Com ja haureu pogut comprovar, les especificacions que afegim als nostres itineraris estan dedicades a persones amb mobilitat reduïda, és a dir, bàsicament usuaris de cadires de rodes, crosses i similars. És així perque la nostra experiència personal és en aquest camp i no gosariem explicar coses d’àrees que no coneixem, per por d’equivocar-nos o per no tenir en compte detalls que se’ns poden escapar per inexperiència.
Tot i això, hi ha hagut algun cop que deficients visuals totals o parcials ens han preguntat si coneixem alguna web o grup que fes una tasca semblant a la nostra i els hem hagut de dir que no, que s’adrecessin a l’ONCE, que segurament allà sí que els podrien orientar.
Però aquest cop, tot i que com ja hem explicat no és el nostre camp, ens volem fer ressò de dues iniciatives que trobem significatives.
La primera és l’itinerari de natura de la desembocadura del Riu Gaià. Tal com ens diuen “Al llarg del recorregut hi ha plànols i cartells que informen sobre animals i plantes de la zona. Són uns cartells tàctils, que amb lletres grosses en relleu, amb llenguatge Braille i amb una reproducció amb relleu de l’animal o planta en qüestió, ofereixen la informació bàsica perquè tothom es pugui fer una idea dels valors naturals d’aquest indret.
A la vegada, aquests cartells informen sobre quin dels cinc sentits caldrà utilitzar per conèixer l’animal o la planta.”
Potser hauriem de començar a trobar normal que aquest tipus d’informacions també estiguin a l’abast de les persones amb problemes visuals, i que a aquestes alçades ja no fossin notícia. En fi, per alguna cosa es comença.
Avui hem pensat que ja tocava comprovar sobre el terreny les darreres adaptacions que s’han fet al Metro de Barcelona. Des que hem vist que algunes estacions de fa uns anys van ser adaptades sense gaire criteri, hem preferit comprovar les noves.
El recorregut no és complicat, però sí que ens tocarà fer un parell de connexions segons d’on vinguem. Nosaltres hem sortit de la Plaça Universitat, una estació molt cèntrica, sinó hauriem d’haver anat a Sagrera i des d’allà a Santa Coloma i Badalona.
Anem de totes formes a explicar-vos-ho tot. El punt estratègic idoni és l’estació de Sagrera perquè és la més propera a on haurem d’anar a parar i és la que te tots els accessos adaptats, és igual que vinguem de la Línia 1 com de la línia 5. Poques estacions de Barcelona estan adaptades de la mateixa manera que la Sagrera, es per això que us recomanem aquesta. Probablement el més complicat serà arribar fins aqui depenent d’on vingueu, ja que potser tindreu entrebancs per fer els enllaços.
Un cop a l’estació de Sagrera, a l’andana de la línia 5 (la de color blau), enllaçarem amb la Línia 9 on baixarem a la parada Esglèsia Major. Us hem fet arribar fins aqui per veure només l’espectacularitat de l’accessibilitat de l’estació. Agafeu els ascensors assenyalats amb el símbol de cadires de rodes, i pugeu al vestíbul. Si voleu, un cop ja a casa, ens escriviu un comentari en aquest post i ens expliqueu les sensacions. Aquesta sensació d’ocell que tindreu serà la segona del dia, ja que la primera la trobareu quan pujareu als nous vagons sense conductor, amb control totalment automàtic. Podreu veure les vies i el seu recorregut com si estiguéssiu a la cabina, ja que aquests nous vagons tenen una vista panoràmica de les vies.
Tornem a agafar el metro i baixem aquesta vegada a la parada de Bon Pastor i enllacem amb la línia 9 on baixarem a Gorg i tornarem a agafar una altra línia de metro, la 2 fins Badalona Pompeu Fabra i ens anirem a la platja a descansar de tantes emocions i recorreguts diferents. És una bona passejada en Metro! Nosaltres no ens hem trobat cap problema, tots els ascensors funcionaven. Esperem que tingueu sort i que si vosaltres també feu el recorregut, no us trobeu cap avaria (massa habituals, per altra banda).
En arribar a Badalona, podeu aprofitar per anar a la platja dels Patins de Vela, que està adaptada. Baixant del Metro, heu d’anar fins al carrer del Mar, molt comercial, i que desemboca en la Rambla de Mar. Allà mateix hi ha les escales i la rampa per creuar les vies. La platja és totalment accessible, te dutxes i una cadira amfibia, i personal d’ajuda. Si teniu qualsevol dubte podeu trucar al telèfon de l’empresa que se n’encarrega (per exemple, si voleu saber si el mar està apte per al bany T. 620827178).
El Museu està totalment adaptat i consta de dues plantes, una a nivell de carrer i un soterrani. Te un ampli ascensor (amb decoració sorpresa, ja la veureu) i també lavabo. L’entrada general val 10 euros i hi ha diferents descomptes (consulteu).
En començar trobem la botiga on es poden comprar llibres i objectes relacionats amb el tema. Després accedim a l’exposició de la planta carrer, amb mobles de Busquets -veritables obres d’art d’ebanisteria-, Gaudí, i Puig i Cadafalch: taules, secreters, cadires, capçals de llit, biombos, miralls…tot reflectint el gust de la burgesia de l’època.
A la planta inferior hi ha la secció de pintura, escultura i vitrall: Casas, Graner, Mir, Llimona…també podrem veure un passi de video amb una petita explicació dels autors (hi ha bancs per seure). Al mig de la sala hi ha una copa ornamental enorme de marbre que ja es podia veure a la Galeria Gothsland i que s’ha convertit una mica en l’emblema del Museu.
Val la pena fer la visita comentada (disponibles pagant un suplement de 5 euros i per a grups mínim de 10 persones a partir del 8 d’agost de 2010). Així ens podrem assabentar de la procedència de les obres, els periples pels quals han passat algunes d’elles i d’altres curiositats tant de les tècniques emprades com dels autors. Una visita totalment recomanable i sense cap problema per a persones amb mobilitat reduïda.
La temporada de platja a Barcelona per a persones amb mobilitat reduïda ja s’ha obert. Aquest any 2010, les facilitats son gairebé les mateixes, excepte les de la zona del Fòrum, que sembla ser no disposarà de servei d’assistència al bany com altres anys quan la Creu Roja donava aquest servei a hores concretes. Aquest any la zona del Fòrum està gestionada per Parcs i Jardins directament i no tindrem aquest servei.
Aquestes dues platges compten amb passeres, un vestuari adaptat, una dutxa propera amb cadira i una grua elevadora. Aquestes ajudes permeten que qui ho necessiti pugui arribar fàcilment fins a l’aigua amb l’ajuda de voluntaris. També es interessant destacar que tindrem una cadira amfíbia que ens servirà per desplaçar-nos fins l’aigua amb facilitat i poder gaudir d’un bany sense baixar-ne ja que flota, sempre tot supervisat i acompanyats per un grup de voluntaris.
Respecte als horaris varien en funció del mes i la platja. A la platja de la Nova Icària el servei es realitza els caps de setmana i festius del mes de Juny i de la segona quinzena de setembre, i diàriament els mesos de Juliol, Agost i la primera quinzena de Setembre de 11 a 14 h i de 16 a 19 h. A la platja de Sant Sebastià tot és igual, excepte l’horari, perque no hi ha serveis de voluntaris per la tarda. Aixó si les passeres estan posades durant tota l’època d’estiu.
Important:
aquests serveis nomès funcionaran si hi ha bandera verda, que indica que ens podrem banyar sense cap risc.
La informació ha estat facilitada per la Vocalia de Persones amb discapacitat de l’Associació de Veïns de Sant Martí i també ha estat comprovat posteriorment per nosaltres mateixos sobre el terreny.
Una novetat important que tenim aquesta temporada és l’Espai de Mar de la Platja de la Barceloneta. Està situat en el pas inferior del Passeig Marítim, arran de sorra, just a l’espai que quedaria (si estiguéssim a la part superior) davant del Centre Cívic de la Barceloneta.
Fotografies
Es tracta d’una instal.lació perfectament acondicionada per a persones amb mobilitat reduïda. Consta d’aules per a cursos, conferències i altres activitats, i cinc espais de dutxes, lavabos, taquilles i canviadors totalment adaptats (i ben adaptats!!! amb sòls de dutxa totalment plans i fins i tot en un d’ells, el més gran, amb una cadira de plàstic amb rodes). També tenen lloguer de tovalloles i ens comenten que a partir de setembre hi faran moltes coses. Tot plegat val 2 euros que trobem que és un preu molt encertat, perque els bons serveis, si volem que es conservin, creiem que han de tenir un mínim de preu. També hi ha abonaments.
Encara que els que nosaltres us hem comentat són les adaptacions, l’Espai de Mar és obert a tothom ja que està concebut com un espai integrador.
L’únic problema és que aquest any 2010 la passarel.la que va fins l’aigua i on es presten tots els serveis es troba a la Platja de Sant Sebastià i no a la de la Barceloneta (a part de Nova Icària) per la qual cosa, haurem de desplaçar-nos fins allà si utilitzem els serveis. S’ha de fer una caminada, però en fi, és estiu!!!
Podeu veure un article del diari Avui sobre el tema
Fa poc publicàvem un post sobre la nostra visita a la vila de Besalú. Tot i que va ser força dificultosa pel tema del paviment (ja sabeu, des d’aqui sempre reivindiquem el tema) ara ens hem de treure el barret davant d’una iniciativa pionera a tot l’Estat: les 15 guies accessibles per a persones amb deficiències visuals i auditives, fetes per l’empresa Multisignes. A part de facilitar la visita a aquest col.lectiu de manera local, a l’estar també disponibles en diversos idiomes,se’n podran beneficiar els possibles turistes amb diversitat sensorial que ens visitin.
Per saber-ne més, us deixem un enllaç al Diari de Girona on ens ho expliquen:
Des de fa uns vuit anys en que vàrem començar el camí amb Turismefàcil, han passat moltes coses en referència a la integració de les persones amb discapacitat, mobilitat reduïda o, segons la darrera definició, persones amb diversitat funcional. Sigui quin sigui el nom que li donem, hi han hagut molts canvis. Llegir més
Avui volem parlar d’un tema sobre el qual tots els usuaris de cadires de rodes (manuals o elèctriques) podrien dir la seva: els paviments. Tots sabem com de terrible és un sòl inadequat (bé, el mateix podrien dir els conductors de cotxes de nen petit o molts ciclistes amateurs): tremolors, vibracions, i sobretot, les temudes “enganxades” de les rodes del davant, les petites, que es queden travades amb el perill que comporta de caiguda. I si peses poc, no acostumen a ser caigudes senzilles, sinó que surts disparat de cara com si t’haguéssin catapultat. I què hem de dir de les punxades? L’únic remei és canviar les rodes (molt cares, com tot en ortopèdia) i posar-les massisses. Encara tremola més, però minimitzes el risc de forats.
Aquesta setmana, en ple Tour de França, em va fer gràcia llegir articles on es mostraven molt amoïnats pel ciclistes professionals que van haver de patir en pròpies carns durant uns kilòmetres el que significa un paviment de llambordes. Com a exemple, aqui tenim l’article del Mundo Deportivo:
La frase més representativa és ” No llovió, lo cual agradecieron los corredores tras la experiencia de la víspera, pero la polvareda en los tramos de pavés resultó un tormento para todos al ser un obstáculo añadido a las tremendas vibraciones que provoca el adoquinado“.
Tremendas vibraciones!!! Doncs sí, sí, per a ells i per a tothom.
És per això que crec que s’hauria de tenir més en compte com pavimentem les superfícies, si pretenem que tothom pugui circular per tot arreu.
Nosaltres, en les nostres excursions, ens hi trobem molt sovint. Ja sabem que cal respectar el patrimoni arquitectònic de nuclis medievals, o de castells i palaus, però hi ha solucions enginyoses que hem trobat en d’altres llocs i que també es podrien aplicar (ara penso en les passeres de fusta sobreposades sense tocar ni una sola pedra). O si es repavimenten carrers “imitant” l’estil antic, aprofitem per col.locar llosses amples i no llambordes.
El mateix passa amb d’altres paviments, com la sorra, els còdols o la grava.
Quantes vegades no ens hem trobat que una casa de turisme rural estigui adaptada però han omplert el jardí de grava!!! I sap greu haver d’advertir que no és la millor solució a unes persones que han tingut la iniciativa de fer la seva casa accessible a tothom. Però nosaltres els fem l’observació, perque si no ho fem nosaltres, qui? I molts cops, simplement, la resposta és que no hi havien caigut.
Avui no us volem parlar d’una ruta que haguem fet, ni d’un museu ni de cap parc en concret. Aquesta vegada el nostre post us vol parlar d’una iniciativa de Turisme de Lleida de la qual crec que molts municipis haurien de prendre exemple. Dins la seva web generalista Lleidatur, podem trobar un apartat de turisme accessible on es detallen els allotjaments (hotels i turisme rural) així com molts tipus d’activitats com el termalisme, el golf, les visites naturalístiques o els espais culturals.
No podem evitar preguntar-nos per què no es generalitza aquest tipus d’informació a molts altres ajuntaments. Si bé darrerament hem notat un canvi (acabem de rebre el programa d’activitats de la comarca de La Selva i com a mínim, en els allotjaments i restaurants han fet constar el símbol internacional d’adaptació) creiem que encara estem lluny del que seria desitjable, una total estandarització. Igual que es fa constar si les activitats són apropiades per fer amb nens (l’anomenat “turisme en família”, tan de moda) s’haurien de fer constar les característiques perque cada persona sapigués què es pot trobar. I que no ens faci por dir que una activitat és impracticable en cadira de rodes, més val saber-ho amb antel.lació que no pas anar-hi inutilment. Ja ens fem al càrrec de que les excursions per la muntanya, a no ser que es tracti d’una via verda, difícilment seran accessibles. Però les visites al patrimoni de molts municipis sí que ho pot ser, i en canvi, no ho fan constar.
Resumint, encara hem de fer molt de camí per fer realitat la definició que Lleidatur fa constar a la seva pàgina: “el turisme és un bé social de primera magnitud que ha d’estar a l’abast de tots els ciutadans, sense que cap grup de població en pugui quedar exclòs, amb independència de les circumstàncies personals, socials, econòmiques o de qualsevol altra índole que concorrin en els seus components. Un entorn inclusiu d’oci és aquell en el qual totes les persones tenen cabuda i s’interrelacionen. En la gestió dels projectes d’oci, el foment de l’equiparació d’oportunitats i la participació són elements necessaris en la posada en pràctica de la filosofia de la inclusió”.
Aquest itinerari està basat en el que ha publicat la revista Descobrir Catalunya de juny 2010.
03 de juliol de 2010
Hem penjat la segona part de la ruta, les façanes del cantó del Barri de la Ribera.
Moltes vegades passegem pels llocs sense aixecar la vista, fixant-nos només en el que tenim a l’alçada dels ulls. A Ciutat Vella (i en d’altres zones de Barcelona també) hi ha molts edificis amb valuoses serigrafies, algunes d’elles restaurades i d’altres molt malmeses. El Districte antic en general pateix una degradació constant de la qual les façanes en mal estat només en són una mostra. Es necessitaria molta més inversió (i molt més civisme) per tenir una Ciutat Vella de la qual ens puguem sentir orgullosos.
Les façanes les hem vist a peu des del carrer, per la qual cosa els usuaris de cadires de rodes només tindran la problemàtica que presenti cadascuna de les voreres (en aquest cas, poques, perque la majoria tenen baixadors).
Fotografies
El nostre recorregut ha estat el següent:
Carrer del Carme, 31
Carrer Portaferrissa, 1
Carrer del Pi, 1
Carrer del Call, 14
Carrer Banys Nous, 1
Carrer Escudellers, 8
Carrer Carabassa, 7 (en aquest carrer el paviment és bastant desigual, cal anar amb una mica de compte).
Al barri de La Ribera podem trobar
Via Laietana, 50 (casa de l’antic Gremi de Velers)
Sant Pere més Baix, 46
Petons, 6
Blanqueria, 14
Flassaders, 13
Fossar de les Moreres, 10
Pels amants de la fotografia aquesta ruta significa un repte, perquè alguns dels carrers pels que passarem son estrets i la dificultat tècnica per fer la foto és alta.
Per que us sigui més fàcil trobar els carrers us oferim un vincle cap a GoogleMaps
Avui us expliquem la nostra sortida a Besalú, una vila medieval molt ben conservada. Nosaltres hi vam anar per la C66, però preferim adjuntar-vos un mapa on podreu veure quina carretera es la que més us convé.
El que hem de destacar abans de res, és que Besalú no és gaire còmode per a cadires de rodes pel problema del paviment (l’empedrat d’alguns carrers són pedres de riu separades i pulides, els típics còdols, on les rodes s’enganxen i amb una mica d’humitat, les persones també rellisquen). Fet aquest aclariment comencem.
El que més crida l’atenció només arribar a Besalú és el pont sobre el riu Fluvià. A l’esquerra teniu una esplanada amb bar des d’on surt el trenet turístic Bisuldunum (no està adaptat). També hi ha pàrking.
Dins de la població, hi ha un parell de places també reservades per a persones amb targeta identificativa d’aparcament, una d’elles a la paret mateixa del Monestir de Sant Pere.
A la Plaça de la Llibertat (paviment prou llis, i per tant, accessible), trobem l’Oficina de Turisme (hi ha rampa per un lateral de la porxada i tenen wc adaptat). Allà podem conseguir un plànol de la població.
Nosaltres vam veure els edificis bàsicament per fora degut a les complicacions del paviment i al desnivell de molts carrers. Entre d’altres, tenim el Monestir que ja hem anomenat, la Casa Cornellà i l’Esglèsia de Sant Vicenç. També ens vam poder atansar fins el Molí que obren si vas amb una visita comentada (us hi podeu apuntar a l’Oficina de Turisme però tingueu en compte que a molts llocs no hi podreu accedir). Nosaltres ens vam esperar a la porta fins que un grup va venir de visita. No està adaptat, si aneu en cadira de rodes només podreu veure la planta baixa i amb prou feines perque el terra també és de pedra antiga.
Amb la Sinagoga i els banys jueus passa el mateix, és el problema que tenen les viles medievals.
L’altre curiositat del municipi és el Museu de la Miniatura i la Microminiatura. És completament pla, però els objectes que s’han de mirar són dins unes urnes altes amb lupes o microscopis, per la qual cosa, una persona usuaria de cadira de rodes, només ho podrà veure parcialment.
La nostra recomanació és que ho mireu lateralment (així si que us adonareu del increïble tamany diminut que tenen les peces) i per veure l’augment, mireu les fotografies de l’entrada. Aquells que es puguin aixecar de la cadira ho hauran de fer davant de cada urna per poder arribar a mirar per les lupes. És complicat d’adaptar, però nosaltres creiem que posant doble lupa o doble microscopi a cada banda a diferent alçada, potser s’hagués pogut solventar d’alguna manera.
De totes maneres, com al Museu són conscients del problema, les cadires de rodes no paguen entrada.
Aquest itinerari combina natura i cultura. Arribar a Banyoles en cotxe es fàcil, nomès hem d’agafar la autopista A7 direcció Girona (sortida 6 i després la carretera C-66 cap a Banyoles). Un cop haguem arribat a la vila, trobarem diferents rètols que ens indicaran tant l’adreça del llac com la dels museus. Al costat del llac existeixen places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda, sempre posant la targeta identificativa.
El llac de Banyoles d’origen càrstic es molt bonic i ple de vida. Pels voltants del llac hi ha un carril bici (asfaltat) i un cami per a vianants (de terra compactada) bastant accessible malgrat les pedres i les arrels dels arbres. Vora la riba podrem veure ànecs (molts) i les diferents espècies d’ocells que viuen a la zona (i si teniu sort, algun peix). Les casetes, anomenades pesqueres, envolten una part del llac i en una de elles, trobarem l’Oficina de Turisme. Dins hi ha una terrassa on veurem el llac privilegiadament i obtindrem bones fotografies. Hi ha lloguer de barca de rems i un vaixell gran que també fa una volta turística (te rampa per pujar). Envoltant el llac trobarem rètols informatius sobre els recorreguts que es poden fer a peu (segons hem llegit, podrem invertir dues hores en donar tota la volta). Un altre visita que podem fer es apropar-nos fins al Museu Darder, totalment renovat, dedicat al famós naturalista, i on també trobarem l’Espai d’Interpretació del llac. Podrem conèixer com eren els museus i els mètodes científics a finals del segle XIX i principis del XX (basats especialment en la taxidèrmia i els treballs realitzats pel professor Darder). També coneixerem els origens del llac i la seva història. El Museu está totalment adaptat i te lavabo a la planta baixa. Per aparcar, nosaltres varem deixar el cotxe davant de la esglèsia, on hi ha una plaça reservada. (hem de dir-vos que a la vila hi ha més d’una plaça adaptada). Una altre visita que també es pot fer prop del llac i que nosaltres varem deixar per un altre dia es la del Parc Neolític de la Draga, l’únic jaciment neolític d’ambient lacustre de la Peninsula (hi han entrades combinades de les quals us informaran en el Museu Darder o a l’Oficina de Turisme.) També hi ha un Museu Arqueològic Comarcal, però no está adaptat.
Aquest cop la visita va dedicada a tots els culés. El Museu del Barça (o Museu Josep Lluís Nuñez) es troba dins les instal.lacions del FC Barcelona. Cal que accedim al recinte per l’Accés 7. Nosaltres hi vam anar un dia laborable en que no hi havia partit, i vam poder aparcar a l’interior sense problema. Al costat de la botiga es troben les taquilles i podem optar pel tour o per la visita al Museu. En el primer cas, ja ens van advertir que hi havia dificultats, per exemple, a l’hora d’accedir al lateral del Camp degut a les escales, per la qual cosa vam decidir fer la segona opció (que permet també veure el Camp desde tribuna mitjançant una rampa, però sense baixar arran de gespa). Al davant de les taquilles hi ha l’ascensor. Esperem que aviat es solventin aquestes qüestions i que tot el Camp sigui plenament accessible.
Fotografies
El Museu si que està totalment adaptat i podem veure la història d’un Club més que centenari, desde la seva fundació a càrrec del Senyor Joan Gamper fins a l’actualitat. Hi ha objectes curiosíssims, sobretot del principi de l’entitat, com els llibres de comptes (el sou d’un entrenador era de 250 ptes!!!) i tot tipus de trofeus de totes les seccions, amb especial rellevància dels de futbol, com és lògic. Es poden fer fotografies, però si voleu tenir-ne una aixecant la Copa d’Europa, haureu de pagar perque us la facin, que el negoci és el negoci.
El més recomanable del Delta, evidentment, és gaudir de l’inusual paissatge sense muntanyes ni pràcticament edificis, tot i que hem de dir que circular-hi en cotxe no és
gens fàcil, ja que tots els camins semblen iguals i no hi ha gaires indicacions. Els nuclis més grans són Deltebre (format per Jesus i Maria i La Cava), Sant Jaume d’Enveja i el Poblenou del Delta.
En el primer podem trobar tot tipus de serveis, sense necessitat d’arribar-nos ni a Amposta ni a Tortosa, les poblacions més importants, encara que ja no es troben al mateix Delta.
El primer que recomanem és agafar un vaixell pel riu Ebre, a poder ser a la primavera i a primera hora de la tarda. Surten de la urbanització Riumar i el preu és assequible. Per pujar amb la cadira de rodes no hi ha massa problemes perque col.loquen una passera i els treballadors del vaixell t’ajuden a pujar. El més bonic és anar a la coberta però cal dir que fa molt vent. Els usuaris de cadira de rodes hauran de posar-se un salvavides per normatives de seguretat. Mentre va pel riu (la major part del trajecte) gairebé no es mou i pots veure molts ocells. Només comença a bellugar-se (depenent sempre de l’estat de la mar) quan arriba a la desembocadura i deixa les aigües del riu Ebre. Per aquells que es maregin hem de dir que és molt poca estona la que està a mar (uns cinc minuts) durant els quals la barca para el motor per poder experimentar la sensació d’estar ja sobre les ones (per cert, cinc minuts que a mi s’em van fer eterns!!). Sort que torna la calma en entrar de nou al riu. Altra cop remuntem l’Ebre fins al punt de partida on haurem deixat el cotxe. El trajecte dura una hora aproximadament.
També podem fer una volta per la platja de Riumar que te unes passeres de fusta per sobre la sorra.
Una altra passejada molt bonica, és creuar el riu amb el cotxe utilitzant el transbordador. És una mena de plataforma que carrega els vehicles i els porta a l’altra banda navegant molt suament (s’ha de pagar per cotxe, independentment de les persones que hi viatgin). Es pot agafar a Deltebre (està indicat) i a l’altra banda et deixa a Sant Jaume d’Enveja. En aquesta banda del Delta, visitarem perque val la pena El Poblenou del Delta, un poble petit tipus ‘colonial’, tot blanc. Si volem demanar informació, ens hem d’apropar a la “Casa de Fusta” des d’on ens explicaran les rutes que es poden fer a peu. També hi ha una agrobotiga on podrem comprar arròs bomba, conreat al propi Delta. Cal destacar que la major part d’itineraris es poden fer amb la cadira de rodes, perque tot és molt pla, però les torres de guaita dels ocells no estan adaptades. Es recomana endur-se un barret o gorra, perquè l’ombra és inexistent, aigua i l’acompanyant un bon calçat.
Tornem a creuar el riu amb el transbordador. Un cop a Deltebre, recomanem una altra visita per l’espectacularitat del paisatge: és la punta del Fangar, una immensa superficie sorrenca on hi ha el Far i on podrem veure miratges els dies calorosos d’estiu. Cal tenir en compte que hi ha alguns mesos en que no es pot visitar perquè és época de nidificació (s’ha de respectar aquesta norma) o també el camí pot estar afectat pels temporals, per la qual cosa el terreny es torna inaccessible.
On menjar
Restaurant Buda Park.Pas de Barques – Illa de Buda – Deltebre. Telf. 977 – 26 74 41
Especialitat en productes del Delta (angules, anques de granota, fideuà i com no, tot tipus d’arròs). És molt gran, només planta baixa i el cotxe es pot deixar al costat de la porta, en una esplanada que hi ha a la vora. El lavabo també està a la planta baixa, i encara que no està adaptat la cadira passa per la porta, però no podrem arribar a l’interior amb facilitat. Pels que puguin caminar una mica no hi haurà problema.
On dormir
La Barraca d’en Salvador. Turisme Rural. Hi ha dues opcions: allotjar-se a la pròpia barraca o allotjar-se en una casa, depenent de quantes persones hi aneu (estan una al costat de l’altre i fins i tot es comuniquen pel jardí). A la primera (molt tipica del Delta, tota blanca i amb el sostre com si fos una barraca) caben 6 persones i a la segona (una caseta petitona, de dues plantes) n’hi caben 9. Estan completament envoltades de camps d’arròs per tot arreu. Tenen lloc per deixar el cotxe, i al darrera un petit llac i un galliner (molt adient perque els nens es puguin apropar a les bestioles). La casa on ens varem allotjar nosaltres és senzilla però acollidora. La part de baix te dues habitacions, una d’elles prou ample per poder estar-hi còmodament i te lavabo amb dutxa, que encara que no estigui adaptat, no presenta gaires problemes. L’altra cambra de la planta baixa te unes lliteres i un llit. Al pis de dalt (l’accés es fa per una escala de fusta molt empinada) hi ha dues habitacions més. La casa te cuina – menjador, TV i rentadora. A la part exterior hi ha un petit porxo amb una taula i bancs per poder menjar fora (atenció amb el sol, perquè no hi ha cap ombra). La cabana del costat te un altre porxo una mica mes espaiòs (també el menjador – cuina és més gran, però en canvi les habitacions son més estretes). És un lloc molt tranquil ideal per gaudir del pla paisatge del Delta.
Nosaltres quan vàrem anar hi havia aquestes dues barraques construïdes. La tercera, no sabem si te bona accessibilitat. Pregunteu.
Què i on comprar
Són especialment típics de la zona l’arròs bomba (que necessita més aigua i més cocció que l’arròs normal) i els pastissets de cabell d’àngel. A l’agrobotiga de la Casa de Fusta, també podreu trobar pòsters de la fauna local, especialmente d’ocells, i d’altres productes gastronòmics.
Catalunya te fama pels seus vins, molts d’ells amb denominació d’origen. Hi ha moltes instal.lacions vitivinícoles que es poden visitar a la zona del Penedès, tant de cava com de vi.
Les Bodegues Torres
Finca El Maset s/nº – 08739 PACS DEL PENEDES – T. 938.177.487
El primer que hem de de destacar és l’amabilitat que tenen amb el públic, el tracte del seu servei de guies és excel.lent. Les instal.lacions estan totalment adaptades, lavabos inclosos. El Centre de visitants de les Bodegues Torres es troba al municipi de Pacs del Penedès, a la carretera BP-2121 direcció Sant Martí Sarroca, en un camí a l’esquerra després de la benzinera (està indicat).
Hi ha un pàrking molt gran on deixar el cotxe (i on també s’esperen els autocars, que depenent del dia, poden ser nombrosos). L’únic inconvenient és que el terra és de grava, però es pot circular en cadira de rodes. En arribar a la porta del Centre de visitants hi ha un graó i ja no n’hi torna a haver cap més, de manera que podrem fer la visita amb comoditat. Hi ha una sala d’exposicions, una sala de projeccions (on podrem veure un video de la família Torres, les seves propietats i els productes que tenen al mercat) i un museu amb objectes relacionats amb el vi, amb la marca, o d’altres com pintures d’autors de renom o documents antics.
També hi ha un curiós “túnel” on es projecta un audiovisual sobre el canvi de les estacions i on ens recollirá un tren turístic. De fet, com sempre, no és ben bé un tren, sinó una mena de tractor que arrastra uns vagons descoberts, que permeten gaudir del paissatge i de la temperatura ambient. Per pujar al tren hi ha un graó alt, per la qual cosa les persones en cadira de rodes ho tindran difícil depenent del grau de mobilitat. Per als que no puguin pujar, hi ha una altra opció: ens han explicat que també disposen d’un autocar adaptat amb un elevador. L’únic inconvenient és que l’autocar, naturalment, és completament tancat i et perds la sensació d’anar a l’aire lliure. De totes formes, és d’agrair que hagin pensat en un transport alternatiu.
En el recorregut del tren podrem veure tot el procés de producció i també farem una visita a una de les caves de repòs del vi.
Al finalitzar ens oferiran una petita degustació i si volem, podrem comprar a la botiga el vi que més ens agradi (ja us avisem que n’hi ha molts, es fa dificil triar!!!)
Un altre possibilitat és resseguir en cotxe alguna de les rutes indicades en els plànols que es lliuren al centre d’informació de Sant Sadurní d’Anoia. Algunes cal fer-les a peu o en bicicleta, però d’altres es poden fer en cotxe (molt més indicat per a persones amb mobilitat reduïda). Estan indicades sobre el terreny amb rètols que també ens expliquen per on anem passant i la varietat de raïm que es cultiva a cada vinya. Ens alguns casos també passem per bodegues familiars que es poden visitar.
On menjar
Hem de dir que el centre de Vilafranca no és precisament un lloc ple de restaurants. Nosaltres vam dinar al bar Café de la Rambla (Rambla de Nostra Senyora nº 8, telefon 938921052. Te un graó a la porta i dos pisos (a l’entrar sembla que la part preparada per menjar sigui només la part de dalt que té accés amb escales, però no, també es pot dinar al pis de baix). La cuina té una bona relació qualitat – preu. Fan menú. No hi ha lavabo adaptat.
On dormir
L’Olivera és un conjunt d’allotjaments rurals que conté un apartament tot a planta baixa anomenat l’Olivera petita. Es troba al terme de Subirats. El cotxe es pot deixar molt a prop i te piscina i pista poliesportiva per jugar a futbol o a bàsket (per accedir a aquesta zona haurem de tenir en compte que hi ha cinc graons impracticables per a cadires de rodes, ens hauran d’ajudar). L’apartament és còmode, i te de tot, fins i tot rentadora en el que abans havia estat el safareig (atenció al divertit cartell adreçat als hostes masculins). El lavabo només te dutxa i és força petit, l’entrada amb cadira de rodes és complicada, segons la mida l’haurem de deixar a la porta i apanyar-nos com puguem per accedir.
Què comprar
Evidentment, no cal que us diguem que el vi i el cava són les estrelles de la comarca. Si no aneu a cap visita, al mateix Vilafranca podreu trobar bodegues que també us els vendran. I si voleu anar a mercat setmanal, recordeu que és els dissabtes.
Recomanacions
Procureu anar a fer la visita a les Bodegues Torres havent esmorzat, perque la copeta de la degustació amb l’estòmac buit pot fer que sortiu més alegres que unes castanyoles.
També hem de dir que l’aparcament a Vilafranca és complicat. Normalment es pot trobar lloc davant de l’estació de trens, una estació amb accés adaptat. Hem de dir que quan varem fer l’excursió, l’accessibilitat dins dels trens de la RENFE era bastant deficient. Segons hem llegit al web de la companyia ferroviaria, estan fent una modificació a l’atenció a les persones amb diversitat funcional i l’adquisició de nous trens facilitaran els viatges. De totes formes, recomanem comprovar si es compleixen aquests avantatges.
De l’estació fins a la Rambla cal caminar una estoneta per carrers sense baixadors i amb voreres força estretes. Demanariem a l’Ajuntament des d’aqui un esforç en mirar d’adaptar els carrers de la població a tothom.
La Cova de la Font Major és una increïble formació geològica que recòrre pràcticament tot el poble per sota. Hi ha pàrking per deixar el cotxe i l’entrada fins la Cova, tot i que seguint un pendent pronunciat en alguns trams, és practicable. El problema ens el trobem amb la grava de dins. La Cova s’anuncia a tot arreu com adaptada, però no s’ha tingut en compte que la grava impedeix que les cadires de rodes (i els cotxets!!!) hi puguin circular còmodament, i és una llàstima, perque l’espai és d’alló més interessant, amb una recreació prehistòrica molt aconseguida. Hem adreçat una suggerència als organitzadors de les visites per veure si es pugués millorar aquest aspecte, ja que la cadira s’enganxa continuament.
El segon espai és el Museu de la Vida Rural, un preciós recorregut per la vida a pagès dels nostres avantpassats. El Museu està, aqui sí, totalment adaptat, amb ascensor i w.c. No presenta cap problema i el recorregut és molt bonic i educatiu, amb diversos audiovisuals. Podrem veure els oficis antics, la roba, els menjars, les eines…us recomanem una visita comentada perque així us fareu ben bé al càrrec de tot. Te dos edificis interconnectats i un tercer, la fassina d’alcohol, que no està adaptat ni és accessible. No hi ha pàrking però pels voltants no és difícil poder deixar el cotxe. Una visita 100% recomanable si utilitzeu cadira de rodes. El tercer espai és el Monestir de Poblet, molt a prop de l’Espluga. Te pàrking a l’exterior (i no sé si demanant-ho, us podrien deixar entrar el cotxe fins a dins, nosaltres no ho vam fer, però seria possible). El terra de l’entrada és molt pedregós, procureu posar alguna roda al damunt de les llambordes més llises perque sinó el camí fins la porta principal és bastant dur. Els tiquets es compren en una botigueta entrant a l’esquerra que te dos graons a l’entrada, però les persones amb diversitat funcional no paguen. A la porta hi ha rampa, i tota la visita transcòrre per la planta baixa, excepte a l’hora de veure la sala del dormitori, que és al primer pis (totalment inaccessible). Per la resta no hi ha problema. Alguns espais (com la biblioteca o el menjador) només es poden veure a través de vidrieres perque són espais que els 30 monjos que hi viuen fan servir habitualment. Un racó curiós de veure també és el paratge de Castellfollit (PDF) (al mateix Alberg us explicaran com anar-hi). Es troba molt a prop de Poblet i és un espai al mig del bosc des d’on parteix una carretera asfaltada que permet passejar contemplant la vegetació. Això sí, va fent pujada.
On dormir
La zona te bastants establiments de totes les categories. Nosaltres vam optar aquesta vegada per la més econòmica, l’Alberg Jaume I, que es troba situat a Les Masies, a 1 km de l’Espluga i molt a prop de Poblet. Te pàrking i està adaptat. Tenen una habitació (anomenada la infermeria) amb wc i dutxa, 4 lliteres i un llit individual (en total hi caben 9 persones). Nosaltres ens hi vam allotjar sols, però si hi aneu amb més gent, que sapigueu que també hi ha més lloc. És molt gran (havia estat un antic balneari a principis del segle XX) i hi caben molts hostes. Per la resta, doncs ja ho sabeu, és com una mena de casa de colònies: molts nens, molts esplais, sopar a les 20.30 h. i fer cua pel lloc del menjador, esmorzar també molt d’hora…les coses típiques dels albergs. Hi ha sala de tv i sala de jocs per a les criatures. I a l’estiu, piscina. A la recepció, molt amables, donen informació turística de la zona.
On menjar
Nosaltres vam fer un dinar al l’Hostal Les Disset Fonts, al carrer de la Font. També tenen allotjament. Te rampa a l’entrada, ascensor i wc. I el menjar era boníssim!!! Us el recomanem si voleu recuperar forces.
Que comprar
A l’Espluga el menjar més típic són els carquinyolis i al poble hi ha 4 o 5 llocs que en venen. Per altra banda, tant a la Cova com al Museu com al Monestir, hi ha merxandatge relacionat.
Caixafòrum te la seu al peu de Montjuïc. L’edifici modernista havia estat una antiga fàbrica anomenada Casarramona i ha estat completament restaurada. Es un espai concebut per oferir diversos actes culturals i musicals. Està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i no presenta cap problema ni d’accès des del carrer ni en cap de les seves sales (hi ha ascensor). També hi ha lloc per a cadira de rodes a l’auditori i hi ha lavabo adaptat a la planta baixa. També es pot accedir a les sales d’exposicions (són d’entrada lliure), a la cafeteria i a la mediateca audio-visual. A l’estiu hi ha una interessant programació a l’aire lliure, especialment musical. Atenció amb l’aparcament: al carrer, just al davant, hi ha dues places d’aparcament reservades i amb els distintius corresponents. Però si pretenem aparcar al pàrking cobert, ens trobarem amb un problema. L’ascensor de la Fundació no hi arriba i l’accés en ascensor s’ha de fer desde la vorera del davant, trucant previament a un timbre perque ens obrin la porta. L’accés està tancat en una mena de gàbia (suposem que per evitar vandalismes en l’ascensor) però això no facilita gens les coses. A part, no podem assegurar que aquest accés estigui obert 24 h. De manera que la nostra recomanació, per poc que pugueu, és que deixeu el cotxe al carrer.
Per altra banda, el nou Museu de la Ciència-Cosmocaixa és obert de dimarts a diumenge de 10 a 20 h. L’entrada val 3 euros però hi ha diversos descomptes (a consultar). És un edifici impresionant dedicat a la divulgació científica de manera educativa i a l’abast de tothom. Està totalment adaptat. No hi ha cap problema d’accés des del pàrking, on hi ha places reservades (i el pàrking és prou econòmic, 1 euro/hora). A l’exterior hi ha la plaça de la Ciència i a l’interior, les sales de la matèria, el bosc inundat (increïblement ben recreat i que podem observar per sota i desprès passejar-hi), el mur geològic, diverses sales de conferències i tallers, sales per a nens (prèvia inscripció) com la sala flash i la sala clik, i com no, el fantàstic planetari (la porta principal te escales però per a persones amb cadira de rodes hi ha un altre accés pla). Com és una activitat que també necessita pre-inscripció, ho hem de dir en el moment i ens l’obren sense problemes). Hi ha cafeteria, una botiga-llibreria i fins i tot una zona de picnic. No hi vam trobar cap problema, està tot molt ben pensat i molt accessible (també hi ha lavabo). A destacar per veure el bosc inundat, un trosset de selva humida amb animalons (peixos, serps, ocells…) i la capivara, el rosegador més gran del món (segur que no heu vist mai unes rata tan gran !!!). No us perdeu tampoc la rampa panoràmica, segur que no heu baixat mai una rampa de cargol tan llarga. Tot és molt interactiu i interessant. S’hi poden fer fotografies però sense flaix.
Aquesta vegada, a peu de carretera trobeu un pàrking a l’esquerra obert a tothom on podeu deixar el cotxe –recomanable si podeu caminar una mica– i a l’altra banda, una mica més amunt, teniu un cartell de pàrking amb el símbol de cadires de rodes que us indica l’entrada de cotxes per a minusvàlids -per als que necessitin aparcar més a prop-. Quan nosaltres hi vam anar, hi havia una cadena posada i la persona acompanyant va haver d’anar caminant fins al centre per demanar que la obrissin. Ens van explicar que normalment està oberta, però aquell dia nosaltres no ens ho vam trobar així. En fí, després de passar la cadena podem seguir per un caminet que passa per davant del centre d’informació i aparcar en unes places ben senyalitzades. Des d’allà mateix podem accedir picant al timbre al centre d’informació La Pleta. Un cop dins, podrem veure un audiovisual sobre la geologia de la zona i dues pantalles de televisió que ens ensenyen en directe les dues àligues cuabarrades que s’han introduït al Garraf. A partir d’aqui ja podem començar el nostre recorregut pel cami de la Pleta. És un camí planer amb una miqueta de grava on podrem observar la botànica de la zona. Hi ha cartells informatius i està poc concorregut. Un cop creuada la carretera el camí acaba sobtadament ja que comença una pendent important. En una altre vessant hi ha el camí per a persones amb deficiències sensorials però nosaltres no el vam fer perque no és accessible per a cadires de rodes. Es tracta d’una excursió senzilla per poder contemplar el paisatge àrid i geològicament complex del Garraf.
Com les explicacions les fem partint de Barcelona, no fem constar cap lloc on dormir perque es pot anar i venir en un sol dia.
Visitarem els volcans pels voltants d’Olot, una preciosa fageda, el Museu dels Volcans i la Granja de iogurts de La Cooperativa La Fageda, a més a més de visitar les viles de Besalú i SantaPau, la Vall d’en Bas i un fantàstic mirador, al costat del Santuari de la Mare de Deu del Mont. Ara passem a explicar-vos tot el que hem fet nosaltres.
Fotografies
Començarem amb els volcans més coneguts: El Santa Margarida i el Croscat. Si anem amb cadira de rodes ens serà totalment impossible visitar el Santa Margarida, perque s’hi puja a peu per un camí muntanyós. Per visitar el Croscat ens situarem a l’aparcament del Volcà Santa Margarida. Aquest aparcament el trobarem sortint d’Olot per la carretera que va a SantaPau. El camí que parteix cap el volcà Croscat el trobarem a l’altra banda de la carretera.
Us Avisem que la circulació i l’estacionament de vehicles a motor, dins del Parc, està restringida. Només es tolera, si previament s’obté a les Oficines d’Informació del Parc, un permís especial, que cal posar en lloc ben visible, sobre tot quan estacionem. Amb aquest permís podrem veure les graderes del volcà Croscat, i arribar-nos fins una de les entrades de la Fageda d’en Jordà.
En cadira a la Fageda només podrem endinsar-nos un trosset, ja que el terra es força dificultós, amb grava i forts pendents. Només entrar uns 20 metres podrem adonar-nos de la bellesa del paratge. També es disposa de la possibilitat de visitar el volcà Croscat en carrilet. Cal adreçar-se a la recepció del càmping LAVA (hi ha un rètol que ho indica). Surt a les hores en punt. Aquest carrilet resulta totalment impracticable per a persones usuàries de cadires de rodes. Les persones que facin servir crosses, hauran de fer esforços perquè el vagó és alt. La visita és pràcticament la mateixa que es pot fer amb el cotxe però amb les corresponents explicacions.
Una altra visita és la Fageda d’en Jordà dalt d’un carro de cavalls. S’agafen en una esplanada que es troba a peu de carretera, entre l’aparcament de Santa Margarida i Olot. El carro també és totalment impracticable per a usuaris de cadires de rodes, i en el cas d’usuaris de crosses o persones que els costi pujar graons, tindran dificultats, perque cal posar els peus en uns estreps alts i petits. Aquest recorregut permet fer-nos una idea completa de la Fageda ja que el viatge és lent i permet gaudir del paisatge sense patir per l’estat del terreny.
Si voleu visitar la cooperativa La Fageda haureu d’agafar la carretera que porta a SantaPau i trencar a la dreta on hi ha l’indicador. Tornem a endinsar-nos en terreny protegit per la qual cosa haurem de tornar a fer servir el permís que hem explicat abans (cal demanar hora per fer la visita, la mateixa cooperativa us el fa arribar per fax.) Un cop arribats al centre podrem deixar el cotxe sense problemes a l’esplanada que fa de pàrking.
Primer de tot anirem a la carpa on reben les visites i on podreu comprar alguna planteta del viver. Atenció perquè el tros de l’entrada és de grava i les rodes de la cadira s’enganxen. Les visites individuals són gratuïtes (per a grups cal consultar).
Podrem veure durant una hora tot el procès d’elaboració dels iogurts, desde el tracte que reben les vaques fins el producte final. És una visita molt apropiada per fer amb nens. Hi ha lavabo adaptat.
Un altre lloc a visitar és el Santuari de la Mare de Déu del Mont. L’inici de l’excursió és Besalú. Un cop allà, per la carretera que va a Figueres, (N-260), cal agafar el trencall a l’esquerra, cap a Beuda. Un cop a Beuda sempre cal continuar en direcció a la Mare de Déu del Mont (hi ha indicadors dels itineraris GR per a la gent que fa l’excursió a peu que ens indiquen la direcció encara que nosaltres anem en cotxe). A mig trajecte, trobarem un STOP i trencarem per una carretera estreta cap a l’esquerra. Desprès de molts revolts i un fort pendent arribarem dalt de tot de la muntanya on hi ha un mirador impresionant sobre la comarca. Fins i tot es veu amb claredat la bahia de Roses. Hi ha molts repetidors de televisió, una esglèsia i un restaurant (no hi vam entrar, per tant no us podem dir com és).
Una altra visita és el Museu dels Volcans d’Olot que és troba dins un parc molt bonic i molt ben indicat. És un museu modest i petit en una casa que té una gran escalinata a la banda del davant, però que té una entrada plana pel darrera (cal avisar a l’interior i ens obren l’accés). El més curiós és el simulador: entrarem en una sala fosca on es projecta un video d’uns 10 minuts que explica la història del terratrèmol d’Olot a l’Edat Mitja que va destruir la ciutat, i quan menys ens ho pensem… el terra es mou. La veritat és que ja t’ho avisen quan entres, que el terra és una plataforma hidràulica i que es bellugarà, però tot i aixó, l’efecte, que és d’alló més senzill, transmet molt bé la sensació.
Una altra visita molt recomanable és Besalú, població famosa pel seu pont medieval (empedrat) i el seu centre històric. Una mica abans d’entrar també trobem un altre carrilet turístic, el Bisuldunum, que resulta totalment impracticable per a usuaris de cadira de rodes (com gairebé tots els carrilets turistics). La gent que porti crosses o bastó, tampoc és que ho tinguin gaire fàcil, però amb ajuda es pot conseguir pujar. El tren surt de Besalú (a peu de carretera, es veu de seguida abans d’arribar a la vila) i fa diversos recorreguts per paratges endinsats en el bosc on no està permès el pas dels cotxes. En el trajecte passarem per una antiga cantera i pararem a tres ermites per fer una curta visita. Durant el viatge escoltarem a través d’uns altaveus les llegendes i històries d’on anem passant. El tren ens tornarà a deixar al mateix lloc d’on haviem sortit (s’hi pot aparcar).
On menjar
Restaurant Els Ossos. Carretera de Santa Pau Km 2,7 – Batet de la Serra. Telèfon: 972-26.61.34
Totalment adaptat (també el lavabo). L’entrada adaptada està al costat de la porta principal. S’ha de demanar que ens obrin.
Area recreativa Xenacs. Les Preses 972-19.50.87
Fonda Siquès – Besalú. C/President Companys, 6-8. Besalú – Tel. 972-590110
On dormir
Casa de Colònies i Residència de Turisme Rural. Carrer de l`Hospital s/n – 17178 Les Preses (Girona)
Telf. 972692023. Email: ccolonies@garrotxa.net
Casa de colònies adaptada, sense barreres arquitectòniques, amb dues habitacions en les quals poden substituir les lliteres per llits, (amb avís previ i amb un total de 4 places) amb dutxa, lavabos i vàters adaptats (Informació facilitada per la pròpia casa).
Hotel Comte Tallaferro ****C/Ganganell nº 2 17850 Besalú – La Garrotxa
Telèfon: 972.59.16.09 – 972.59.01.12 Telefax: 972.59.12.43 email: tallaferro@grupcalparent.com
Hotel adaptat tant per a persones que utilitzin cadires de rodes como per a persones amb deficiències visuals i auditives. (Informació facilitada pel propi hotel. Es recomana confirmar preus i disponibilitat).
Hotel Borrell *** C/Nònit Escubòs nº 8 17800 OLOT Telèfon. 972-27.61.61 Fax. 972-27.04.08 e-mail: borrell@agtat.es
Accessos fàcils. Aquest hotel disposa d’ascensor
Què i on comprar
Productes “ben be d’Olot”
Tres empreses artesanals, la fleca Can Carbasseres, la fàbrica de licors Ratafia Russet i la fàbrica d’embotits Can Japot, comercialitzen conjuntament un lot de tres productes, els més representatius de cada casa sota el nom ‘ben be d’Olot‘.
Més informació a:
Can Carbasseres.- 972 26 08 059
Ratafia Russet.- 972 26 10 88
Can Japot.- 972 26 10 6?
Agrobotiga Verntallat de la Vall d’en Bas.
Botiga de productes i queviures naturals, verdures, melmelades, conserves. Disposa de plaça d’aparcament per cotxe adaptat, bar i te lavabo adaptat (el dia que nosaltres hi vam anar, vam haver de treure nosaltres mateixos unes caixes que hi havien a dins. Vam presentar un full de “suggerències” per veure si ho arreglen perque un lavabo no es pot fer servir de magatzem). Si us passa, reclameu.
Aquesta visita la recomanem especialment a l’estiu ja que la temperatura dins la mina és més baixa que a l’exterior, i això quan fa calor s’agraeix. Les instal.lacions de la mina són accessibles (amb rampes de fusta), però ens trobem amb un obstacle important en el fet d’haver de pujar en un jeep per accedir a l’entrada. Els cotxes no estan adaptats i baixen per un pendent molt pronunciat. No hi ha altra manera de baixar a l’entrada de la mina. Al marge de la dificultat per pujar al jeep, també ens costarà una mica accedir al lloc on surten, perque han fet unes rampes de fusta que són una mica empinades perque salven el desnivell de la muntanya (tot sol.lucionat si us feu acompanyar d’un forçut). De totes maneres el personal de les visites s’ofereix per ajudar-nos a pujar. Un cop a la porta de la mina tot és a peu pla. Recomanem no portar roba fosca ja que les gotes que cauen del sostre contenen molta sal i taquen.
La visita consisteix en una passejada per dins de la mina (molt ampla i amb llum excepte a certs trams que el camí es fa bastant estret). Veurem tot tipus d’estalactites i estalagmites i un guia ens explicarà totes les curiositats de la sal. La visita a la mina s’ha ampliat darrerament i aixó ens permet observar el forat per on baixava l’ascensor que arribava fins els 1750 metres de fondària. També visitarem les instal.lacions de la mina per fora i veurem els ascensors per on pujaven els miners i les enormes màquines que es feien servir.
Atenció perquè el terra de fora té una mica de grava i les rodes del davant de les cadires es poden quedar clavades. És qüestió de rodar a poc a poc.
El Centre on es reben els visitants està adaptat (també el lavabo) i hi ha aparcament.
On allotjar-se
Casa de turisme rural La Torre d’en Bofill. Barri Segalers. Cardona. Telèfon: 93.869.19.68
La casa es troba a la carretera de Berga, al km 1. Està ben senyalitzat. El primer que hem de destacar es l’amabilitat i simpatia dels seus propietaris; us podem assegurar que us faran sentir com a casa. Hi han un pati on es pot deixar el cotxe i per tant no cal patir per l’aparcament. A peu pla teniu el menjador (amb lavabo adaptat!!!) i llar de foc, televisió, nevera i equip de música. Desprès hi ha una escala que porta a les habitacions (una també està totalment adaptada, lavabo inclòs, i molt ben decorades totes). El problema és que per salvar les escales cal donar la volta a tota la casa per un camí que no es gens fàcil, ja que és molt empinat i te pedres. Hi ha la possibilitat d’arribar a la banda del darrera amb cotxe, deixar la persona que va en cadira de rodes a la porta de les habitacions (totalment plana) i tornar de nou a aparcar al pati del davant (el cotxe no es pot deixar darrera perque el pas és molt estret). És laboriós, però es pot fer. El menjar és molt bo i variat i a més a més compartireu els àpats amb la familia, excepte l’esmorzar. Els productes servits són excel.lents i la major part fets a casa (com el codony, el formatge, la llet o el vi…) Sempre hi ha lloc per a la tertúlia a l’hora de la sobretaula i el temps passa volant.
Com es tracta d’una explotació ramadera, hi ha molt bestiar: vedelles d’engreix, porcs, ovelles … i no patiu perque no fa gens de pudor encara que els animals siguin a tocar de la casa.
A més a més, en Josep Maria (que havia estat conductor de ral.lies de terra) us pot portar d’excursió a visitar la comarca, a buscar bolets o el que decidiu amb ell, que d’idees us podem ben assegurar que no n’hi falten. Es un lloc fantàstic per passar un cap de setmana amb una companyia inmillorable.
Nosaltres hem basat la nostra ruta en tres edificis emblemàtics d’Antoni Gaudí a la ciutat de Barcelona: La Sagrada Família, La Pedrera i el Park Güell.
Fotografies
Hem de destacar que totes les línies d’autobus a Barcelona són accessibles i la línia II del metro també. Recomanem utilitzar la secció “Vull anar a…” de la pàgina web de Transports Metropolitans de Barcelona (obtindrem informació específica sobre quin transport ADAPTAT ens hi portarà).
La Sagrada Família
L’entrada per a visites individuals es troba a la Façana del Naixement.
Cal fer cua (molta més a l’estiu) i passar per una cabina on ens cobraran l’import (hi ha una rampa de metall curta per salvar el desnivell). El preu de les visites varia segons si es tracta d’una visita individual, de grups o de jubilats. A l’altra banda ens trobarem una rampa gran de ciment semblant a les d’entrada de cotxes d’alguns parkings que permet pujar als usuaris de cadires de rodes i als acompanyants fins l’entrada del temple sense gaire problema (només cal fer una mica d’esforç).
A dins tot està en obres (que estrany, oi?) però amb la cadira es pot anar per tots els llocs permesos (han instal.lat una mena de ‘pont’ de fusta pel damunt d’alguns espais però te rampes i no hi ha problema). Desde aquest punt es poden observar ben bé les columnes altíssimes de l’interior inspirades en els arbres que veia Gaudí pel voltant del temple quan el va començar a construir (no oblidem que la seva màxima font d’inspiració en totes les seves obres van ser les formes de la natura).
Nosaltres no vam pujar a les torres però hi ha un ascensor (de pagament) que puja fins a una alçada de 65 m. Aquest ascensor també baixa. Diem això, perquè hi ha un altre ascensor que només és de pujada i naturalment, aquest no el podrem agafar. Els que vulguin pujar i baixar a peu no hauran de pagar res.
A l’altre banda del temple, mirant la façana de la Passió (la de les escultures de Subirachs) a la dreta, hi ha una rampa que ens porta a l’entrada del Museu del Temple. Just a l’esquerra hi ha un lavabo adaptat. El Museu es completament pla i podrem veure un audiovisual sobre la construcció de la Sagrada Família. La sala de projeccions no te control del personal del Museu, i la gent no para d’entrar i sortir a mitja projecció. No s’hauria de permetre l’entrada mentre dura, com fan a molts llocs. Al Museu es poden veure fotografies de com va començar tot, esboços originals, maquetes, elements ornamentals, fotografies de Gaudí… Hi ha una fotografia del seu taller del mateix dia en que va ser atropellat pel tramvia: fins i tot hi ha el farcellet de menjar que li havien preparat per sopar. A veure si trobeu la foto!!!
I per finalitzar, a la sortida podem passar per la botiga per deixar-nos els calerons i comprar algun record (el ‘merxandising’ és molt extens). Tot sigui per col.laborar i veure-la acabada.!!!
La Pedrera
La Pedrera la trobarem al Passeig de Gràcia nº 92. Actualment és la Seu de la Fundació Caixa de Catalunya.
Els preus també varien en funció de l’edat o dels grups. Primer de tot recomanem observar l’edifici per fora desde la vorera del davant per adornar-nos plenament de la sinousitat de la seva façana tan agosarada, amb enormes finestrals i balcons forjats. La porta principal d’accés és molt gran i plana. Trobarem la taquilla a mà dreta. Nomès acceder-hi ja podrem admirar l’imponent celobert amb tots els seus detalls. Aleshores demanarem al personal de l’edifici que ens acompanyin en ascensor fins la Sala Espai Gaudí, dalt de tot, un laberint de maons on està exposada la història de la construcció de l’edifici. L’ascensor també permet pujar fins al terrat, però els usuaris de cadira de rodes només podran estar-se en una plataforma metal.lica d’aproximadament 2 x 2 metres que hi ha en sortir de l’ascensor, perque el terrat està ple d’escales i desnivells. Hem de dir de tota manera, que desde la plataforma ja et fas una idea de com és el terrat, ja que permet contemplar una altra perspectiva del celobert vist desde dalt i també observar les famoses xemeneies més aprop. Per baixar del terrat haurem d’avisar algun dels guies de l’edifici perquè el viatge en ascensor s’ha de fer acompanyat.
Aleshores anirem al quart pis, anomenat Pis de la Pedrera, que conserva tot l’encant dels pisos originals en l’època en que va ser construïda la casa. Podrem veure com vivia una familia burgesa de principis del S. XX i observar tots els detalls de construcció d’un habitatge memorable. Per baixar fins al carrer altre cop haurem de sol.licitar als guies de La Pedrera que ens acompanyin en ascensor fins a baix (hi ha molt personal).
Evidentment, recomanem no fer la visita a l’estiu ja que el nombre de persones és molt gran i s’han de fer llargues cues.
El Park Güell
L’entrada es troba a la Crta del Carmel, encara que a les adreces oficials consta el carrer Olot. També és on ens deixarà mes a prop l’autobús i on tenim més a prop l’aparcament.
Són uns jardins que Antoni Gaudí va projectar per a una urbanització que li va encarregar el Comte Güell i que no va tenir gaire èxit perque a la gent de l’època (rics, per suposat) no els agradava viure tan lluny del centre de la ciutat.
Primer de tot hem de dir que a la porta hi ha aparcament per a turismes i autocars amb diverses places reservades i senyalitzades per a cotxes amb el distintiu de mobilitat reduïda corresponent. De totes maneres, les línies adaptades d’autobús ens deixen molt a prop.
En entrar trobem el Museu Casa Gaudí. El preu de les visites varia segons si es una visita individual, de grups, o de jubilats… El Museu recull obres i records personals per iniciativa dels Amics de Gaudí. L’accès es fa per una rampa empedradada força dificultosa i la porta te un graó. Els minusvàlids en cadira de rodes no paguen perquè nomès poden veure la planta baixa ja que no hi ha ascensor.
A l’esquerra de l’entrada principal del Parc s’agafa un pendent ample i asfaltat (Passeig de les Palmeres) que ens porta a l’Escala on podrem veure el Drac (fa una plaça amb botigues, un bar i lavabos adaptats).
A partir d’aqui, podem pujar per un camí amb grava i pedres (caldrà fer una mica de trekking) i desprès agafar un desviament a la dreta que ens durà a la Sala Hipòstil.la. En creuar-la podrem continuar per un camí de terra que ens portarà a la plaça de sobre on hi ha el famòs banc serpentejant de trencadís.
Si anem enrere i recuperem el camí anterior, continuem pujant i veurem el Viaducte de la Bugadera. Al final de tot hi ha escales per la qual cosa els que vagin en cadira de rodes hauràn de recular. Les escales porten a la plaça que hi ha al damunt de la Sala Hipòstil.la (ja hem explicat per on hi han d’accedir els usuaris de cadires de rodes).
On menjar
Restaurant Els Porxos
C/Mallorca nº 410. Telf:. 932.319.990. Barcelona
Restaurant Citrus. Passeig de Gràcia nº 44. Telf:. 934.872.345. Barcelona
Restaurant Taller de Tapas. Rambla de Catalunya nº 49-51. Telf: 934.874.842.
Recomanacions. Atenció als carteristes en tots els llocs amb gran afluència de públic. Sempre estan esperant una distracció. També mireu de portar-vos beguda d’algun altre lloc perque els preus són abusius (sobretot a la porta del Park Güell).
Per arribar al Monestir, des de Barcelona, agafem l’autopista E9-C16: Sortida 54 – Sant Fruitós de Bages / Navarcles (seguint direcció Navarcles). Per la resta de localitats de Catalunya podeu consultar el web del Monestir. Un cop arribats a l’encreuament que ens pot portar cap a Sant Fruitós de Bages (a la dreta) o cap a Navarcles (a l’esquerra), escollirem aquesta segona opció. A uns 2 km. trobarem el desviament que ens porta al Món Sant Benet.
Hi ha un pàrking ampli on deixar el cotxe però si plou pot ser que us el trobeu una mica enfangat. Seguidament ens adreçarem al centre d’informació La Fàbrica on hi ha el centre d’acollida de visitants, el Restaurant La Fonda, la botiga i els lavabos adaptats. Després de comprar l’entrada (cal reserva prèvia) ja podrem començar la visita guiada a la porta del Monestir acabat de restaurar. El servei de guies ens acompanyarà en tot moment. Nosaltres vam fer la visita medieval (cal triar entre la Medieval i la Modernista). Tot el Monestir està adaptat i les úniques dificultats que trobem són un graó que hi ha per sortir a la terrassa (al final del recorregut) i una mica el paviment del claustre, de palets de riu (ja sabeu, trontollareu una mica, és qüestió de prendre-s’ho amb calma). Per la resta, cap problema (la qual cosa demostra que un edifici antic es pot adaptar perfectament respectant la seva arquitectura, no hi ha excuses). Cal destacar el muntatge Museogràfic, molt curiós i didàctic (no us expliquem res que si no ja no us sorprendrà!).
Nosaltres hem provat el Restaurant La Fonda, totalment adaptat. ATENCIÓ: la reserva de la visita i del restaurant va per separat. No us penseu que havent-ne fet una, teniu assegurada plaça a La Fonda. Cal trucar als dos llocs.
Què comprar
A la botiga que es troba a l’edifici La Fàbrica podreu comprar tot tipus de delicatessen. Nosaltres us recomanem els rocs de Sant Benet, ametlles recobertes de xocolata. Mmmmm..
Haviem sentit sempre parlar de la bona visió del cel que s’observa des d’Àger, però mai haviem tingut ocasió d’anar-hi, fins aquestes vacances del 2009. Que a la Vall d’Àger tinguem bona visibilitat del cel és degut a la seva configuració geogràfica i a la voluntat i necessitat de les entitats de la zona (com el Parc Astronòmic del Montsec) ja que sinó ells no podrien desenvolupar la seva tasca docent i professional.
Dins de la zona d’influència d’Àger i dedicats a l’Astronomia, al marge del PAM, tenim el camp d’Observacions de la Agrupació Astronòmica de Sabadell, una entitat sense ànim de lucre i d’àmbit estatal i amb molt de renom en el tema de l’Astronomia. Degut a l’important augment de la contaminació lumínica que pateix Catalunya, la Agrupació i les altres entitats varen decidir instal.lar-se a Àger. L’Agrupació de Sabadell ha instal.lat un observatori propi amb el qual poden continuar la tasca tant important que fan des de la seu de Sabadell des de fa uns quants anys. També es fan activitats astronòmiques a la casa de Turisme Rural Cal Maciarol, que es troba al costat. De totes maneres, aquesta zona està plena d’espais on posar el telescopi en estació i dedicar-se a observar sense problemes.
Però per al públic en general, nosaltres recomanem una visita al Centre d’Observació de l’Univers (adaptat, amb places d’aparcament reservades i amb lavabo inclòs, excepte les cúpules dels observatoris) vinculat al PAM (Parc Astronòmic del Montsec). Podreu veure-hi exposicions sobre la creació de l’Univers – des de la explosió del Big Bang fins als nostres dies, tot molt ben detallat amb gràfics, documentals, fotografies… El preu de l’entrada inclou poder veure el firmament amb un telescopi portàtil.
Aprofitem des d’aqui per conscienciar, preservar i lluitar per la preservació d’aquest cel, ja que en altres llocs desgraciadament ja no hi som a temps.
Activitats alternatives
A la zona del Montsec es pot fer una ruta molt maca que és la Ruta de les Ermites (a les oficines de turisme us poden proporcionar el fulletó o el podeu consultar per internet). A algunes s’hi pot arribar en cotxe i a d’altres no. Nosaltres només vam visitar l’Esglèsia del poble de Millà (a peu de carretera) perquè haviem conduït molt i estàvem cansats (però no s’hi pot entrar). Des del nostre allotjament també veiem en la distància l’Ermita de la Mare de Dèu de Pedra. Un altre paratge per visitar és el Coll d’Ares, on es troba el Telescopi professional del Montsec (no es pot visitar ni tan sols atansar-s’hi en cotxe perquè hi ha una barrera). Però la vista de tota la Vall i per l’altra vessant, la dels Pirineus, és impressionant. També és una de les bases des d’on es llencen els amants del parapent, que n’hi ha moltíssims (també podeu trobar empreses que s’hi dediquen, al mateix Àger, per exemple). Des del poble d’Agulló es triga una mitja hora en cotxe per una carretera de corbes, això sí, perfectament asfaltada. De baixada ens vam arribar al poble de Corçà, molt bonic. El pantà de Canelles i el de Camarassa sòn altre llocs per anar a fer turisme. Nosaltres vam optar pel primer, baixan-t’hi en cotxe. No vam poder arribar fins l’aigua, ens vam quedar un tros més amunt, però la vista era molt txula i vam poder fotos maques, amb les muntanyes reflectides a l’aigua (però queia un sol!!! Recordeu portar-vos protecció pel cap i els ulls). L’esplanada on vam baixar era força empedrada. Per als amants de caminar (qualsevol persona amb problemes de mobilitat, absteniu-vos!!!) hi ha GR molt ben indicats i també rutes en BTT.
On allotjar-se
Per la zona hi ha diverses possibilitats d’allotjament, i nosaltres ens vam inclinar, com en tantes altres ocasions, pel turisme rural. Vam triar els Apartaments Contorna, al poble d’Agulló, a un kilòmetre d’Àger, capital de la Vall. Agulló ès molt petit, amb molt bones vistes del Montsec, i els tres apartaments són gairebé la darrera casa de la població. Dos dels apartaments estan a la planta baixa i són amples. Tot i no estar propiament adaptats, en cadira de rodes s’hi pot accedir bé, tot i que depenent del grau de mobilitat necessitarem ajuda (per exemple al lavabo ja que te banyera, encara que baixa). Hi ha cuina-menjador força gran, i tres habitacions, una amb llit de matrimoni i dues d’individuals. També va molt bé que el cotxe es pot deixar a la porta, ja que no molesta per passar.
On menjar
Evidentment, podeu comprar i cuinar a l’apartament, però a nosaltres ens agrada deixar-ho per sopar i sortir a dinar fora. Vam provar tres llocs que estan bé. El primer és el Restaurant Casa Xalets al mateix Àger, senzill però amb menú de qualitat i a preu acceptable. Es pot aparcar al carrer (els vam explicar abans d’entrar que portàvem una cadira de rodes i ens van dir que deixéssim el cotxe ocupant el gual del davant, que era d’ells i no passava res). Te un graó a l’entrada. El segon lloc va ser el restaurant del Càmping Àger, que és obert a tothom. El cotxe es pot deixar al costat. Per entrar hi ha una rampa massa empinada, o podeu optar perque us ajudin a pujar dos graons. Com no esteu allotjats al Càmping, us tocarà dinar a una zona concreta per als “forasters”. Ès senzill, amb un molt bon menú (també fan plats combinats). Finalment, el tercer lloc és el Restaurant Hostal del Carme, de baixada ja cap a Barcelona, i que per tant, no es troba a la zona, sinó de camí cap a casa (al municipi de Vilagrassa). És a peu de la Carretera N-II, al kilòmetre 504. Té pàrking a la porta reservat per a minusvàlids (si no us l’han ocupat, quan vàrem anar nosaltres, el cotxe que estava aparcat no tenia autorització) i una rampeta per entrar. A dins podeu optar per menú (molta cua!!!) o pel menjador a la carta. Com teniem molta gana i no estàvem per esperes, vam optar per la segona opció i vam dinar a un menjador molt anys seixanta (hi ha lavabo adaptat). Els plats eren bons, però cars. Com ja era el final de les vacances, doncs mira, vam aprofitar per celebrar-ho!!!
Aquesta vegada no proposem propiament una ruta, sinó una estada romàntica i tranquil.la a la comarca d’Osona. Si bé es tracta d’una comarca plena d’alicients tant paissatgistics com culturals i gastronòmics, ens hem inclinat aquest cop per no bellugar-nos gaire i gaudir de l’establiment triat per a l’allotjament, l’hotel Torre Martí situat al bonic poble de Sant Julià de Vilatorta.
Fotografies
Es tracta d’un establiment acollidor i romàntic que ens transporta a principis del segle XX, ja que és una casa de dues plantes característica de l’estiueig propi de l’època, i que els seus propietaris s’han encarregat de restaurar respectant-ne l’ambient.
Hi ha quatre habitacions a l’edifici antic i quatre més en un annex més modern de planta baixa i que és on ens allotjarem si som usuaris de cadira de rodes. La cambra anomenada El Niu està completament adaptada, amb el llit de matrimoni que es pot alçar perque la transferència des de la cadira es faci amb més facilitat. El lavabo té dutxa i sòl inclinat i tenen una cadira de rodes de plàstic per si la necessiteu.
El cotxe es pot deixar a la porta de l’hotel i tant el menjador (no us perdeu la màquina registradora) com la biblioteca i la recepció són a la planta baixa. També hi podrem degustar una cuina creativa en un ambient de pau i calma.
A l’exterior trobem un ampli jardí de gespa amb gandules ideal per a llegir gaudint de la natura. També té una petita piscina per remullar-nos si el temps hi acompanya.
Què fer o què visitar
Nosaltres vam fer petites excursions pels voltants de Sant Julià (al mateix hotel us proporcionaran tota la informació i els plànols corresponents). Vam pujar en cotxe al Santuari de Puig L’Agulla (accessible per una rampa lateral, però no a l’interior perque hi ha un graó que no és fàcil de salvar i amb restaurant a l’aire lliure), i vam fer una volta pel poble veí de Folgueroles, lloc de naixement de Mossèn Cinto Verdaguer on hi podem trobar el seu museu situat en una casa del poble, que no està gens adaptat i que per tant no admet la visita en cadira de rodes.
Ja hem comentat que aquesta ruta està basada en el repòs i el romanticisme i per aixó no hem visitat llocs tan representatius d’Osona com la Catedral i el Museu Episcopal de Vic o el pantà de Sau que deixem per a una segona etapa de la nostra ruta i dels quals trobareu la informació quan hi anem.
Aquest itinerari va estar organitzat pel Centre de la Platja, amb la col.laboració d’en Miquel Figueras de la Vocalia de Disminuïts de Sant Martí a qui des d’aqui donem les gràcies. Visitarem el Parc de Diagonal Mar, i altres indrets del Barri del Poblenou.
Fotografies
El Parc de Diagonal Mar és enorme i està adaptat. No es permet l’entrada de bicicletes però se n’hi colen moltes. Hi podrem veure una varietat molt gran de flora autòctona amb alguna excepció (com un “drago” molt delicat de cuidar). Te un llac amb cignes i ànecs i la visita d’algun altre ocell aquàtic oportunista. També hi ha persones que aprofiten les aigües del llac per fer navegar el seus vaixells teledirigits.
Després de fer un recorregut pel Parc, ens adrecem a la Torre de l’Aigua (C/Selva de Mar, 9 – Barcelona). Es troba al mig d’una illa de cases, i després de saber la seva història relacionada amb la empresa MACOSA, creiem que l’Ajuntament podria rehabilitar-la perque realment ho necessita. Forma part del patrimoni industrial del barri del Poblenou i ja que se n’esta destruïnt una gran part per l’especulació inmobiliària, al menys que el que deixen en peu ho poguem veure ben conservat.
Després ens adreçarem al Parc del Poblenou, vora la platja, passant pel nou tram de passeig arran de la Ronda, ideal per patinar i anar en bicicleta. Al Parc del Poblenou està permés fer-hi pic-nic el que fa que els caps de setmana i a l’estiu estigui molt concorregut.
Us recordem que el Parlament de Catalunya es troba dins el recinte del Parc de la Ciutadella. Te cinc places d’aparcament per a persones amb targeta de disminució identificativa on podeu deixar el cotxe (a la plaça del davant de l’entrada del Zoo).
Un cop dins del Parlament i després de passar els controls de seguretat (recordeu: no podeu dur res que pugui ser considerat perillós, ni tisores, ni tallaungles…), ens adreçarem a la sala on es projecta un audiovisual sobre la seva història tan antiga. Després un guia ens conduirà per totes les sales i podrem veure el despatx del President de la Generalitat, l’Hemicicle, les sales de reunions… en fi, tot alló que sempre veiem per televisió. Hi ha ascensor i lavabo adaptat.
Podreu fer les fotografies que vulgueu i fins i tot hi ha una botigueta per si voleu comprar algun record.
Els Jardins de la Tamarita, el Laberint d’Horta, els Jardins del Palauet Albeniz als Jardins Joan Maragall i l’Umbracle del Parc de la Ciutadella.
Fotografies
Barcelona te molts parcs, zones verdes i jardins de tot tipus, alguns accessibles i d’altres no tant. En aquesta ruta hem triat 4 racons accessibles (alguns amb limitacions) d’entre molts d’altres possibles; no són ni millors ni pitjors que la resta, simplement ens han cridat l’atenció per alguna característica.
Jardins de la Tamarita. Passeig de Sant Gervasi nº 47-49
Es troben a la part alta de la ciutat. Dins dels jardins hem escollit l’esplanada verda que permet estirar-se a prendre el sol. Els que caminin s’hauran de treure les sabates (tal com ho indica el cartell corresponent). L’esplanada es troba entrant als jardins per la porta principal i agafant el camí de l’esquerra. L’únic problema que presenta l’esplanada es que només te un sol banc i que hi dona el sol de ple. Aquest espai es molt adequat per anar amb nens petitons perque comencin a donar les primeres passes amb els peus despullats sobre la gespa.
Laberint d’Horta. Passeig dels Castanyers nº1
El primer que hem de dir és que podem aparcar a l’interior del Parc ja que hi han zones reservades per a minusvàlids. Nota: ens podem trobar que la porta d’accés a la zona d’aparcament estigui tancada. A nosaltres ens va passar i vàrem haver d’anar al personal de manteniment del parc a que ens obrissin la porta.
Aleshores ens adreçarem a la guixeta d’informació on caldrà pagar per poder accedir al Parc. En funció del dia, l’accés al Parc es gratuït.
ATENCIÓ: El laberint és molt divertit, peró però a les cadires de rodes presenta un inconvenient. Cada 10 m. aproximadament hi ha un petit entrebanc de pedra que caldrà superar. Els passadissos del Laberint són de terra que degut al desgast, s’han anat rebaixant i fa que aquests entrebancs els converteixin en un problema. Nota: hem realitzat una reclamació per aquest motiu i pel lavabo que el feien servir de magatzem i ens han contestat, comunicant-nos que igualaran els camins de terra i comunicaran a l’encarregat del bar que el lavabo no pot fer-se servir de magatzem.
Nosaltres varem trigar 20 minuts en trobar el centre del Laberint on hi ha una font i 10 minuts en trobar la sortida. La resta del parc també és molt bonic i estan senyalitzats els anomenats “camins accessibles”. També hi ha WC adaptat al costat del bar
Jardins Joan Maragall – Palauet Albéniz. Avinguda de l’Estadi nº 1 (Parc de Montjuïc) – Telèfon: 93.292.42.12
Si al Palauet Albéniz hi ha algú allotjat o s’hi fa algun acte important (no gaire sovint) els jardins no estan oberts. Una explicació que volem donar és respecte a la porta d’entrada. La porta principal, (darrera del Palau Nacional) està tancada. Cal anar en cotxe passant per davant del Museu d’Arqueologia fins arribar a l’Avinguda de l’Estadi, (la de l’Estadi Olimpic) i tombar cap a la dreta. De seguida trobarem un altre cop a la dreta un cami amb uns senyals de circulació prohibida on diu “només serveis”. Hi podem accedir per aqui perque aquest camí ens portarà directament a la porta dels Jardins. Cal que li demanem al guàrdia urbano de la porta si podem deixar el cotxe (a nosaltres no ens va posar cap problema). Els jardins són molt bonics, estan molt ben cuidats, plens d’escultures i fonts i amb unes vistes de la ciutat fantàstiques. El Palauet pròpiament no es pot visitar.
Umbracle del Parc de la Ciutadella – Passeig Picasso nº 1
El Parc de la Ciutadella és prou conegut, però potser no ho sigui tant l’Umbracle. Es tracta d’un espai amb plantes molt grans que necessiten foscor i humitat. A la porta d’entrada hi ha una petita guia de metall a terra fàcilment salvable i desprès tot és plà i permet fer la volta en rodó (l’espai no és gaire gran). Hi ha una petita tarima amb bancs en la penombra ideal per a l’estiu. Actualment la resta del parc també presenta els “camins accessibles senyalitzats” i hi ha WC adaptat al costat del bar. Nota: A més a més hi ha places d’aparcament reservades per a cotxes amb distintiu de disminució davant de la Porta del Zoo.
Aquesta ruta recòrre la part central de Catalunya, la comarca del Solsonès, que va patir grans incendis fa uns anys. Tot i que són visibles encara les marques en el paisatge, el sotabosc està força recuperat i la verdor torna a ocupar l’espai on abans, desgraciadament, només havia quedat el rastre de les cendres, tot i que perque tornin a crèixer els arbres hauria de passar encara més temps. Com sempre, cal portar un mapa de la comarca (o com a mínim un mapa de carreteres) per poder guiar-nos eficaçment.
Fotografies
Primer de tot us recomanem una volta pel casc antic de la capital, Solsona, i visitar la seva Catedral. Trobareu algunes places d’aparcament per a minusvàlid prop del club de jubilats Sant Jordi, a l’Avinguda Mare de Déu del Claustre (les places són a la pendent d’accés a un aparcament). Cal tenir en compte que els carrers fan molta pendent i això ens pot dificultar la passejada (el divendres és el dia de mercat). Per entrar a la Catedral caldrà salvar el graó de la porta (d’aquells dobles, típics de les esglèsies) per a la qual cosa necessitarem que ens ajudin (això passa a tots els edificis religiosos on hem estat!). Un cop salvat l’impediment de la porta, dins ja no hi ha cap més problema. La Catedral, d’estil gòtic, conserva els tres absis i el campanar del temple romànic primigeni. També existeix el Museu d’Eines de Tall (PDF) i el Pou de Gel (PDF), però cap dels dos equipaments és accessible per a cadires de rodes perque tenen escales. També es pot visitar el Museu Diocesà al costat de la Catedral, a la Plaça del mateix nom, que te una entrada adaptada (al menys hi ha el símbol, nosaltres no hi vam anar).
Ara deixem Solsona per seguir la ruta visitant el Santuari del Miracle, Santuari Marià que pertany al municipi de Riner, on es diu que la Verge Nena s’aparegué a uns pastors el 1458. Es pot aparcar als afores sense gaire problema i l’accés es fa per la plaça principal. A l’entrada de l’Esglèsia tornem a tenir el típic graó però aquest cop més baixet. Dins podem contemplar el retaule d’estil barroc català obra de l’escultor Carles Morató. El Monestir és atés des del 1901 per monjos benedictins procedents de Montserrat. Seguint un petit caminet (difícil per a cadires de rodes) arribem fins la Capella de la Desaparició on diuen que va desaparèixer la Verge. Al Monestir hi han cel.les i apartaments per poder fer-hi estades en família o individuals, alguns d’ells adaptats. Després podem anar a Pinós on hi ha el Santuari de Santa Maria (amb rampa de pedra fins la porta i després el graó de sempre). Just al costat podrem veure l’Hostal més antic de Catalunya. En cotxe podem pujar un petit turonet on hi ha la torre de guaita dels bombers i la rosa dels vents que ens senyala que som al centre geogràfic de Catalunya (el monument de la rosa dels vents te moltes escales, és totalment impracticable per a cadires de rodes, podrem arribar només fins al peu).
A tres km. hi ha el poble d’Ardévol amb la seva torre quadrada de defensa que també és digna de visita, encara que sigui per fora. A 5 km. de Solsona, per la carretera de Berga, la C26, trobem la parròquia de Sant Esteve d’Olius, famosa per la seva cripta romànica (l’accés és amb escales, totalment impracticable) i davant el petit cementiri modernista obra de Bernardí Martorell inaugurat el 1916 amb tombes excavades directament a la roca (també te escales). Continuant cap a Navés trobem l’esglèsia de Santa Margarida de Navés (quan hi hem anat nosaltres ens l’hem trobada tancada) i seguint el riu Aigua d’Ora per una carretera molt bonica però amb força corbes, a mà esquerra trobem el Monument dedicat al Comte Guifré (un monolit a peu de carretera) i baixant per un caminet (impracticable per a cadires de rodes) l’ecomuseu format per un molí i una serradora molt antiga (si volem visites comentades caldria parlar amb la masia Mas Pujol). Al final de la carretera s’arriba a l’antic Monestir de Sant Pere de Graudescales, al peu de la Serra de Busa, però nosaltres no hi vam anar.
De tornada, una altra excursió és arribar-nos fins al Pantà de Sant Ponç, força a prop. En arribar a la presa podem deixar el cotxe (hi ha places reservades per a minusvàlids) i passejar pel damunt, veient l’aigua a una banda i el riuet a l’altre.
On dormir
Ens hem allotjat a la casa de turisme rural Casa Trullàs, que pertany al municipi de Clariana de Cardener, encara que es troba als afores. Es tracta de dos apartaments a peu pla, per a 6 persones cadascun. El terreny de l’entrada es de grava però el cotxe es pot deixar a la porta. En el que ens vam allotjar nosaltres, trobem un menjador-cuina molt ben equipat,(rentadora, nevera, rentaplats, microones…), dues habitacions (una de matrimoni i una amb dos llits), i dos lavabos. El wc te barres de subjecció però la dutxa no està adaptada, te mampara i el plat no està arran de terra. Els apartaments tenen molt bona vista, són molt tranquils i la casa dels propietaris està just al darrera. De moment no hi ha piscina, però si ens arribem fins al Pi de Sant Just (Olius), a 5 o 6 km direcció Solsona, trobem la piscina municipal a mà dreta de la carretera, al costat de l’Hotel i Restaurant El Pi. Pagant una entrada és oberta a tothom i accessible obrint una valla que els mateixos socorristes us ensenyaran.
On menjar
Nosaltres hem provat diversos locals, tots de bona qualitat:
Restaurant Sant Ponç. Ctra. de Manresa (C-55) km 41,7 – Solsona
L’accès més accessible al restaurant es per la porta lateral, ja que pel davant te un esglaó.
Restaurant Sant Antoni. Av. del Pont nº 11 – Solsona Restaurant El Forn (Su). Es un restaurant molt concorregut i que també és Hostal. No podrem allotjar-nos perque no disposa d’ascensor. Nomès podrem accedir al restaurant. Te rampa d’accés, però haurem de tenir en compte que la porta s’omple molt de vehicles i podem trobar alguna petita dificultat a nivell d’espai per poder utilitzar la rampa.
Això es una petita mostra de restaurants. Us poden aconsellar a l’Oficina de Turisme o deixar-vos portar per la intuïció.
La ruta per visitar Sant Quirze de Pedret només és apta per a persones amb esperit aventurer i necessitarem l’ajuda d’algú, ja que ens trobarem uns quants entrebancs. Quan arribem a l’entrada del Pont de Pedret (que es troba tancat amb una cadena per evitar el pas incontrolat de cotxes), trucarem al telefòn mòbil nº 608.222.525 per avisar als guies de l’esglèsia que molt amablement ens vindràn a despassar la cadena. Els únics cotxes que poden passar son els de persones amb dificultats de mobilitat. Hem de tenir en compte que el pont és molt estret i molt empedrat, pero es pot passar bé amb el cotxe (perque ens fem una idea, un 4×4 passa just). No intenteu creuar a peu el pont amb la cadira de rodes perque no podreu, és empedradíssim. Després del pont seguirem per un cami asfaltat fins l’esglèsia. Allà caldrà pujar per un pendent amb gespa i a partir d’aqui és on necessitarem l’ajuda de l’acompanyant. Un cop a la porta caldrà pujar 8 graons. La visita és de pagament. Per tornar al pont seguirem el mateix procediment.
Al Santuari de Queralt es pot accedir amb cotxe fins el mirador sense cap problema. A partir d’aqui no vam poder continuar la visita ja que el petit funicular que porta fins el Santuari estava espatllat. Segur que a hores d’ara ja funciona, ens hem proposat repetir la visita qualsevol dia d’aquests.
16/05/2010. Hem llegit al web de l’oficina de turisme de Berga, que el petit funicular funciona, excepte els dilluns (tancat per festa setmanal) i que han habilitat unes rampes per persones amb discapacitat per accedir a l’Esglèsia des del funicular. Més informació
On menjar
Restaurant de Muntanya Els Roures. Crta Rasos de Peguera Km 4. Espinalbet. 08619 Castellar del Riu. Telf. 938.213.561 – Fax. 938.212.597 – Tancat dijous per festa setmanal.
Aquest restaurant no està adaptat, pero es pot accedir sense moltes dificultats. L’unic esglaó que trobarem és a la porta principal. L’interior es molt gran. Aconsellem reservar taula ja que és molt conegut i s’omple sempre. També aconsellem al reservar, que comuniquem que anem amb cadira de rodes, perque ens posin al menjador central, ja que hi ha menjadors adicionals, que no estàn al mateix nivell. Hi ha lavabo adaptat, és a l’exterior i disposen d’un elevador per accedir-hi (aquesta informació ha estat facilitada pel propi establiment i nosaltres no podem confirmar quina es l’adaptació del lavabo). A més a més, tenen uns apartaments de muntanya accessibles per a persones amb disminució. Si us voleu posar en contacte amb ells, aqui teniu el seu correu: info@elsroures.com
Restaurant Cal Batista
C/Raval s/nº. 08696 Bagà (Barcelona).Tfn 93.824.41.26 – Fax 93.824.45.48
Restaurant de Cuina casolana. Les especialitats són les truites de Bastareny i els peus de porc. Es pot menjar menú i a la carta. Disposen de 14 habitacions (a la primera planta i sense ascensor).El restaurant sí que és accessible per a cadires de rodes, tenen lavabo adaptat i aparcament (informació facilitada pel propi establiment) S’admeten targetes. No accepten gossos i està obert tot l’any.
On dormir
Càmping Berga Resort. C-16 (Antiga C-1411 – Eix del LLobregat) Km 96.3 08600 Berga.
Telf. 938.211.250 – Fax: 938.222.388. Email: bergaresort@bergaresort.com
El complex turístic Berga Resort es troba just darrere de l’oficina de Turisme del Berguedà que hi ha a peu de carretera. Es un càmping molt gran i amb molts serveis. Hi ha la possibilitat d’allotjar-se en tendes de campanya, en roulottes, en casetes de muntanya o en petits xalets. Per a una persona que va amb cadira de rodes, l’allotjament adequat serà el xalet, ja que només tenen un parell de graons per accedir-hi, pero el càmping proporciona una petita rampa de fusta per col.locar a la porta (l’hem de demanar). El cotxe es pot deixar molt a prop.
El xalet per dins te dues plantes (a la superior només s’accedeix per una escala tipus vaixell). La planta baixa (menjador i cuina) permet que una persona en cadira de rodes pugui estar còmodament. També hi ha dues habitacions (una amb dos llits) i una altra amb lliteres i un lavabo amb dutxa. Una petita dificultat que trobarem és l’amplada de les portes, ja que son estretes; dependrà de la mobilitat de cada persona. Aquest xalet només està indicat per a persones que puguin caminar una miqueta. El càmping també te uns serveis completament adaptats dels quals proporcionen la clau a l’usuari que els necessiti.
Entre d’altres serveis, hi ha una piscina per a adults i un altre per a infants, tres pistes de tennis, gimnàs, sala d’aerobic, sauna, restaurant i cafeteria, zona d’aigües – spa.
El restaurant es troba a peu pla i és molt gran. A la cafeteria s’hi pot accedir mitjançant dues rampes, la primera de les quals, es excessivament empinada (necessitarem ajuda per pujar i baixar). Des de la cafeteria es pot accedir al gimnàs, a la piscina coberta, a la sala d’aeròbic i a la sauna, tot amb accès pla.
A l’exterior del recinte, destacarem que a la recepció, millor entrar pel menjador, ja que la porta principal te un esglaó molt alt a l’entrada. També hi ha una botiga de menjar preparat, amb graó alt a la porta. Per bellugar-nos per dins el càmping haurem de tenir en compte que es troba al vessant d’un turó i que per tant els carrers fan pujada o baixada, depenent del sentit de la marxa. A l’asfalt hi trobarem de tant en tant, els típics obstacles que es posen per evitar que els vehicles corrin, i que els usuaris de cadires de rodes també hauran de superar.
La ruta dels Castells de La Segarra és per fer bàsicament en cotxe, ja que la majoria d’edificis que ens interessen són privats i no permeten visita, o bé si en permeten resulten impracticables en el seu interior ja que presenten moltes escales. Es troben tots força a prop els uns dels altres, de manera que els podem veure en una sola jornada. Nosaltres vam partir de la casa de turisme rural Cal Maso d’Hostafrancs (Lleida) on ja vam aconseguir el planell de la ruta (sinó el podem aconseguir per internet a la web dels Castells o a les oficines de turisme). Tots els castells estan a la vora de la carretera o dins nuclis de població petits. Els principals són: Florejacs (permet la visita però no és apta per a cadira de rodes), Les Sitges, Concabella (en restauració), Montfalcó, Pallargues, Vicfred i Ratera. També podem veure l’església romànica de Sant Esteve de Pelagalls.
On dormir
L’allotjament triat és un apartament rural per a quatre – sis persones que es troba al municipi d’Hostafrancs. Consta d’una planta baixa amb cuina- menjador, una habitació amb llit de matrimoni i llit individual, i un lavabo amb dutxa totalment adaptat. Per una escaleta interior tenim accés a la segona cambra al pis de dalt (impracticable per a cadires de rodes).
A l’exterior tenim la piscina per gaudir-ne els xafogosos dies d’estiu. El cotxe es pot deixar en un cobert molt gran. L’apartament es troba dins una explotació ramadera dedicada als porcs, les vedelles i els cavalls. Aquests cavalls són de la raça Apaloose. No us perdeu l’oportunitat que us brinden Ramon i Roser de conèixer de prop el bestiar, com els cavalls, els porcs i els garrinets.
També podeu passejar pel poble d’Hostafrancs, molt petitet i tranquil, i arribar-vos fins els marges del riu Sió (les cadires de rodes hauran de tenir en compte que el paviment del camí que ens hi porta sotrega molt).
Deixem per a una segona estada la visita a Cervera i Tàrrega, les poblacions més importants.
Aquesta ruta recòrre part dels Aiguamolls de l’Empordà, on observarem diferents tipus d’ocells i zones humides depenent de l’estació en que visitem el Parc. Nosaltres varem agafar una época bastant plujosa.
Fotografies
Primer, hem de comentar que un cop s’arriba als Aiguamolls de l’Empordà, disposem d’un pàrking on deixarem el cotxe. Després ens dirigirem al Centre d’Informació. Allà ens donaran un planell i ens explicaran els recorreguts més adients. Es recomana portar binocles per facilitar l’observació dels ocells (els podrem llogar si no en portem). Nosaltres recomanem el recorregut anomenat “La Massona” que ens permetrà fer-nos una idea bastant aproximada de les dimensions del Parc. Hem de dir, no obstant, que no el vam fer sencer, sinó només fins a la meitat perque el Parc es força gran. Varem trigar una hora i mitja en anar i tornar. Si es fa sencer es deu trigar unes tres hores. L’hem fet a l’estiu i a l’hivern, i encara que faci fred és més bonic a l’hivern, només és qüestió d’ abrigar-se. A l’estiu correm el risc de que patim sequera i no es vegin gaires ocells. Important: el camí és sorrenc i amb força pedregar, s’ha d’estar disposat a fer una mica de “trekking”. Les cadires que no tinguin rodes massisses tenen risc de punxar. I el que s’ha de tenir en compte sobretot, és que passarem bassals d’aigua (ens hauran d’ ajudar a creuar-los perque les rodes s’enganxen). Per tant, la persona o persones que vagin amb nosaltres, que vagin ben calçats. La cadira queda força molla i el que és més problemàtic, plena de fang. Quan s’asseca és molt més difícil de treure i fins i tot pot immobilitzar les rodes davanteres. La recomanació és que al parking mireu de treure tot el fang possible i li paseu un drapet.
En el nostre camí trobarem diversos observatoris adaptats. Tenen rampes de fusta per accedir-hi (en algun cas massa empinada). Un cop a dins tenim espai per col.locar-nos amb la cadira i poder mirar per les finestres que estan una mica altes. Arribar a la finestra amb comoditat dependrà de l’alçada de la persona. Si no s’hi arriba també et pots endur un coixí o un sobre seient. Des d’allà veurem els ocells i si és amb binocles molt millor. Si el recorregut el feu a l’hivern i torneu quan el sol ja es pon, el paissatge és fantàstic, amb els ocells que van d’una banda a l’altra sota la llum del crepuscle.
On menjar
Restaurant El Nou Pinell. Carrer Escoles nº 1. Sant Pere Pescador (Girona) Telf. 972 550 227
No queda al costat, però trobem que és una bona opció. Es un local senzill amb la relació qualitat-preu bona i amb lavabo adaptat. Te un graó a la porta que amb ajuda es pot pujar. I sinó, sempre podem demanar que ens obrin la porta lateral, que és a nivell de carrer.
On dormir
Casa de turisme rural Mas Alba.
Vilademuls – Terradelles (Mas Huguet) 17468 – Girona Telefon: 972 56 04 88
El poble on es troba Mas Alba és molt petit i no tindreu problemes per localitzar la casa. A l’entrada té parking per deixar el cotxe. Encara que el terra és de grava, podem deixar-lo ben a prop de la porta, on ja hi ha pedra. La casa és enorme, però la part dedicada a turisme rural, només és troba a la part de baix, per la qual cosa gairebé tota la casa és a peu pla. Te diverses habitacions, totes amb bany, un menjador on tots els hostes sopen i esmorzen junts, una habitació de jocs (és la única cambra que te dos graons a l’entrada) i una esplanada molt gran al darrera.
Les habitacions són molt acollidores i tenen el nom del que hi havia antigament (El Rebost, La cort dels vedells…). La cambra més adient per a cadires de rodes és precisament El Rebost, perque és força ample i té el bany també amb porta ample i la pica sense peu. Te dutxa, per la qual cosa, necessitarem una cadira de plàstic per posar-la adins i poder dutxar-nos amb comoditat.
La casa és rústica, i els propietaris (que viuen al pis de dalt) són molt amables.
Al vespre, quan els hostes es reuneixen en una taula llarga, és l’hora de compartir experiències davant d’un bon sopar i després encara podrem xerrar davant la llar de foc.
Can Navata
Baseia s/nº SIURANA D’EMPORDA- Telèfon 972 52 51 74 – Fax 972 52 57 56
Totes les habitacions de Can Navata, son a la planta baixa, i una està adaptada; te un llit de matrimoni i dos d’individuals. La cambra de bany és amb dutxa, amb una cadira de plàstic. El vàter te barres de subjecció i el mirall del lavabo està inclinat. Informació facilitada per la propietaria de la casa
Què comprar
Articles de natura sobretot relacionats amb els ocells a la botiga del Cortalet (Centre d’informació dels Aiguamolls)
Sort és una població prou gran per poder-hi trobar tot tipus de serveis, i està ben comunicada, per aixó l’hem agafada com a punt de partida de la nostra ruta.
Fotografies
Per arribar-nos fins al Parc Natural d’Aigüestortes i Sant Maurici caldrà fer uns 20 km en cotxe fins a Espot, que és d’on surten els jeeps que ens portaran fins al Parc. El primer que hem de fer constar és que els vehicles són molt alts, de manera que per pujar-hi ens hauran d’ajudar (pràcticament ens hauran de pujar a coll). Per aquells que puguin caminar una mica, caldrà fer un esforç important. També hi ha l’opció de deixar el vehicle a l’aparcament que es troba a mig camí entre Espot i el LLac. A partir d’aquest aparcament la circulació de vehicles a motor està restringida, segons consta a la normativa del Parc Nacional. A aquesta mateixa normativa, s’especifica que excepcionalment s’autoritza l’accès motoritzat a vehicles de persones amb mobilitat reduïda. Les persones que no tinguin problemes de mobilitat poden pujar caminant però el pendent és molt pronunciat i el recorregut és bastant llarg, seguint els típics camins de senderisme senyalitzats.
Un cop a dalt, hi ha una petita passera de fusta d’uns 80 m. de llarg que porta fins prop del llac. De totes maneres, es pot circular amb precaució directament per sobre el terreny muntanyenc, encara que per la passera sempre és més còmode. Des d’aqui parteixen molts camins de senderisme no aptes per a persones amb mobilitat reduïda.
Hem de tenir en compte (d’això ens informaran a Espot) que hi ha la possibilitat de fer excursions en jeep fins dalt de tot, sense tenir que baixar del vehicle, per visitar el llac de Ratera, per exemple. Si agafem aquesta opció, només caldrà fer l’esforç de pujar al jeep, però la resta es pot fer tranquil.lament (fins i tot es poden fer fotos per les finestretes sense cap problema).
No cal dir que la zona és preciosa, tot i que sempre haurem de vigilar amb la meteorologia. No s’ha d’oblidar que estem a molta alçada, que a l’hivern sempre està nevat i que a l’estiu depenent de l’hora i del dia, també necessitarem roba d’abric.
Observatori Meteorològic de Sort. Aquesta és una visita especialment dedicada als afeccionats a la meteorologia i als fenòmens naturals. L’Observatori de Sort és un dels més importants d’Espanya i existeix gràcies a la dedicació i la paciència del seu propietari, en Ramon Baylina. Cal trucar abans per concertar la visita i el propi Ramon us ensenyarà amb l’entusiasme que el caracteritza tots els instruments que te al seu terreny, inclosa l’habitació on rep els senyals dels diversos satèl.lits (entre ells el famós i conegut Meteosat), l’estació meteorològica automàtica que li ha instal.lat la Generalitat, i us explicarà com llença els globus-sonda, que serveixen per recopilar dades de pressió atmosfèrica, temperatura i humitat a diferents alçades.
On menjar
Restaurant Juquim. Plaça Sant Martí s/nº. Espot. Telf: 973-624.009
Aquest restaurant no està adaptat, ens hauràn d’ajudar perquè l’entrada té un esglaó a la porta i un altre a l’interior de forma molt irregular. Aquest darrer ens va donar una mica de problemes per accedir. El menjador està a la planta baixa. No podrem anar al lavabo perque és a la planta superior i no te ascensor.
Es pot dinar menu i a la carta. Podrem menjar amanides, escudella i carn d’olla i guisats de caça.
On dormir
Apartaments rurals Cal Bosch. Llagunes.
Llagunes és un poble minúscul situat en un paratge idílic. S’arriba desde Sort, agafant la carretera que mena al Port del Cantó (N-260), a uns 12 km.
El poble en sí són quatre cases amb molt pocs habitants. S’hi arriba per un caminet d’aquells que si amb el cotxe te’n trobes un de cara Deu n’hi do. En arribar al poble, just on hi ha la corva per girar, ens trobem la Residència-Casa de Pagès Cal Bosch.
Els propietaris d’aquests apartaments han rehabilitat un paller, i l’han convertit en cinc apartaments, un dels quals està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. És molt gran, amb totes les portes amples i les habitacions espaioses. La cambra de bany també està adaptada. És un apartament d’allò més adient per a persones que es desplacin amb cadires de rodes. El cotxe es pot deixar en un revolt del camí, prop de l’apartament. En un altre espai comú per a tots els apartaments i que també es troba a la planta baixa fins i tot tenim rentadora i assecadora. En una altra part també hi ha tres apartaments més, un a baix i dos a dalt. Nosaltres també ens hem allotjat al de baix, naturalment. Hem de fer constar primer de tot que no està situat a peu pla ja que per arribar a la porta cal pujar quatre graons i que per tant, els usuaris de cadira de rodes necessitaran forçosament ajuda. Després fa una entrada com si fos una terrassa i tot seguit (després d’un altre graonet) trobem la porta de l’apartament, amb una habitació amb dos llits individuals i dos sofàs-llit al menjador-cuina. L’apartament és petitó però prou confortable. Hi ha lavabo amb banyera però sense adaptar. No té calefacció però sí radiadors que donen suficient escalfor. A l’estiu s’està la mar de fresquet.
De totes maneres, especialment per a persones amb cadira de rodes, és molt més recomanable l’apartament del Paller.
nformeu-vos be abans d’iniciar la vostra visita o recorregut. A Espot hi ha centres d’informació a les entrades del Parc Nacional, i a l’Estany de Sant Maurici, oberts durant l’estiu.
Els itineraris de natura dirigits per guies-interpretadors, us permetran conéixer els ecosistemes més característics de l’alta muntanya pirinenca.
Acostumeu-vos a portar l’equip adecuat ja que en aquesta zona les condicions meteorològiques poden canviar molt bruscament.
És recomanable portar prismàtics. Respecteu la normativa de protecció del Parc
La primera visita de la ruta la vam fer a l‘Estany d’Ivars i Vilasana, que te una curiosa història, ja que va ser dessecat l’any 1950 i recuperat recentment. És un espai força gran, amb molts ànecs i ocells (visita indispensable per als amants de l’ornitologia). Això sí, porteu una bona gorra o barret perque cau un bon sol i fa molta calor (si podeu escollir, potser millor hi aneu un dia que faci núvol). Hi ha pàrking a les dues bandes de l’Estany, i també hi ha una caseta d’informació i lavabos. Això sí, les persones que siguin usuàries de cadires de rodes hauran de tenir en compte una sèrie de recomanacions: l’accés des del pàrking fins al camí de l’itinerari principal te unes pedres que fan impracticable circular-hi, us hauran d’ajudar aixecant les rodes petites una bona estona (si porteu una cadira elèctrica també ho teniu complicat i amb la dificultat afegida de que no us poden ajudar aixecant les rodes). El camí tampoc és fàcil perque te molts trossos amb grava però a poc a poc i amb calma es pot anar fent. Per descansar de tanta sacsejada us recomanem fer una parada fotogràfica als embarcadors on teniu bones vistes de l’Estany. Desprès de la visita naturalística, també us proposem una visita gastronòmico-cultural a les Bodegues Castell del Remei. Hi podeu dinar molt bé (i hi ha lavabo adaptat), visitar el seu llac amb ànecs i cignes (per si no en tenieu prou amb els de l’Estany d’Ivars!) i sobretot, visitar les Bodegues. Per als usuaris de cadira de rodes us obriran una porta per la banda del darrera i a partir d’allà tota la visita és a peu pla (dura una mitja hora). El que és impracticable és la botiga ja que te 5 graons a la porta però de ben segur que si voleu comprar vi el guia que fa la visita us la proporcionarà sense problemes. La darrera visita és de caràcter molt lúdic. Es tracta del Museu del Joguet i els Autòmates de Verdú, municipi també conegut per la seva ceràmica. Es troba en una casa del poble de tres plantes i està completament adaptat. La col.lecció Mayoral està composta de joguines antigues (la majoria de la primera meitat del segle XX) i objectes com plaques de matrícula, anuncis, banderins i retallables de futbol, atraccions de fira…i sobretot, autòmates (consulteu els horaris en que es poden veure en moviment). El cotxe el vam poder deixar a la porta. És un Museu preciós que a nosaltres ens ha encantat.
On dormir
L’allotjament triat és l’Hotel Cal Rotés de Linyola, un esplèndid hotel rural amb només sis habitacions. Està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i encara que no te pàrking, el cotxe es pot deixar en un carrer molt a la vora. L’atenció és immillorable, i les instal.lacions molt boniques i acollidores. La Maite, la Directora de l’Hotel, s’encarrega d’ensenyar-nos tot l’hotel perque ens hi trobem com a casa. L’ascensor arriba fins la piscina coberta i tenim servei de barnús i sabatilles. Dependrà de la mobilitat de cada persona que es pugui posar dins l’aigua ja que no hi ha cap aparell especìfic per a persones amb dificultats. L’Hotel no te cuina propiament, però si hi volem dinar o sopar, ho podem encarregar sense problemes. L’esmorzar és molt bo i també el serveixen a les habitacions. Tots està cuidat amb el màxim detall per fer de la nostra estància un molt bon record.
On menjar
Castell del Remei. C/Unic s/n. Penelles – Lleida. Telf. 973 71 81 65.
El restaurant pertany a les Bodegues i s’hi celebren nombrosos actes (també hi ha una esglèsia). El cotxe es pot deixar molt a prop i abans de dinar (procureu reservar) es pot visitar el llac amb animalons que hi ha al costat, especialment ànecs i oques. El restaurant està adaptat, lavabo inclòs. El menjar és bo i abundant, i es pot acompanyar amb els vins Torre del Remei, naturalment.
Data de la realització de la ruta: Gener 2007
Aquesta ruta està especialment indicada per fer-la amb nens encara que els animals la veritat és que ens agraden a tots.
Fotografies
El Zoo és troba dins el recinte del Parc de la Ciutadella, entrant per la porta principal (C/Marques d’Argentera amb Passeig de Circumvalació) a la dreta. El cotxe (amb la targeta identificativa pertinent) és pot deixar a les places reservades que hi ha al davant. Seguiu sempre les indicacions de la Guàrdia Urbana perquè la circulació de vehicles dins del parc està restringida.
El Zoo és força gran i amb avingudes amples, permet la circulació de les cadires de rodes o dels cotxes de nen petit sense gaires problemes. Davant del recinte d’alguns animals, hi ha plataformes de fusta una miqueta més enlairades per a una millor observació.
Cal tenir en compte que l’entrada al terrari, on podrem veure cocodrils, serps i molts altres rèptils, cal fer–la per la porta de sortida que és on hi ha la rampa.
En el cas de l’aquari on es fan les exhibicions dels dofins, cal anar abans de que comenci l’espectacle a la persona encarregada de la porta (hi ha escales) que ens obrirà una entrada alternativa. Un cop a dins ens situaran a primera fila.
De totes formes, hi ha un dels pabellons del Zoo (entrant a la dreta) que te escales i és l’únic que no permet l’accés. Tampoc estan adaptats els cotxes de lloguer que recorren el recinte.
La sortida es fa per la botiga, també adaptada, on podrem caure en la temptació d’endur–nos un record degut a la gran quantitat d’articles relacionats amb els animals del Zoo Per a més informació podeu consultar el web del Zoo
Caldes de Montbui és un municipi que es troba força a prop de Barcelona, per la qual cosa les persones que visquin a la capital ho tenen molt fàcil. Es pot fer una visita en un sol dia perfectament, a no ser que volguem allotjar-nos en algun dels balnearis que han fet famosa la població. El primer a destacar és que hi ha un parking públic (una mena de descampat) amb reserva per a cotxes amb distintiu ben senyalitzada. És bo de saber perque no sempre és factible aparcar el cotxe al carrer. El primer que farem és adreçar-nos a la plaça de la Font del Lleó (amb l’aigua que surt a 74 graus centígrads de temperatura).
Atenció al paviment que és de llambordes i costa molt fer anar la cadira de rodes pels problemes que esmentem normalment amb aquest tipus de terra: les rodes es queden clavades entre llamborda i llamborda.
A la font no s’hi pot baixar perque hi ha escales per totes dues bandes, peró es pot veure desde dalt. Si volem tocar l’aigua haurem d’omplir un got sempre anant amb molt de compte perque crema (de la Font surt fum i tot). A l’altre banda de la plaça tenim el Museu Thermàlia. Te 3 plantes dedicades al pintor i escultor modernista Manolo Hugué, que va passar llargues temporades a la vila, i on fins i tot podrem veure un video sobre la seva vida. Aquestes tres plantes estan totalment adaptades amb ascensor. A la planta baixa hi ha lavabo també adaptat (no us perdeu anar-hi, perque s’hi conserven tres banyeres enrajolades del segle XVIII de quan l’edifici havia estat hospital per a persones humils). Es conserven perfectament i les podem veure a través d’un vidre que hi ha a terra.
La planta soterrània, on es poden veure restes romanes i on precisament s’explica el tema de les aigües termals, no és accessible perque l’unica opció és baixar-hi per les escales, per tant, les persones en cadira de rodes no la podran veure. Un altre patrimoni important de la vila son les termes romanes però en el moment en que nosaltres les vam visitar estaven tancades per obres. Un altre visita que es pot
fer es el pont romànic que es troba a la sortida de la vila (s’hi pot arribar a peu. LLàstima que no el podrem veure en tot el seu esplendor perque al damunt s’hi han fet afegits de diverses époques que li resten estética.
On menjar i on allotjar-se
Caldes de Montbui és la vila balneària per excel.lència. Nosaltres no ens vam allotjar a cap establiment per la qual cosa tot seguit us posem el llistat de balnearis i haureu de trucar per informar-vos del nivell d’adaptació i els preus.
aquesta vegada no us parlarem d’una ruta que haguem fet, sinó d’un recull d’enllaços útils en un grup del Facebook on també col.laborem. Es diu “Turismo accesible en España” i en la part de fòrums te molts apartats, tots dedicats al turisme. Hem tingut problemes que de moment no hem conseguit solventar, ja que ens van desaparèixer algunes informacions pel tema de la normativa de Facebook (si la mateixa persona posa massa comentaris seguits en un fòrum ho deuen considerar una mena de “propaganda” i ho van esborrar). I és TAN dificil pretendre parlar amb Facebook…vam enviar un munt de mails per recuperar la informació però ha estat inútil. Esperem que no ens torni a passar.
El grup és en castellà perque la intenció és que les dades siguin de tot l’Estat.
No cal dir-vos que en aquest fòrum tothom hi pot participar, comentar les seves experiències personals, els llocs on ha trobat facilitats (o no), allotjaments, transports, esports…en fi, de tot una mica.
I evidentment, també us animo a participar aqui, a Turismefàcil.
L’entrada al Monestir es fa pel carrer Sant Pau. Hi ha una rampa llarga que salva els graons de l’entrada. Després ens hem d’adreçar a una porta secundària (està indicat) en la que -aqui sí- haurem de pujar dos graons (necessitarem l’ajuda d’algú si anem en cadira de rodes) i un altre al claustre, després ja és tot a peu pla. Cal pagar 3 euros per entrar.
Fotografies
Fem una mica d’història -segons ens expliquen en el fulletó que ens proporcionen amb l’entrada “La documentació que existeix sobre el Monestir de Sant Pau del Camp és escassa i confusa. Fou fundat pel comte Guifré-Borrell entre el 897 i el 911 tal com es pot comprovar a la làpida funerària d’aquest comte, trobada el gener de 1596 i que actualment és adossada al mur del braç esquerre de l’esglèsia, sota el creuer.
Des que fou fundat i fins al saqueig dut a terme per Al-Mansur, l’any 985, no hi ha cap document escrit, de manera que només se sap que era una simple esglèsia que no va acollir cap comunitat fins a la seva fundació.
Els nobles Geribert Guitard i la seva esposa Rotlandis, fundadors de la casa dels Bell-lloc, el reconstruïren i l’uniren al monestir de Sant Cugat del Vallès per tal que es pogués constituir una nova comunitat monacal.
Aquests nobles, com a donació, el col.locaren sota la protecció i la tutel.la de la Santa Creu, de forma que el monestir podia funcionar de manera totalment autònoma.
Al segle XIII ja no depenia de Sant Cugat i l’any 1490 a Sant Pau se celebrà l’últim capítol general de les dues províncies eclesiàstiques de Tarragona i Saragossa. L’any 1508 s’uneix a Montserrat; l’any 1593 una altra vegada a Sant Cugat i l’any 1617 depèn del monestir de la Portella del Berguedà. Els monjos l’abandonaran definitivament a causa de l’exclaustració el 1835. L’any 1879 fou declarat Monument Nacional.”
En aquest itinerari (que és molt llarg) anirem afegint els Museus i equipaments que anem visitant de mica en mica. Tots ells pertanyen a la Xarxa XATIC de Turisme Industrial que forma part del nostre patrimoni. De moment comencem amb el MNATEC de Terrassa que és el més important i després seguim amb el Museu Industrial del Ter a Manlleu.
MNATEC
Fotografies
El Museu de la Ciència i de la Tècnica està situat al centre de la ciutat de Terrassa. Està molt ben comunicat amb Barcelona (recomanem consultar l’apartat ACCESSIBILITAT del web dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Aquests ens deixen a la mateixa Rambla d’Egara. El Museu es troba al cantó dret de la rambla sortint dels Ferrocarrils (des d’una altre localitat de la provincía de Barcelona, també podrem arribar amb els Ferrocarrils però haurem de fer enllaços perque no arriba directament, com per exemple des de Sabadell.)
Un cop arribat al Museu, que és una antiga fabrica modernista, haurem de creuar el pati per arribar a les guixetes. El paviment és de llambordes, però no ens costarà gaire perque el tram és força curt. Un cop pagat el preu de l’entrada que varia en funció de si som estudiants, pensionistes o no, podrem començar a gaudir d’aquest meravellòs museu. És una experiència visual, on a més a més d’aprendre i recordar com era la vida dels obrers d’abans, també ens explica tot el que està relacionat amb la ciència i la tècnica (invents, energies, maquinària, transport…) El museu és molt gran, i no te barreres arquitectòniques.
A més a més d’exposicions permanents, el Museu programa una sèrie d’exposicions temporals, i d’altres històriques, com per exemple les de 40 anys del Scalextric, el color de la ciència, el patrimoni industrial a Sardenya, etc.
Museu Industrial del Ter
Fotografies
El Museu Industrial del Ter es troba a Manlleu (Osona) i forma part, com tot el que surt en aquest llarg itinerari, de la Xarxa de Patrimoni Industrial.
Està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i te dues places d’aparcament reservades al davant. També hi ha wc adaptat.
Hi podrem veure la història de les fàbriques (sobretot de filatures de cotó) que al segle XIX i principis del XX s’aprofitaven de la força de les aigües del Ter per moure la maquinària.
A la segona planta també hi ha una exposició sobre els rius mediterranis.
En sortir del Museu us recomanem fer una passejada per l’anomenat Itinerari Industrial del Ter, un camí pla que transcòrre pel costat del riu. Forma part d’un GR; no és accessible sencer, però la part dins del municipi no presenta dificultats per a cadires de rodes i és molt bonic. Es poden veure molts ocells (gavines, martinets, bernats pescaires…) i si el riu va ple, fa goig poder contemplar les seves aigües. Per l’altra banda passarem pel davant d’altres fàbriques i dels antics safarejos.
D’aquest itinerari també us n’informaran al mateix Museu, que a més és Oficina de Turisme.
No us posem on menjar o dormir perque el dia que vam fer aquesta excursió portavem entrepans i vam anar i venir en un sol dia.
Aquesta visita no te fotografies perquè la Fundació és una entitat privada que no permet fer-ne a l’interior. Estem pendents de que ens les facin arribar.
La Fundació Godia reuneix una col.lecció molt important d’art gràcies al bon gust i la inversió que va fer el Senyor Godia (1921-1990), antic corredor de curses de cotxes.
Es troba en un edifici senyorial de l’Eixample, la Casa Garriga Nogués, totalment remodelat (només per veure l’edifici ja valdria la pena la visita). Està totalment adaptada.
A la planta baixa, després d’haver pagat l’entrada (una mica cara, això sí), podem veure un audiovisual sobre la vida del Senyor Godia (atenció als usuaris de crosses, no hi ha seients) i la sala d’exposicions temporals. Després agafarem l’ascensor per poder veure les altres plantes amb col.leccions de ceràmica, escultura i pintura de diferents estils i èpoques (romànic, gòtic, del segle XIX…). També hi ha la possibilitat de fer visites comentades.
No us perdeu el pati posterior, hi ha una escultura metàl.lica en la que es reflecteixen els edificis del voltant.
Aquesta vegada hem recorregut una mica la comarca del Berguedà durant un cap de setmana.
Berga, la capital de la comarca, no l’hem visitada ja que era època de Patum i això significa molta gent i moltes empentes (les aglomeracions no són gaire recomanables per a un usuari de cadira de rodes). A més a més, els petards no són el meu fort. Per tant, queda pendent per un altre cap de setmana juntament amb d’altres llocs que no ens ha donat temps a veure.Feta aquesta introducció, passem a comentar el nostre cap de setmana. Primer , com sempre, us ensenyem les fotografies, que són una part molt important de les nostres sortides.
Fotografies
El nostre punt de partida ha estat Borredà on estava l’allotjament triat.
De camí, vam fer una aturada a l’embassament de La Baells, alimentat pel riu Llobregat. Estava ben ple i amb una comporta oberta, perque aquest any ha plogut molt.
A partir d’aqui ja podem començar la nostra ruta. Enfilem cap a Sant Jaume de Frontanya, el municipi més petit de Catalunya, situat a la carretera BV-4656 que comunica amb Borredà o amb la Pobla de Lillet per una pista forestal, recentment asfaltada. Trobarem com a destacable l’esglèsia del mateix nom, que podrem visitar perque han fet un nou accés amb rampa per una porta lateral. Atenció perque la clau ens la facilitaran a la Fonda Antiga Casa Marxandó , a canvi de deixar algun document personal. Algú haurà d’anar per nosaltres a buscar la clau, ja que la Fonda NO està adaptada, es troba en un primer pis i sense ascensor.
Marxem de Sant Jaume de Frontanyà, per seguir cap al Museu del Ciment Asland de l’anomenat Clot del Moro. Es troba entre La Pobla de Lillet (on tampoc podrem visitar els Jardins Artigues de Gaudí perque hi ha moltes escales) i Castellar de N’Hug. Si ens remuntem històricament, la fàbrica va tancar cap al any 1980 i però s’han conservat les seves restes que tenen un aspecte fantasmagòric espectacular. Nomès podrem visitar part del Museu ja que la majoria de les seves instal.lacions no són accessibles en cadira de rodes (és molt estret i no es pot adaptar de cap manera). Recomanem, això si, de tornada cap a Borredà, aturar-nos molt a prop de la fàbrica on tindrem una vista molt impactant.
Ja posats a viure emocions, una de les altres visites que podem fer es la Mina de carbó de Sant Corneli.
La colònia de Sant Corneli es troba molt a prop de la tèrmica de Cercs (està tot indicat). Al davant del Museu hi ha places reservades d’aparcament per a cotxes de minusvàlid amb distintiu. Tot està asfaltat i amb rampa per accedir-hi sense dificultats. Primer de tot podrem veure l’exposició dedicada al carbó, a la constitució de l’empresa, i a la maquinaria d’extracció. En aquesta part també hi ha un audiovisual de gairebé 30′ (hi ha cadires per seure). Després seguirem per la part dedicada a la vida a la colònia, menys tècnica i més sentimental, on podrem veure el despatx del propietari, el Sr. Olano, la reproducció del dispensari, el pupitre de l’escola, i moltes fotografies, entre d’altres. També hi ha una sala dedicada als moviments obrers de la Mina (especialment als tristos fets de 1932) on ens passaran un altre audiovisual de 15 ‘ molt interessant. Hi ha dos bancs per seure. I a la part final tenim el pis del miner, amb la cuina, les dues cambres, el lavabo i el rebost. Et sents ben bé transportat a una altra època, no tan llunyana. Hi són presents molts elements dels quals hem sentit parlar als nostres pares i avis: la cuina de carbó, la tassa de vàter amb tapadora, els aparells de ràdio enormes…fins i tot hi ha un calendari de paret de l’any 1944!. Després ens toca agafar el tren (quan treieu l’entrada us diran quin numero de viatge us toca, i quan surti us vindran a buscar, no hi ha problema). Per arribar fins al vagó s’ha de fer trekking pel damunt de pedres i fustes, no és un tros gaire llarg, però els usuaris de cadira de rodes necessitareu ajuda imprescindiblement. Ens han dit que estan pendent d’acabar-ho d’arreglar perque no sigui tan dificultós. Per pujar al vagó hi ha un elevador manual, molt rústic però força efectiu, que manipula el conductor del tren. I cap a dins, amb casc i tot (la visita és guiada). Quan arribarem al final del túnel ens tornaran a baixar pel mateix procediment. Hi ha un “carril” asfaltat per poder fer tot el recorregut sense problemes. L’interior de la Mina és molt humit i fred. Hi podrem veure l’evolució de la tècnica d’extracció del carbó des de mitjans del segle XIX fins als anys 90 del segle passat. Fins i tot veurem una demostració de “demolició” amb explosius. En sortir, la mateixa sirena que sentien els miners ens farà saber que ja podem marxar cap a casa.
Cal Jaume Coll. No és una casa adaptada, però sí minimament accessible amb ajuda. Te dos pisos però tres de les habitacions són a la planta baixa (a l’anomenada “burgundy” es pot deixar el cotxe a la porta). Hi ha una sala amb televisió i dos menjadors també en aquesta mateixa planta, tot i que per accedir a un d’ells cal baixar dos graons. Tota la casa és de pedra, molt maca, però amb un paviment molt desigual. Les rodes petites de la cadira de rodes s’hi encallen sovint, igual que a la porta d’accés. A l’exterior hi ha una esplanada de gespa molt gran, una terrassa i uns recintes amb animalons: una burreta, gallines i porcs vietnamites. El menjar és molt bo i si us quedeu a dinar o a sopar ja us diem que no parareu de sucar pa!
Què comprar
Nosaltres us recomanem els embotits i el pa que podeu comprar a les forns i botigues de Vilada o Borredà.
Guardonat l'any 2003 amb el 3er premi del Concurs d'Informàtic de la ciutat de Lleida i l'any 2004 amb el 1er premi del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona
