomenats “camins accessibles”. També hi ha WC adaptat al costat del bar.

Jardins Joan Maragall – Palauet Albéniz. Avinguda de l’Estadi nº 1 (Parc de Montjuïc) – Telèfon: 93.292.42.12

Si al Palauet Albéniz hi ha algú allotjat o s’hi fa algun acte important (no gaire sovint) els jardins no estan oberts. Una explicació que volem donar és respecte a la porta d’entrada. La porta principal, (darrera del Palau Nacional) està  tancada. Cal anar en cotxe passant per davant del Museu d’Arqueologia fins arribar a l’Avinguda de l’Estadi, (la de l’Estadi Olimpic) i tombar cap a la dreta. De seguida trobarem un altre cop a la dreta un camí amb uns senyals de circulació prohibida on diu “només serveis”. Hi podem accedir per aqui perque aquest camí­ ens portarà  directament a la porta dels Jardins. Cal que li demanem al guàrdia urbano de la porta si podem deixar el cotxe (a nosaltres no ens va posar cap problema). Els jardins són molt bonics, estan molt ben cuidats, plens d’escultures i fonts i amb unes vistes de la ciutat fantàstiques. El Palauet pròpiament no es pot visitar.

Umbracle del Parc de la Ciutadella - Passeig Picasso nº 1

El Parc de la Ciutadella és prou conegut, però potser no ho sigui tant l’Umbracle. Es tracta d’un espai amb plantes molt grans que necessiten foscor i humitat. A la porta d’entrada hi ha una petita guia de metall a terra fàcilment salvable i després tot és pla  i permet fer la volta en rodó (l’espai no és gaire gran). Hi ha una petita tarima amb bancs en la penombra ideal per a l’estiu. Actualment la resta del parc també presenta els “camins accessibles senyalitzats” i hi ha WC adaptat al costat del bar. Nota: A més a més hi ha places d’aparcament reservades per a cotxes amb distintiu de disminució davant de la Porta del Zoo.

This is a sticky post! continue reading?

El centre geogràfic de Catalunya. Dificultat: fàcil

Aquesta ruta recórre la part central de Catalunya, la comarca del Solsonès, que va patir grans incendis fa uns anys. Tot i que són visibles encara les marques en el paisatge, el sotabosc està  forçaa recuperat i la verdor torna a ocupar l’espai on abans, desgraciadament, només havia quedat el rastre de les cendres, tot i que perque tornin a crèixer els arbres hauria de passar encara més temps. Com sempre, cal portar un mapa de la comarca (o com a mínim un mapa de carreteres) per poder guiar-nos eficaçment.
Primer de tot us recomanem una volta pel casc antic de la capital, Solsona, i visitar la seva Catedral.

Trobareu algunes places d’aparcament per a minusvàlid prop del club de jubilats Sant Jordi, a l’Avinguda Mare de Déu del Claustre (les places són a la pendent d’accés a un aparcament). Cal tenir en compte que els carrers fan molta pendent i aixó ens pot dificultar la passejada (el divendres és el dia de mercat). Per entrar a la Catedral caldrà salvar el graó de la porta (d’aquells dobles, típics de les esglèsies) per a la qual cosa necessitarem que ens ajudin (aixó passa a tots els edificis religiosos on hem estat!). Un cop salvat l’impediment de la porta, dins ja no hi ha cap més problema. La Catedral, d’estil gòtic, conserva els tres absis i el campanar del temple romànic primigeni. També existeix el Museu d’Eines de Tall (PDF) i el Pou de Gel (PDF), però cap dels dos equipaments és accessible per a cadires de rodes perque tenen escales. També es pot visitar el Museu Diocesà  al costat de la Catedral, a la Plaça del mateix nom, que te una entrada adaptada (al menys hi ha el símbol, nosaltres no hi vam anar).
Ara deixem Solsona per seguir la ruta visitant el Santuari del Miracle, Santuari Marià  que pertany al municipi de Riner, on es diu que la Verge Nena s’aparegué a uns pastors el 1458. Es pot aparcar als afores sense gaire problema i l’accés es fa per la plaça principal. A l’entrada de l’Esglèsia tornem a tenir el típic graó però aquest cop més baixet. Dins podem contemplar el retaule d’estil barroc català  obra de l’escultor Carles Morató. El Monestir és atés des del 1901 per monjos benedictins procedents de Montserrat. Seguint un petit caminet (difícil per a cadires de rodes) arribem fins la Capella de la Desaparició on diuen que va desaparèixer la Verge. Al Monestir hi han cel.les i apartaments per poder fer-hi estades en família o individuals, alguns d’ells adaptats. Després podem anar a Pinós on hi ha el Santuari de Santa Maria (amb rampa de pedra fins la porta i després el graó de sempre). Just al costat podrem veure l’Hostal més antic de Catalunya. En cotxe podem pujar un petit turonet on hi ha la torre de guaita dels bombers i la rosa dels vents que ens senyala que som al centre geogràfic de Catalunya (el monument de la rosa dels vents te moltes escales, és totalment impracticable per a cadires de rodes, podrem arribar només fins al peu).

A tres km. hi ha el poble d’Ardévol amb la seva torre quadrada de defensa que també és digna de visita, encara que sigui per fora. A 5 km. de Solsona, per la carretera de Berga, la C26, trobem la parròquia de Sant Esteve d’Olius, famosa per la seva cripta romànica (l’accés és amb escales, totalment impracticable) i davant el petit cementiri modernista obra de Bernardí Martorell inaugurat el 1916 amb tombes excavades directament a la roca (també te escales). Continuant cap a Navés trobem l’esglèsia de Santa Margarida de Navés (quan hi hem anat nosaltres ens l’hem trobada tancada) i seguint el riu Aigua d’Ora per una carretera molt bonica però amb força corbes, a mà esquerra trobem el Monument dedicat al Comte Guifré (un monolit a peu de carretera) i baixant per un caminet (impracticable per a cadires de rodes) l’ecomuseu format per un molí i una serradora molt antiga (si volem visites comentades caldria parlar amb la masia Mas Pujol). Al final de la carretera s’arriba a l’antic Monestir de Sant Pere de Graudescales, al peu de la Serra de Busa, però nosaltres no hi vam anar.
De tornada, una altra excursió és arribar-nos fins al Pantà de Sant Ponç, força a prop. En arribar a la presa podem deixar el cotxe (hi ha places reservades per a minusvàlids) i passejar pel damunt, veient l’aigua a una banda i el riuet a l’altre.

On dormir

Ens hem allotjat a la casa de turisme rural Casa Trullàs, que pertany al municipi de Clariana de Cardener, encara que es troba als afores. Es tracta de dos apartaments a peu pla, per a 6 persones cadascun. El terreny de l’entrada es de grava però el cotxe es pot deixar a la porta. En el que ens vam allotjar nosaltres, trobem un menjador-cuina molt ben equipat,(rentadora, nevera, rentaplats, microones…), dues habitacions (una de matrimoni i una amb dos llits), i dos lavabos. El wc te barres de subjecció peró la dutxa no està adaptada, te mampara i el plat no està  arran de terra. Els apartaments tenen molt bona vista, són molt tranquils i la casa dels propietaris està  just al darrera. De moment no hi ha piscina, peró si ens arribem fins al Pi de Sant Just (Olius), a 5 o 6 km direcció Solsona, trobem la piscina municipal a mà dreta de la carretera, al costat de l’Hotel i Restaurant El Pi. Pagant una entrada és oberta a tothom i accessible obrint una valla que els mateixos socorristes us ensenyaran.

On menjar

Nosaltres hem provat diversos locals, tots de bona qualitat:

Restaurant Sant Ponç. Ctra. de Manresa (C-55) km 41,7 – Solsona
L’accés més accessible al restaurant es per la porta lateral, ja que pel davant te un esglaó.
Restaurant Sant Antoni. Av. del Pont nº 11 – Solsona
Restaurant El Forn (Su). Es un restaurant molt concorregut i que també és Hostal. No podrem allotjar-nos perque no disposa d’ascensor. Només podrem accedir al restaurant. Te rampa d’accés, però haurem de tenir en compte que la porta s’omple molt de vehicles i podem trobar alguna petita dificultat a nivell d’espai per poder utilitzar la rampa.

Aixó es una petita mostra de restaurants. Us poden aconsellar a l’Oficina de Turisme o deixar-vos portar per la intuició.

Informació adicional

Unió de Botiguers i Comercial de Solsona

This is a sticky post! continue reading?

Sant Quirze de Pedret. Comarca: Berguedà . Dificultat: alta

La ruta per visitar Sant Quirze de Pedret només és apta per a persones amb esperit aventurer i necessitarem l’ajuda d’algú, ja que ens trobarem uns quants entrebancs.

Quan arribem a l’entrada del Pont de Pedret (que es troba tancat amb una cadena per evitar el pas incontrolat de cotxes), trucarem al telèfon mòbil nº 608.222.525 per avisar als guies de l’esglèsia que molt amablement ens vindran a despassar la cadena. Els únics cotxes que poden passar son els de persones amb dificultats de mobilitat. Hem de tenir en compte que el pont és molt estret i molt empedrat, però es pot passar bé amb el cotxe (perque ens fem una idea, un 4×4 passa just). No intenteu creuar a peu el pont amb la cadira de rodes perque no podreu, és empedradíssim. Després del pont seguirem per un camí asfaltat fins l’esglèsia. Allà  caldrà  pujar per un pendent amb gespa i a partir d’aqui és on necessitarem l’ajuda de l’acompanyant. Un cop a la porta caldrà  pujar 8 graons. La visita és de pagament. Per tornar al pont seguirem el mateix procediment.

Al Santuari de Queralt es pot accedir amb cotxe fins el mirador sense cap problema. A partir d’aqui no vam poder continuar la visita ja que el petit funicular que porta fins el Santuari estava espatllat. Segur que a hores d’ara ja funciona, ens hem proposat repetir la visita qualsevol dia d’aquests.

16/05/2010. Hem llegit al web de l’oficina de turisme de Berga, que el petit funicular funciona, excepte els dilluns (tancat per festa setmanal) i que han habilitat unes rampes per persones amb discapacitat per accedir a l’Esglèsia des del funicular. Més informació

On menjar

Restaurant de Muntanya Els Roures. Crta Rasos de Peguera Km 4. Espinalbet. 08619 Castellar del Riu. Telf. 938.213.561 – Fax. 938.212.597 – Tancat dijous per festa setmanal.
Aquest restaurant no està  adaptat, però es pot accedir sense moltes dificultats. L’unic esglaó que trobarem és a la porta principal. L’interior es molt gran. Aconsellem reservar taula ja que és molt conegut i s’omple sempre. També aconsellem al reservar, que comuniquem que anem amb cadira de rodes, perque ens posin al menjador central, ja que hi ha menjadors addicionals, que no estan al mateix nivell. Hi ha lavabo adaptat, és a l’exterior i disposen d’un elevador per accedir-hi (aquesta informació ha estat facilitada pel propi establiment i nosaltres no podem confirmar quina es l’adaptació del lavabo). A més a més, tenen uns apartaments de muntanya accessibles per a persones amb disminució. Si us voleu posar en contacte amb ells, aqui teniu el seu correu: info@elsroures.com

Restaurant Cal Batista
C/Raval s/nº. 08696 Bagà  (Barcelona).Tfn 93.824.41.26 – Fax 93.824.45.48
Restaurant de Cuina casolana. Les especialitats són les truites de Bastareny i els peus de porc. Es pot menjar menú i a la carta. Disposen de 14 habitacions (a la primera planta i sense ascensor). El restaurant sí que és accessible per a cadires de rodes, tenen lavabo adaptat i aparcament (informació facilitada pel propi establiment) S’admeten targetes. No accepten gossos i està  obert tot l’any.

On dormir

Càmping Berga Resort. C-16 (Antiga C-1411 – Eix del LLobregat) Km 96.3 08600 Berga.
Telf. 938.211.250 – Fax: 938.222.388. Email: bergaresort@bergaresort.com
El complex turístic Berga Resort es troba just darrere de l’oficina de Turisme del Berguedà  que hi ha a peu de carretera. Es un càmping molt gran i amb molts serveis. Hi ha la possibilitat d’allotjar-se en tendes de campanya, en roulottes, en casetes de muntanya o en petits xalets. Per a una persona que va amb cadira de rodes, l’allotjament adequat serà  el xalet, ja que només tenen un parell de graons per accedir-hi, pero el càmping proporciona una petita rampa de fusta per col.locar a la porta (l’hem de demanar). El cotxe es pot deixar molt a prop.
El xalet per dins te dues plantes (a la superior només s’accedeix per una escala tipus vaixell). La planta baixa (menjador i cuina) permet que una persona en cadira de rodes pugui estar còmodament. També hi ha dues habitacions (una amb dos llits) i una altra amb lliteres i un lavabo amb dutxa. Una petita dificultat que trobarem és l’amplada de les portes, ja que son estretes; dependrà  de la mobilitat de cada persona. Aquest xalet només està  indicat per a persones que puguin caminar una miqueta. El càmping també te uns serveis completament adaptats dels quals proporcionen la clau a l’usuari que els necessiti.
Entre d’altres serveis, hi ha una piscina per a adults i un altre per a infants, tres pistes de tennis, gimnàs, sala d’aeròbic, sauna, restaurant i cafeteria, zona d’aigües – spa.
El restaurant es troba a peu pla i és molt gran. A la cafeteria s’hi pot accedir mitjançant dues rampes, la primera de les quals, es excessivament empinada (necessitarem ajuda per pujar i baixar). Des de la cafeteria es pot accedir al gimnàs, a la piscina coberta, a la sala d’aeròbic i a la sauna, tot amb accés pla.
A l’exterior del recinte, destacarem que a la recepció, millor entrar pel menjador, ja que la porta principal te un esglaó molt alt a l’entrada. També hi ha una botiga de menjar preparat, amb graó alt a la porta. Per bellugar-nos per dins el càmping haurem de tenir en compte que es troba al vessant d’un turó i que per tant els carrers fan pujada o baixada, depenent del sentit de la marxa. A l’asfalt hi trobarem de tant en tant, els tí­pics obstacles que es posen per evitar que els vehicles corrin, i que els usuaris de cadires de rodes també hauran de superar.

This is a sticky post! continue reading?

Els Castells de la Segarra. Dificultat: fàcil (només en cotxe. És una ruta per veure’ls exteriorment)

La ruta dels Castells de La Segarra és per fer bàsicament en cotxe, ja que la majoria d’edificis que ens interessen són privats i no permeten visita, o bé si en permeten resulten impracticables en el seu interior ja que presenten moltes escales. Es troben tots força a prop els uns dels altres, de manera que els podem veure en una sola jornada. Nosaltres vam partir de la casa de turisme rural Cal Maso d’Hostafrancs (Lleida) on ja vam aconseguir el planell de la ruta (sinó el podem aconseguir per internet a la web dels Castells o a les oficines de turisme). Tots els castells estan a la vora de la carretera o dins nuclis de població petits. Els principals són: Florejacs (permet la visita però no és apta per a cadira de rodes), Les Sitges, Concabella (en restauració), Montfalcó, Pallargues, Vicfred i Ratera. També podem veure l’esglèsia romànica de Sant Esteve de Pelagalls.

On dormir

L’allotjament triat és un apartament rural per a quatre – sis persones que es troba al municipi d’Hostafrancs. Consta d’una planta baixa amb cuina- menjador, una habitació amb llit de matrimoni i llit individual, i un lavabo amb dutxa totalment adaptat. Per una escaleta interior tenim accés a la segona cambra al pis de dalt (impracticable per a cadires de rodes).
A l’exterior tenim la piscina per gaudir-ne els xafogosos dies d’estiu. El cotxe es pot deixar en un cobert molt gran. L’apartament es troba dins una explotació ramadera dedicada als porcs, les vedelles i els cavalls. Aquests cavalls són de la raça Apaloose. No us perdeu l’oportunitat que us brinden Ramon i Roser de conèixer de prop el bestiar, com els cavalls, els porcs i els garrinets.
També podeu passejar pel poble d’Hostafrancs, molt petitet i tranquil, i arribar-vos fins els marges del riu Sió (les cadires de rodes hauran de tenir en compte que el paviment del camí­ que ens hi porta sotrega molt).
Deixem per a una segona estada la visita a Cervera i Tàrrega, les poblacions més importants.

This is a sticky post! continue reading?

Ruta pels Aiguamolls de l’Empordà . Dificultat: fàcil

Aquesta ruta recòrre part dels Aiguamolls de l’Empordà , on observarem diferents tipus d’ocells i zones humides depenent de l’estació en que visitem el Parc. Nosaltres varem agafar una època bastant plujosa.
Primer, hem de comentar que un cop s’arriba als Aiguamolls de l’Empordà

Disposem d’un pàrking on deixarem el cotxe. Després ens dirigirem al Centre d’Informació. Allà  ens donaran un planell i ens explicaran els recorreguts més adients. Es recomana portar binocles per facilitar l’observació dels ocells (els podrem llogar si no en portem). Nosaltres recomanem el recorregut anomenat “La Massona” que ens permetrà  fer-nos una idea bastant aproximada de les dimensions del Parc. Hem de dir, no obstant, que no el vam fer sencer, sinó només fins a la meitat perque el Parc es força gran. Varem trigar una hora i mitja en anar i tornar. Si es fa sencer es deu trigar unes tres hores. L’hem fet a l’estiu i a l’hivern, i encara que faci fred és més bonic a l’hivern, només és  questió d’abrigar-se. A l’estiu correm el risc de que patim sequera i no es vegin gaires ocells.
Important: el camí és sorrenc i amb força pedregar, s’ha d’estar disposat a fer una mica de “trekking”. Les cadires que no tinguin rodes massisses tenen risc de punxar. I el que s’ha de tenir en compte sobretot, és que passarem bassals d’aigua (ens hauran d’ajudar a creuar-los perque les rodes s’enganxen). Per tant, la persona o persones que vagin amb nosaltres, que vagin ben calçats. La cadira queda força molla i el que és més problemàtic, plena de fang. Quan s’asseca és molt més difí­cil de treure i fins i tot pot immobilitzar les rodes davanteres. La recomanació és que al pàrking mireu de treure tot el fang possible i li passeu un drapet.


En el nostre camí­ trobarem diversos observatoris adaptats. Tenen rampes de fusta per accedir-hi (en algun cas massa empinada). Un cop a dins tenim espai per col.locar-nos amb la cadira i poder mirar per les finestres que estan una mica altes. Arribar a la finestra amb comoditat dependrà  de l’alçada de la persona. Si no s’hi arriba també et pots endur un coixí o un sobre seient. Des d’allà  veurem els ocells i si és amb binocles molt millor. Si el recorregut el feu a l’hivern i torneu quan el sol ja es pon, el paissatge és fantàstic, amb els ocells que van d’una banda a l’altra sota la llum del crepuscle.

On menjar

Restaurant El Nou Pinell. Carrer Escoles nº 1. Sant Pere Pescador (Girona) Telf. 972 550 227

No queda al costat, però trobem que és una bona opció. Es un local senzill amb la relació qualitat-preu bona i amb lavabo adaptat. Te un graó a la porta que amb ajuda es pot pujar. I sinó, sempre podem demanar que ens obrin la porta lateral, que és a nivell de carrer.

On dormir

Casa de turisme rural Mas Alba.
Vilademuls – Terradelles (Mas Huguet) 17468 – Girona Telefon: 972 56 04 88
El poble on es troba Mas Alba és molt petit i no tindreu problemes per localitzar la casa. A l’entrada té pàrking per deixar el cotxe. Encara que el terra és de grava, podem deixar-lo ben a prop de la porta, on ja hi ha pedra. La casa és enorme, però la part dedicada a turisme rural, només es troba a la part de baix, per la qual cosa gairebé tota la casa és a peu pla. Te diverses habitacions, totes amb bany, un menjador on tots els hostes sopen i esmorzen junts, una habitació de jocs (és la única cambra que te dos graons a l’entrada) i una esplanada molt gran al darrera.
Les habitacions són molt acollidores i tenen el nom del que hi havia antigament (El Rebost, La cort dels vedells…). La cambra més adient per a cadires de rodes és precisament El Rebost, perque és força ample i té el bany també amb porta ample i la pica sense peu. Te dutxa, per la qual cosa, necessitarem una cadira de plàstic per posar-la a dins i poder dutxar-nos amb comoditat.
La casa és rústica, i els propietaris (que viuen al pis de dalt) són molt amables.
Al vespre, quan els hostes es reuneixen en una taula llarga, és l’hora de compartir experiències davant d’un bon sopar i després encara podrem xerrar davant la llar de foc.

Can Navata
Baseia s/nº SIURANA D’EMPORDA- Telèfon 972 52 51 74 – Fax 972 52 57 56
Totes les habitacions de Can Navata, són a la planta baixa, i una està  adaptada; te un llit de matrimoni i dos d’individuals. La cambra de bany és amb dutxa, amb una cadira de plàstic. El vàter te barres de subjecció i el mirall del lavabo està  inclinat.
Informació facilitada per la propietària de la casa

Què comprar

Articles de natura sobretot relacionats amb els ocells a la botiga del Cortalet (Centre d’informació dels  Aiguamolls)

This is a sticky post! continue reading?

Parc Nacional d’Aigüestortes. En preparació.

Per remodelació de la ruta, no estara disponible la anterior informació. En breu tindreu de nou la publicació.
Disculpeu les molèsties.

This is a sticky post! continue reading?

l’Estany d’Ivars, Linyola i les Bodegues del Castell del Remei. Dificultat: mitjana

La primera visita de la ruta la vam fer a l‘Estany d’Ivars i Vilasana, que te una curiosa història, ja que va ser dessecat l’any 1950 i recuperat recentment. És un espai força gran, amb molts ànecs i ocells (visita indispensable per als amants de l’ornitologia).
Aixó sí­, porteu una bona gorra o barret perque cau un bon sol i fa molta calor (si podeu escollir, potser millor hi aneu un dia que faci núvol). Hi ha pàrking a les dues bandes de l’Estany, i també hi ha una caseta d’informació i lavabos. Aixó sí­, les persones que siguin usuàries de cadires de rodes hauran de tenir en compte una sèrie de recomanacions: l’accès des del pàrking fins al camí­ de l’itinerari principal te unes pedres que fan impracticable circular-hi, us hauran d’ajudar aixecant les rodes petites una bona estona (si porteu una cadira elèctrica també ho teniu complicat i amb la dificultat afegida de que no us poden ajudar aixecant les rodes). El camí­ tampoc és fàcil perque te molts trossos amb grava però a poc a poc i amb calma es pot anar fent. Per descansar de tanta sacsejada us recomanem fer una parada fotogràfica als embarcadors on teniu bones vistes de l’Estany. Després de la visita naturalí­stica, també us proposem una visita gastronòmica-cultural a les Bodegues Castell del Remei. Hi podeu dinar molt bé (i hi ha lavabo adaptat), visitar el seu llac amb ànecs i cignes (per si no en tenieu prou amb els de l’Estany d’Ivars!) i sobretot, visitar les Bodegues. Per als usuaris de cadira de rodes us obriran una porta per la banda del darrera i a partir d’allà  tota la visita és a peu pla (dura una mitja hora). El que és impracticable és la botiga ja que te 5 graons a la porta peró de ben segur que si voleu comprar vi el guia que fa la visita us la proporcionarà  sense problemes. La darrera visita és de caràcter molt lúdic. Es tracta del Museu del Joguet i els Autòmates de Verdú, municipi també conegut per la seva ceràmica. Es troba en una casa del poble de tres plantes i està completament adaptat. La col.lecció Mayoral està composta de joguines antigues (la majoria de la primera meitat del segle XX) i objectes com plaques de matrí­cula, anuncis, banderins i retallables de futbol, atraccions de fira…i sobretot, autòmates (consulteu els horaris en que es poden veure en moviment). El cotxe el vam poder deixar a la porta. És un Museu preciós que a nosaltres ens ha encantat.

On dormir

L’allotjament triat és l’Hotel Cal Rotés de Linyola, un esplèndid hotel rural amb només sis habitacions. Està  adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i encara que no te pàrking, el cotxe es pot deixar en un carrer molt a la vora. L’atenció és immillorable, i les instal.lacions molt boniques i acollidores. La Maite, la Directora de l’Hotel, s’encarrega d’ensenyar-nos tot l’hotel perque ens hi trobem com a casa. L’ascensor arriba fins la piscina coberta i tenim servei de barnús i sabatilles. Dependrà  de la mobilitat de cada persona que es pugui posar dins l’aigua ja que no hi ha cap aparell específic per a persones amb dificultats. L’Hotel no te cuina propiament, però si hi volem dinar o sopar, ho podem encarregar sense problemes. L’esmorzar és molt bo i també el serveixen a les habitacions. Tots està  cuidat amb el màxim detall per fer de la nostra estància un molt bon record.

On menjar

Castell del Remei. C/Unic s/n. Penelles – Lleida. Telf. 973 71 81 65.

El restaurant pertany a les Bodegues i s’hi celebren nombrosos actes (també hi ha una esglèsia). El cotxe es pot deixar molt a prop i abans de dinar (procureu reservar) es pot visitar el llac amb animalons que hi ha al costat, especialment ànecs i oques. El restaurant està adaptat, lavabo inclós. El menjar és bo i abundant, i es pot acompanyar amb els vins Torre del Remei, naturalment.

This is a sticky post! continue reading?

Ruta amb nens. Visita al zoo de Barcelona. Dificultat: fàcil

Data de la realització de la ruta: Gener 2007
Aquesta ruta està  especialment indicada per fer-la amb nens encara que els animals la veritat és que ens agraden a tots.
El Zoo és troba dins el recinte del Parc de la Ciutadella, entrant per la porta principal (C/Marques d’Argentera amb Passeig de Circumvalació) a la dreta. El cotxe (amb la targeta identificativa pertinent) és pot deixar a les places reservades que hi ha al davant. Seguiu sempre les indicacions de la Guàrdia Urbana perquè la circulació de vehicles dins del parc està  restringida.

El Zoo és força gran i amb avingudes amples, permet la circulació de les cadires de rodes o dels cotxes de nen petit sense gaires problemes. Davant del recinte d’alguns animals, hi ha plataformes de fusta una miqueta més enlairades per a una millor observació.
Cal tenir en compte que l’entrada al terrari, on podrem veure cocodrils, serps i molts altres rèptils, cal fer-la per la porta de sortida que és on hi ha la rampa.
En el cas de l’aquari on es fan les exhibicions dels dofins, cal anar abans de que comenci l’espectacle a la persona encarregada de la porta (hi ha escales) que ens obrirà  una entrada alternativa. Un cop a dins ens situaran a primera fila.
De totes formes, hi ha un dels pabellons del Zoo (entrant a la dreta) que te escales i és l’únic que no permet l’accés. Tampoc estan adaptats els cotxes de lloguer que recorren el recinte.
La sortida es fa per la botiga, també adaptada, on podrem caure en la temptació d’endur-nos un record degut a la gran quantitat d’articles relacionats amb els animals del Zoo Per a més informació podeu consultar el web del Zoo

This is a sticky post! continue reading?

Termalisme a Caldes de Montbui. Dificultat: mitjana

Caldes de Montbui És un municipi que es troba força a prop de Barcelona, per la qual cosa les persones que visquin a la capital ho tenen molt fàcil. Es pot fer una visita en un sol dia perfectament, a no ser que volguem allotjar-nos en algun dels balnearis que han fet famosa la població.
El primer a destacar és que hi ha un pàrking públic (una mena de descampat) amb reserva per a cotxes amb distintiu ben senyalitzada. És bo de saber perque no sempre és factible aparcar el cotxe al carrer. El primer que farem és adreçar-nos a la plaça de la Font del Lleó (amb l’aigua que surt a 74 graus centí­grads de temperatura).

Atenció al paviment que és de llambordes i costa molt fer anar la cadira de rodes pels problemes que esmentem normalment amb aquest tipus de terra: les rodes es queden clavades entre llamborda i llamborda.

A la font no s’hi pot baixar perque hi ha escales per totes dues bandes, però es pot veure desde dalt. Si volem tocar l’aigua haurem d’omplir un got sempre anant amb molt de compte perque crema (de la Font surt fum i tot). A l’altre banda de la plaça tenim el Museu Thermà lia. Te 3 plantes dedicades al pintor i escultor modernista Manolo Hugué, que va passar llargues temporades a la vila, i on fins i tot podrem veure un video sobre la seva vida. Aquestes tres plantes estan totalment adaptades amb ascensor. A la planta baixa hi ha lavabo també adaptat (no us perdeu anar-hi, perque s’hi conserven tres banyeres enrajolades del segle XVIII de quan l’edifici havia estat hospital per a persones humils). Es conserven perfectament i les podem veure a través d’un vidre que hi ha a terra.

La planta soterrània, on es poden veure restes romanes i on precisament s’explica el tema de les aigües termals, no és accessible perque l’unica opció és baixar-hi per les escales, per tant, les persones en cadira de rodes no la podran veure. Un altre patrimoni important de la vila son les termes romanes però en el moment en que nosaltres les vam visitar estaven tancades per obres. Un altre visita que es pot fer es el pont romànic que es troba a la sortida de la vila (s’hi pot arribar a peu. Llàstima que no el podrem veure en tot el seu esplendor perque al damunt s’hi han fet afegits de diverses èpoques que li resten estètica.

On menjar i on allotjar-se

Caldes de Montbui és la vila balneària per excel.lència. Nosaltres no ens vam allotjar a cap establiment per la qual cosa tot seguit us posem el llistat de balnearis i haureu de trucar per informar-vos del nivell d’adaptació i els preus.

Balneari Broquetas.
Telf: 93.865.01.00 – Fax: 93.865.23.12

Balneari Forns Telf. 93.865.01.50 Fax. 93.865.08.16

Termes Victoria.

Telf. 93.865.01.50 – Fax: 93.865.08.16

Hotel Vila de Caldes
Telf. 93.865.41.00 – Fax: 93.865.00.95

Adreces d’interés

Web de Caldes de Montbui

Museu Thermàlia
Plaça de la Font del LLeó nº 20. 08140 Caldes de Montbui
Telf. 93.865.41.40 – Fax: 93.865.34.00
email: m.caldesm@caldesm.diba.es

This is a sticky post! continue reading?

Enllaços pràctics al Facebook

Hola,

aquesta vegada no us parlarem d’una ruta que haguem fet, sinó d’un recull d’enllaços útils en un grup del Facebook on també col.laborem. Es diu “Turismo accesible en España” i en la part de fòrums te molts apartats, tots dedicats al turisme. Hem tingut problemes que de moment no hem conseguit solventar, ja que ens van desaparèixer algunes informacions pel tema de la normativa de Facebook (si la mateixa persona posa  massa comentaris seguits en un fòrum ho deuen considerar una mena de “propaganda” i ho van esborrar). I és TAN dificil pretendre parlar amb Facebook…vam enviar un munt de mails per recuperar la informació però ha estat inútil. Esperem que no ens torni a passar.

El grup és en castellà  perque la intenció és que les dades siguin de tot l’Estat.

No cal dir-vos que en aquest fòrum tothom hi pot participar, comentar les seves experiències personals, els llocs on ha trobat facilitats (o no), allotjaments, transports, esports…en fi, de tot una mica.

I evidentment, també us animo a participar aqui, a Turismefàcil.

Moltes gràcies.

This is a sticky post! continue reading?

Sant Pau del Camp. Un bocinet d’història. Dificultat: fàcil

L’entrada al Monestir es fa pel carrer Sant Pau. Hi ha una rampa llarga que salva els graons de l’entrada. Després ens hem d’adreçar a una porta secundària (està  indicat) en la que -aqui sí- haurem de pujar dos graons (necessitarem l’ajuda d’algú si anem en cadira de rodes) i un altre al claustre, després ja és tot a peu pla. Cal pagar 3 euros per entrar.
Fem una mica d’història -segons ens expliquen en el fulletó que ens proporcionen amb l’entrada
“La documentació que existeix sobre el Monestir de Sant Pau del Camp és escassa i confusa. Fou fundat pel comte Guifré-Borrell entre el 897 i el 911 tal com es pot comprovar a la làpida funerària d’aquest comte, trobada el gener de 1596 i que actualment és adossada al mur del braç esquerre de l’esglèsia, sota el creuer.
Des que fou fundat i fins al saqueig dut a terme per Al-Mansur, l’any 985, no hi ha cap document escrit, de manera que només se sap que era una simple esglèsia que no va acollir cap comunitat fins a la seva fundació.

Els nobles Geribert Guitard i la seva esposa Rotlandis, fundadors de la casa dels Bell-lloc, el reconstruïren i l’uniren al monestir de Sant Cugat del Vallès per tal que es pogués constituir una nova comunitat monacal.

Aquests nobles, com a donació, el col.locaren sota la protecció i la tutel.la de la Santa Creu, de forma que el monestir podia funcionar de manera totalment autònoma.

Al segle XIII ja no depenia de Sant Cugat i l’any 1490 a Sant Pau se celebrà  l’últim capítol general de les dues províncies eclesiàstiques de Tarragona i Saragossa. L’any 1508 s’uneix a Montserrat; l’any 1593 una altra vegada a Sant Cugat i l’any 1617 depèn del monestir de la Portella del Berguedà . Els monjos l’abandonaran definitivament a causa de l’exclaustració el 1835. L’any 1879 fou declarat Monument Nacional.”

This is a sticky post! continue reading?

Museus Industrials a Catalunya. Dificultat: fàcil

En aquest itinerari (que és molt llarg) anirem afegint els Museus i equipaments que anem visitant de mica en mica. Tots ells pertanyen a la Xarxa XATIC de Turisme Industrial que forma part del nostre patrimoni. De moment comencem amb el MNATEC de Terrassa que és el més important i després seguim amb el Museu Industrial del Ter a Manlleu.

  • MNATEC
    El Museu de la Ciència i de la Tècnica està  situat al centre de la ciutat de Terrassa. Està  molt ben comunicat amb Barcelona (recomanem consultar l’apartat ACCESSIBILITAT del web dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Aquests ens deixen a la mateixa Rambla d’Egara. El Museu es troba al cantó dret de la rambla sortint dels Ferrocarrils (des d’una altra localitat de la provinci­a de Barcelona, també podrem arribar amb els Ferrocarrils però haurem de fer enllaços perque no arriba directament, com per exemple des de Sabadell.)
    Un cop arribat al Museu, que és una antiga fabrica modernista, haurem de creuar el pati per arribar a les guixetes. El paviment és de llambordes, però no ens costarà  gaire perque el tram és força curt. Un cop pagat el preu de l’entrada que varia en funció de si som estudiants, pensionistes o no, podrem començar a gaudir d’aquest meravellós museu. És una experiència visual, on a més a més d’aprendre i recordar com era la vida dels obrers d’abans, també ens explica tot el que està  relacionat amb la ciència i la tècnica (invents, energies, maquinària, transport…) El museu és molt gran, i no te barreres arquitectòniques.

    A més a més d’exposicions permanents, el Museu programa una sèrie d’exposicions temporals, i d’altres històriques, com per exemple les de 40 anys del Scalextric, el color de la ciència, el patrimoni industrial a Sardenya, etc.

  • Museu Industrial del Ter
    El Museu Industrial del Ter es troba a Manlleu (Osona) i forma part, com tot el que surt en aquest llarg itinerari, de la Xarxa de Patrimoni Industrial.
    Està  adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i te dues places d’aparcament reservades al davant. També hi ha wc adaptat.
    Hi podrem veure la història de les fàbriques (sobretot de filatures de cotó) que al segle XIX i principis del XX s’aprofitaven de la força de les aigües del Ter per moure la maquinària.
    A la segona planta també hi ha una exposició sobre els rius mediterranis.
    En sortir del Museu us recomanem fer una passejada per l’anomenat Itinerari Industrial del Ter, un camí pla que transcòrre pel costat del riu. Forma part d’un GR; no és accessible sencer, però la part dins del municipi no presenta dificultats per a cadires de rodes i és molt bonic. Es poden veure molts ocells (gavines, martinets, bernats pescaires…) i si el riu va ple, fa goig poder contemplar les seves aigües. Per l’altra banda passarem pel davant d’altres fàbriques i dels antics safarejos.
    D’aquest itinerari també us n’informaran al mateix Museu, que a més és Oficina de Turisme.

    No us posem on menjar o dormir perque el dia que vam fer aquesta excursió portavem entrepans i vam anar i venir en un sol dia.

  • This is a sticky post! continue reading?

    Visita a la Fundació Godia. Dificultat: Fàcil

    Fotografies

    Aquesta visita no te fotografies perquè la Fundació és una entitat privada que no permet fer-ne a l’interior. Estem pendents de que ens les facin arribar, si volen.

    La Fundacó Godia reuneix una col.lecció molt important d’art gràcies al bon gust i la inversió que va fer el Senyor Godia (1921-1990), antic corredor de curses de cotxes.
    Es troba en un edifici senyorial de l’Eixample, la Casa Garriga Nogués, totalment remodelat (només per veure l’edifici ja valdria la pena la visita). Està  totalment adaptada.
    A la planta baixa, després d’haver pagat l’entrada (una mica cara, això sí), podem veure un audiovisual sobre la vida del Senyor Godia (atenció als usuaris de crosses, no hi ha seients) i la sala d’exposicions temporals. Després agafarem l’ascensor per poder veure les altres plantes amb col.leccions de ceràmica, escultura i pintura de diferents estils i èpoques (romànic, gòtic, del segle XIX…). També hi ha la possibilitat de fer visites comentades.
    No us perdeu el pati posterior, hi ha una escultura metàl.lica en la que es reflecteixen els edificis del voltant.

    This is a sticky post! continue reading?

    L’Alt Berguedà , naturalment. Dificultat: les mines de Cercs, fàcil. D’altres llocs, impracticables.

    Aquesta vegada hem recorregut una mica la comarca del Berguedà  durant un cap de setmana.

  • Berga, la capital de la comarca, no l’hem visitada ja que era època de Patum i aixó significa molta gent i moltes empentes (les aglomeracions no són gaire recomanables per a un usuari de cadira de rodes). A més a més, els petards no són el meu fort. Per tant, queda pendent per un altre cap de setmana juntament amb d’altres llocs que no ens ha donat temps a veure. Feta aquesta introducció, passem a comentar el nostre cap de setmana. Primer , com sempre, us ensenyem les fotografies, que són una part molt important de les nostres sortides.
  • El nostre punt de partida ha estat  Borredà  on estava l’allotjament triat.
    De camí, vam fer una aturada a l’embassament de La Baells, alimentat pel riu Llobregat. Estava ben ple i amb una comporta oberta, perque aquest any ha plogut molt.

    A partir d’aqui  ja podem començar la nostra ruta. Enfilem cap a Sant Jaume de Frontanyà, el municipi més petit de Catalunya, situat a la carretera BV-4656 que comunica amb Borredà  o amb la Pobla de Lillet per una pista forestal, recentment asfaltada. Trobarem com a destacable l’esglèsia del mateix nom, que podrem visitar perque han fet un nou accès amb rampa per una porta lateral. Atenció perque la clau ens la facilitaran a la Fonda Antiga Casa Marxandó , a canvi de deixar algun document personal. Algú haurà  d’anar per nosaltres a buscar la clau, ja que la Fonda NO està  adaptada, es troba en un primer pis i sense ascensor.

    Marxem de Sant Jaume de Frontanyà, per seguir cap al Museu del Ciment Asland de l’anomenat Clot del Moro. Es troba entre La Pobla de Lillet (on tampoc podrem visitar els Jardins Artigues de Gaudí perque hi ha moltes escales) i Castellar de N’Hug. Si ens remuntem històricament, la fàbrica va tancar cap al any 1980 i s’han conservat les seves restes que tenen un aspecte fantasmagòric espectacular. Només podrem visitar part del Museu ja que la majoria de les seves instal.lacions no són accessibles en cadira de rodes (és molt estret i no es pot adaptar de cap manera). Recomanem, aixó si, de tornada cap a Borredà , aturar-nos molt a prop de la fàbrica on tindrem una vista molt impactant.

    Ja posats a viure emocions, una de les altres visites que podem fer es la Mina de carbó de Sant Corneli.

    La colònia de Sant Corneli es troba molt a prop de la térmica de Cercs (està tot indicat). Al davant del Museu hi ha places reservades d’aparcament per a cotxes de minusvàlid amb distintiu. Tot està  asfaltat i amb rampa per accedir-hi sense dificultats. Primer de tot podrem veure l’exposició dedicada al carbó, a la constitució de l’empresa, i a la maquinaria d’extracció. En aquesta part també hi ha un audiovisual de gairebé 30 minuts (hi ha cadires per seure). Després seguirem per la part dedicada a la vida a la colònia, menys tècnica i més sentimental, on podrem veure el despatx del propietari, el Sr. Olano, la reproducció del dispensari, el pupitre de l’escola, i moltes fotografies, entre d’altres. També hi ha una sala dedicada als moviments obrers de la Mina (especialment als tristos fets de 1932) on ens passaran un altre audiovisual de 15 minuts molt interessant. Hi ha dos bancs per seure. I a la part final tenim el pis del miner, amb la cuina, les dues cambres, el lavabo i el rebost. Et sents ben bé transportat a una altra época, no tan llunyana. Hi són presents molts elements dels quals hem sentit parlar als nostres pares i avis: la cuina de carbó, la tassa de vàter amb tapadora, els aparells de ràdio enormes…fins i tot hi ha un calendari de paret de l’any 1944!. Després ens toca agafar el tren (quan treieu l’entrada us diran quin numero de viatge us toca, i quan surti us vindran a buscar, no hi ha problema). Per arribar fins al vagó s’ha de fer trekking pel damunt de pedres i fustes, no és un tros gaire llarg, però els usuaris de cadira de rodes necessitareu ajuda imprescindiblement. Ens han dit que estan pendent d’acabar-ho d’arreglar perquè no sigui tan dificultòs. Per pujar al vagó hi ha un elevador manual, molt rústic però força efectiu, que manipula el conductor del tren. I cap a dins, amb casc i tot (la visita és guiada). Quan arribarem al final del túnel ens tornaran a baixar pel mateix procediment. Hi ha un “carril” asfaltat per poder fer tot el recorregut sense problemes. L’interior de la Mina és molt humit i fred. Hi podrem veure l’evolució de la tècnica d’extracció del carbó des de mitjans del segle XIX fins als anys 90 del segle passat. Fins i tot veurem una demostració de “demolició” amb explosius. En sortir, la mateixa sirena que sentien els miners ens farà  saber que ja podem marxar cap a casa.

    També tenim publicades més rutes relacionades amb el turisme industrial, la dels Museus Industrials a Catalunya i la del Museu de la Ciència i de la Técnica de Terrassa.

    On dormir

  • Cal Jaume Coll. No és una casa adaptada, però és minimament accessible amb ajuda. Te dos pisos però tres de les habitacions són a la planta baixa (a l’anomenada “burgundy” es pot deixar el cotxe a la porta). Hi ha una sala amb televisió i dos menjadors també en aquesta mateixa planta, tot i que per accedir a un d’ells cal baixar dos graons. Tota la casa és de pedra, molt maca, però amb un paviment molt desigual. Les rodes petites de la cadira de rodes s’hi encallen sovint, igual que a la porta d’accés. A l’exterior hi ha una esplanada de gespa molt gran, una terrassa i uns recintes amb animalons: una burreta, gallines i porcs vietnamites. El menjar és molt bo i si us quedeu a dinar o a sopar ja us diem que no parareu de sucar pa!

    Que comprar

  • Nosaltres us recomanem els embotits i el pa que podeu comprar a les forns i botigues de Vilada o Borredà .
  • This is a sticky post! continue reading?

    Façanes barroques serigrafiades de Ciutat Vella. Dificultat: fàcil

    Aquest itinerari està basat en el que ha publicat la revista Descobrir Catalunya de juny 2010.

    03 de juliol de 2010

    Hem penjat la segona part de la ruta, les façanes del cantó del Barri de la Ribera.

    Moltes vegades passegem pels llocs sense aixecar la vista, fixant-nos només en el que tenim a l’alçada dels ulls. A Ciutat Vella  (i en d’altres zones de Barcelona també) hi ha molts edificis amb valuoses serigrafies, algunes d’elles restaurades i d’altres molt malmeses. El Districte antic en general pateix una degradació constant de la qual les façanes en mal estat només en són una mostra. Es necessitaria molta més inversió (i molt més civisme) per tenir una Ciutat Vella de la qual ens puguem sentir orgullosos.

    Les façanes les hem vist a peu des del carrer, per la qual cosa els usuaris de cadires de rodes només tindran la problemàtica que presenti cadascuna de les voreres (en aquest cas, poques, perque la majoria tenen baixadors).
    El nostre recorregut ha estat el següent:

  • Carrer del Carme, 31
  • Carrer Portaferrissa, 1
  • Carrer del Pi, 1
  • Carrer del Call, 14
  • Carrer Banys Nous, 1
  • Carrer Escudellers, 8
  • Carrer Carabassa, 7 (en aquest carrer el paviment és bastant desigual, cal anar amb una mica de compte).
  • Al barri de La Ribera podem trobar

  • Via Laietana, 50 (casa de l’antic Gremi de Velers)
  • Sant Pere més Baix, 46
  • Petons, 6
  • Blanqueria, 14
  • Flassaders, 13
  • Fossar de les Moreres, 10
  • Pels amants de la fotografia aquesta ruta significa un repte, perquè alguns dels carrers pels que passarem son estrets i la dificultat tècnica per fer la foto és alta.

    Per que us sigui més fàcil trobar els carrers us oferim un vincle cap a GoogleMaps

    This is a sticky post! continue reading?

    Besalú, vila medieval. Dificultat: força difícil

    Avui us expliquem la nostra sortida a Besalú, una vila medieval molt ben conservada.  Nosaltres hi vam anar per la C66, però preferim adjuntar-vos un mapa on podreu veure quina carretera es la que més us convé.

    El que hem de destacar abans de res, és que Besalú no és gaire còmode per a cadires de rodes pel problema del paviment (l’empedrat d’alguns carrers són pedres de riu separades i polides, els típics còdols, on les rodes s’enganxen i amb una mica d’humitat, les persones també rellisquen). Fet aquest aclariment comencem.

    El que més crida l’atenció només arribar a Besalú és el pont sobre el riu Fluvià . A l’esquerra teniu una esplanada amb bar des d’on surt el trenet turístic Bisuldunum (no està  adaptat). També hi ha pàrking.

    Dins de la població, hi ha un parell de places també reservades per a persones amb targeta identificativa d’aparcament, una d’elles a la paret mateixa del Monestir de Sant Pere.

    A la Plaça de la Llibertat (paviment prou llis, i per tant, accessible), trobem l’Oficina de Turisme (hi ha rampa per un lateral de la porxada i tenen wc adaptat). Allà  podem conseguir un plànol de la població.

    Nosaltres vam veure els edificis bàsicament per fora degut a les complicacions del paviment i al desnivell de molts carrers. Entre d’altres, tenim el Monestir que ja hem anomenat, la Casa Cornellà  i l’Esglèsia de Sant Vicenç. També ens vam poder atansar fins el Molí­ que obren si vas amb una visita comentada (us hi podeu apuntar a l’Oficina de Turisme però tingueu en compte que a  molts llocs no hi podreu accedir). Nosaltres ens vam esperar a la porta fins que un grup va venir de visita. No està  adaptat, si aneu en cadira de rodes només podreu veure la planta baixa i amb prou feines perque el terra també és de pedra antiga.

    Amb la Sinagoga i els banys jueus passa el mateix, és el problema que tenen les viles medievals.

    L’altre curiositat del municipi és el Museu de la Miniatura i la Microminiatura. És completament pla, però els objectes que s’han de mirar són dins unes urnes altes amb lupes o microscopis, per la qual cosa, una persona usuaria de cadira de rodes, només ho podrà  veure parcialment.

    La nostra recomanació és que ho mireu lateralment (així­ si que us adonareu del increïble tamany diminut que tenen les peces) i per veure l’augment, mireu les fotografies de l’entrada. Aquells que es puguin aixecar de la cadira ho hauran de fer davant de cada urna per poder arribar a mirar per les lupes. És complicat d’adaptar, però nosaltres creiem que posant doble lupa o doble microscopi a cada banda a diferent alçada, potser s’hagués pogut solventar d’alguna manera.

    De totes maneres, com al Museu són conscients del problema, les cadires de rodes no paguen entrada.

    Aqui podeu trobar les visites a Besalú

    Web de la fira medieval

    Informació general sobre turisme a la vila

    On allotjarse

    Camping Besalú, accessible (segons la web. No ho hem comprovat).

    Hotel Comte Tallaferro – Grup Cal Parent. Accessible fins l’ultim detall segons expliquen al seu web (no ho hem comprovat).

    Hotel Cal Parent Resort . Amb zona d’aigues i accessible, segons la web (no ho hem comprovat).

    On menjar

    Nosaltres vam dinar en una terrassa molt acollidora del Restaurant Curia Reial. Bona relació qualitat-preu.

    Es troba a la Plaça de la Llibertat, 14. T. 972590263

    This is a sticky post! continue reading?

    Un exemple d’informació turística accessible: Lleidatur

    Avui no us volem parlar d’una ruta que haguem fet, ni d’un museu ni de cap parc en concret. Aquesta vegada el nostre post us vol parlar d’una iniciativa de Turisme de Lleida de la qual crec que molts municipis haurien de prendre exemple. Dins la seva web generalista Lleidatur, podem trobar un apartat de turisme accessible on es detallen els allotjaments (hotels i turisme rural) així com molts tipus d’activitats com el termalisme, el golf, les visites naturalístiques o els espais culturals.

    No podem evitar preguntar-nos per qué no es generalitza aquest tipus d’informació a molts altres ajuntaments. Si bé darrerament hem notat un canvi (acabem de rebre el programa d’activitats de la comarca de La Selva i com a mínim, en els allotjaments i restaurants han fet constar el símbol internacional d’adaptació) creiem que encara estem lluny del que seria desitjable, una total estandarització. Igual que es fa constar si les activitats són apropiades per fer amb nens (l’anomenat “turisme en família”, tan de moda) s’haurien de fer constar les característiques perque cada persona sapigués que es pot trobar. I que no ens faci por dir que una activitat és impracticable en cadira de rodes, més val saber-ho amb antel.lació que no pas anar-hi inútilment. Ja ens fem al càrrec de que les excursions per la muntanya, a no ser que es tracti d’una via verda, difícilment seran accessibles. Però les visites al patrimoni de molts municipis sí que ho pot ser, i en canvi, no ho fan constar.

    Resumint, encara hem de fer molt de camí per fer realitat la definició que Lleidatur fa constar a la seva pàgina: “el turisme és un bé social de primera magnitud que ha d’estar a l’abast de tots els ciutadans, sense que cap grup de població en pugui quedar exclòs, amb independència de les circumstàncies personals, socials, econòmiques o de qualsevol altra índole que concorrin en els seus components. Un entorn inclusiu d’oci és aquell en el qual totes les persones tenen cabuda i s’interrelacionen. En la gestió dels projectes d’oci, el foment de l’equiparació d’oportunitats i la participació son elements necessaris en la posada en pràctica de la filosofia de la inclusió”.

    This is a sticky post! continue reading?

    “Pobres corredors!!!” I les altres rodes què?

    Avui volem parlar d’un tema sobre el qual tots els usuaris de cadires de rodes (manuals o elèctriques) podrien dir la seva: els paviments. Tots sabem com de terrible és un sòl inadequat (bé, el mateix podrien dir els conductors de cotxes de nen petit o molts ciclistes amateurs): tremolors, vibracions, i sobretot, les temudes “enganxades” de les rodes del davant, les petites, que es queden travades amb el perill que comporta de caiguda. I si peses poc, no acostumen a ser caigudes senzilles, sinó que surts disparat de cara com si t’haguéssin catapultat. I què hem de dir de les punxades? L’únic remei és canviar les rodes (molt cares, com tot en ortopèdia) i posar-les massisses. Encara tremola més, però minimitzes el risc de punxades.

    Aquesta setmana, en ple Tour de França, em va fer gràcia llegir articles on es mostraven molt amoïnats pels ciclistes professionals que van haver de patir en pròpies carns durant uns kilòmetres el que significa un paviment de llambordes. Com a exemple, aqui tenim l’article del Mundo Deportivo:

    http://www.elmundodeportivo.es/gen/20100707/53959236235/noticia/los-adoquines-no-perdonan.html

    La frase més representativa és ” No llovió, lo cual agradecieron los corredores tras la experiencia de la víspera, pero la polvareda en los tramos de pavés resultó un tormento para todos al ser un obstàculo añadido a las tremendas vibraciones que provoca el adoquinado“.

    Tremendas vibraciones!!! Doncs sí­, sí­, per a ells i per a tothom.

    És per això que crec que s’hauria de tenir més en compte com pavimentem les superfí­cies, si pretenem que tothom pugui circular per tot arreu.

    Nosaltres, en les nostres excursions, ens hi trobem molt sovint. Ja sabem que cal respectar el patrimoni arquitectònic de nuclis medievals, o de castells i palaus, però hi ha solucions enginyoses que hem trobat en d’altres llocs i que també es podrien aplicar (ara penso en les passeres de fusta sobreposades sense tocar ni una sola pedra). O si es repavimenten carrers “imitant” l’estil antic, aprofitem per col.locar llosses amples i no llambordes.

    El mateix passa amb d’altres paviments, com la sorra, els còdols o la grava.

    Quantes vegades ens hem trobat que una casa de turisme rural està adaptada però han omplert el jardí de grava!!! I sap greu haver d’advertir que no és la millor solució a unes persones que han tingut la iniciativa de fer la seva casa accessible a tothom. Però nosaltres els fem l’observació, perque si no ho fem nosaltres, qui? I molts cops, simplement, la resposta és que no hi havien caigut.

    This is a sticky post! continue reading?

    Evolució positiva. Reflexions

    Fa uns vuit anys que vam començar el camí­ amb Turismefàcil, des d’aleshores han passat moltes coses en referència a la integració de les persones amb discapacitat, mobilitat reduïda o, segons la darrera definició, persones amb diversitat  funcional. Sigui quin sigui el nom que li donem, hi han hagut molts canvis. Llegir més

    This is a sticky post! continue reading?

    Besalú: pioners en adaptacions turístiques per a persones amb deficiències visuals o auditives

    Fa poc publicàvem un post sobre la nostra visita a la vila de Besalú. Tot i que va ser força dificultosa pel tema del paviment (ja sabeu, des d’aqui sempre reivindiquem el tema) ara ens hem de treure el barret davant d’una iniciativa pionera a tot l’Estat: les 15 guies accessibles per a persones amb deficiències visuals i auditives, fetes per l’empresa Multisignes. A part de facilitar la visita a aquest col.lectiu de manera local, a l’estar també disponibles en diversos idiomes, se’n podran beneficiar els possibles turistes amb diversitat sensorial que ens visitin.

    Per saber-ne més, us deixem un enllaç al Diari de Girona on ens ho expliquen:

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/07/16/guies-accessibles-tots/419331.html

    This is a sticky post! continue reading?

    Visita al Museu del Modernisme (Barcelona). Dificultat: cap

    El Museu del Modernisme ha estat creat recentment gràcies al fons d’art dels propietaris de la Galeria Gothsland. Es troba molt cèntric, al carrer Balmes 48 de Barcelona, per la qual cosa s’hi pot arribar amb transport públic.

    El Museu està  totalment adaptat i consta de dues plantes, una a nivell de carrer i un soterrani. Te un ampli ascensor (amb decoració sorpresa, ja la veureu) i també lavabo. L’entrada general val 10 euros i hi ha diferents descomptes (consulteu).
    En començar trobem la botiga on es poden comprar llibres i objectes relacionats amb el tema. Després accedim a l’exposició de la planta carrer, amb mobles de Busquets -veritables obres d’art d’ebanisteria-, Gaudí­, i Puig i Cadafalch: taules, secreters, cadires, capçals de llit, biombos, miralls…tot reflectint el gust de la burgesia de l’època.
    A la planta inferior hi ha la secció de pintura, escultura i vitrall: Casas, Graner, Mir, Llimona…també podrem veure un passi de video amb una petita explicació dels autors (hi ha bancs per seure). Al mig de la sala hi ha una copa ornamental enorme de marbre que ja es podia veure a la Galeria Gothsland i que s’ha convertit una mica en l’emblema del Museu.
    Val la pena fer la visita comentada (disponibles pagant un suplement de 5 euros i per a grups mí­nim de 10 persones a partir del 8 d’agost de 2010). Així­ ens podrem assabentar de la procedència de les obres, els periples pels quals han passat algunes d’elles i d’altres curiositats tant de les tècniques emprades com dels autors.
    Una visita totalment recomanable i sense cap problema per a persones amb mobilitat reduïda.

    This is a sticky post! continue reading?

    Anem en metro i sense conductor. Dificultat: variable.

    Avui hem pensat que ja tocava comprovar sobre el terreny les darreres adaptacions que s’han fet al Metro de Barcelona. Des que hem vist que algunes estacions de fa uns anys van ser adaptades sense gaire criteri, hem preferit comprovar les noves.

    Badalona Pompeu Fabra (a Badalona), Bon Pastor (a Barcelona) i Esglèsia Major (a Santa Coloma de Gramanet) han estat les triades.
    El recorregut no és complicat, però sí­ que ens tocarà  fer un parell de connexions segons d’on vinguem. Nosaltres hem sortit de la Plaça Universitat, una estació molt cèntrica, sinó hauriem d’haver anat a Sagrera i des d’allà  a Santa Coloma i Badalona.

    Anem de totes formes a explicar-vos-ho tot. El punt estratègic idoni és l’estació de  Sagrera perquè és la més propera a on haurem d’anar a parar i éss la que te tots els accessos adaptats, tant si venim de la línia 1 com de la lí­nia 5. Poques estacions de Barcelona estan adaptades de la mateixa manera que la Sagrera, es per això que us recomanem aquesta. Probablement el més complicat serà  arribar fins aqui depenent d’on vingueu, ja que potser tindreu entrebancs per fer els enllaços.

    Un cop a l’estació de Sagrera, a l’andana de la línia 5 (la de color blau), enllaçarem amb la Lí­nia 9 on baixarem a la parada Esglèsia Major. Us hem fet arribar fins aqui per veure noméss l’espectacularitat de l’accessibilitat de l’estació. Agafeu els ascensors assenyalats amb el sí­mbol de cadires de rodes, i pugeu al vestíbul. Si voleu, un cop ja a casa, ens escriviu un comentari en aquest post i ens expliqueu les sensacions. Aquesta sensació d’ocell que tindreu serà  la segona del dia, ja que la primera la trobareu quan  pujareu als nous vagons sense conductor, amb control totalment automà tic. Podreu veure les vies i el seu recorregut com si estiguéssiu a la cabina, ja que aquests nous vagons tenen una vista panoràmica de les vies.

    Tornem a agafar el metro i baixem aquesta vegada a la parada de Bon Pastor i enllacem amb la línia 9 on baixarem a Gorg i tornarem a agafar una altra vegada la lí­nia de metro, la 2, fins Badalona Pompeu Fabra i ens anirem a la platja a descansar de tantes emocions i recorreguts diferents. És una bona passejada en Metro! Nosaltres no ens hem trobat cap problema, tots els ascensors funcionaven. Esperem que tingueu sort i que si vosaltres també feu el recorregut, no us trobeu cap avaria (massa habituals, per altra banda).

    En arribar a Badalona, podeu aprofitar per anar a la platja dels Patins de Vela, que està adaptada. Baixant del Metro, heu d’anar fins al carrer del Mar, molt comercial, i que desemboca en la Rambla de Mar. Allà  mateix hi ha les escales i la rampa per creuar les vies. La platja éss totalment accessible, te dutxes i una cadira amfibia, i personal d’ajuda. Si teniu qualsevol dubte podeu trucar al telèfon de l’empresa que se n’encarrega (per exemple, si voleu saber si el mar està  apte per al bany T. 620827178).

    This is a sticky post! continue reading?

    Iniciatives per a persones amb problemes visuals

    Com ja haureu pogut comprovar, les especificacions que afegim als nostres itineraris estan dedicades a persones amb mobilitat reduïda, és a dir, bàsicament usuaris de cadires de rodes, crosses i similars. És així­ perque la nostra experiènncia personal és en aquest camp i no gosariem explicar coses d’arees que no coneixem, per por d’equivocar-nos o per no tenir en compte detalls que se’ns poden escapar per inexperiència.
    Tot i això, hi ha hagut algun cop que deficients visuals totals o parcials ens han preguntat si coneixem alguna web o grup que fes una tasca semblant a la nostra i els hem hagut de dir que no, que s’adrecessin a l’ONCE, que segurament allà  sí­ que els podrien orientar.
    Però aquest cop, tot i que com ja hem explicat no és el nostre camp, ens volem fer ressó de dues iniciatives que trobem significatives.
    La primera és  l’itinerari de natura de la desembocadura del Riu Gaià . Tal com ens diuen “Al llarg del recorregut hi ha plànols i cartells que informen sobre animals i plantes de la zona. Són uns cartells tàctils, que amb lletres grosses en relleu, amb llenguatge Braille i amb una reproducció amb relleu de l’animal o planta en qüestió, ofereixen la informació bàsica perquè tothom es pugui fer una idea dels valors naturals d’aquest indret.
    Cartell sensorial sobre la mallerenga carbonera

    A la vegada, aquests cartells informen sobre quin dels cinc sentits caldrà  utilitzar per conèixer l’animal o la planta.”

    La segona iniciativa és la Guia de la Costa Brava també en braille, editada pel Patronat de Turisme i l’ONCE.

    Potser hauriem de començar a trobar normal que aquest tipus d’informacions també estiguin a l’abast de les persones amb problemes visuals, i que a aquestes alçades ja no fossin notí­cia. En fi, per alguna cosa es comença.

    This is a sticky post! continue reading?

    Continuem viatjant en metro

    Aquest cap de setmana han estat inaugurades les noves estacions de la la lí­nia 5 del metro de Barcelona. I nosaltres hem anat a fer una ullada per comprovar-ne l’adaptació “in situ”. I no hi ha hagut res a criticar excepte que un ascensor de l’estació de Vall d’Hebron direcció³ Zona Universitària no funcionava i un altre de l’estació de Teixonera-El Coll tampoc, però al marge d’això, res més negatiu a destacar.
    Aquesta lí­nia de metro porta combois amb conductor, perquè¨ no és nova totalment, sinó que s’afegeixen tres estacions a la lí­nia Cornellà – Horta que ara s’allarga fins la Vall d’Hebron donant servei al Carmel i a la Teixonera.

    S’ha parlat molt de la dificultat tècnica per crear aquesta línia i segur que us n’adonareu a l’estació de Teixonera-El Coll. Els ascensors pugen a una alçada de 104 metres (equivaldria a unes 18 plantes d’un edifici). No són panoràmics, no patireu perque es vegi l’alçada com passa a la estació d’Esglèsia Major a Santa Coloma de Gramanet, publicada en aquest mateix bloc fa unes setmanes.

    This is a sticky post! continue reading?

    De vacances per Galícia. Dificultat Mitjana

    Us presentem la nostra primera ruta fora de Catalunya . Hem estat a Galícia , a la zona de les Ries Baixes, més o menys entre la frontera amb Portugal i la Costa da Morte. Ens ha quedat per veure A Coruña , la capital, i tota la zona de les Ries Altes i l’interior. És que Galí­cia sembla petita però per la seva distribució geogràfica es triga molt en visitar certes zones. La carretera de la costa que ressegueix les ries és molt maca, però cal tenir paciència perque en haver d’entrar i sortir, vint kilómetres es fan molt llargs. Us adjuntem el mapa de carreteres de la comunitat perque tingueu més fàcil anar amunt i avall.


    Mostra un mapa més gran


    Catedral de Tui


    Pazo de Fefiñans
    Platja a Brioña
    Platja de la Costa da Morte

    Platja de la Costa da Morte

    La primera advertència és que en general, està  tot poc adaptat. Hem tingut la sensació que ens trobavem a la Barcelona de fa 30 anys. Segons la nostra valoració, el tema del turisme per a tothom no el tenen gens clar i ara tot just comencen amb les primeres iniciatives. Aixó sí­, hi ha places reservades per aparcar a gairebé tots els municipis, céntriques i respectades. És una mica incongruent: si posen aparcament (cosa que ens sembla fantàstic) perquè no es fan guals i rampes? En fí­, per alguna cosa es comença!

    El tema dels lavabos, és simplement inexistent. Si els locals d’hosteleria no tenen l’entrada adaptada, menys tindran el wc. El nostre consell és que aprofiteu els lavabos de les benzineres, o els centres de menjar americà  (ja sabeu, Burguer King i similars).

    Les platges són grans, amb molt poca gent, i amb arbres a tocar de la sorra, però les passarel.les (les que en tenen) no arriben fins l’aigua, nomès fins just tocar el principi de la sorra, per la qual cosa arribar a banyar-se és gairebé impossible (tampoc hi ha servei de cadires amfibies ni de voluntaris en cap de les platges que vam visitar). A més a més, la sorra és molt fina i dura, i sempre es manté humida pel tema de les marees. Vam provar a circular amb la cadira de rodes (manual) però tampoc va ser possible. Això sí­, sota els arbres de moltes platges hi ha zona de pï­cnic amb taules i cadires.

    Una altra cosa a tenir en compte és la meteorologia. Nosaltres vam estar de sort i vam enganxar una setmana amb molt de sol, però no és el més habitual. Per tant, procureu portar impermeable i paraigua. També acostuma a girar-se ventet fresquet als vespres, amb força contrast amb la calor del dia, per la qual cosa també necessitareu un jersei.

    El sol es posa una hora més tard que a Catalunya (de fet, els correspon l’hora de Portugal o de les Illes Canàries , però mantenen l’hora peninsular). Això fa que a les 22 h. encara hi hagi llum i que poguem contemplar unes postes de sol (pel mar!) espectaculars.
    Començarem explicant-vos l’allotjament, que ha estat el nostre punt de partida per a totes les excursions i visites que hem fet. Casa do Zuleiro , a Serra d’Outes , és un fantàstic hotelet rural adaptat. Hem pogut gaudir-ne sense barreres arquitectòniques a totes les zones comunes. Només hi ha un petit graó fàcilment salvable entre la recepció i el menjador. El cotxe es pot deixar a la banda del darrera, si hi ha lloc, i sinò al pàrking (des del pàrking hi ha dos graons i una rampa dificultosa, molt millor si podeu deixar el vehicle més a prop). Els propietaris intenten facilitar el tema, comentant als hostes que deixin l’aparcament fàcil lliure, però una altra cosa és que els altres usuaris de la casa rural ho tinguin en compte.

    Un cop feta la introducció, carretera i manta.
    El primer vespre vam sopar a Freixo. L’avió va sortir una hora tard de Barcelona, i no haviem dinat. A la casa ens vam recomanar el Bar El Muelle , bo i barato (com tot el menjar a Galícia, els preus són més baixos que aqui). Es troba al final del Port de Freixo , que és petit, a mà dreta i te dos graons per entrar (com gairebé tots els locals d’hosteleria). Ens hauran d’ajudar. L’adreça exacte és Ribeira do Freixo, 60, i el telèfon per si voleu preguntar alguna cosa és el 981765189.

    Primer dia

    • El primer poble que vam visitar va ser Muros , al principi de la Costa da Morte, anomenada així­ pels naufragis dels mariners. És molt bonic, però només te accessible el passeig marí­tim. La resta de carrers s’emparren cap a la muntanya i per tant, tots tenen un munt d’escales. Impossible circular-hi en cadira.Marxem cap a Carnota , on hi ha una platja immensa amb passera (de taulons bastant separats, de les de tremolar, ja m’enteneu). Heu de tenir en compte que , com ja hem dit abans, no arriba a l’aigua. Un cop vam haver gaudit del sol, ens vam anar a dinar al bar de l’ Hotel O’Prouso. Es pot aparcar al carrer gairebé al davant. Te terrassa i pel lateral, hi ha una porta prou accessible. Atenció perque el propietari és de l’Espanyol i fins i tot te una foto penjada amb Dani Sànchez Llibre! Un cop ben tipets, continuem.Vam arribar en cotxe al mirador de Ézaro, on s’hi arriba de pressa perque la carretera fa molta pendent i salva el desnivell molt ràpid. Les vistes són ideals per fer fotos.

      Passem per Corcubión i arribem a Fisterra, antigament coneguda com la fi del Món (quan veieu les vistes desde la base del Far entendreu el perqué). El cotxe es pot deixar als laterals de la carretera peró heu de tenir en compte que a l’agost hi ha moltíssima gent (ple de catalans, per cert). Vistes increïbles de l’oceà . Al Far no cal que hi entreu perque només hi ha un taulell d’informació. Tot està  asfaltat però fa pendent, aneu amb compte.

      De tornada, vam sopar a Serra d’Outes, a la Pizzeria Italia (Avinguda Fisterra, 31. T. 981 850 163. Te algun graó per entrar, com tots els locals.

      Segon dia

    • El segon dia vam anar al Concello de Noia (que vindria a ser l’Ajuntament). Està  ben adaptat, però haureu d’entrar per la porta lateral, on es troba la Guàrdia Urbana (amb rampa). La façana principal també te rampa però després hi ha uns graons, per tant, recordeu adreçar-vos al lateral de l’esquerra. A dins podreu veure el Claustre de l’Esglèsia, no deixa de ser curiós que la religió i l’Administració comparteixin espai. Al segon pis hi ha lavabo adaptat i s’hi pot pujar amb ascensor. Desprès vam passejar pel costat de la ria (sense problemes) i per la zona vella (el paviment és de lloses grans, cal vigilar una mica amb les rodes petites). Vam visitar l’Esglèsia de Santa Maria A Nova i el seu cementiri mariner. L’entrada a l’Esglèsia és complicada, hi ha graons i un passadís de lloses desiguals. En arribar a la porta, altra cop igual, dos graons. Ens hauran d’ajudar bastant, sinó impossible. Dins hi ha el Museu de les Làpides, la majoria gremials, molt txulo. Al costat hi ha el cementiri mariner, petit, i amb grava, però es pot veure sense recòrrer-lo.

    Tornem a agafar el cotxe i seguim recorrent la carretera de la costa , entrant i sortint de la ria, per Portosín i Porto do Son i acabem al Parc Natural de les Dunes de Corrubedo. La primera advertència és que si fa sol porteu una gorra perque no hi ha lloc on amagar-se, sinò us torrareu vius. Només al final hi ha un petit toldo. Hi ha un parell de places reservades per aparcar i lavabos al principi del recorregut (no n’hi ha d’adaptat, i estan bastant bruts). La passera és de fusta i la cadira de rodes tremola força perque els taulons estan una mica separats, com a la Platja de Carnota. En fi, altre cop com si anèssiu en tren (dels antics!). Paciència. Al final hi ha un mirador però no és en alçada, per la qual cosa veiem la duna nomès per darrera, però no la pendent. No està  permès sortir del recorregut i estan ben clares les senyalitzacions de no trepitjar les dunes, però s’ha de dir que hi ha qui passa de tot, i això que hi ha un vigilant. La passera tampoc dona pas a la platja per anar a passar el dia, s’hi ha d’anar per un altre cantó-
    Dinem a la població de Riveira, bastant gran, en un bar del Passeig Marítim que es diu Portovello (Parque Garcia Bayón, 63 T. 981 872 647). Res de l’altre món, però és que tampoc hi ha cap altre local que sigui gaire més accessible. A la tarda seguim cap a Cambados, un poble molt bonic. Voltem pel casc antic, amb moltes tavernes i botigues de vins (és bressol de l’Albariño). Veiem per fora el Pazo de Fefiñans. Sopem empanada a un bar amb terrassa, A Esquina da Meiga (Real, 1.). Te un graó per entrar. Després, de nou cap a Outes (nosaltres vam tornar que ja era de nit i les distàncies enganyen. Ens vam perdre pel bosc força estona, o sigui que us recomanem tornar quan encara hi hagi llum).

    Tercer dia

    • Per poder descansar d’anar amunt i avall (ja us hem explicat que es fan molts kilòmetres per la particular especial distribució geogràfica de Galícia) hem anat a la platja, a Broña, molt a prop d’on estem allotjats. Aquesta platja es parcialment accessible i te aparcament adaptat (si no l’ha ocupat algú). El que no està  gaire ben preparat és l’accès a la sorra de la platja. Creiem que el problema de Galícia és el tema de les marees, peró segur que es podria trobar una solució, potser provar un material que no sigui la fusta, no ho sé, no és pas l’únic lloc del món on l’aigua puja i baixa. Haurien de posar-se les piles amb el tema. Als dos bars de la cala tampoc podem accedir perque tenen escales. Han de millorar en aquest sentit. El que si te són zones d’esbarjo, sempre queda aquesta alternativa per dinar, encara que l’accés a aquesta zona tampoc és planera. Dinem al poble del costat, Freixo, on ja vam anar la primera nit, però aquesta vegada al local O’Taboleiro, on provem el llom que anuncien a tot arreu com a Raxo. I també llagostins! El local te terrassa però dinem a dins (és al port). A la tarda ens arribem fins Noia i fem fotos de la posta de sol sobre la Ria. Bocata en un bareto i cap a descansar.

    Quart dia

    • Ens vam llevar una mica més d’hora per anar a veure una amiga a les afores d’Arzúa. Desprès de dinar a casa seva (ho sentim, aqui no hi podeu anar ;-D) ens acompanya a Santiago de Compostela. Deixem el cotxe en un pàrking cèntric (us ho recomanem perque és un lloc turístic i és més fàcil deixar el cotxe i no haver d’estar voltant). A pesar de la quantitat de gent que hi ha (sobretot peregrins) trobem el casc antic d’alló més bonic. Entrem a la Catedral per una portal lateral (per la frontal no es pot, hi ha escales). Tenim la sort de que hi hagués una Missa amb l’Arquebisbe i van posar en marxa el Botafumeiro. Espectacular! Aixó sí, hi ha uns frares amb sotanes blaves que no paren de dir-li a la gent que no faci fotos mentre duri la missa (missió impossible per altra banda, perque és com jugar al gat i la rata). La Catedral és molt gran i el famòs Pòrtic de la Glòria està  en restauració, però es pot veure (tot i que no podreu posar la mà  ni fer un cop de cap al Santo de los Croques).No us podem dir locals per dinar o sopar a Santiago de Compostela perque totes dues coses les vam fer de franc gràcies a la nostra amiga.

      Cinqué dia

    • Aquest cop ens vam adreçar a Pontevedra (per l’Autopista de l’Atlàntic) , que te un casc antic molt ben conservat. El paviment és de lloses grans, però cal anar vigilant perque les rodes petites poden enganxar-se. Val la pena recòrrer els seus carrerons i prendre alguna cosa en alguna terrassa (n’hi ha moltes). Nosaltres hi vam dinar, en una d’elles (Restaurant Ruas. Carrer Figueroa, 35. T. 986846416). Com en gairebé tots els locals, adaptació zero. Fins i tot la terrassa te un graó alt!Desprès ens arribem també per autopista fins a Tui, a la frontera de Portugal. Ens sorprèn que te una Catedral molt gran, que sembla un castell. Te rampa per entrar (miracle!) però per visitar el claustre ja no (ja ens semblava massa miracle). Li cobren dos euros al Josepper entrar i jo m’espero voltant per l’esglèsia.De tornada, una tirada important, triguem una hora i mitja en tornar a Outes. Sopem una tarta de poma que ens hem comprat i a dormir.

      Sisé dia

    • Cap a Padrón! ja sabeu, la pàtria dels pebrots petits (ja ho anàvem a posar, pimientos de Padrón, unos pican e outros non). Val la pena visitar el Jardí Botànic amb sequoies, molt cuidat. L’entrada tampoc està  adaptada, han fet unes rampes que no serveixen per res, jo crec que ni per als cotxets de nen petit, o sigui que ens hauran d’ajudar a pujar i baixar.Dinem en un Restaurant de cuina creativa, A Casa dos Martinez, on el propietari ens sorprèn parlant el català i és que és de Barcelona però porta molts anys a Padrón. L’entrada és plana però per anar al lavabo hi ha un graó (i no està  adaptat). És una mica car, però està  força bé perque se surt dels típics menús de les tavernes.Pretenem visitar el Museu-Casa natal de Rosalia de Castro, però no està  adaptat!!! Que estrany, oi? L’entrada està  plena de grava i la cadira ja no avança. Quan ho comentem ens diuen que hi ha una porta amb una rampa massa estreta i que també acaba a la grava. Com veiem tan poques ganes de col.laborar (aqui es fa palès altre cop que hi hauria d’haver un canvi de mentalitat) marxem cap a Outes. Sopem a la casa de turisme rural, tot bé.

      Seté dia

    • El darrer dia ens trobem amb la sorpresa que a Negreira, on ens voliem arribar, hi ha un incendi. La vista del fum ens acompanya durant tot el matí. Anem en cotxe a veure el Pont Medieval de Porto Nanfoso. També pugem al Monte Do Gozo (darrera parada del Camí de Santiago) i dinem a Urdilde un peix boníssim al Restaurant O’Cruceiro (T. 981 805304). Es pot aparcar a la porta i per entrar hi ha un graó, però després d’una setmana, ja estem acostumats a les dificultats. Desprès, deixem el cotxe de lloguer a l’oficina de l’Aeroport i cap a casa, això si molt tard per un retard de 3 hores a l’aeroport de Santiago. Culpa de qui? De Vueling?

    This is a sticky post! continue reading?

    Carpe Guiem, itineraris adaptats

    Us donem a conèixer una iniciativa d’itineraris adaptats a càrrec de l’empresa Carpe Guiem. Organitzen visites per a tothom  i això inclou  persones amb mobilitat reduïda, o amb problemes sensorials.

    I el millor de tot és que els preus ens semblen molt ajustats.

    Us deixem l’enllaç.  Animeu-vos a provar-ho!!!

    http://www.carpeguiem.blogspot.com/

    This is a sticky post! continue reading?

    Em sembla que no és pas tan difícil…

    Estem subscrits al Newsletter “Rolling Rains Report” sobre accessibilitat mundial en turisme i aquesta setmana ens ha cridat l’atenció un article sobre la cadena d’hotels Microtel.

    Tenen establiments per tot el món, especialment pels Estats Units (cap a Espanya, malhauradament) i garanteixen tot tipus de facilitats, fins i tot, l’anomenat “kit per a persones de curta estatura”. Una passada, no? Si aqui encara hem d’estar preguntant si hi ha ascensor, com hem d’aspirar  a algun tipus de facilitat per a persones molt baixetes…

    Tot i que les coses estan canviant molt, encara ens queda un llaaaaarg trajecte…

    Cadena Microtel

    This is a sticky post! continue reading?

    Comencem l’organització del nostre proper viatge llarg. Reflexions

    Ja farà uns quinze dies que hem començat l’organització del nostre proper viatge per les vacances de l’estiu vinent. I us estareu preguntant, ja? amb tanta anticipació? Doncs si, perquè pel que hem comprovat es un destí bastant demanat. Ja hi ha hotels que no tenen habitacions per l’agost de 2011. Potser son empreses majoristes els que han reservat les habitacions, potser persones que no es volen quedar sense vacances, o que han reservat el vol per un preu més econòmic i de pas, l’hotel. Sigui el que sigui, ens hem hagut d’afanyar per trobar el preu més econòmic possible. El del bitllet d’avió ha sortit força be de preu, però l’hotel ja no tant, ara que  pel que hem comprovat tots els hotels més o menys valen igual.
    Ai, que no he explicat on anem!!! A Bergen – Noruega -, el viatge dels nostres somnis.
    Fa un moment que parlava de preus, el país te un nivell de vida bastant alt, econòmicament parlant. Combustible, menjar, cafès, tot va en consonància amb el nivell d’ingressos dels seus habitants, i és clar, quan comencem a mirar preus ens quedem una mica parats. Però de totes formes val la pena anar-hi al menys una vegada a la vida. Paisatges de somni, natura salvatge, els fiords…. MMM, que ja m’hi trobo.

    Tornem a la realitat del mes de novembre, perquè la idea d’aquest post és mostrar com hem treballat per reservar el viatge, quines dificultats hem trobat (no oblidem que un de nosaltres viatja en cadira de rodes), i això sempre obliga a controlar  moltes més coses que la resta. Per començar, reservar vol comporta llegir condicions addicionals, quin tipus d’assistència necessites perque varia en funció de la discapacitat: si es pot  caminar o no,  si ets invident o sord, quines condicions d’acompanyant ha de portar la persona amb discapacitat, quina cadira de rodes porta (manual, a motor, quines bateries porta?) i per finalitzar has de comunicar als gestors de la companyia aèria que necessitaràs assistència personal. En el cas de la companyia noruega, vaig haver de trucar i fer-me entendre en anglès. Crec que me’n vaig sortir prou bé, perque encara que parli una mica d’anglès, es tracta d’una explicació molt específica. Ja us explicaré si em varen entendre. També m’he curat en salut i he demanat l’assistència a Aena.

    Ja veieu que porta molta feinada organitzar un viatge d’aquestes característiques. Una cosa és un cap de setmana molt a prop de casa teva i una altra és viatjar de Barcelona a Noruega. Primer aprens geografia, perquè per poder organitzar-ho tot has de saber on vas, i a on pots anar per visitar, per exemple, els fiords. Però Noruega ben val un esforç i des d’aqui el farem per poder gaudir-ne. El segon pas és reservar el creuer per veure el Sognefjord, des de l’oficina de turisme de Bergen ens han dit que a partir de desembre de 2010 es posaran a la venda els bitllets, i el darrer pas és reservar i llogar un cotxe.

    Us anirem explicant. Fins aviat.

    This is a sticky post! continue reading?

    Què és ENAT?

    Avui us pengem un document sobre què és ENAT, un organisme important que s’encarrega del turisme accessible. Evidentment, si algú hi està interessat, es pot donar d’alta a la seva web per rebre la newsletter.

    http://www.accessibletourism.org/resources/enat-a4_spanish.pdf

    This is a sticky post! continue reading?

    Més accessibilitat en espais naturals. Ara Sabadell.

    Com a mínim els municipis comencen a plantejar-se les adaptacions parcials dels espais naturals. Ja sabem que no és fàcil trobar un equilibri entre natura i accessibilitat per tothom, però és possible fer-ho millor que fins ara.

    Iniciatives com aquests sempre seran benvingudes.

    http://www.avui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/351028-la-natura-a-labast-de-tothom.html

    This is a sticky post! continue reading?

    Museu Municipal de Badalona. Nivell de dificultat: Fàcil.

    Avui us parlarem del Museu de Badalona, reobert recentment. Està adaptat i també hi ha lavabo, o sigui que els usuaris de cadires de rodes no tindreu cap problema. Ah! i a la porta hi ha dues places d’aparcament reservades per a cotxes amb distintiu. Si hi aneu en transport públic, el Metro de la parada de Pompeu Fabra (Línia 2) queda prou a prop (està adaptada).
    Després de treure les entrades, podeu agafar l’ascensor que us baixarà directament a les instal.lacions (són al subsòl, lògicament si tenim en compte que es tracta de la Badalona romana). L’ambient està molt ben aconseguit, i les rampes il.luminades són una forma fantàstica de proporcionar un excel.lent mirador apte per a tothom. Ens hem fixat que els cartells amb les explicacions són a una alçada adequada, no com passa de vegades que són massa alts. I també en alguns llocs hi ha relleus en braille i d’altres ajudes per a persones amb dificultats visuals.

    Hi podem veure una autèntica ciutat en viu, amb les seves clavegueres, botigues, pous, cases…i moltes peces trobades en el jaciment, des de material per filar i cosir fins a jocs o eines.

    Fotografies

    Badalona. Museu Municipal
    Badalona. Museu Municipal
    Badalona. Museu Municipal
    Badalona. Museu Municipal
    Badalona. Museu Municipal
    Badalona. Museu Municipal

    L’únic problema que hem trobat és que hi ha un audiovisual que simula l’època romana molt ben fet però s’ha de veure de peu, no hi ha cap banc per seure. Les persones en cadira de rodes no tenen problema, però qui porti bastons o caminadors o altres tipus de suport de la marxa i vulgui descansar una mica, no ho te fàcil perque els únics llocs on es pot seure una mica són les peanes d’algunes peces i està prohibit. Creiem que no costaria gaire posar en algun lloc adient i que no entorpedeixi el pas, algun seient.

    Aqui us deixem la web on podeu consultar les tarifes, horaris i activitats:

    http://www.museudebadalona.cat/

    This is a sticky post! continue reading?

    Blog sobre accessibilitat

    Avui us parlem del blog de la Núria Sagués sobre accessibilitat en general. Està molt treballat i te informacions interessants. Seria ideal que cada municipi tingués un referent per poder informar-se de manera més propera.

    Felicitem a la Núria desde Turismefàcil per la seva feina.

    http://accessibilitatpermillorar.blogspot.com/

    This is a sticky post! continue reading?

    Webs i blogs estrangers

    Tot i que cada vegada hi ha més blogs i webs sobre temàtiques similars a la nostra (turisme accessible), molts altres països ens porten un avantatge estratosfèric, especialment Estats Units. El llistat per ciutats, estats, comtats, i tots els -ats haguts i per haver és enorme, de manera que si ens endinsem en la selva del Google acabarem una mica atabalats. Però què voleu que us digui, prefereixo molts (i poder triar) que pocs (i haver-me de conformar, que és el que passa aqui).

    Per exemple, Can I travel, (“puc viatjar”) tota una declaració d’intencions; o una guia feta per una parella (i que ja comprovareu que ha estat a un munt de llocs) com és la “Disabled Travelers Guide” . La podeu llegir gratuïtament. També cal posar atenció en els mitjans que tenen algunes persones, per exemple en aquest darrer cas, la senyora Nancy porta tot tipus d’elements per a la seva cadira, com rodes especials per a terrenys accidentats. M’encantaria saber com li han anat els problemes en els aeroports (que n’haurà tingut, segur!!!). La cara de la Guàrdia Civil del Prat veient arribar una persona amb una cadira “no habitual” deu ser un poema…i si a sobre portes “recanvis”, jo crec que directament ja arribes tard a l’avió  ;-) .

    I no ens hem d’oblidar de les persones que externament sembla que no els passi res, però que tenen el seu personal patiment: les persones que conviuen amb el dolor. Incompreses, arraconades en molts casos, la majoria no es troben en condicions de viatjar, o com a mínim, de viatjar en condicions que no agreugin el seus dolors. Una afectada edita “Viatjar amb dolor” (més clar impossible):  Travels with pain o també tenim un altre de molt similar,  Travelling pains.

    I consulteu d’altres molt més generals com Disabled Travelers o Barrier Free , i veureu la quantitat d’informació que contenen.

    This is a sticky post! continue reading?

    Sembla que alguna cosa va canviant…

    Sembla que alguna cosa va canviant en la mentalitat turística…

    http://www.diaridetarragona.com/tarragona/054272/nueva/pasarela/circ/rom/permite/acceso/minusvalidos

    This is a sticky post! continue reading?

    Saló del Turisme 2011

    Demà anirem al Saló del Turisme 2011 i us farem una petita crònica del que ens hi trobem. Nosaltres hi anem cada any, ens resulta molt útil per poder preguntar coses ja que si bé tota la informació es pot trobar per internet, allà hi ha personal a qui poder plantejar-li qüestions que per mail seria una mica llarg. Trobem a faltar que hi exposin agències especialitzades en movilitat reduïda (en canvi, a la Fira Avante sí que n’hi ha alguna). Si hi ha el Racó Rosa per a gais, lesbianes i transexuals, no hi podria haver també el racó per a les persones amb diversitat funcional?

    En fi, aqui ho deixo. Demà us expliquem el què.

    http://www.saloturisme.com/

    This is a sticky post! continue reading?

    Saló del Turisme II

    En l’edició d’aquest 2011 hem trobat que el Saló del Turisme estava una mica més buit. La crisi? Segurament, tot i que crec que les persones són capaces d’estrènyer el cinturó en moltes altres coses que no siguin les vacances. En la societat en que vivim, de vint-i-cinc anys cap aqui, el tema de les vacances és sagrat. Potser també col.labori a que la gent s’ho pensi dues vegades abans de sortir a l’estranger l’estat actual del món, que no és per tirar coets precisament. Bé, més aviat algun míssil sí, per desgràcia.
    Gairebé tothom entrava amb invitació, lògic si tenim en compte que pagar com a futur client del que vas a veure no em sembla del tot correcte. Potser hauria de ser d’entrada lliure en els temps que corren.
    A dins es manté la separació entre el pavelló internacional, nacional, Catalunya i d’altres àrees més específiques com el pink corner o les empreses d’activitats. En el primer vam anar directes a Noruega, que tenia un petit stand compartit amb Suècia. Ens van atendre bé, tot i que quan comencem a preguntar per les adaptacions, els dubtes són els de sempre, no hem progressat gaire. Ens recomanen escriure a Visit Norway (cosa que ja hem fet amb anticipació). Per exemple, no sabien que no hi ha cap transport adaptat de l’aeroport a Bergen i els ho hem hagut de dir nosaltres.
    Tenim guies d’altres llocs que ens agraden com granges al Tirol (encara que només dues estan adaptades), Salzburg, Praga i La Toscana.
    En el pavelló nacional vam trobar estèticament molt bonic l’stand de La Rioja fet amb ceps.  Vam recollir molta informació de Castilla-La Mancha (bona la guia d’allotjaments de Guadalajara), Lanzarote (aqui no tenien informació de llocs adaptats ni de turisme rural), coves de Cantàbria (no consta l’accessibilitat), Albacete (plànol de la ciutat on consten els llocs accessibles) i algun altre. En general, hi ha més informació interessant per a nosaltres a internet.
    En el cas de Catalunya, hem d’aplaudir la iniciativa de la via verda de la Terra Alta que ha editat un fulletó amb el tram especialment adaptat de 5 km. Nosaltres ens hem proposat fer-lo amb el nostre col.lega Josep Anton que ja ens ho ha dit diverses vegades ;-) . Molt bonica la guia de Petits Grans Hotels de Catalunya, però no hi consta l’accessibilitat, et veus obligat a mirar un per un a la xarxa. Cal que les informacions en paper siguin estèticament agradables, però també útils per a tothom.
    I fins l’any vinent! (el Saló, no nosaltres que seguim per aqui!)

    This is a sticky post! continue reading?

    Programa de vacances actives d’Iberski Orizonia

    Us presentem el programa de l’Agència Iberski Orizonia. Hi ha activitats de mar i de muntanya: vela, esqui nàutic, busseig, golf, senderisme, 4×4…totes elles a Mallorca i amb allotjaments en establiments sense barreres arquitectòniques. Una bona iniciativa.

    This is a sticky post! continue reading?

    Canvis als controls de seguretat de l’aeroport

    Alel.luia!!! Per fi s’han canviat les mesures de seguretat de l’aeroport per a les persones usuàries de cadires de rodes. Esperem que s’hagi acabat la comèdia de sentir-te tractat com si portéssis urani enriquit. De totes maneres, em pregunto si continuarà igual el tema d’haver de treure’t les sabates o si també et podran passar el detector i ja està. Com el mes vinent, si tot va bé, anem a Noruega, ja us ho explicarem.

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/prat-humanitza-sever-control-cadires-rodes-1067538

    This is a sticky post! continue reading?

    Blogs i webs de turisme a l’estranger II

    Avui prosseguim amb informació sobre blogs o webs d’informació turística. Són en anglès però podeu fer servir el traductor de Google si no en sabeu prou.

    Accessible Tourisme Research: des d’Austràlia, però té molta informació interessant i hi podeu comprar el llibre” Accessible Tourism: Concepts and Issues”.

    ACCESSIBLE TRAVEL – Elderly Travel, Disabled and Wheelchair Holidays: també d’Austràlia, però només amb informació local (extensa, això sí).

    El blog personal de Carrie-Anne: experiències de viatges personals des d’Anglaterra.

    Tourismforall: tal com diu el seu nom, turisme per tothom a Anglaterra.

    Travelfordisabled: des d’Estats Units, i amb informació també sobre productes com scooters.

    Tourismforallinspain: doncs sí, informació sobre turisme per Espanya en anglès.

    Tots a viatjar!!! ;-)

    This is a sticky post! continue reading?

    Una aproximació a Noruega. Agost 2011

    El nostre primer viatge a Noruega el vam focalitzar a Bergen, al Sud, a l’anomenada porta dels Fiords.

    Fotografies.- Bergen. Noruega. Norway.

    Vista de Bergen des del Mont Floyen. Noruega Vista del Bryggen. Bergen. Noruega.
    Imatge de boscos al Mont Floyen. Bergen. Noruega. Vista del Sognefjorden, el fiord dels somnnis. Bergen. Noruega
    Imatge de Bergen. Noruega
    Imatge del Bryggen. Bergen. Noruega

    Els primer consell és sobre la roba (tot i viatjar a l’estiu, hi fa fresca i en alguns moments gairebé fred). Cal dur samarretes de màniga curta, jerseys, una jaqueta d’hivern, mitjons i botes tancades. Es tracta d’anar treient i posant roba tot el dia, ja que el tema meteorològic és una mica complicat. També hi plou molt sovint, una pluja molt fineta i constant, res de grans aiguats, per la qual cosa ens anirà molt bé un xubasquero (molt més que un paraigües que si ens desplacem en cadira de rodes, és incòmode de portar). Un altre consell es referit a la economia: la moneda és la corona noruega (NOK). És un pais extremadament car (perque us feu una idea, una hamburguesa amb patates val 30 euros, una ampolla d’oli de 3/4 16 euros). La nostra recomanació és que us porteu menjar “camuflat” dins la maleta envasat al buit, com pernil, formatge i d’altres embotits, i en qualsevol supermercat us podeu comprar un pa de motlle i tomàquets i així us estalvieu com a mínim el sopar de cada dia.

    Respecte a Bergen dir-vos que és una ciutat de 250.000 habitants, força empedrada a la zona centre i amb carrers que s’enfilen muntanya amunt en alguns barris. Circular-hi en cadira de rodes no és fàcil. Poques voreres tenen guals adaptats, i enmig de moltes hi ha canalitzacions per la neu que us cansareu d’haver de superar. Vull dir amb aquestes observacions que tot i que els països nòrdics són coneguts pels seus avantatges socials, en temes d’accessibilitat (com a mínim a Bergen) encara queda molta feina per fer.

    Transport dins Bergen

    Abans de començar a explicar-vos quin transport trobareu dins la ciutat de Bergen, volem donar-vos informació sobre el seu aeroport. Nosaltres vàrem sortir des de Barcelona, i hem tingut assistència tant a l’aeroport del Prat com al de Bergen, però a aquest darrer hi ha una petita diferència envers al de Barcelona. Al Prat cal anar al punt d’informació per a persones amb mobilitat reduïda i des d’allà ja ens acompanyaran a facturar, passar el control de seguretat, etc, etc.

    La assistència per cadires de rodes no es demana igual que al Prat, simplement quan factures l’equipatge la persona encarregada ja pren nota del vol al que has de pujar i avisa. Quan estiguem a la porta per embarcar és quan apareix un empleat a que només ens acompanyarà per fer el canvi de cadira i travessar el finger i prou.


    Un cop arribats a Bergen, hem de prestar atenció perquè no hi ha servei d’autobús adaptat de l’aeroport fins Bergen ni hi ha tren, els usuaris de cadira de rodes han d’agafar forçosament un taxi (preu aproximat 350-400 corones, uns 70 €) tan d’anada com de tornada
    .

    Altres formes de desplaçar-se es en vaixell, te una bona xarxa de navegació marítima fins el Cercle Polar Àrtic. Nosaltres vam triar la companyia Fjord 1 que es amb la que vàrem fer el viatge pel Sognefjord.
    El vaixell es pla, un catamarà cobert i té wc adaptat. Gairebé no es mou (com a mínim el dia que nosaltres el vam agafar) i si voleu gaudir de la vista més impressionant, cal anar-hi d’hora (una mitja hora abans de la de sortida) i triar els seients de davant de tot, a primera fila, que queden just arran del vidre de la coberta. Un cop començat el viatge, s’hi pot sortir però fa moltíssim vent i fred. Desde dins es veu igual, i també es poden fer fotos (això sí, tindreu passatgers passant i traspassant per davant del vidre sovint, però també té la seva gràcia veure la lluita de les persones contra el vent). Si no podeu agafar els seients de davant, n’agafeu uns altres i després podeu apropar-vos-hi igualment si no impediu el pas de ningú. La part superior del vaixell no és accessible.

    També podem agafar autobusos per desplaçar-nos dins de la ciutat. L’horari de pas dels mateixos depèn molt de la zona, però n’hi ha que ho fan només un cop cada hora. A l’oficina de turisme us n’informaran. I no tots estan adaptats. Els que ho estan tenen una manera ben curiosa d’obrir la rampa: a mà. El conductor para el vehicle, desplega la rampa desde l’interior, ens puja i torna al seient. I de baixada, igual. Pot quedar molt poc tecnològic, però també s’ha de dir que és una manera de que no hi hagin les típiques avaries que pateixen els autobusos de TMB molt sovint (massa). El que passa és que la quantitat de persones en cadira de rodes que deuen agafar el bus a Bergen deu ser molt petita, no com aqui, que som molts i el clima acompanya a sortir. Seria impossible implantar un model així a Barcelona. El que sí que es podria implantar és l’educació, especialment en els serveis públics, que aquí està a anys llums (com a anècdota, en pujar a l’Aerobus de tornada des del Prat ja ens vam haver de trobar amb el típic empleat que tracta el personal com si fossim borregos, cridant “el billete!” com si ens anéssim a colar). La diferència d’educació va ser ben palesa i lamentable.

    - Tramvia: només hi ha una línia que va fins als afores. És totalment accessible i molt semblant al de Barcelona. El bitllet es treu a les estacions (i no cal picar-lo, només l’heu d’ensenyar davant del lector quan pugeu i prou).

    - Tren: l’estació de tren de Bergen és petita. Els trens tenen rampes d’accès que els operaris posen des de les andanes. Molt manual però efectiu.La recomanació és que quan compres el bitllet diguis que van en cadira de rodes perque et reservin les places adeqüades i perque tinguin en compte que hauran de posar la rampa. Els trens tenen un compartiment per a criatures amb tele i tot.

    Llocs que hem visitat

    - Cases del Bryggen. Són l’atracció més famosa de Bergen i la que surt a totes les fotografies, tríptics i postals. Es tracta de les cases de fusta on vivien els habitants de Bergen de la lliga hanseàtica fa 400 anys (eren alemanys que s’hi van establir i es dedicaven a la pesca i al comerç, amb les seves pròpies lleis i costums). El problema és que com eren de fusta les cases no paraven de cremar-se una vegada i una altra. Les que hi ha ara (continuament en restauració) són de fa uns 80 anys. Entremig podem veure els carrerons on s’hi han obert botigues d’artesania i regals, i també hi ha el meeting point si volem fer una visita guiada. Gairebé tota la zona és accessible i també hi ha un wc públic adaptat (però cal pagar, poc, això sí).

    - Aquari. Nordnesbakken, 4. Telf (47) 55557171
    Es troba en un carrer que s’enfila turó amunt, per la qual cosa cal arribar-hi en bus (línia 11).
    L’aquari és una mica antic però té la seva gràcia (res a veure amb el de Barcelona, molt més modern). És accessible i el més interessant és poder veure una peixera amb els exemplar de la fauna dels fiords que són enormes i molt lletjos. També hi ha animals tropicals, serps, pingüins, dues foques… tot en un clima una mica setentero.

    - Mercat del Peix. Són unes paradetes al centre de la zona turística molt adreçades als visitants. Nosaltres vam provar uns calamars caríssims que semblaven de goma. El personal és molt jove i parlen un munt d’idiomes (hi ha catalans i tot).

    - Floibanen. Vetrlidsalmenning, 21. T. (47) 55336800
    És el funicular turístic de Bergen i val molt la pena, no us el perdeu. Està totalment adaptat. Després de treure el bitllet, ens acompanyaran fins un lloc on ens serà més fàcil agafar-lo (hi ha ascensor). La pujada recorda el funicular del Tibidabo. Un cop dalt les vistes són espectaculars. Hi ha un mirador amb rampa, wc adaptat, souvenirs i restaurant. A partir d’aqui, teniu un munt de camins per fer senderisme, tot dependrà de l’estat de forma i del temps que faci. Nosaltres només vam voltar una miqueta però els boscos són impressionants. Si teniu una tercera roda (tipus handbike però a bateria) és el lloc ideal per utilitzar-la, perque la cadira manual s’enganxa amb les pedretes, les arrels dels arbres, etc. I enporteu-vos roba d’abric perque hi fa molt vent.

    - Casa del compositor Edvard Grieg. És una de les atraccions més famoses de Bergen, juntament amb el Bryggen i el Floibanen, però es troba a les afores. Per anar-hi heu d’agafar el tramvia (accessible) i baixar a la penúltima estació, que pertany a la població de Hop (uns 20 minuts des del centre). La parada està al costat d’una carretera i boscos. Heu de caminar una mitja hora pel carril paral.lel en direcció Troldhaugen (és com es diu la casa). Hi ha indicadors i només hi poden circular persones i bicicletes. Això sí, va pujant i baixant, el camí és llarguet i cal salvar uns quants desnivells, però el paviment és correcte. Si hi aneu en cotxe, heu de saber que abans de l’entrada a Troldhaugen hi ha un pàrking amb places reservades.
    El recinte té un camí d’entrada d’uns 400 m, i després podrem trobar el Museu, la casa dels Grieg, l’auditori, la cabana de pesca i la tomba. Al Museu podrem veure un video d’imatges de Noruega amb la seva música (així sabem quines són les seves peces més famoses), la seva roba, fotografies, partitures, i tot de detalls de la seva vida (va morir el 1907). La casa on passava els estius està situada en un turonet molt maco, amb unes vistes sobre el fiord impressionants. L’entrada accessible es troba a la part del darrere, on hi ha una rampa de fusta que salva els graons. Dins, sembla que s’hagi aturat el temps com si Grieg encara hi visqués, fins i tot podem veure la seva canya de pescar i el piano de cua que els van regalar els amics en el 25 aniversari de casament. Només es visita la planta baixa.
    L’auditori, la cabana de pesca i la tomba no són accessibles per a persones usuàries de cadira de rodes perque el camí per baixar-hi té graons, ens haurem de conformar amb veure-ho desde dalt, al costat de la casa (i no fan cap descompte amb l’entrada).

    - Parc de la fortalesa: és el parc que es troba darrera de la Torre Rosenkratz (la torre la podeu veure per fora però no és accessible). El Haakon Hall que està al costat també el podeu veure per fora. Tot és molt verd i està molt cuidat, dona gust passejar-s’hi.

    Museus

    Bergen Museum. Cultural History. Haakon Sheteligs Plass, 10.
    T. (47) 55583140
    Es troba situat també a una part enlairada, cap a la zona universitària. El carrer és costerut i cal empènyer la cadira de rodes en pujada força estona (imprescindible ajuda). Probablement hi deu haver alguna linia de bus propera.
    El Museu està adaptat i hi podrem veure diferents col.leccions des de la prehistòria, els vikings, el món rural, el folklore, etc.

    Bergen Museum. Natural History. Muséplassen, 3. uib.no/bergenmuseum.no T. (47)55582920.
    Es troba situat també, igual que els altres dos Museus, a una part enlairada, cap a la zona universitària. Millor agafeu transport públic.
    És un edifici enorme que té escales a la façana principal. Cal demanar que ens obrin la porta del darrera, que és plana. Ens acompanyarà una persona del Museu. L’ascensor deu ser de principis del segle XX però ens van assegurar que el motor era nou (:-)). El Museu és molt antic, de l’estil de l’antic Museu de Zoologia de Barcelona o del Darder de Banyoles. Ja sabeu, vitrines que tenen com a mínim 100 anys, animals dissecats per tot arreu, sostres alts, pots de formol…potser hi haurà qui no li farà el pes aquest tipus d’instal.lacions però a mi els llocs amb aires nostàlgics m’agraden. La senyora del Museu ens va dir que hi ha previst un pla de rehabilitació i que no saben què passarà amb el seu estil “old fashion” com ella el va qualificar. Per sortir, cal que ens acompanyin de nou a la porta del darrera.
    Envoltant-lo hi ha un jardí botànic força empinat però molt bonic.

    Maritime Museum. Haakon Sheteligs Plass, 15. T. (47) 55549600
    Al costat dels Museus anteriors. També està adaptat. Podrem veure maquetes, vaixells i objectes de la història marítima de Noruega. I un video del viatge de l’Hurtigruten, el gran vaixell que fa més de cent anys que fa el recorregut entre Bergen i el cercle polar àrtic (un cop per setmana el podeu veure en la seva escala al port de Bergen).

    Excursió pels fiords:
    El primer problema que ens trobem és quin fiord triem per anar d’excursió. N’hi ha molts i des del mateix Bergen parteixen tots els vaixells. És ideal comprar el bitllet per internet amb molta antel.lació i que ens l’enviïn a domicili, tot i que a l’oficina de turisme de Bergen també ho fan al moment (si queden places, és clar).

    És una manera d’anar dividint les despeses del viatge, si primer paguem l’avió i al cap d’un temps el creuer, quan marxem només haurem de pensar en pagar l’hotel i el menjar.
    Els bitllets te’ls envien a casa un parell de mesos abans del viatge.
    Nosaltres vam triar el Sognefjord, el Fiord dels Somnis. És el més llarg (200 km). L’excursió comprèn 5 hores de viatge en vaixell (fa diverses parades on només baixa la gent que s’ha de quedar a les petites poblacions i que l’agafen com si fos un autobús), el viatge en el tren turístic Flamsbana (1 hora i mitja) i el tren de linia regular de tornada(2 hores). És una pallissa, però val la pena perque els paisatges són preciosos.
    Els que tingueu por pel mareig us hem de dir que el vaixell gairebé no es mou. És un catamarà que va força ràpid però permet fer fotos i contemplar el paisatge sense problemes. Es pot sortir a la coberta, però està prohibit als cotxets de nen petit (i per extensió suposo que a les cadires de rodes també). De totes maneres des de dins es veu tot bé i ens estalviem la ventolera i el fred.
    És molt curiós que cap al final del trajecte fins i tot hi ha un moment en que el vaixell es col.loca al costat d’un altre que s’espera al mig del fiord perque part del passatge hi passi. Són els que han triat la modalitat de veure un altre part i que s’han de desviar just en aquell punt. Tot es fa amb la més absoluta calma i sense ni un sotrac.

    Quan arribem al final del nostre recorregut, a Flam, tenim una hora abans no arranqui el Flamsbana, temps just per menjar-nos un entrepà (millor si ens el portem perque sinó haurem de fer cues en els locals que hi ha disposats a tal fi), i anar al lavabo (hi ha wc adaptat). Flam és molt petit i una mica pre-fabricat, amb casetes de de fusta, la majoria de souvenirs. Hi ha un bar curiós on vam fer un cafè que és un vagó de tren (accessible).
    Per pujar al Flamsbana ens instal.laran a mà una rampa metal.lica que ja està disposada allà mateix. El tren és de fusta, antic, molt bonic, amb grans finestrals. El recorregut és lent perque es puguin admirar els boscos per on passa, els salts d’aigua, les casetes, tot molt pintoresc. En un punt concret el tren s’atura cinc minuts davant la cascada més cabdalosa on es fa una petita representació musical amb una vikinga que canta en la distància. Els viatgers poden baixar però els usuaris de cadira de rodes no, perque no hi ha rampa, però la cascada es pot veure per la finestra.

    Una pantalla que hi ha dins de cada vagó va explicant els principals atractius per on es passa, però només en noruec, anglès i japonès.

    En arribar al final, a Myrdal, enllacem directament canviant de via amb el tren que ens retornarà a Bergen (amb rampa manual per pujar i baixar).

    Atenció perque quan feu la reserva del creuer heu d’especificar que aneu en cadira de rodes i que en el tren de tornada de Myrdal a Bergen necessiteu les places reservades que hi ha a cada tren de linia regular (tot i amb això, ja us advertim que pot ser que no se n’hagin enrecordat de fer la reserva correctament i que en pujar al tren us trobeu les places ocupades). Aleshores miraran d’encabir-vos on puguin i només es buidi algun seient us avisaran perque l’ocupeu (però a terra no us quedareu).

    Un cop a Bergen, tenir l’hotel davant de l’estació va ser una salvació, perque tornavem molt cansats i ens va anar molt bé no haver de caminar gaire.

    Allotjament

    Bergen té dos albergs, un dins la població i un altre dalt de la muntanya, que resulten més econòmics, però nosaltres vam preferir allotjar-nos en un hotel de tres estrelles més cèntric i amb habitació per a nosaltres sols. Evidentment, resulta car, però d’altres establiments ho eren molt més.

    L’Hotel que vam triar va ser el Grand Terminus, just davant de l’Estació (Zander Kaaes Gate, 6). T (47) 55212500
    És un hotel antic, de 1928, i que han procurat conservar tal com era, tot de fusta, sense gairebé ornaments, dins la línia d’arquitectura funcional i pràctica que caracteritza els països del Nord d’Europa. Si hem fet la reserva on-line simplement ensenyarem el DNI a la recepció on comprovaran el nom i ens donaran la clau. Rapidíssim. Té dos ascensors i a l’entrada un petit graonet d’uns 4 cm (si ho creieu necessari, us poden instal.lar una petita rampeta metàl.lica per salvar-lo, però ja us diem que costa poc de superar).
    El bar també és accessible i disposa de servei d’algunes begudes gratuïtes per als hostes. L’únic lloc on podem tenir dificultats és la petita habitació de connexió a internet ja que per accedir-hi hem de pujar 3 graons on han col.locat una rampa excessivament empinada (amb ajuda es pot pujar i baixar, però hi ha risc de relliscades). De totes maneres, l’hotel té wi-fi si portem el nostre propi ordinador.
    La recepció té una pantalla per a fer reserves de taxis (són molt cars, us els recomanem només per anar i venir de l’aeroport). Es poden fer amb dos dies d’antel.lació.
    El passadís de les habitacions també és antic i conserva tot el regust dels anys 20 (i recorda una mica la pel.licula “El resplandor”, tot s’ha de dir). Però les cambres estan renovades. A nosaltres ens van donar la 324 del 3er pis, que està adaptada. És força àmplia, té lit de matrimoni i tele plana. El wc té barra lateral de suport i la dutxa és sense plat, amb tamboret de plàstic. El terra no té prou inclinació i es mulla bastant però cada dia ho netegen. És molt divertida la forma en que fan el llit, a l’estil nòrdic, amb dues fundes enrotllades com un tubo sobre cada cantó del llit. Perque sí, es necessita funda nòrdica per dormir a ple mes d’agost!!!

    Curiositats

    La meteorologia és molt canviant, i ens podem trobar sovint que plogui i fagi sol al mateix temps (el que també permet veure arcs de sant martí preciosos). La temperatura sol oscil.lar entre els 10-20 graus i es fa de nit molt tard (a les 22 h. encara hi ha una mica de sol, i a les 23 h. el cel encara té una llum blavosa). I es fa de dia molt d’hora, quan amb prou feines són les cinc. La majoria de finestres no tenen persianes, per la qual cosa cal tapar-les amb cortines gruixudes (o el que tingueu més a mà) perque no us entri la claror dins l’habitació massa d’hora.
    L’aigua dels fiords canvia molt de color depenent de l’estat del temps, no té el mateix color si està núvol, que si fa sol, o que si està mig-mig. Si feu fotos del mateix lloc amb diferents tipus de climatologia us n’adonareu.
    Hi ha força turisme, tot i que res a veure amb l’allau de Barcelona, i es troba molt concentrat al voltant del port. Darrere la part on hi ha la fortalesa i la torre Rosenkratz hi ha el moll de creuers internacionals, on diàriament amarren vaixells grans de totes les nacionalitats.
    Tothom és molt ros i de pell molt blanca i a diferència dels turistes mediterranis (acostumats als climes càlids) ells van pràcticament en màniga curta amb temperatures que per a nosaltres són de tardor per no dir gairebé d’hivern. Tot un contrast. També ens vam fixar que les mares que portes nadons en cotxets semblen més joves que les d’aqui. Ens imaginem que les avantatges socials fan que les parelles es decideixen per la paternitat més d’hora.
    Hi ha força galeries comercials, tot i que molt poques grans marques (de fet, nosaltres només vam veure H&M). Acostumavem a anar a comprar als supermercats que teniem més a prop de l’hotel, just a l’altra banda de l’Estació de Trens, darrera la biblioteca. Són similars als d’aqui, amb la diferència que les monedes del canvi surten per una màquina. Ah! i la llet està tota en nevera, res de prestatges.
    Tothom parla noruec i anglès i la gent és pacient i amable. No vam veure policia ni guàrdia urbana pel carrer tot i que sí algunes persones demanant caritat (poques).
    Les zones verdes són veritablement verdes (hi contribueix que hi plou molt finament durant molts dies l’any) i es poden trepitjar. La gent hi va a jugar amb els nens, de picnic o amb els amics. Els noruecs a la que surt un raig de sol de seguida es treuen la roba i no és estrany trobar gent en bikini (o sostens) prenent-lo en qualsevol lloc. Als jardins i parcs també hi abunden les flors.
    Hi ha moltes gavines i corbs que fan molt soroll. I també molts pardals. Per contra, hi ha pocs gossos (i per descomptat, pocs regalets de gos pel carrer).

    This is a sticky post! continue reading?

    Patrimoni i accessibilitat

    Us deixo un enllaç a un petit article sobre patrimoni i accessibilitat. A veure si és veritat que es pren consciència del disseny per a tothom.

    http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/monumentos-y-patrimonio-nacional/invertir-en-accesibilidad-del-patrimonio-es-invertir-en-calidad-de-vida_KMxsEKgnWw4iDegxGpz4l4/

    This is a sticky post! continue reading?

    Manifest per la promoció del turisme accessible (en anglès)

    El nom ho diu tot. Qui no en sàpiga prou sempre pot fer servir el traductor de Google (és aproximat, però pel cas, més val això que res) ;-)

    Manifesto text

    Manifesto for the Promotion of Accessible Tourism
    Putting into effect art. 30 of UN Convention concerning disabled people
    rights ratified by Law n.18 of 24/2/09

    1. People in the most complete meaning of the term, with their specific needs resulting from personal and health conditions (for example: motor, sensory, intellectual disabilities, food intolerances, etc.), are citizens and customers who have the right to autonomously make good use of all the tourist services on offer, being supplied with suitable services with a just quality/price ratio.

    2. Accessibility involves the whole tourist service chain, both at national and local level, starting with:
    a. Transport network;
    b. Accommodation capacity;
    c. Restaurants and cafés;
    d. Culture, leisure and sports.

    3. Location accessibility shall not be the decisive factor when planning holidays: it should be possible to choose a destination or a tourist facility because it is where we want to go and not because it is the only accessible one.

    4. It is necessary to think of accessibility as access to life experiences, that is overcoming the concept of “standard”, enhancing the value of the person/customer, who has specific needs.

    5. Information about accessibility cannot be reduced to a mere symbol, but has to be objective, detailed and guaranteed, to allow each person to certainly evaluate by himself which tourist facilities and services are able to meet his specific needs.

    6. It is necessary to promote positive communication, avoiding the use of discriminating words. It has to be distributed in formats that everybody can use, and through all tourist information and promotion channels.

    7. As accessibility does not concern only structural and infrastructural aspects, but also the services offered to tourists, it is necessary to promote quality reception for everybody, that is to encourage a cultural change, that can result in changes in organization and management models, even before structural ones.

    8. It is necessary to encourage skill and professional training, based on Universal Design principles and involving the whole tourist and technical professional profile chain: managers, employees, companies, public and private enterprises. It is also necessary to update curricula in all Schools for Tourism, Technical Schools, Universities, Masters and Academic Centres of all grades.

    9. Local Authorities, according to their competences and functions, shall implement the accessibility of towns, public buildings and local transports, and shall also plan periodical control and promotion operations for tourist offers for everyone.

    10. In order to implement and promote accessible tourism in a system logic, proactive collaboration among tourist Operators, Local Authorities, Public Bodies, disabled people Associations and social tourism Organizations is encouraged.

    This is a sticky post! continue reading?

    Puedo Viajar fa un recull de guies

    En aquesta web, Puedo Viajar ens fa un recull de guies amb informacions accessibles. Iniciativa interessant.

    http://www.puedoviajar.es/informacion/guias-de-turismo.aspx

    This is a sticky post! continue reading?

    Com millorar la informació sobre turisme accessible?

    Aquí teniu aquesta publicació que parla del tema. Podeu fer “expand”, engrandir la lletra i anar passant les pàgines.

    http://puedoviajar.blogspot.com/2011/12/mejorar-la-informacion-sobre-turismo.html

    No será que no està clar tot el que s’ha de fer. No hi ha excuses.

    This is a sticky post! continue reading?

    Terra Alta

    Itinerari per la via verda de la Terra Alta


    Mostra un mapa més gran

    La comarca de la Terra Alta queda lluny de Barcelona per la qual cosa vam decidir quedar-nos a fer nit a Horta de Sant Joan. L’establiment triat va ser l’Hotel  Miralles, senzill i còmode. Té aparcament a la porta (si està ple també es pot aparcar a l’altra banda del carrer) i rampa per entrar (una mica empinada però amb goma per no relliscar). Dins hi ha ascensor però no hi ha habitacions adaptades.

    Fotografies.- Corbera d’Ebre. Terra Alta.”


    Horta de Sant Joan. Terra Alta. Corbera d'Ebre. Terra Alta.

    Poble Vell de Corbera d'Ebre
    Terra Alta
    Vista_desde Corbera d'Ebre Tunnel del tram a Bot

    Sant Salvador d'Horta

    Bot

    Terra Alta. Museu. Bitllets

    El tram de via verda adaptat comença a l’antiga estació de tren de Bot (s’hi pot deixar el cotxe). Són 6 km d’anada i 6 de tornada, passant per Prat de Comte i amb arribada al Santuari de la Fontcalda (no arribem al Santuari, ens quedarà just al davant). A partir d’aqui la via segueix fins a Pinell de Brai, però ja no és recomanada per a usuaris de cadira de rodes. El paviment és asfaltat i es travessen nombrosos túnels poc il.luminats. Veurem les serres de Cavalls i Pàndols , el riu Canaletes i un paisatge de secà i de relleu muntanyós molt bonic.

    Després de recòrrer la via, podeu fer una mica més de turisme per la zona. Nosaltres vam visitar el Monestir de Sant Salvador d’Horta, però només per fora perquè té escales (i a més a més estava tancat). I també el Museu Picasso, dins la població i que no està adaptat. Les persones amb diversitat funcional, davant la impossibilitat de pujar al pis de dalt per les escales, tenen l’entrada gratuïta però només poden veure la planta baixa (és interessant perquè és on ens expliquen la vida de Picasso a Horta).

    Una altra visita va ser el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa. Tot i que pel davant té escales, cal fer la volta fins al carrer lateral on (després de que un acompanyant ho sol.liciti al taulell d’informació) ens obriran una porta totalment plana. Dins no hi ha cap obstacle. Podrem veure filmacions originals de la Guerra Civil i d’altres de més modernes on sentirem parlar alguns dels seus protagonistes. També hi ha molt de material trobat per les muntanyes com munició, uniformes, medalles, insignies, etc.

    Ens van quedar moltes coses per veure que no vam tenir més remei que deixar per a una segona oportunitat. Segur que tornarem.

     

     

    This is a sticky post! continue reading?

    Easy Jet obligada a pagar

    Problemes d’una persona usuària de cadira de rodes amb Easy Jet. Amb aquesta companyia low-cost passa més sovint del que seria normal. Que ara els hi posin una multa (que per a ells és calderilla) no arreglarà el problema si la normativa aèria (que per a vols de menys de 3 hores diu que una persona amb discapacitat no cal que vagi acompanyada) no es fa complir a tots els aeroports i amb totes les companyies, fins i tot les barates.

    http://m.publico.es/425841

    This is a sticky post! continue reading?

    Nova oferta de les vies verdes de Girona

    Un nou paquet que ens ofereixen les vies verdes de Girona. Interessant sobretot per als més esportistes i els amants de la muntanya. En el link trobeu la informació que proporcionen als assistents al Congrés de Turisme de Jaén que es celebra properament.

    http://congresointerviajarcondiscapacidad.discapate.com/?p=437

    This is a sticky post! continue reading?

    Millores d’accessibilitat a Collserola

    Aquí us deixo dos videos de les millores d’accessibilitat que s’han inaugurat a Collserola

    https://www.facebook.com/photo.php?v=384701644888527

    https://www.facebook.com/photo.php?v=384698564888835

    Esperem anar-hi properament, ara que ve el bon temps!!! ;-)

    This is a sticky post! continue reading?

    Per què no hi ha més línies aeries com aquesta?

    Em pregunto per què no són així totes les línies aèries, tots els avions. Ja que hem de canviar de cadira en entrar a la nau, com a mínim que puguem tenir la seguretat de que podrem anar al lavabo, i no com ara, que el tema és taaaaaaan complicat.

    http://videos.disabled-world.com/video/145/eva-air-travel-with-a

    This is a sticky post! continue reading?